Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "panxa" in all thematic areas

a l'eixarranca a l'eixarranca

<12 Esports eqüestres>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  a l'eixarranca, adv
  • ca  a l'oberta, adv
  • ca  a la cavallera, adv
  • ca  a la ganxa, adv
  • es  a horcajadas
  • fr  à califourchon
  • en  astride

<Esport > 12 Esports eqüestres>

Definition
Manera de cavalcar mantenint les cames obertes i en contacte amb els flancs del cavall.
aranya blanca aranya blanca

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aranya blanca, n f
  • ca  aranya, n f sin. compl.
  • ca  aranya capçuda, n f sin. compl.
  • ca  aranya de cap negre, n f sin. compl.
  • ca  aranya de fang, n f sin. compl.
  • ca  aranya fragata, n f sin. compl.
  • ca  aranya monja, n f sin. compl.
  • ca  aranya negra, n f sin. compl.
  • ca  aranya sardinera, n f sin. compl.
  • ca  aranya vera, n f sin. compl.
  • ca  aranyeta, n f sin. compl.
  • ca  aranyol, n m sin. compl.
  • ca  aranyot, n m sin. compl.
  • ca  dragó, n m sin. compl.
  • ca  dragons, n m pl sin. compl.
  • ca  espasenc, n m sin. compl.
  • ca  espasenca, n f sin. compl.
  • ca  espasencs, n m pl sin. compl.
  • ca  pinça, n f sin. compl.
  • ca  pinxa, n f sin. compl.
  • ca  salamó, n m sin. compl.
  • ca  aranéola, n f var. ling.
  • ca  aranya vera, n f var. ling.
  • ca  arañya-blanca, n f var. ling.
  • ca  arañya-monja, n f var. ling.
  • ca  arañyol, n m var. ling.
  • ca  drago, n m var. ling.
  • ca  escorpión, n m var. ling.
  • ca  nadela, n f var. ling.
  • ca  peje aranya, n m var. ling.
  • ca  salomó, n m var. ling.
  • nc  Trachinus draco
  • es  araña
  • es  araña blanca
  • es  dragón
  • es  escorpión
  • fr  grand vive
  • fr  grande vive
  • fr  petite vive
  • it  tracina vipera
  • en  greater weever
  • en  grow-foot
  • de  Hahnepoot

<Peixos > Traquínids>

Note

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - aranya (DCVB-E): Balears, Catalunya, València

    - aranya (FAUNAICT): Barcelona , Tarragona

    - aranya (INVPESQ6): Castelló

    - aranya blanca (DCVB-E): Eivissa, Menorca

    - aranya blanca (DELC): Balears

    - aranya blanca (EMMDENIA): Dénia

    - aranya blanca (FAUNAICT): Menorca

    - aranya de cap negre (BALEARES2): Menorca

    - aranya fragata (DELC): Balears

    - aranya monja (DCVB-E): Mallorca

    - aranya monja (DELC): Balears

    - aranya negra (DELC): Balears

    - aranya sardinera (PEIXMEN): Es Castell

    - aranya vera (DCVB-E): València

    - aranya vera (DELC): Balears

    - aranya vera (EMMDENIA): Dénia

    - arañya-blanca (RPCE3): Eivissa

    - arañya-monja (RPCE3): Mallorca

    - aranyeta (EMMDENIA): Dénia

    - aranyol (DCVB-E): Eivissa, Menorca

    - arañyol (RPCE3): Eivissa, Menorca

    - aranyot (EMMDENIA): Dénia

    - dragó (AGUILO): Menorca

    - dragó (DCVB-E): Menorca, Tarragona

    - dragó (FAUNAICT): Menorca

    - dragó (RPCE3): Menorca

    - dragons (RANDA11): Menorca

    - espasencs (DCVB-E): Blanes

    - pinça (JLLE): Pollença

    - pinxa (PEIXMEN): Ciutadella, Fornells

    - salamó (DELC): Balear
aranya blanca aranya blanca

<Zoologia > Peixos>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aranya blanca, n f
  • ca  aranya, n f sin. compl.
  • ca  aranya capçuda, n f sin. compl.
  • ca  aranya de cap negre, n f sin. compl.
  • ca  aranya de fang, n f sin. compl.
  • ca  aranya fragata, n f sin. compl.
  • ca  aranya monja, n f sin. compl.
  • ca  aranya negra, n f sin. compl.
  • ca  aranya sardinera, n f sin. compl.
  • ca  aranya vera, n f sin. compl.
  • ca  aranyeta, n f sin. compl.
  • ca  aranyol, n m sin. compl.
  • ca  aranyot, n m sin. compl.
  • ca  dragó, n m sin. compl.
  • ca  dragons, n m pl sin. compl.
  • ca  espasenc, n m sin. compl.
  • ca  espasenca, n f sin. compl.
  • ca  espasencs, n m pl sin. compl.
  • ca  pinça, n f sin. compl.
  • ca  pinxa, n f sin. compl.
  • ca  salamó, n m sin. compl.
  • ca  aranéola, n f var. ling.
  • ca  aranya vera, n f var. ling.
  • ca  arañya-blanca, n f var. ling.
  • ca  arañya-monja, n f var. ling.
  • ca  arañyol, n m var. ling.
  • ca  drago, n m var. ling.
  • ca  escorpión, n m var. ling.
  • ca  nadela, n f var. ling.
  • ca  peje aranya, n m var. ling.
  • ca  salomó, n m var. ling.
  • nc  Trachinus draco
  • es  araña
  • es  araña blanca
  • es  dragón
  • es  escorpión
  • fr  grand vive
  • fr  grande vive
  • fr  petite vive
  • it  tracina vipera
  • en  greater weever
  • en  grow-foot
  • de  Hahnepoot

<Peixos > Traquínids>

Note

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - aranya (DCVB-E): Balears, Catalunya, València

    - aranya (FAUNAICT): Barcelona , Tarragona

    - aranya (INVPESQ6): Castelló

    - aranya blanca (DCVB-E): Eivissa, Menorca

    - aranya blanca (DELC): Balears

    - aranya blanca (EMMDENIA): Dénia

    - aranya blanca (FAUNAICT): Menorca

    - aranya de cap negre (BALEARES2): Menorca

    - aranya fragata (DELC): Balears

    - aranya monja (DCVB-E): Mallorca

    - aranya monja (DELC): Balears

    - aranya negra (DELC): Balears

    - aranya sardinera (PEIXMEN): Es Castell

    - aranya vera (DCVB-E): València

    - aranya vera (DELC): Balears

    - aranya vera (EMMDENIA): Dénia

    - arañya-blanca (RPCE3): Eivissa

    - arañya-monja (RPCE3): Mallorca

    - aranyeta (EMMDENIA): Dénia

    - aranyol (DCVB-E): Eivissa, Menorca

    - arañyol (RPCE3): Eivissa, Menorca

    - aranyot (EMMDENIA): Dénia

    - dragó (AGUILO): Menorca

    - dragó (DCVB-E): Menorca, Tarragona

    - dragó (FAUNAICT): Menorca

    - dragó (RPCE3): Menorca

    - dragons (RANDA11): Menorca

    - espasencs (DCVB-E): Blanes

    - pinça (JLLE): Pollença

    - pinxa (PEIXMEN): Ciutadella, Fornells

    - salamó (DELC): Balear
argelaga negra argelaga negra

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  argelaga negra, n f
  • ca  argentí, n m sin. compl.
  • ca  cambronera, n f sin. compl.
  • ca  argelac, n m alt. sin.
  • ca  argelacs, n m pl alt. sin.
  • ca  argelaga argelaga, n f alt. sin.
  • ca  argelaga cambrona, n f alt. sin.
  • ca  argelaga de forn, n f alt. sin.
  • ca  argelaga marina, n f alt. sin.
  • ca  argelaga vera, n f alt. sin.
  • ca  argelaguera, n f alt. sin.
  • ca  argelagues, n f pl alt. sin.
  • ca  bàlec, n m alt. sin.
  • ca  bolles d'argelaga (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cambrona, n f alt. sin.
  • ca  cambronera borda, n f alt. sin.
  • ca  gatosa, n f alt. sin.
  • ca  gatosa blanca, n f alt. sin.
  • ca  gatosa marina, n f alt. sin.
  • ca  gatosa negra, n f alt. sin.
  • ca  punxa cambrona, n f alt. sin.
  • ca  alcabrona, n f var. ling.
  • ca  ancabrona, n f var. ling.
  • ca  ancanbrona, n f var. ling.
  • ca  angelarga, n f var. ling.
  • ca  angilaga cambrona, n f var. ling.
  • ca  argelanc, n m var. ling.
  • ca  argilaga, n f var. ling.
  • ca  argilaga de forn, n f var. ling.
  • ca  argilaga marina, n f var. ling.
  • ca  argilaga negra, n f var. ling.
  • ca  argilagues, n f pl var. ling.
  • ca  cabrona, n f var. ling.
  • ca  cabronera, n f var. ling.
  • ca  cambrono, n m var. ling.
  • ca  encambrona, n f var. ling.
  • ca  gatova negra, n f var. ling.
  • ca  gilaga-cabrona, n f var. ling.
  • ca  punxa cabrona, n f var. ling.
  • ca  punxa-cabrona, n f var. ling.
  • ca  punxa-cambrona, n f var. ling.
  • ca  tiria, n f var. ling.
  • nc  Calicotome spinosa (L.) Link
  • nc  Cytisus spinosus (L.) Lam. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Note

  • Tiria és un nom alguerès provinent del sard tiria.
argelaga negra argelaga negra

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  argelaga negra, n f
  • ca  argentí, n m sin. compl.
  • ca  cambronera, n f sin. compl.
  • ca  argelac, n m alt. sin.
  • ca  argelacs, n m pl alt. sin.
  • ca  argelaga argelaga, n f alt. sin.
  • ca  argelaga cambrona, n f alt. sin.
  • ca  argelaga de forn, n f alt. sin.
  • ca  argelaga marina, n f alt. sin.
  • ca  argelaga vera, n f alt. sin.
  • ca  argelaguera, n f alt. sin.
  • ca  argelagues, n f pl alt. sin.
  • ca  bàlec, n m alt. sin.
  • ca  bolles d'argelaga (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cambrona, n f alt. sin.
  • ca  cambronera borda, n f alt. sin.
  • ca  gatosa, n f alt. sin.
  • ca  gatosa blanca, n f alt. sin.
  • ca  gatosa marina, n f alt. sin.
  • ca  gatosa negra, n f alt. sin.
  • ca  punxa cambrona, n f alt. sin.
  • ca  alcabrona, n f var. ling.
  • ca  ancabrona, n f var. ling.
  • ca  ancanbrona, n f var. ling.
  • ca  angelarga, n f var. ling.
  • ca  angilaga cambrona, n f var. ling.
  • ca  argelanc, n m var. ling.
  • ca  argilaga, n f var. ling.
  • ca  argilaga de forn, n f var. ling.
  • ca  argilaga marina, n f var. ling.
  • ca  argilaga negra, n f var. ling.
  • ca  argilagues, n f pl var. ling.
  • ca  cabrona, n f var. ling.
  • ca  cabronera, n f var. ling.
  • ca  cambrono, n m var. ling.
  • ca  encambrona, n f var. ling.
  • ca  gatova negra, n f var. ling.
  • ca  gilaga-cabrona, n f var. ling.
  • ca  punxa cabrona, n f var. ling.
  • ca  punxa-cabrona, n f var. ling.
  • ca  punxa-cambrona, n f var. ling.
  • ca  tiria, n f var. ling.
  • nc  Calicotome spinosa (L.) Link
  • nc  Cytisus spinosus (L.) Lam. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Note

  • Tiria és un nom alguerès provinent del sard tiria.
butxaca de bossa butxaca de bossa

<Indumentària>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  butxaca de bossa, n f
  • ca  butxaca de manxa, n f
  • es  bolsillo de fuelle, n m
  • fr  poche cargo, n f
  • en  cargo pocket, n

<Indumentària>

Definition
Butxaca amb plecs laterals, i a vegades també a la part del davant, que augmenten la seva capacitat.
canxa canxa

<Esport > Esports de pilota > Pilota>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  canxa, n f
  • ca  pista, n f sin. compl.
  • es  cancha
  • es  pista
  • fr  cancha
  • fr  terrain de jeu
  • en  cancha
  • en  court
  • eu  kantxa

<Esport > Esports de pilota > Pilota>

Definition
Superfície rectangular de 54 x 10 m en frontó llarg, de 36 x 10 m o de 30 x 10 m en frontó curt i de 30 x 9,25 m en trinquet, limitada per parets i línies, on es desenvolupa el joc.
canxa canxa

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pilota. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 109 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 26) ISBN 84-7739-276-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  canxa, n f
  • ca  pista, n f sin. compl.
  • es  cancha
  • es  pista
  • fr  cancha
  • fr  terrain de jeu
  • en  cancha
  • en  court
  • eu  kantxa

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Definition
Superfície rectangular, de 54 x 10 m en frontó llarg, de 36 x 10 m o de 30 x 10 m en frontó curt i de 30x 9,25 m en trinquet, limitada per parets i línies, on es desenvolupa el joc.
canxa! canxa!

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pilota. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 109 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 26) ISBN 84-7739-276-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  canxa!, interj
  • ca  jo!, interj
  • ca  meva!, interj
  • ca  vaig!, interj
  • es  ¡a mí!
  • es  ¡cancha!
  • es  ¡mía!
  • es  ¡voy!
  • fr  à moi!
  • fr  laisse!
  • eu  nerea!
  • eu  neretzat!
  • eu  nik!
  • eu  utzi!

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Definition
Expressió amb què un pilotari indica al seu company que li deixi lliure la pista perquè té la intenció de restar.
canya de nata canya de nata

<Gastronomia > Plats a la carta>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  canya de nata
  • es  caña de nata
  • fr  feuilleté allongé à la crème Chantilly
  • it  cannolo alla panna
  • en  pastry roll stuffed with cream
  • de  Blätterteiggebäck mit Sahnefüllung

<Plats a la carta. Pastes>