Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "metre" in all thematic areas

mestre racional mestre racional

<Història del dret>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  mestre racional, n m
  • es  maestro racional

<Història del dret>

Definition
Funcionari reial que tenia al seu càrrec el control de la comptabilitat de cada un dels regnes de la Corona d'Aragó.

Note

  • Àmbit: Catalunya
  • Era l'autoritat principal de l'administració reial financera a Catalunya. Es tractava d'un antic oficial de la casa reial, reglamentat també el 1344, que s'ocupava succintament de la recaptació, de la custòdia i de l'administració de les rendes fiscals i altres ingressos públics. El mestre racional podia designar un lloctinent, i tenia oficials i personal auxiliar per a dur a terme les seves funcions, en estreta relació amb la Batllia General i la Tresoreria Reial.
    El mestre racional o el seu lloctinent rebien i examinaven els comptes de totes les rendes cobrades i en gestió de cobrament, com també el resultat comptable del patrimoni reial a Catalunya. Així es controlava tota la gestió financera dels diferents oficials reials, començant pels batlles reials, i seguien successivament tots els altres oficials. Hi havia un termini de fins a quatre anys per a examinar els comptes; un cop passat aquest període, els funcionaris i oficials en qüestió quedaven alliberats de qualsevol responsabilitat. Un cop revisats els comptes, si hi havia alguna irregularitat, s'obria una enquesta (o expedient investigador); s'esbrinava o determinava qui era el responsable dels fets descoberts, i se seguia un procediment contradictori en què l'imputat es podia defensar. Si era procedent, es capturava l'oficial imputat i se li imposava la sanció més greu. Si la falta consistia en l'apropiació d'una suma de diners, d'entrada s'havia de retornar, i la sanció podia arribar a ser equivalent a quatre vegades el que s'havia defraudat.
    El mestre racional tenia en tots els casos jurisdicció general separada i independent de l'autoritat judicial; existien fins a tres instàncies: a) primera instància, en què un cop s'havia tramitat l'expedient, el mestre racional o el seu lloctinent resolien el cas amb l'assessorament del batlle general; b) segona instància, en què l'imputat podia apel·lar la sentència anterior en una altra instància que constituïa el mateix mestre racional o el seu lloctinent, però ara resolia amb l'assessorament d'un oficial judicial de la l'Audiència Reial, i c) tercera instància d'apel·lació, que corresponia al rei i que aquest tenia delegada en un magistrat de l'Audiència Reial (que actuava com a oficial del mestre racional).
    El 1419 fou creat el càrrec de mestre racional del Regne de València i sembla que, la mateixa data, també ho fou el del regne d'Aragó. El del Principat tenia jurisdicció sobre les Balears i sobre Sardenya.
metge metge

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  metge, n m
  • ca  pamfont, n m sin. compl.
  • ca  pixota, n f sin. compl.
  • ca  pixota blanca, n f sin. compl.
  • es  doncella blanca
  • es  lorcha
  • fr  donselle
  • en  snake blenny
  • nc  Ophidion barbatum

<Peixos>

metge metge

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  metge, n m
  • ca  congre de sucre, n m sin. compl.
  • ca  congre dolç, n m sin. compl.
  • ca  cuc, n m sin. compl.
  • ca  fura, n f sin. compl.
  • ca  mare del congre, n f sin. compl.
  • ca  matiner, n m sin. compl.
  • ca  pamfont, n m sin. compl.
  • ca  pixota, n f sin. compl.
  • ca  pixota blanca, n f sin. compl.
  • ca  congre dols, n m var. ling.
  • ca  cuch, n m var. ling.
  • ca  mara del congre, n f var. ling.
  • ca  panfont, n m var. ling.
  • ca  pixóta, n f var. ling.
  • nc  Ophidion barbatum
  • nc  Ophidium barbatum var. ling.
  • es  doncella blanca
  • es  lorcha
  • es  pez sable
  • fr  donselle
  • fr  donzelle
  • en  snake blenny

<Peixos > Ofídids>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  metge, n m
  • ca  congre de sucre, n m sin. compl.
  • ca  congre dolç, n m sin. compl.
  • ca  cuc, n m sin. compl.
  • ca  fura, n f sin. compl.
  • ca  mare del congre, n f sin. compl.
  • ca  matiner, n m sin. compl.
  • ca  pamfont, n m sin. compl.
  • ca  pixota, n f sin. compl.
  • ca  pixota blanca, n f sin. compl.
  • ca  congre dols, n m var. ling.
  • ca  cuch, n m var. ling.
  • ca  mara del congre, n f var. ling.
  • ca  panfont, n m var. ling.
  • ca  pixóta, n f var. ling.
  • nc  Ophidion barbatum
  • nc  Ophidium barbatum var. ling.
  • es  doncella blanca
  • es  lorcha
  • es  pez sable
  • fr  donselle
  • fr  donzelle
  • en  snake blenny

<Peixos > Ofídids>

metge | metge, metgessa metge | metge, metgessa

<Esport > Esports de combat > Boxa>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de boxa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 21)
ISBN 84-7739-239-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  metge | metge, metgessa, n m, f
  • es  médico
  • fr  docteur
  • en  doctor

<Esport > Esports de combat > Boxa>

Definition
Membre de la comissió mèdica, que s'encarrega d'atendre els boxejadors abans, durant i després d'un combat.
metge | metge, metgessa metge | metge, metgessa

<Esport > Esports de combat > Judo>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de judo. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 117 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 9)
ISBN 84-7739-227-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  metge | metge, metgessa, n m, f
  • es  médico
  • fr  médecin
  • en  doctor

<Esport > Esports de combat > Judo>

Definition
Tècnic de l'equip que en les competicions s'encarrega d'atendre les lesions que puguin tenir els competidors.
metge | metge, metgessa metge | metge, metgessa

<Esport > Esports de combat > Lluita>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de lluita. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 85 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 17)
ISBN 84-7739-235-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  metge | metge, metgessa, n m, f
  • es  médico
  • fr  médecin
  • en  doctor

<Esport > Esports de combat > Lluita>

Definition
Persona que controla l'estat físic dels contendents i que s'encarrega de decidir si un lluitador lesionat pot continuar un combat.
metge | metge, metgessa metge | metge, metgessa

<Esport > Esports nàutics > Rem>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de rem. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 101 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 15)
ISBN 84-7739-233-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  metge | metge, metgessa, n m, f
  • es  médico
  • fr  médecin
  • en  doctor

<Esport > Esports nàutics > Rem>

Definition
Persona de l'equip de regates que s'encarrega d'atendre els competidors en cas de necessitat.
metge | metge, metgessa metge | metge, metgessa

<Esport > Esports de combat > Taekwondo>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de taekwondo. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 131 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 23)
ISBN 84-7739-241-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  metge | metge, metgessa, n m, f
  • es  doctor
  • es  médico
  • fr  médecin
  • en  doctor

<Esport > Esports de combat > Taekwondo>

Definition
Tècnic de la comissió mèdica que s'encarrega d'atendre les lesions que puguin tenir els competidors.
metge | metge, metgessa metge | metge, metgessa

<Esport > Atletisme>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'atletisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/19/>

  • ca  metge | metge, metgessa, n m, f
  • es  médico
  • fr  médecin
  • en  doctor

<Esport > Atletisme>

Definition
Persona titulada en medicina que s'encarrega d'atendre els atletes lesionats o malalts en una prova, una competició o bé en un entrenament.