Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "navegaci��" in all thematic areas

GNSS GNSS

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  GNSS, n m
  • ca  sistema de posicionament global, n m sin. compl.
  • ca  sistema global de navegació per satèl·lit, n m sin. compl.
  • es  GNSS
  • es  sistema de posicionamiento global sin. compl.
  • es  sistema global de navegación por satélite sin. compl.
  • en  GNSS
  • en  global navigation satellite system sin. compl.
  • en  global positioning system sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció>

Definition
Sistema que proporciona un mètode precís de determinació de la posició tridimensional, la velocitat i el temps d'un objecte mitjançant els senyals d'una constel·lació de satèl·lits disposats en diferents plans orbitals en òrbites terrestres mitjanes.

Aquests sistemes sovint són denominats simplement sistemes de posicionament global, amb el corresponent acrònim en anglès GPS (corresponent a global positioning system). Tanmateix, l'ús de la forma GPS és poc aconsellable en l'àmbit de la teledetecció perquè fa difícilment distingible, si no és pel context, si es fa referència al terme genèric GNSS o a la constel·lació concreta NAVSTAR.

Actualment hi ha dos sistemes totalment complets, l'americà NAVSTAR (popularment conegut com a GPS) i el rus GLONASS, i estan en desenvolupament altres sistemes, com l'europeu Galileo. Proporcionen cobertura global i uniforme, mesures de posició instantànies amb poca interferència de l'atmosfera i funcionament permanent.

Des de la seva aparició operativa, als anys 1990, la utilització en teledetecció d'aquests sistemes ha estat molt àmplia, amb usos que van del posicionament de les plataformes a la determinació precisa de punts de control sobre el terreny per a la correcció geomètrica en àrees amb cartografia de poca qualitat o a la delimitació d'àrees d'entrenament per a classificació d'imatges i, fins i tot, per a estudis de l'atmosfera. La utilització combinada amb sistemes de navegació inercial ha suposat, des de l'inici del segle XXI, un extraordinari avenç en la georeferenciació d'imatges remotes, particularment en les obtingudes de sensors aeroportats.

GNSS és l'acrònim de global navigation satellite system ('sistema global de navegació per satèl·lit').

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
GNSS GNSS

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  GNSS, n m
  • ca  sistema de posicionament global, n m sin. compl.
  • ca  sistema global de navegació per satèl·lit, n m sin. compl.
  • es  GNSS
  • es  sistema de posicionamiento global sin. compl.
  • es  sistema global de navegación por satélite sin. compl.
  • en  GNSS
  • en  global navigation satellite system sin. compl.
  • en  global positioning system sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció>

Definition
Sistema que proporciona un mètode precís de determinació de la posició tridimensional, la velocitat i el temps d'un objecte mitjançant els senyals d'una constel·lació de satèl·lits disposats en diferents plans orbitals en òrbites terrestres mitjanes.

Aquests sistemes sovint són denominats simplement sistemes de posicionament global, amb el corresponent acrònim en anglès GPS (corresponent a global positioning system). Tanmateix, l'ús de la forma GPS és poc aconsellable en l'àmbit de la teledetecció perquè fa difícilment distingible, si no és pel context, si es fa referència al terme genèric GNSS o a la constel·lació concreta NAVSTAR.

Actualment hi ha dos sistemes totalment complets, l'americà NAVSTAR (popularment conegut com a GPS) i el rus GLONASS, i estan en desenvolupament altres sistemes, com l'europeu Galileo. Proporcionen cobertura global i uniforme, mesures de posició instantànies amb poca interferència de l'atmosfera i funcionament permanent.

Des de la seva aparició operativa, als anys 1990, la utilització en teledetecció d'aquests sistemes ha estat molt àmplia, amb usos que van del posicionament de les plataformes a la determinació precisa de punts de control sobre el terreny per a la correcció geomètrica en àrees amb cartografia de poca qualitat o a la delimitació d'àrees d'entrenament per a classificació d'imatges i, fins i tot, per a estudis de l'atmosfera. La utilització combinada amb sistemes de navegació inercial ha suposat, des de l'inici del segle XXI, un extraordinari avenç en la georeferenciació d'imatges remotes, particularment en les obtingudes de sensors aeroportats.

GNSS és l'acrònim de global navigation satellite system ('sistema global de navegació per satèl·lit').

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
infracció relativa a la navegació aèria infracció relativa a la navegació aèria

<Dret penal>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  infracció relativa a la navegació aèria, n f
  • es  infracción relativa a la navegación aérea

<Dret penal>

Definition
Infracció penal que consisteix a realitzar accions o omissions que posin en perill la seguretat o el trànsit aeri.

Note

  • Àmbit: Espanya
  • Les infraccions penals recollides en la Llei 209/1964, del 24 de desembre, penal i processal de la navegació aèria, de l'Estat, són els delictes i les faltes aeronàutics (art. 1 Llei 209/1964). El Codi penal (CP) és d'aplicació subsidiària a la Llei 209/1964 en la regulació de diverses qüestions (art. 2 Llei 209/1964). La jurisdicció penal aeronàutica que estava regulada en el text original de la Llei 209/1964 es va suprimir el 1986 (Llei orgànica 1/1986, del 8 de gener), i avui la jurisdicció ordinària és la competent per a aplicar els preceptes penals substantius que conté la Llei.
    En primer lloc, es regulen com a delictes les conductes contra la seguretat de les aeronaus (art. 13 al 19 Llei 209/1964), que inclouen la destrucció durant la navegació, la realització de determinats vols arriscats o acrobàtics, l'incompliment de les ordres de l'autoritat aèria competent i el vol amb excés de pes o amb mala distribució de la càrrega quan això comporta un risc. En segon lloc, es castiguen un seguit de conductes qualificades de delictes contra el tràfic aeri (art. 20 al 38), com ara la sedició de la tripulació o del passatge, l'abandonament de l'aeronau de la persona comandant, la navegació o la prestació del servei sota els efectes de l'alcohol o de drogues, el llançament en paracaigudes dels membres de la tripulació sense l'ordre del comandant en cas de perill, l'apoderament de l'aeronau i la denegació d'auxili en cas de risc. També se sancionen determinades infraccions sota la rúbrica comuna dels delictes contra l'autoritat (art. 45 al 50), com ara els insults i els atemptats al comandament o la desobediència a les ordres quan afectin la seguretat. L'abús d'autoritat i la negligència en l'exercici del comandament es castiguen en els articles del 51 al 53, mentre que en els articles del 54 al 58 es castiguen determinades falsedats, com ara les que afecten les matrícules de l'aeronau o els llibres i documents a bord. A continuació, la Llei fixa el càstig d'alguns delictes contra la propietat (art. 59 al 64), que inclouen els robatoris i els furts en aeronaus o aeroports comesos per la tripulació o per empleats, l'ús il·legítim de l'aeronau en benefici propi, l'apropiació de la càrrega per part dels tripulants, els danys i les avaries causades a l'aeronau o a la càrrega i els actes de polissonatge.
    L'article 65 del CP determina la punibilitat de les conductes descrites en el paràgraf anterior quan es duen a terme dolosament, però també regula els casos de comissió per imprevisió, imprudència o imperícia, greus o simples, amb infracció de reglaments. Les imprudències simples sense infracció de reglaments són qualificades de falta (art. 75). Finalment, els articles del 66 al 72 estableixen que determinades conductes són constitutives de falta i les classifiquen en tres grans grups: les faltes contra la policia i la seguretat de la navegació aèria, les faltes contra la policia d'aeroports i altres faltes, com ara la manca de puntualitat de la tripulació i el llançament d'objectes des de l'aeronau.
    Pel que fa a les sancions previstes per la Llei 209/1964, coincideixen majoritàriament amb les penes establertes en el CP, per bé que també es fixen algunes sancions específiques privatives de drets, com ara la pèrdua i la suspensió del títol professional o aeronàutic (art. 4). La Llei també conté un sistema propi de mesures de seguretat (art. 7), la peculiaritat del qual és que els jutges poden imposar-les amb llibertat de criteri com a complement de la pena en determinats casos. Això permet afirmar que la naturalesa d'aquestes mesures és molt propera a la de les conseqüències accessòries regulades en el CP vigent (art. 127 al 129). Aquestes mesures són la pèrdua i la suspensió del títol professional o aeronàutic; la suspensió d'entitats, societats o empreses, i la confiscació, demolició o reforma de les instal·lacions, els aparells, els locals, els materials i els elements emprats per a cometre el delicte, que siguin efectes del delicte o que comportin un perill greu per a la navegació aèria.
Instituto de Navegación de España Instituto de Navegación de España

<Ciències de la Terra>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  Instituto de Navegación de España
  • ca  INAVE sigla

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació>

Definition
Organització sense ànim de lucre creada el 2003 per a promoure el coneixement i la difusió dels sistemes de navegació i de posicionament.

Els seus membres són de caràcter institucional o empresarial, amb una destacada participació de centres de recerca i d'ensenyament superior.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Instituto de Navegación de España Instituto de Navegación de España

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  Instituto de Navegación de España
  • ca  INAVE sigla

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació>

Definition
Organització sense ànim de lucre creada el 2003 per a promoure el coneixement i la difusió dels sistemes de navegació i de posicionament.

Els seus membres són de caràcter institucional o empresarial, amb una destacada participació de centres de recerca i d'ensenyament superior.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Instituto de Navegación de España Instituto de Navegación de España

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  Instituto de Navegación de España
  • ca  INAVE sigla

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació>

Definition
Organització sense ànim de lucre creada el 2003 per a promoure el coneixement i la difusió dels sistemes de navegació i de posicionament.

Els seus membres són de caràcter institucional o empresarial, amb una destacada participació de centres de recerca i d'ensenyament superior.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
instructor de navegació | instructora de navegació instructor de navegació | instructora de navegació

<Transports > Ocupacions>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  instructor de navegació | instructora de navegació, n m, f
  • es  instructor de navegación
  • fr  instructeur de navigation
  • en  sailing instructor

<Transports > Ocupacions>

Definition
Persona que ensenya el funcionament dels comandaments de pilotatge d'un vaixell o una altra embarcació, i que generalment acompanya els alumnes durant l'aprenentatge.
llibertat de navegació llibertat de navegació

<Dret internacional>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  llibertat de navegació, n f
  • es  libertad de navegación, n f

<Dret internacional>

llibertat de navegació llibertat de navegació

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  llibertat de navegació, n f
  • es  libertad de navegación
  • fr  liberté de navigation
  • it  libertà di navigazione
  • en  freedom of navigation
  • ar  حرية الملاحة

<Àmbits de cooperació i conflicte > Espais d'interès internacional>

Definition
Llibertat dels mars en virtut de la qual un estat té el dret de navegar per l'alta mar.
llicència de navegació llicència de navegació

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  llicència de navegació, n f
  • es  licencia de navegación
  • fr  permis de circulation

<Costes > Normativa>

Definition
Document d'autorització administrativa que les embarcacions més petites de 20 tones de registre brut han de tenir per a navegar.

Note

  • Per a les més grosses és el rol.