Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "nata" in all thematic areas

ànega ànega

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  ànega, n f
  • ca  àneda, n f sin. compl.
  • ca  ànnera, n f sin. compl.
  • ca  tirona, n f sin. compl.
  • es  pata
  • fr  cane
  • en  drake

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definition
Femella de l'ànec que s'explota pels ous, la carn i les plomes.
ànega ànega

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  ànega, n f
  • ca  àneda, n f sin. compl.
  • ca  ànnera, n f sin. compl.
  • ca  tirona, n f sin. compl.
  • es  pata
  • fr  cane
  • en  drake

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definition
Femella de l'ànec que s'explota pels ous, la carn i les plomes.
aiguafons aiguafons

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  aiguafons, n m
  • es  lima hoya, n f
  • es  limahoya, n f
  • es  valle, n f sin. compl.
  • fr  noue, n f
  • eu  limatxokon, n
  • eu  naba, n

<Fusteria > Construccions>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aladern, n m
  • ca  boix bord, n m sin. compl.
  • ca  lladern, n m sin. compl.
  • ca  llampúdol, n m sin. compl.
  • ca  llampuga, n f sin. compl.
  • ca  acader, n m alt. sin.
  • ca  aladern allitendre, n m alt. sin.
  • ca  aladern ver, n m alt. sin.
  • ca  allitendre, n m alt. sin.
  • ca  arnet, n m alt. sin.
  • ca  boixos bords, n m pl alt. sin.
  • ca  camacruix, n f alt. sin.
  • ca  corronyera, n f alt. sin.
  • ca  coscolleta, n f alt. sin.
  • ca  coscollina, n f alt. sin.
  • ca  dineret, n m alt. sin.
  • ca  fustet, n m alt. sin.
  • ca  fusteta, n f alt. sin.
  • ca  garrigó, n m alt. sin.
  • ca  grana d'Avinyó, n f alt. sin.
  • ca  llampuguera, n f alt. sin.
  • ca  llor mascle, n m alt. sin.
  • ca  mata, n f alt. sin.
  • ca  mata de cabrit, n f alt. sin.
  • ca  mata-selva, n f alt. sin.
  • ca  mombrú, n m alt. sin.
  • ca  olivarda, n f alt. sin.
  • ca  olivastre, n m alt. sin.
  • ca  olivera borda, n f alt. sin.
  • ca  punxeta, n f alt. sin.
  • ca  ram cabrer, n m alt. sin.
  • ca  ram dolç, n m alt. sin.
  • ca  reboll bord, n m alt. sin.
  • ca  reboll mascle, n m alt. sin.
  • ca  sanguinyol, n m alt. sin.
  • ca  sofraira, n f alt. sin.
  • ca  trocaperols, n m/f alt. sin.
  • ca  adern, n m var. ling.
  • ca  alabern, n m var. ling.
  • ca  alavern, n m var. ling.
  • ca  allor mascle, n m var. ling.
  • ca  ernesto, n m var. ling.
  • ca  ladern, n m var. ling.
  • ca  llampadol, n m var. ling.
  • ca  llampredell, n m var. ling.
  • ca  llampugo, n m var. ling.
  • ca  llampúgol, n m var. ling.
  • ca  mampúdol, n m var. ling.
  • ca  mataselva, n f var. ling.
  • ca  meste, n m var. ling.
  • ca  mesto, n m var. ling.
  • ca  mompúdol, n m var. ling.
  • ca  nesto, n m var. ling.
  • ca  nestro, n m var. ling.
  • ca  niesto, n m var. ling.
  • ca  nyesto, n m var. ling.
  • ca  nyéstol, n m var. ling.
  • ca  nyèstol, n m var. ling.
  • ca  nyestolera, n f var. ling.
  • ca  nyestro, n m var. ling.
  • ca  nyisto, n m var. ling.
  • ca  nyistro, n m var. ling.
  • ca  palinesto, n m var. ling.
  • ca  palo santo, n m var. ling.
  • ca  palomesto, n m var. ling.
  • ca  palomesto de roca, n m var. ling.
  • ca  palomesto roquer, n m var. ling.
  • ca  saflaina, n f var. ling.
  • ca  soflaina, n f var. ling.
  • nc  Rhamnus alaternus L. var. alaternus

<Botànica > ramnàcies>

aladern aladern

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aladern, n m
  • ca  boix bord, n m sin. compl.
  • ca  lladern, n m sin. compl.
  • ca  llampúdol, n m sin. compl.
  • ca  llampuga, n f sin. compl.
  • ca  acader, n m alt. sin.
  • ca  aladern allitendre, n m alt. sin.
  • ca  aladern ver, n m alt. sin.
  • ca  allitendre, n m alt. sin.
  • ca  arnet, n m alt. sin.
  • ca  boixos bords, n m pl alt. sin.
  • ca  camacruix, n f alt. sin.
  • ca  corronyera, n f alt. sin.
  • ca  coscolleta, n f alt. sin.
  • ca  coscollina, n f alt. sin.
  • ca  dineret, n m alt. sin.
  • ca  fustet, n m alt. sin.
  • ca  fusteta, n f alt. sin.
  • ca  garrigó, n m alt. sin.
  • ca  grana d'Avinyó, n f alt. sin.
  • ca  llampuguera, n f alt. sin.
  • ca  llor mascle, n m alt. sin.
  • ca  mata, n f alt. sin.
  • ca  mata de cabrit, n f alt. sin.
  • ca  mata-selva, n f alt. sin.
  • ca  mombrú, n m alt. sin.
  • ca  olivarda, n f alt. sin.
  • ca  olivastre, n m alt. sin.
  • ca  olivera borda, n f alt. sin.
  • ca  punxeta, n f alt. sin.
  • ca  ram cabrer, n m alt. sin.
  • ca  ram dolç, n m alt. sin.
  • ca  reboll bord, n m alt. sin.
  • ca  reboll mascle, n m alt. sin.
  • ca  sanguinyol, n m alt. sin.
  • ca  sofraira, n f alt. sin.
  • ca  trocaperols, n m/f alt. sin.
  • ca  adern, n m var. ling.
  • ca  alabern, n m var. ling.
  • ca  alavern, n m var. ling.
  • ca  allor mascle, n m var. ling.
  • ca  ernesto, n m var. ling.
  • ca  ladern, n m var. ling.
  • ca  llampadol, n m var. ling.
  • ca  llampredell, n m var. ling.
  • ca  llampugo, n m var. ling.
  • ca  llampúgol, n m var. ling.
  • ca  mampúdol, n m var. ling.
  • ca  mataselva, n f var. ling.
  • ca  meste, n m var. ling.
  • ca  mesto, n m var. ling.
  • ca  mompúdol, n m var. ling.
  • ca  nesto, n m var. ling.
  • ca  nestro, n m var. ling.
  • ca  niesto, n m var. ling.
  • ca  nyesto, n m var. ling.
  • ca  nyéstol, n m var. ling.
  • ca  nyèstol, n m var. ling.
  • ca  nyestolera, n f var. ling.
  • ca  nyestro, n m var. ling.
  • ca  nyisto, n m var. ling.
  • ca  nyistro, n m var. ling.
  • ca  palinesto, n m var. ling.
  • ca  palo santo, n m var. ling.
  • ca  palomesto, n m var. ling.
  • ca  palomesto de roca, n m var. ling.
  • ca  palomesto roquer, n m var. ling.
  • ca  saflaina, n f var. ling.
  • ca  soflaina, n f var. ling.
  • nc  Rhamnus alaternus L. var. alaternus

<Botànica > ramnàcies>

aladern de fulla estreta aladern de fulla estreta

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aladern de fulla estreta, n m
  • ca  herba dels fics, n f sin. compl.
  • ca  aladern, n m alt. sin.
  • ca  aladern allitendre, n m alt. sin.
  • ca  allitendre, n m alt. sin.
  • ca  fil·lirea de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  fràngula, n f alt. sin.
  • ca  lladern, n m alt. sin.
  • ca  lladern de fulla estreta, n m alt. sin.
  • ca  mat, n m alt. sin.
  • ca  mata, n f alt. sin.
  • ca  mata de cabrit, n f alt. sin.
  • ca  matacerdans, n m/f alt. sin.
  • ca  olivella, n f alt. sin.
  • ca  olivera borda, n f alt. sin.
  • ca  olivera falsa, n f alt. sin.
  • ca  olivereta, n f alt. sin.
  • ca  vern menut, n m alt. sin.
  • ca  alavern, n m var. ling.
  • ca  aliderro, n m var. ling.
  • ca  aliderru, n m var. ling.
  • nc  Phillyrea angustifolia L.

<Botànica > oleàcies>

Note

  • Aliderro és un nom alguerès provinent del sard aliderru.
aladern de fulla estreta aladern de fulla estreta

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aladern de fulla estreta, n m
  • ca  herba dels fics, n f sin. compl.
  • ca  aladern, n m alt. sin.
  • ca  aladern allitendre, n m alt. sin.
  • ca  allitendre, n m alt. sin.
  • ca  fil·lirea de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  fràngula, n f alt. sin.
  • ca  lladern, n m alt. sin.
  • ca  lladern de fulla estreta, n m alt. sin.
  • ca  mat, n m alt. sin.
  • ca  mata, n f alt. sin.
  • ca  mata de cabrit, n f alt. sin.
  • ca  matacerdans, n m/f alt. sin.
  • ca  olivella, n f alt. sin.
  • ca  olivera borda, n f alt. sin.
  • ca  olivera falsa, n f alt. sin.
  • ca  olivereta, n f alt. sin.
  • ca  vern menut, n m alt. sin.
  • ca  alavern, n m var. ling.
  • ca  aliderro, n m var. ling.
  • ca  aliderru, n m var. ling.
  • nc  Phillyrea angustifolia L.

<Botànica > oleàcies>

Note

  • Aliderro és un nom alguerès provinent del sard aliderru.
albúrnia albúrnia

<Utillatge de cuina>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  albúrnia, n f
  • es  albornía
  • es  lata

<Utillatge de cuina>

Definition
Barral per a dur vi o aiguardent.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  anca, n f
  • ca  galta del cul, n f sin. compl.
  • ca  natja, n f sin. compl.
  • es  cadera
  • es  nalga
  • fr  fesse
  • fr  hanche
  • en  breech
  • en  buttock
  • en  hip
  • en  natis
  • la  clunis
  • TA  nates

<Anatomia>

Definition
Regió anatòmica que comprèn la part lateral i posterolateral de l'arrel de l'extremitat inferior. És constituïda per una estructura esquelètica (el maluc o articulació de l'anca o coxofemoral), una massa muscular, teixit adipós i subcutani i pell.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  avellaner, n m
  • ca  arracada (inflorescència masculina), n f sin. compl.
  • ca  avellana (fruit), n f sin. compl.
  • ca  avellana (llavor), n f sin. compl.
  • ca  avellaner bord, n m alt. sin.
  • ca  avellaner de bosc, n m alt. sin.
  • ca  avellanera, n f alt. sin.
  • ca  avellanes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  mata, n f alt. sin.
  • ca  moc d'avellaner (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  abillanera, n f var. ling.
  • ca  auran, n m var. ling.
  • ca  auraner, n m var. ling.
  • ca  vellana (fruit), n f var. ling.
  • ca  vellaner, n m var. ling.
  • ca  vellanera, n f var. ling.
  • nc  Corylus avellana L.

<Botànica > betulàcies>

Note

  • 1. DIEC2-E recull les denominacions següents per a races d'avellaner: ametllenc, artell i negret.
    2. Les denominacions auran i auraner són noms d'origen occità (auran 'avellana' en aranès).