Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "misteri" in all thematic areas

ènema ènema

<Farmacologia>, <Gastroenterologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  ènema, n m
  • ca  ajuda, n f sin. compl.
  • ca  clisi, n f sin. compl.
  • ca  clister, n m sin. compl.
  • ca  clisteri, n m sin. compl.
  • ca  enteròclisi, n f sin. compl.
  • ca  irrigació intestinal, n f sin. compl.
  • ca  lavativa, n f sin. compl.
  • es  enema
  • fr  énéma
  • fr  lavement
  • en  enema

<Farmacologia>, <Gastroenterologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Definition
Forma medicamentosa que hom aplica per injecció d'un medicament líquid a l'intestí gros, a través de l'esfínter anal, mitjançant una cànula. Antigament foren molt emprats, però avui són reduïts a l'ús clínic.

Note

  • La denominació ènema prové del grec énema 'introducció'.
  • La denominació enteròclisi està formada a partir d'entero- i del grec klýsis 'lavativa'.
  • La denominació clisi prové del grec klýsis 'irrigar, netejar a raig d'aigua'.
ènema ènema

<Ciències de la salut>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ènema, n m
  • ca  clister, n m sin. compl.
  • ca  clisteri, n m sin. compl.
  • ca  lavativa, n f sin. compl.
  • es  enema, n m
  • es  lavativa, n f
  • fr  énéma, n m
  • fr  lavement, n m
  • en  enema, n

<Infermeria>

aljub aljub

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aljub, n m
  • es  aljibe, n m
  • fr  citerne, n f
  • en  cistern, n
  • en  water well, n

<Enginyeria forestal>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  angelets, n m pl
  • ca  cap de reina, n m alt. sin.
  • ca  cendrosa, n f alt. sin.
  • ca  collcolom, n m alt. sin.
  • ca  colomets, n m pl alt. sin.
  • ca  colomina, n f alt. sin.
  • ca  conillets, n m pl alt. sin.
  • ca  fumària, n f alt. sin.
  • ca  fumària oficinal, n f alt. sin.
  • ca  fumaterra, n f alt. sin.
  • ca  fumdeterra, n f alt. sin.
  • ca  fumera, n f alt. sin.
  • ca  fumusterra, n f alt. sin.
  • ca  gallaret, n m alt. sin.
  • ca  gallarets, n m pl alt. sin.
  • ca  gallgallaret, n m alt. sin.
  • ca  herba de colom, n f alt. sin.
  • ca  herba de foc, n f alt. sin.
  • ca  herba de fum, n f alt. sin.
  • ca  herba dels innocents, n f alt. sin.
  • ca  julivert bord, n m alt. sin.
  • ca  manetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
  • ca  mataconill, n m/f alt. sin.
  • ca  peuets de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  pixallits, n m alt. sin.
  • ca  ponedora, n f alt. sin.
  • ca  sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  sang de Crist, n f alt. sin.
  • ca  fum de terra, n f var. ling.
  • ca  fumilisterra, n f var. ling.
  • ca  fumisterra, n f var. ling.
  • ca  fumisterre, n f var. ling.
  • ca  fumisterri, n f var. ling.
  • ca  fumulterra, n f var. ling.
  • ca  galleret, n m var. ling.
  • ca  gallerets, n m pl var. ling.
  • ca  gallgalleret, n m var. ling.
  • ca  jolivert bord, n m var. ling.
  • ca  serri musteli, n m var. ling.
  • ca  serri musterri, n m var. ling.
  • ca  terri mus-terri, n m var. ling.
  • nc  Fumaria officinalis L.

<Botànica > papaveràcies>

Note

  • 1. MASCLANS indica que de vegades algunes de les denominacions que recull s'apliquen també a altres espècies del gènere Fumaria.
    2. Entre les nombroses variants del nom fumdeterra (forma normativa recollida a DIEC2-E), és habitual en obres rosselloneses la forma fuma terra (paral·lela al francès fumaterre), i en obres balears la forma fumusterra (a partir del llatí FUMUS TERRAE 'fum de la terra' o bé FIMUS TERRAE 'fems de la terra').
ansietat-histèria ansietat-histèria

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Source term image

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  ansietat-histèria
  • en  anxiety-hysteria

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Trastorns mentals>

arracadetes de la Mare de Déu arracadetes de la Mare de Déu

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arracadetes de la Mare de Déu, n f pl
  • ca  cendrellosa, n f alt. sin.
  • ca  colomina, n f alt. sin.
  • ca  conillets, n m pl alt. sin.
  • ca  espardenyetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  fadristerns, n m pl alt. sin.
  • ca  fartabous, n m alt. sin.
  • ca  fumària, n f alt. sin.
  • ca  fumària enfiladissa, n f alt. sin.
  • ca  fumdeterra, n f alt. sin.
  • ca  fumusterra, n f alt. sin.
  • ca  gallaret, n m alt. sin.
  • ca  gallarets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de colom, n f alt. sin.
  • ca  herba de fum, n f alt. sin.
  • ca  herba dels innocents, n f alt. sin.
  • ca  herba dona, n f alt. sin.
  • ca  herba ponedora, n f alt. sin.
  • ca  inflabou, n m alt. sin.
  • ca  inflabous, n m alt. sin.
  • ca  julivert bord, n m alt. sin.
  • ca  julivert de rata, n m alt. sin.
  • ca  manetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
  • ca  mataconill, n m/f alt. sin.
  • ca  mataconills, n m/f alt. sin.
  • ca  ponedora, n f alt. sin.
  • ca  sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  unflabous, n m alt. sin.
  • ca  arrecadetes de la Mare de Déu, n f pl var. ling.
  • ca  felibusternis, n m pl var. ling.
  • ca  ferri-busterri, n m var. ling.
  • ca  ferri-musterri, n m var. ling.
  • ca  ferribusterri, n m var. ling.
  • ca  ferribustèrribus, n m var. ling.
  • ca  fum de terra, n f var. ling.
  • ca  fumisterra, n f var. ling.
  • ca  gallerets, n m pl var. ling.
  • ca  gatamoro, n m var. ling.
  • ca  jolivert bord, n m var. ling.
  • ca  juevert bord, n m var. ling.
  • ca  orribustèrri, n m var. ling.
  • ca  serri-musterri, n m var. ling.
  • ca  terri musterri, n m var. ling.
  • ca  terri-busterri, n m var. ling.
  • ca  terri-musterri, n m var. ling.
  • nc  Fumaria capreolata L.

<Botànica > papaveràcies>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  asteri, n m
  • ca  astèrion, n m sin. compl.

<Anatomia>

Definition
Punt antropomètric, reunió de les sutures lambdoide, parietomastoidal i occipitomastoidal.
baròmetre de Fortin baròmetre de Fortin

<Física > Meteorologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>

  • ca  baròmetre de Fortin, n m
  • es  barómetro Fortin
  • fr  baromètre à couvette ajustable
  • fr  baromètre Fortin
  • en  adjustable cistern barometer
  • en  Fortin barometer

<Meteorologia > Variable atmosfèrica > Pressió atmosfèrica > Instrumentació>

Definition
Baròmetre de mercuri la superfície lliure del qual s'ha d'ajustar abans de cada lectura a un nivell fix que coincideix amb el zero de l'escala.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  barral, n m
  • es  cisterna, n f
  • fr  citerne, n f
  • en  cistern, n
  • de  Wassertank, n m
  • de  Zisterne, n f

<Enginyeria>

bassa bassa

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bassa, n f
  • es  balsa
  • en  cistern

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Definition
Dipòsit a l'aire lliure amb murs d'obra on es fa anar aigua, generalment destinada a regar.