Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "mollesa" in all thematic areas
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espina-xoca, n f
- ca floravia, n f sin. compl.
- ca gafet, n m sin. compl.
- ca gossets, n m pl sin. compl.
- ca gossos, n m pl sin. compl.
- ca gutxets, n m pl sin. compl.
- ca herba de tres claus, n f sin. compl.
- ca llagasta, n f sin. compl.
- ca narriola, n f sin. compl.
- ca abriülls, n m alt. sin.
- ca aferragós, n m alt. sin.
- ca aferragosos, n m pl alt. sin.
- ca arrancamonyos, n m/f alt. sin.
- ca arrencamonyos, n m/f alt. sin.
- ca baconets, n m pl alt. sin.
- ca blanquiella, n f alt. sin.
- ca cadells, n m pl alt. sin.
- ca cadiretes, n f pl alt. sin.
- ca caparrera, n f alt. sin.
- ca caparres (fruit), n f pl alt. sin.
- ca card estrellat, n m alt. sin.
- ca cardassina, n f alt. sin.
- ca cardigassa borda, n f alt. sin.
- ca cardigassos, n m pl alt. sin.
- ca catxurrera, n f alt. sin.
- ca catxurreres, n f pl alt. sin.
- ca catxurros, n m pl alt. sin.
- ca catxurros (fruit), n m pl alt. sin.
- ca coscorros, n m pl alt. sin.
- ca enganxadones, n m alt. sin.
- ca enganxadones (fruit), n m alt. sin.
- ca enganxagossos, n m alt. sin.
- ca enganxamonyos, n m alt. sin.
- ca escardot bord, n m alt. sin.
- ca escorpins, n m pl alt. sin.
- ca espinacal, n m alt. sin.
- ca floravies, n f pl alt. sin.
- ca gafets, n m pl alt. sin.
- ca gafets petits, n m pl alt. sin.
- ca garrinets, n m pl alt. sin.
- ca herba catxurrera, n f alt. sin.
- ca herba de l'hepatitis, n f alt. sin.
- ca herba de les espines, n f alt. sin.
- ca herba de les punxes, n f alt. sin.
- ca herba del fetge, n f alt. sin.
- ca herba dels tres claus, n f alt. sin.
- ca herba espitllera, n f alt. sin.
- ca herba fetgera, n f alt. sin.
- ca herba pollosa, n f alt. sin.
- ca herba xoca, n f alt. sin.
- ca llagastes, n f pl alt. sin.
- ca llapassa, n f alt. sin.
- ca llapassa menuda, n f alt. sin.
- ca llapassa petita, n f alt. sin.
- ca llufes, n f pl alt. sin.
- ca obriülls, n m alt. sin.
- ca punxera, n f alt. sin.
- ca rastellera, n f alt. sin.
- ca rialla, n f alt. sin.
- ca rialles, n f pl alt. sin.
- ca rioles espinoses, n f pl alt. sin.
- ca te de garrot, n m alt. sin.
- ca te de punxes, n m alt. sin.
- ca violes espinoses, n f pl alt. sin.
- ca xoca, n f alt. sin.
- ca xoques, n f pl alt. sin.
- ca espina xoca, n f var. ling.
- ca ferragosos, n m pl var. ling.
- ca flor-i-dia, n f var. ling.
- ca garrutxera, n f var. ling.
- ca guixets, n m pl var. ling.
- ca llipasses, n f pl var. ling.
- ca riaia, n f var. ling.
- ca sobrevia, n f var. ling.
- ca xaques, n f pl var. ling.
- nc Xanthium spinosum L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca estafisàgria, n f
- ca herba matapolls, n f sin. compl.
- ca herba pollera, n f sin. compl.
- ca herba pollosa, n f sin. compl.
- ca caparra, n f alt. sin.
- ca caparràs, n m alt. sin.
- ca caparrós, n m alt. sin.
- ca esperons, n m pl alt. sin.
- ca fabarràs, n m alt. sin.
- ca herba de matar polls, n f alt. sin.
- ca herba de polls, n f alt. sin.
- ca matapoll, n m alt. sin.
- ca matapolls, n m pl alt. sin.
- ca paparra, n f alt. sin.
- ca pelicans, n m pl alt. sin.
- ca picapoll, n m alt. sin.
- ca espuela de cavaller, n f var. ling.
- ca estafisagra, n f var. ling.
- ca matapoi, n m var. ling.
- nc Delphinium staphisagria L.
<Botànica > ranunculàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca estafisàgria, n f
- ca herba matapolls, n f sin. compl.
- ca herba pollera, n f sin. compl.
- ca herba pollosa, n f sin. compl.
- ca caparra, n f alt. sin.
- ca caparràs, n m alt. sin.
- ca caparrós, n m alt. sin.
- ca esperons, n m pl alt. sin.
- ca fabarràs, n m alt. sin.
- ca herba de matar polls, n f alt. sin.
- ca herba de polls, n f alt. sin.
- ca matapoll, n m alt. sin.
- ca matapolls, n m pl alt. sin.
- ca paparra, n f alt. sin.
- ca pelicans, n m pl alt. sin.
- ca picapoll, n m alt. sin.
- ca espuela de cavaller, n f var. ling.
- ca estafisagra, n f var. ling.
- ca matapoi, n m var. ling.
- nc Delphinium staphisagria L.
<Botànica > ranunculàcies>
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca falta una de les biblioteques d'objectes o està malmesa
- en one of your object libraries is missing or damaged
<Localització > Fraseologia>
<Ciències de la salut > Anatomia humana > Sistema nerviós>, <Ciències de la salut > Neurologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca fibra molsosa, n f
- es fibra musgosa
- fr fibre moussue
- en mossy fiber
<Ciències de la salut > Anatomia humana > Sistema nerviós>, <Ciències de la salut > Neurologia>
Definition
Note
- Hi ha dos tipus de fibres molsoses: les del cerebel, que són aferents, i les de l'hipocamp, que no són aferents.
<Ciències de la vida > Neurociència>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>
- ca fibra molsosa, n f
- es fibra musgosa
- en mossy fiber
<Neurociència > Neurohistologia>
Definition
Note
- Hi ha dos tipus de fibres molsoses: les del cerebel, que són aferents, i les de l'hipocamp, que no ho són.
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>
- ca fibra molsosa, n f
- es fibra musgosa
- en mossy fiber
<Neurociència > Neurohistologia>
Definition
Note
- Hi ha dos tipus de fibres molsoses: les del cerebel, que són aferents, i les de l'hipocamp, que no ho són.
<Anatomia > Histologia>, <Neurologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca fibra molsosa, n f
<Anatomia > Histologia>, <Neurologia>
Definition
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca fractura de Colles
- en Colles' fracture
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Causes i efectes de lesions i intoxicacions>
<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>
- ca fractura de Colles, n f
- es fractura de Colles, n f
- en Colles fracture
<Fisioteràpia > Patologia>
Definition
Note
- La fractura de Colles és la més freqüent de les fractures juxtaarticulars de l'extremitat inferior del radi.
