Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "pertot" in all thematic areas

faceta amb perns faceta amb perns

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  faceta amb perns, n f
  • es  faceta con pernos
  • fr  facette à tenons
  • en  pin facet

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

fil perdut fil perdut

<Indústria > Indústria tèxtil>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  fil perdut, n m
  • es  hilo perdido
  • fr  fil perdu
  • en  lost yarn
  • de  locker Garn

<Indústria > Indústria tèxtil>

Definition
Fil que apareix esporàdicament a la cara bona del teixit per produir un dibuix o un efecte determinat i que, a la resta del teixit, fa llargues bastes en el revés.
fil perdut fil perdut

<Fibres i filaments>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  fil perdut, n m
  • es  hilo perdido
  • fr  fil perdu
  • en  lost yarn

<Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció > Fibres i filaments>

fil perlé fil perlé

<Indústria > Indústria tèxtil>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  fil perlé, n m
  • ca  fil perlat, n m sin. compl.
  • es  hilo perlado
  • es  hilo perlé
  • fr  fil perlé
  • en  perlé thread
  • de  Perlezwirn

<Indústria > Indústria tèxtil>

Definition
Fil fortament torçat que té un aspecte perlat.
fil perlé fil perlé

<Fibres i filaments>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  fil perlé, n m
  • ca  fil perlat, n m sin. compl.
  • es  hilo perlado
  • es  hilo perlé
  • fr  fil perlé
  • en  bead yarn

<Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció > Fibres i filaments>

fractura de Destot fractura de Destot

<Traumatologia i ortopèdia>, <Fisioteràpia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  fractura de Destot, n f

<Traumatologia i ortopèdia>, <Fisioteràpia>

Definition
Fractura cuneïforme de l'extremitat inferior del radi, articular; se'n distingeixen dues formes: externa, en la qual la línia de fractura passa per la base de l'estilode radial, i interna, en la qual la línia de fractura va des de l'articulació radioscafoidal, cap amunt i cap endins, fins a sobre de la petita careta articular sigmoide del radi.
franquícia franquícia

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  franquícia, n f
  • es  tolerancia, n f
  • fr  jeu d'entrée, n m
  • en  tolerance, n
  • eu  perdoi, n

<Fusteria > Tècniques i procediments>

futur perfet futur perfet

<Llengua > Lingüística>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  futur perfet, n m
  • ca  futur anterior, n m sin. compl.
  • ca  futur compost, n m sin. compl.
  • es  futuro anterior
  • es  futuro perfecto
  • fr  futur antérieur
  • en  future perfect

<Lingüística>

Definition
Temps verbal que indica una acció futura esdevinguda abans d'una altra acció també futura respecte al moment de l'enunciat.
futur perfet futur perfet

<Llengua > Lingüística>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  futur perfet, n m
  • ca  futur anterior, n m sin. compl.
  • ca  futur compost, n m sin. compl.
  • es  futuro anterior
  • es  futuro perfecto
  • fr  futur antérieur
  • en  future perfect

<Lingüística>

Definition
Temps verbal del mode indicatiu format pel verb auxiliar haver en futur i el participi del verb conjugat.

Note

  • Per exemple, el temps de la forma verbal haurà cantat. Indica que la situació expressada per l'oració es produeix en un moment anterior a una altra situació futura, com en Quan ens tornem a veure, ja haurem acabat tot el treball pendent.
gandalla gandalla

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gandalla, n f
  • ca  centurió, n m alt. sin.
  • ca  galda, n f alt. sin.
  • ca  galda groga, n f alt. sin.
  • ca  galda negra, n f alt. sin.
  • ca  gavarró, n m alt. sin.
  • ca  herba del gat, n f alt. sin.
  • ca  marduix bord, n m alt. sin.
  • ca  marduixí bord, n m alt. sin.
  • ca  pebre de ruc, n m alt. sin.
  • ca  pebrot, n m alt. sin.
  • ca  reseda groga, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia, n f alt. sin.
  • ca  enturió, n m var. ling.
  • ca  galza, n f var. ling.
  • ca  gandaia, n f var. ling.
  • ca  gavarro, n m var. ling.
  • ca  gualda, n f var. ling.
  • ca  gualda groga, n f var. ling.
  • ca  gualda negra, n f var. ling.
  • nc  Reseda lutea L.

<Botànica > resedàcies>

Note

  • La denominació enturió, pròpia de Menorca, prové de centurió amb pèrdua de la c inicial per confusió amb l'article salat (centurió interpretat com s'enturió). Aquesta denominació s'explica per la semblança de la forma de la flor amb la caputxa del centurió (home vestit de soldat romà que anava a la processó de setmana santa).