Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "penyora" in all thematic areas

dret de penyora dret de penyora

<Dret civil>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  dret de penyora, n m
  • ca  dret de pignoració, n m
  • ca  penyora, n f
  • ca  pignoració, n f
  • es  derecho prendario, n m
  • es  prenda, n f

<Dret civil>

Definition
Dret real de garantia que es pot constituir sobre béns mobles, valors, drets de crèdit o diners per a assegurar el compliment d'una obligació principal, generalment el pagament d'un deute o el compliment d'una altra obligació, el qual faculta el creditor a posseir-los i, en cas d'incompliment de l'obligació garantida, a sol·licitar-ne la realització del valor.
Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  penyora, n f

<Jocs>

Definition
Càstig imposat a qui falla o comet un determinat error en certs jocs.
penyora penyora

<Dret > Dret notarial > Notaria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>

  • ca  penyora, n f
  • es  prenda

<Notaria > Tipologia documental > Contractes>

Definition
Dret real de garantia sobre béns mobles, valors o diners aliens que pot comportar un desplaçament de la possessió i que, en el cas d'incompliment de l'obligació garantida, faculta el creditor per a sol·licitar la seva alienació en subhasta judicial o notarial, sigui qui en sigui el propietari.
penyora penyora

<Dret > Dret civil>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  penyora, n f
  • es  prenda

<Dret civil > Drets reals>

Definition
Garantia real sobre cosa moble que exigeix desplaçament possessori, en virtut de la qual el creditor pignoratiu pot realitzar el valor del bé pignorat en cas d'incompliment del deutor.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  penyora, n f
  • es  prenda, n f

<Dret civil>

penyora penyora

<Història del dret>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  penyora, n f
  • es  prenda

<Història del dret>

Definition
Cosa, bé o dret que es posava en mans d'algú per a respondre com a garantia del pagament d'un deute o del compliment d'una altra obligació, independentment de quina en fos la naturalesa.

Note

  • Àmbit: Catalunya
  • La penyora i la hipoteca es configuren inicialment com a drets reals segons el dret romà, però constituïts en garantia del compliment d'obligacions concertades (aquí s'opta per tractar-les d'acord amb la tradició romana).
    1. CONCEPTE. El dret romà antic desenvolupava el dret de penyora com un dret real de tipus especial. La seva constitució depenia en tot cas de l'existència d'un dret de crèdit garantit i concedia al creditor amb garantia pignorativa la facultat d'alienar la cosa penyorada. No es feia distinció entre la pignoració de coses mobles i immobles, i no era necessària la transmissió de la possessió. Ja el dret comú va acabar diferenciant la penyora mobiliària de la immobiliària, que es va passar a anomenar hipoteca; es parlava de pygnus i de hypotheca sense que s'establissin distincions essencials, excepte pel que fa a l'objecte de l'una i de l'altra. D'aquesta manera es designava pygnus, la penyora de possessió preferent en béns mobles i hypotheca, la penyora sense possessió sobretot de béns immobles. El nostre dret manté en general la institució de l'empenyorament i de manera molt tardana s'estableix una distinció clara entre penyora i hipoteca segons quin en sigui l'objecte; a partir d'aleshores, la penyora es va configurar com una garantia atorgada amb béns mobles i amb trasllat de possessió al creditor o un dipositari, mentre que la hipoteca va esdevenir una garantia immobiliària sense trasllat de domini. Ja en el segle XVI es va crear per primera vegada un registre de censos, hipoteques i tributs per tal d'inscriure-hi, entre d'altres, les hipoteques, com ho indica la denominació. Però pràcticament no s'usava, i el 1768 es va crear el oficio de hipotecas, que s'establia en uns districtes prefixats i que era el precedent immediat dels registres de la propietat actuals (el 1861 -per la Llei hipotecària- es va introduir el requisit de publicitat en tots els negocis jurídics que afectaven béns immobles, el qual es complia mitjançant la inscripció en aquests registres).
    2. CLASSES. Segons l'origen, es parlava de penyores o hipoteques legals, contractuals i judicials. En tot cas, llur existència pressuposava la d'un dret de crèdit que la mateixa penyora garantia. Així, a) les penyores legals eren les imposades per la llei (per exemple, era la que gaudia l'esposa respecte del patrimoni del marit en garantia dels seus drets dotals i d'escreix, o el pupil respecte del patrimoni del tutor curador); b les penyores contractuals eren les que s'originaven mitjançant un contracte públic o privat (si s'establia en document públic tenia preferència respecte d'altres drets fixats oralment o en escrit privat) i s'establien per a garantir el pagament d'un deute, i c les penyores judicials eren les que s'originaven basant-se en un acte judicial dit de sobirania (decret) i era el cas de les penyores imposades pel jutge per a assegurar el compliment d'una sentència.
    3. CONTINGUT I EXECUCIÓ. Es podia penyorar o hipotecar un bé determinat, però eren habituals els empenyoraments generals de patrimonis; per exemple, el marit garantia amb tot el seu patrimoni el dot i l'escreix de la dona, o el mateix en el cas del patrimoni del tutor curador respecte del seu pupil. El dret de penyora donava al creditor un dret preferent per a vendre el bé penyorat, si no es complia l'obligació que aquell garantia, però la venda només es podia dur a terme quan el deutor no havia complert la seva obligació principal en el venciment fixat. I, en aquest punt, calia parlar de la pervivència d'una institució visigoda, el Liber iudiciorum; és a dir, el període de gràcia. Així, el creditor, arribat el venciment de l'obligació principal garantida, si aquesta no es complia ho havia de denunciar (uns ordenaments consuetudinaris indicaven que ho havia de fer directament al deutor; d'altres, davant l'autoritat judicial) i s'atorgava un termini de deu dies perquè aquella obligació es complís. Ara bé, si després d'aquest termini el deutor no havia donat compliment al requeriment, aleshores la penyora es podia posar a la venda amb la intervenció de l'autoritat judicial (algun ordenament municipal permetia al creditor optar entre vendre la penyora o quedar-se-la en pagament del deute, si es tractava d'obligacions dineràries i el valor d'aquella les cobria). La venda de la penyora sempre havia de ser per mitjà de subhasta pública, que s'encomanava al corredor del lloc; precisament aquest anunciava la subhasta de manera oportuna durant tres dies, si la penyora era un bé moble, i trenta, si era un bé immoble. Passats aquests terminis, es procedia a la subhasta i el bé s'adjudicava al millor postor. El preu obtingut es destinava a cobrir el deute reclamat i amb el que sobrava del preu s'havien de costejar les despeses causades i els perjudicis soferts pel creditor, a més dels drets de la cort judicial, que, en general, arreu solia ser d'un terç del valor de l'obligació executada. Si no es cobria amb el que s'havia obtingut, es procedia contra el patrimoni del deutor.
pignus pignus

<Dret > Dret romà>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>

  • la  pignus, n n
  • ca  penyora, n f
  • es  prenda, n f
  • fr  gage, n m
  • it  pegno, n m

<Dret romà>