Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "moixaina" in all thematic areas

amanida de cabdells amb moixama amanida de cabdells amb moixama

<Gastronomia > Plats a la carta>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida de cabdells amb moixama
  • es  ensalada de cogollos con mojama
  • fr  salade de coeurs de laitue au thon séché
  • it  insalata di cuori di lattuga con tonno essiccato
  • en  lettuce heart salad with dried salted tuna
  • de  Kopfsalat mit Trockenthunfisch

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

cabrit al forn amb esqueixada de moixama cabrit al forn amb esqueixada de moixama

<Gastronomia > Plats a la carta>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  cabrit al forn amb esqueixada de moixama
  • es  cabrito al horno con esqueixada de mojama (ensalada de mojama)
  • fr  chevreau au four à l'esqueixada de thon séché (salade de thon séché)
  • it  capretto al forno con esqueixada di tonno essiccato (insalata di tonno essiccato)
  • en  baked kid with dried salted tuna esqueixada (salted tuna salad)
  • de  Zickel aus dem Ofen mit Trockenthunfisch-Esqueixada (Salat mit luftgetrocknetem Thunfisch)

<Plats a la carta. Carn>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  cama-sec, n m
  • ca  cama-sec de prat, n m sin. compl.
  • ca  carmanyola, n f sin. compl.
  • ca  carrereta, n f sin. compl.
  • ca  carrerola, n f sin. compl.
  • ca  corretjola, n f sin. compl.
  • ca  corriola, n f sin. compl.
  • ca  fals moixernó, n m sin. compl.
  • ca  moixerdina, n f sin. compl.
  • ca  moixernó de prat, n m sin. compl.
  • ca  moixina, n f sin. compl.
  • es  carretilla
  • es  ninfa
  • es  senderuela
  • nc  Marasmius oreades

<Botànica>

Definition
Bolet comestible de l'ordre de les tricolomatals, de mida petita, amb barret de color crema i cama alta i d'olor suau, que es comercialitza com a condiment.

Note

  • El cama-sec creix en erols, preferentment en prats de muntanya, a la primavera i la tardor.
cervina cervina

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cervina, n f
  • ca  banya de bou, n f sin. compl.
  • ca  banya de cérvol, n f sin. compl.
  • ca  barballa, n f sin. compl.
  • ca  corniülls, n m sin. compl.
  • ca  pedrenca, n f sin. compl.
  • ca  peu de corb, n m sin. compl.
  • ca  banya de cero, n f alt. sin.
  • ca  banya de cervo, n f alt. sin.
  • ca  bracets, n m pl alt. sin.
  • ca  cames de rata, n f pl alt. sin.
  • ca  cepell, n m alt. sin.
  • ca  cervellina, n f alt. sin.
  • ca  cerverina, n f alt. sin.
  • ca  cornicelis, n m alt. sin.
  • ca  cornicervi, n m alt. sin.
  • ca  cosconilla de frare, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  dragonets, n m pl alt. sin.
  • ca  engreixaporcs, n m alt. sin.
  • ca  estrella, n f alt. sin.
  • ca  estrella del mar, n f alt. sin.
  • ca  estrelles, n f pl alt. sin.
  • ca  estrelletes, n f pl alt. sin.
  • ca  herba d'arenes, n f alt. sin.
  • ca  herba d'estrella, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'estrella, n f alt. sin.
  • ca  herba de les puces, n f alt. sin.
  • ca  herba estrelada, n f alt. sin.
  • ca  herba estrella, n f alt. sin.
  • ca  herba estrellada, n f alt. sin.
  • ca  manetes, n f pl alt. sin.
  • ca  manetes del Senyor, n f pl alt. sin.
  • ca  muixana, n f alt. sin.
  • ca  muixaneta, n f alt. sin.
  • ca  pelussa, n f alt. sin.
  • ca  peuets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  plantatge, n m alt. sin.
  • ca  plantatge cornut, n m alt. sin.
  • ca  plantatge coronat, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de dent de rata, n m alt. sin.
  • ca  plantatge estrellat, n m alt. sin.
  • ca  pota de rata, n f alt. sin.
  • ca  poteta de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  rampets, n m pl alt. sin.
  • ca  rapana, n f alt. sin.
  • ca  xuclabarba, n m/f alt. sin.
  • ca  banya de ciervo, n f var. ling.
  • ca  cervarina, n f var. ling.
  • ca  cornicellis, n m var. ling.
  • ca  cornicells, n m var. ling.
  • ca  cornicels, n m var. ling.
  • ca  cornissela, n f var. ling.
  • ca  corniülis, n m var. ling.
  • ca  cosconia de frare, n f var. ling.
  • ca  curaceli, n m var. ling.
  • ca  engreixa-porcs, n m var. ling.
  • ca  pateta de pardalet, n f var. ling.
  • ca  xucla barba, n m/f var. ling.
  • nc  Plantago coronopus L. subsp. coronopus

<Botànica > plantaginàcies>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cervina, n f
  • ca  banya de bou, n f sin. compl.
  • ca  banya de cérvol, n f sin. compl.
  • ca  barballa, n f sin. compl.
  • ca  corniülls, n m sin. compl.
  • ca  pedrenca, n f sin. compl.
  • ca  peu de corb, n m sin. compl.
  • ca  banya de cero, n f alt. sin.
  • ca  banya de cervo, n f alt. sin.
  • ca  bracets, n m pl alt. sin.
  • ca  cames de rata, n f pl alt. sin.
  • ca  cepell, n m alt. sin.
  • ca  cervellina, n f alt. sin.
  • ca  cerverina, n f alt. sin.
  • ca  cornicelis, n m alt. sin.
  • ca  cornicervi, n m alt. sin.
  • ca  cosconilla de frare, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  dragonets, n m pl alt. sin.
  • ca  engreixaporcs, n m alt. sin.
  • ca  estrella, n f alt. sin.
  • ca  estrella del mar, n f alt. sin.
  • ca  estrelles, n f pl alt. sin.
  • ca  estrelletes, n f pl alt. sin.
  • ca  herba d'arenes, n f alt. sin.
  • ca  herba d'estrella, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'estrella, n f alt. sin.
  • ca  herba de les puces, n f alt. sin.
  • ca  herba estrelada, n f alt. sin.
  • ca  herba estrella, n f alt. sin.
  • ca  herba estrellada, n f alt. sin.
  • ca  manetes, n f pl alt. sin.
  • ca  manetes del Senyor, n f pl alt. sin.
  • ca  muixana, n f alt. sin.
  • ca  muixaneta, n f alt. sin.
  • ca  pelussa, n f alt. sin.
  • ca  peuets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  plantatge, n m alt. sin.
  • ca  plantatge cornut, n m alt. sin.
  • ca  plantatge coronat, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de dent de rata, n m alt. sin.
  • ca  plantatge estrellat, n m alt. sin.
  • ca  pota de rata, n f alt. sin.
  • ca  poteta de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  rampets, n m pl alt. sin.
  • ca  rapana, n f alt. sin.
  • ca  xuclabarba, n m/f alt. sin.
  • ca  banya de ciervo, n f var. ling.
  • ca  cervarina, n f var. ling.
  • ca  cornicellis, n m var. ling.
  • ca  cornicells, n m var. ling.
  • ca  cornicels, n m var. ling.
  • ca  cornissela, n f var. ling.
  • ca  corniülis, n m var. ling.
  • ca  cosconia de frare, n f var. ling.
  • ca  curaceli, n m var. ling.
  • ca  engreixa-porcs, n m var. ling.
  • ca  pateta de pardalet, n f var. ling.
  • ca  xucla barba, n m/f var. ling.
  • nc  Plantago coronopus L. subsp. coronopus

<Botànica > plantaginàcies>

gatvaire gatvaire

<Zoologia > Peixos>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gatvaire, n m
  • ca  àngel, n m sin. compl.
  • ca  espursim, n m sin. compl.
  • ca  gat, n m sin. compl.
  • ca  gat ver, n m sin. compl.
  • ca  gat verd, n m sin. compl.
  • ca  gatet, n m sin. compl.
  • ca  gató, n m sin. compl.
  • ca  moixina, n f sin. compl.
  • ca  pinta-roja, n f sin. compl.
  • ca  vaire, n m sin. compl.
  • ca  galó, n m var. ling.
  • ca  gat baïra, n m var. ling.
  • ca  gat baire, n m var. ling.
  • ca  gat vaire, n m var. ling.
  • ca  gat vairé, n m var. ling.
  • ca  gatvayra, n m var. ling.
  • ca  lija, n f var. ling.
  • ca  muxina, n f var. ling.
  • ca  pintarroja, n f var. ling.
  • ca  vairé, n m var. ling.
  • nc  Scyliorhinus stellaris
  • nc  Galeus catalus var. ling.
  • nc  Scylium catulus var. ling.
  • nc  Scyllium catalus var. ling.
  • nc  Scyllium catulus var. ling.
  • nc  Scyllium stellare var. ling.
  • nc  Scyllum stellare var. ling.
  • nc  Squalus Catalus var. ling.
  • nc  Squalus catulus var. ling.
  • nc  Squalus stellaris var. ling.
  • es  alián
  • es  alitan
  • es  alitán
  • es  cazón
  • es  gata
  • es  lija
  • es  perro de mar
  • es  pintarroja
  • es  tollo
  • fr  grande roussette
  • fr  roussette
  • it  gattopardo
  • en  dog-fish
  • en  dogfish
  • en  nursehound
  • de  Gelverhai
  • de  Katzenhai

<Taurons > Esciliorínids>

gatvaire gatvaire

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gatvaire, n m
  • ca  àngel, n m sin. compl.
  • ca  espursim, n m sin. compl.
  • ca  gat, n m sin. compl.
  • ca  gat ver, n m sin. compl.
  • ca  gat verd, n m sin. compl.
  • ca  gatet, n m sin. compl.
  • ca  gató, n m sin. compl.
  • ca  moixina, n f sin. compl.
  • ca  pinta-roja, n f sin. compl.
  • ca  vaire, n m sin. compl.
  • ca  galó, n m var. ling.
  • ca  gat baïra, n m var. ling.
  • ca  gat baire, n m var. ling.
  • ca  gat vaire, n m var. ling.
  • ca  gat vairé, n m var. ling.
  • ca  gatvayra, n m var. ling.
  • ca  lija, n f var. ling.
  • ca  muxina, n f var. ling.
  • ca  pintarroja, n f var. ling.
  • ca  vairé, n m var. ling.
  • nc  Scyliorhinus stellaris
  • nc  Galeus catalus var. ling.
  • nc  Scylium catulus var. ling.
  • nc  Scyllium catalus var. ling.
  • nc  Scyllium catulus var. ling.
  • nc  Scyllium stellare var. ling.
  • nc  Scyllum stellare var. ling.
  • nc  Squalus Catalus var. ling.
  • nc  Squalus catulus var. ling.
  • nc  Squalus stellaris var. ling.
  • es  alián
  • es  alitan
  • es  alitán
  • es  cazón
  • es  gata
  • es  lija
  • es  perro de mar
  • es  pintarroja
  • es  tollo
  • fr  grande roussette
  • fr  roussette
  • it  gattopardo
  • en  dog-fish
  • en  dogfish
  • en  nursehound
  • de  Gelverhai
  • de  Katzenhai

<Taurons > Esciliorínids>

herba de boligs herba de boligs

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de boligs, n f
  • ca  bolig, n m sin. compl.
  • ca  anacicle valencià, n m alt. sin.
  • ca  boligs, n m pl alt. sin.
  • ca  botonets, n m pl alt. sin.
  • ca  botons, n m pl alt. sin.
  • ca  margarida borda, n f alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  marieta, n f alt. sin.
  • ca  panigroc, n m alt. sin.
  • ca  panigroc valencià, n m alt. sin.
  • ca  ull de bou, n m alt. sin.
  • ca  bolits, n m pl var. ling.
  • ca  bolitx, n m var. ling.
  • ca  moixino bord, n m var. ling.
  • nc  Anacyclus valentinus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Note

  • En relació amb la denominació moixino bord, moixino prové probablement del castellà mohino/mojino, nom aplicat a diverses espècies del gènere Anacyclus.
herba de boligs herba de boligs

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de boligs, n f
  • ca  bolig, n m sin. compl.
  • ca  anacicle valencià, n m alt. sin.
  • ca  boligs, n m pl alt. sin.
  • ca  botonets, n m pl alt. sin.
  • ca  botons, n m pl alt. sin.
  • ca  margarida borda, n f alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  marieta, n f alt. sin.
  • ca  panigroc, n m alt. sin.
  • ca  panigroc valencià, n m alt. sin.
  • ca  ull de bou, n m alt. sin.
  • ca  bolits, n m pl var. ling.
  • ca  bolitx, n m var. ling.
  • ca  moixino bord, n m var. ling.
  • nc  Anacyclus valentinus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Note

  • En relació amb la denominació moixino bord, moixino prové probablement del castellà mohino/mojino, nom aplicat a diverses espècies del gènere Anacyclus.
Hoixanà Rabbà Hoixanà Rabbà

<Judaisme>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  Hoixanà Rabbà, n m

<Religions > Judaisme>

Definition
Setè dia de la festa de les Cabanyelles, en el qual es demana més concretament l'ajut de Déu.

Note

  • El Hoixanà Rabbà o gran Hoixanà es coneix com el dia del gran alliberament. Aquell dia la Cort Celestial de Déu confirma el judici pronunciat durant Roix ha-Xanà. Després del dia del judici, hom creu possible influir sobre els decrets divins mitjançant la pregària i el penediment del dia de l'Expiació i de les Cabanyelles. S'anomena Hoixanà Rabbà per les múltiples repeticions de la súplica "hoixa -nà", que significa 'deslliura'ns' i que es diu mentre se circumda la Teba amb la Torà, donant set voltes en record dels girs de les muralles de Jericó. També s'acostuma a romandre despert la nit prèvia al Hoixanà Rabbà per estudiar la Torà.