Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "occidu" in all thematic areas

occípit occípit

<Ciències de la salut>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  occípit, n m
  • es  occipucio, n m
  • fr  occiput, n m
  • en  occiput, n

<Infermeria>

occípit occípit

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  occípit, n m
  • ca  occipici, n m sin. compl.
  • ca  tos, n m sin. compl.
  • es  occipucio
  • fr  occiput
  • en  occiput

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definition
Part inferoposterior del cap.

Note

  • La denominació occipic es considera obsoleta.
occidor -a occidor -a

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  occidor -a, adj

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definition
Que occeix o mata.
occità occità

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  occità
  • ca  aranès sin. compl.
  • ca  gascó sin. compl.
  • ca  llengua d'oc sin. compl.
  • ca  provençal sin. compl.
  • cod  occitan
  • ar  الأوكستانية
  • cy  Ocsitaneg
  • de  Okzitanisch
  • de  Aranesisch sin. compl.
  • de  Langue d'Oc sin. compl.
  • en  Occitan
  • en  Aranese sin. compl.
  • en  Lenga d'Òc sin. compl.
  • es  occitano
  • es  aranés sin. compl.
  • es  lengua d'oc sin. compl.
  • eu  okzitaniera
  • fr  occitan
  • fr  aranais sin. compl.
  • fr  langue d'oc sin. compl.
  • gl  occitano
  • gl  aranés sin. compl.
  • gl  lingua de oc sin. compl.
  • gn  occitáno
  • gn  arane sin. compl.
  • gn  ñe'êdoy sin. compl.
  • it  occitano
  • it  aranese sin. compl.
  • it  lingua d'oc sin. compl.
  • ja  オック語
  • ja  オクシタン語、アラネス語 sin. compl.
  • nl  Occitaans
  • nl  Aranees sin. compl.
  • nl  Langue d'Oc sin. compl.
  • oc  occitan
  • oc  aranés sin. compl.
  • oc  lengua d'òc sin. compl.
  • pt  occitano
  • pt  aranês sin. compl.
  • pt  língua d'oc sin. compl.
  • ru  Окситанский язык
  • ru  Аранский sin. compl.
  • ru  Лангедокский sin. compl.
  • ru  Провансальский sin. compl.
  • sw  Occitan
  • sw  Aranese sin. compl.
  • sw  Lenga d'òc sin. compl.
  • tmh  Tuksitant
  • tmh  Iles n ok sin. compl.
  • tmh  taranit sin. compl.
  • zh  欧西坦语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental>, <Europa > Espanya>, <Europa > França>, <Europa > Itàlia>, <Europa > Mònaco>

Definition
L'occità es va anar consolidant a la baixa edat mitjana com la llengua administrativa i de cultura d'Occitània. Els primers textos que se'n conserven són del segle XI i, als segles XII i XIII, va arribar a ser el vehicle d'una cultura vigorosa. D'ençà del segle XIII, però, i al llarg de la resta de l'edat mitjana, França es va anar emparant de gairebé tot el país, amb la qual cosa s'hi va iniciar un procés de francesització cultural i lingüística.

El col·lectiu Anem Òc lluita per un reconeixement més gran de l'occità a França. Els anys 2005, 2007 i 2009 van mobilitzar 25.000 persones pels carrers de Carcassona i Beziers.

Hi ha hagut intents de revifar la llengua, sobretot la renaixença literària del segle XIX i l'occitanisme del segle XX. Aquest darrer ha prestigiat la llengua i li ha aconseguit una certa presència als mitjans de comunicació, a l'escola i, especialment, en la producció editorial. L'occitanisme també ha estat l'impulsor de l'actual llengua estàndard, bastida damunt els parlars del Llenguadoc, però apta per a totes les varietats occitanes.

La varietat gascona pròpia de la Vall d'Aran, integrada a Catalunya des del segle XIV, s'anomena aranès. A partir de la protecció que li atorga l'Estatut de Catalunya, se n'ha anat consolidant l'estatus legal: el 1990 es va declarar cooficial a la Vall i el 2010, cooficial a tot el Principat, juntament amb el català i el castellà.

Ja abans (1982) s'hi havia adaptat l'ortografia occitana reformada, amb la qual cosa se'n reconeixia la vinculació amb l'occità, i n'havia començat l'ús a l'escola (1984). Avui l'aranès s'utilitza a l'Administració i a l'ensenyament, té una certa presència als mitjans de comunicació i s'hi escriu literatura. El procés de substitució lingüística engegat a l'Occitània francesa no ha afectat la Vall d'Aran, on l'idioma té força vida i hi ha col·lectius que el defensen. Malgrat tot, la posició de l'aranès no és prou ferma: la seva subordinació al castellà -i també, encara que secundàriament, al català, que s'ensenya a l'escola i una majoria de la població sap parlar- l'afebleix davant fenòmens com ara la immigració i el turisme.
sòcita sòcita

<Dret > Dret civil>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  sòcita, n f
  • ca  sòccida, n f sin. compl.
  • ca  sòccita, n f sin. compl.
  • es  contrato de soccida
  • es  contrato de soccita

<Dret civil > Dret civil d'obligacions i contractes>

Definition
Contracte en virtut del qual una persona s'obliga a menar i a pasturar el bestiar d'una altra i es reparteixen entre elles els fruits i els guanys.
sòcita sòcita

<Documentació jurídica>, <Dret civil>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  sòcita, n f
  • ca  sòccida, n f sin. compl.
  • ca  sòccita, n f sin. compl.
  • es  sócita

<Documentació jurídica>, <Dret civil>

Definition
Contracte especial de ramaderia entre la persona propietària del ramat i la persona obligada a pasturar-lo en què ambdues parts es reparteixen els fruits i els guanys obtinguts del ramat durant la vigència del contracte.

Note

  • Àmbit: Catalunya | Àmbit: Inespecífic
  • La sòcita, tipificada tradicionalment en l'article 339 de la Compilació del dret civil de Catalunya, està regulada per la Llei 1/2008, del 20 de febrer, de contractes de conreu, que substitueix el contingut de l'article 339 i s'aplica a tots els contractes que tenen per finalitat la cessió onerosa de l'aprofitament agrícola, ramader o forestal d'una finca rústica.
    La individualització del contracte d'integració respecte de la sòcita es deu a la multiplicació de les obligacions que giren entorn del nucli de la prestació principal, la introducció de tècniques de producció que limiten la llibertat i la independència dels ramaders en la conducció del bestiar i, finalment, una modalitat de compensació principalment consolidada en la pràctica ramadera que consisteix en una participació econòmica al marge d'antics drets sobre determinats aprofitaments -llet, fems, llana, pèl, entre altres- o de copropietat sobre els acreixements.
    Originàriament, el contracte prové del pacte parciari que les fonts romanes del baix imperi coneixien com a pecora partiaria, una modalitat que posteriorment va adoptar la denominació vulgar de soccida o soccita. Entre la diversitat de modalitats d'explotació, es constata des de l'antiguitat l'existència de dues fórmules contractuals -l'una referida al cultiu del camp, la colònia parciària, i l'altra dirigida a la custòdia o a la cria de bestiar, la parceria o sòcita- que han articulat els diferents pactes mitjançant una clàusula parciària. Val a dir que els contractes relatius al bestiar podien adoptar, al seu torn, dues formes diferents; d'una banda, hi havia la datio laborandum causa, amb la qual es volia obtenir el benefici del treball dels animals per mitjà d'un pacte en què una quarta part de les millores o les pèrdues s'atribuïen al dominus o locator i tres quartes parts al laborator o conductor, i de l'altra hi havia la datio in soccida, amb la qual es volia obtenir el benefici de la reproducció del bestiar, motiu pel qual els cessionaris tenien l'obligació de custodiar els animals i s'havien d'abstenir d'utilitzar-ne la força i el treball. Aquesta distinció va desaparèixer en el segle XIV, i es van incloure en la sòcita relacions contractuals molt diverses.
    En virtut de la Llei 1/2008, aquests contractes s'han de formalitzar per escrit i qualsevol de les parts pot exigir en qualsevol moment a l'altra que el contracte es formalitzi íntegrament en un document públic, que hi consti una descripció de la finca objecte del contracte i, si escau, un inventari dels elements i dels drets vinculats a l'explotació que se cedeix i qualsevol altre aspecte necessari per a desenvolupar i executar el contracte adequadament.
  • V. t.: arrendament amb finalitats de conservació del patrimoni natural n m
  • V. t.: arrendament per a pastures n m
  • V. t.: arrendament rústic n m
  • V. t.: boïga n f
  • V. t.: contracte d'eixermada n m
  • V. t.: contracte d'integració n m
  • V. t.: contracte de conreu n m
  • V. t.: masoveria n f
  • V. t.: parceria n f
  • V. t.: terratge n m