Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "palafrener" in all thematic areas

cavallerís | cavallerissa cavallerís | cavallerissa

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  cavallerís | cavallerissa, n m, f
  • es  caballerizo
  • fr  palefrenier
  • en  groom

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definition
Persona que es dedica al manteniment d'una cavallerissa, i a la neteja i l'alimentació dels animals que s'hi allotgen.
cavallerís | cavallerissa cavallerís | cavallerissa

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  cavallerís | cavallerissa, n m, f
  • es  caballerizo
  • fr  palefrenier
  • en  groom

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definition
Persona que es dedica al manteniment d'una cavallerissa, i a la neteja i l'alimentació dels animals que s'hi allotgen.
emplafonar emplafonar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  emplafonar, v tr
  • ca  plafonar, v tr sin. compl.
  • es  panelar
  • fr  plafonner
  • en  panel, to

<Fusteria > Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers>

Definition
Posar plafons entre els muntants i els travessers d'una porta o una finestra.
emplafonar emplafonar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  emplafonar, v tr
  • ca  plafonar, v tr sin. compl.
  • es  panelar, v tr
  • fr  plafonner, v tr
  • en  panel, to, v tr
  • eu  panelatu

<Fusteria > Tècniques i procediments>

glàndula parafrenal glàndula parafrenal

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Urologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  glàndula parafrenal, n f

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Urologia>

Definition
Cadascuna de les glàndules que s'obren prop del fre del prepuci.
magraner magraner

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  magraner, n m
  • ca  badabadoc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  badaloc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  badoc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  magrana (fruit), n f sin. compl.
  • ca  balàustia (fruit), n f alt. sin.
  • ca  magrana agra (fruit), n f alt. sin.
  • ca  magraner agre, n m alt. sin.
  • ca  magraner bord, n m alt. sin.
  • ca  magranera, n f alt. sin.
  • ca  magranes, n f pl alt. sin.
  • ca  magranes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  magranes agres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  magranes bordes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  rosa balàustia, n f alt. sin.
  • ca  balaüsta (fruit), n f var. ling.
  • ca  balàustria (fruit), n f var. ling.
  • ca  magrané, n m var. ling.
  • ca  magraner borde, n m var. ling.
  • ca  magrano, n m var. ling.
  • ca  malagraner, n m var. ling.
  • ca  malagranera, n f var. ling.
  • ca  malgrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  manglana (fruit), n f var. ling.
  • ca  manglaner, n m var. ling.
  • ca  manglanera, n f var. ling.
  • ca  mangrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  mangraner, n m var. ling.
  • ca  mangraner agre, n m var. ling.
  • ca  mangraner bord, n m var. ling.
  • ca  mangrano, n m var. ling.
  • ca  megrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  melgrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  menglana (fruit), n f var. ling.
  • ca  mergrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  milgrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  minglana (fruit), n f var. ling.
  • ca  rosa balaustria, n f var. ling.
  • nc  Punica granatum L.

<Botànica > punicàcies>

Note

  • DIEC2-E recull balàustia per al «fruit d'estructura complexa, amb llavors carnoses i disposades en espais separats per tels, representat únicament per la magrana»
Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  magraner, n m
  • ca  badabadoc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  badaloc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  badoc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  magrana (fruit), n f sin. compl.
  • ca  balàustia (fruit), n f alt. sin.
  • ca  magrana agra (fruit), n f alt. sin.
  • ca  magraner agre, n m alt. sin.
  • ca  magraner bord, n m alt. sin.
  • ca  magranera, n f alt. sin.
  • ca  magranes, n f pl alt. sin.
  • ca  magranes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  magranes agres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  magranes bordes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  rosa balàustia, n f alt. sin.
  • ca  balaüsta (fruit), n f var. ling.
  • ca  balàustria (fruit), n f var. ling.
  • ca  magrané, n m var. ling.
  • ca  magraner borde, n m var. ling.
  • ca  magrano, n m var. ling.
  • ca  malagraner, n m var. ling.
  • ca  malagranera, n f var. ling.
  • ca  malgrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  manglana (fruit), n f var. ling.
  • ca  manglaner, n m var. ling.
  • ca  manglanera, n f var. ling.
  • ca  mangrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  mangraner, n m var. ling.
  • ca  mangraner agre, n m var. ling.
  • ca  mangraner bord, n m var. ling.
  • ca  mangrano, n m var. ling.
  • ca  megrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  melgrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  menglana (fruit), n f var. ling.
  • ca  mergrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  milgrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  minglana (fruit), n f var. ling.
  • ca  rosa balaustria, n f var. ling.
  • nc  Punica granatum L.

<Botànica > punicàcies>

Note

  • DIEC2-E recull balàustia per al «fruit d'estructura complexa, amb llavors carnoses i disposades en espais separats per tels, representat únicament per la magrana»
mosso de cavalls | mossa de cavalls mosso de cavalls | mossa de cavalls

<Lleure > Espectacles>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  mosso de cavalls | mossa de cavalls, n m, f
  • es  monosabio
  • es  mozo de caballos
  • fr  auxiliaire du picador
  • fr  palefrenier

<Lleure > Espectacles>

Definition
Persona de la dependència d'una plaça de toros que s'ocupa dels cavalls i ajuda el picador a situar-se en el lloc adequat de la plaça.
mosso de cavalls | mossa de cavalls mosso de cavalls | mossa de cavalls

<Lleure. Turisme > Espectacles > Ocupacions>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  mosso de cavalls | mossa de cavalls, n m, f
  • es  monosabio
  • es  mozo de caballos
  • fr  auxiliaire du picador
  • fr  monosabio
  • fr  palefrenier

<Lleure. Turisme > Espectacles > Ocupacions>

Definition
Persona de la dependència d'una plaça de toros que s'ocupa dels cavalls i ajuda el picador a situar-se en el lloc adequat de la plaça en el terç de piques.
mosso de quadra | mossa de quadra mosso de quadra | mossa de quadra

<Esport > Esports multidisciplinaris > Pentatló modern>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pentatló modern. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 127 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 25)
ISBN 84-7739-275-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  mosso de quadra | mossa de quadra, n m, f
  • ca  mosso d'estable | mossa d'estable, n m, f sin. compl.
  • es  mozo de caballos
  • es  mozo de cuadra
  • es  palafrenero
  • fr  palefrenier
  • en  groom
  • en  stableboy [m]
  • en  stableman [m]

<Esport > Esports multidisciplinaris > Pentatló modern>

Definition
Persona encarregada de tenir cura de les quadres i els cavalls.