Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "pintoresc" in all thematic areas

Pinterest Pinterest

<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Aplicacions per xarxa > Xarxes socials>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari de les xarxes socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/156>

  • ca  Pinterest, n m
  • es  Pinterest, n m
  • fr  Pinterest, n m
  • gl  Pinterest, n m
  • it  Pinterest, n m
  • pt  Pinterest, n m
  • ro  Pinterest, n m
  • en  Pinterest

<Xarxes socials > Noms comercials>, <Xarxes socials > Pinterest>

Definition
Plataforma de xarxa social que permet organitzar imatges i vídeos d'internet i crear col·leccions per interessos.

Note

  • Pinterest va ser creada l'any 2010 i actualment és propietat de l'empresa Pinterest.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  roja, n f
  • ca  corona de Crist, n f sin. compl.
  • ca  herba dels tintorers, n f sin. compl.
  • ca  atrapamosques, n m/f alt. sin.
  • ca  cama-roja, n f alt. sin.
  • ca  herba apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  herba de tintorers, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  rapallengües, n f alt. sin.
  • ca  raspallengua, n f alt. sin.
  • ca  raspeta, n f alt. sin.
  • ca  rèvola, n f alt. sin.
  • ca  rogeta, n f alt. sin.
  • ca  rogeta tintorera, n f alt. sin.
  • ca  roja tintòria, n f alt. sin.
  • ca  rúbia, n f alt. sin.
  • ca  grança, n f var. ling.
  • ca  gransa, n f var. ling.
  • ca  granza, n f var. ling.
  • ca  granza roja, n f var. ling.
  • ca  rotgeta, n f var. ling.
  • nc  Rubia tinctorum L.

<Botànica > rubiàcies>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  roja, n f
  • ca  corona de Crist, n f sin. compl.
  • ca  herba dels tintorers, n f sin. compl.
  • ca  atrapamosques, n m/f alt. sin.
  • ca  cama-roja, n f alt. sin.
  • ca  herba apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  herba de tintorers, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  rapallengües, n f alt. sin.
  • ca  raspallengua, n f alt. sin.
  • ca  raspeta, n f alt. sin.
  • ca  rèvola, n f alt. sin.
  • ca  rogeta, n f alt. sin.
  • ca  rogeta tintorera, n f alt. sin.
  • ca  roja tintòria, n f alt. sin.
  • ca  rúbia, n f alt. sin.
  • ca  grança, n f var. ling.
  • ca  gransa, n f var. ling.
  • ca  granza, n f var. ling.
  • ca  granza roja, n f var. ling.
  • ca  rotgeta, n f var. ling.
  • nc  Rubia tinctorum L.

<Botànica > rubiàcies>

roja roja

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  roja, n f
  • ca  herba apegalosa, n f sin. compl.
  • ca  herba dels tintorers, n f sin. compl.
  • ca  herba roja, n f sin. compl.
  • nc  Rubia tinctoria

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definition
Planta herbàcia de la família de les rubiàcies, els fruits en baia de la qual posseeixen virtuts diürètiques i de la seva arrel hom extreu un colorant vermell (alitzarina) emprat com a indicador en determinacions de l'acidesa gàstrica.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  seder, n m
  • ca  arbre de la seda, n m sin. compl.
  • ca  arquell de Síria, n m alt. sin.
  • ca  cotoner, n m alt. sin.
  • ca  flor de dragó, n f alt. sin.
  • ca  mata de la seda, n f alt. sin.
  • ca  mata de seda, n f alt. sin.
  • ca  planta de la seda, n f alt. sin.
  • ca  tintorell, n m alt. sin.
  • ca  miraguano, n m var. ling.
  • ca  pranta de sa seda, n f var. ling.
  • nc  Gomphocarpus fruticosus (L.) W.T. Aiton in Aiton
  • nc  Asclepias fruticosa L. sin. compl.

<Botànica > asclepiadàcies>

seder seder

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  seder, n m
  • ca  arbre de la seda, n m sin. compl.
  • ca  arquell de Síria, n m alt. sin.
  • ca  cotoner, n m alt. sin.
  • ca  flor de dragó, n f alt. sin.
  • ca  mata de la seda, n f alt. sin.
  • ca  mata de seda, n f alt. sin.
  • ca  planta de la seda, n f alt. sin.
  • ca  tintorell, n m alt. sin.
  • ca  miraguano, n m var. ling.
  • ca  pranta de sa seda, n f var. ling.
  • nc  Gomphocarpus fruticosus (L.) W.T. Aiton in Aiton
  • nc  Asclepias fruticosa L. sin. compl.

<Botànica > asclepiadàcies>

tauró blanc tauró blanc

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  tauró blanc, n m
  • ca  ca, n m sin. compl.
  • ca  ca marí, n m sin. compl.
  • ca  gos de mar, n m sin. compl.
  • ca  làmia, n f sin. compl.
  • ca  marraco, n m sin. compl.
  • ca  salroig, n m sin. compl.
  • ca  solraig, n m sin. compl.
  • ca  tauró, n m sin. compl.
  • ca  tintorera, n f sin. compl.
  • ca  ca-marí, n m var. ling.
  • ca  cà-marins, n m pl var. ling.
  • ca  calamarí, n m var. ling.
  • ca  camarí, n m var. ling.
  • ca  can marí, n m var. ling.
  • ca  cap marí, n m var. ling.
  • ca  lamia, n f var. ling.
  • ca  marráco, n m var. ling.
  • ca  salproig, n m var. ling.
  • ca  salproix, n m var. ling.
  • ca  salroitg, n m var. ling.
  • ca  taburó, n m var. ling.
  • ca  tiburó, n m var. ling.
  • nc  Carcharodon carcharias
  • nc  Carcharodon glaucus var. ling.
  • nc  Carcharodon lamia var. ling.
  • nc  Carcharodon Rondeleti var. ling.
  • nc  Squalus carcharias var. ling.
  • nc  Tiburo onis var. ling.
  • es  cazon, n m
  • es  jaquetón, n m
  • es  jaquetón blanco
  • es  lamia, n f
  • es  marrajo, n m
  • es  perro marino, n m
  • es  taburon, n m
  • es  tiburón, n m
  • es  tiburón común, n m
  • fr  grand requin blanc
  • fr  grandrequin blanc
  • fr  requin blanc
  • it  carcharodonte lamia
  • en  great white shark
  • en  man-eater
  • en  man-eater shark
  • de  Menschenhai

<Taurons > Làmnids>

tauró blanc tauró blanc

<Zoologia > Peixos>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  tauró blanc, n m
  • ca  ca, n m sin. compl.
  • ca  ca marí, n m sin. compl.
  • ca  gos de mar, n m sin. compl.
  • ca  làmia, n f sin. compl.
  • ca  marraco, n m sin. compl.
  • ca  salroig, n m sin. compl.
  • ca  solraig, n m sin. compl.
  • ca  tauró, n m sin. compl.
  • ca  tintorera, n f sin. compl.
  • ca  ca-marí, n m var. ling.
  • ca  cà-marins, n m pl var. ling.
  • ca  calamarí, n m var. ling.
  • ca  camarí, n m var. ling.
  • ca  can marí, n m var. ling.
  • ca  cap marí, n m var. ling.
  • ca  lamia, n f var. ling.
  • ca  marráco, n m var. ling.
  • ca  salproig, n m var. ling.
  • ca  salproix, n m var. ling.
  • ca  salroitg, n m var. ling.
  • ca  taburó, n m var. ling.
  • ca  tiburó, n m var. ling.
  • nc  Carcharodon carcharias
  • nc  Carcharodon glaucus var. ling.
  • nc  Carcharodon lamia var. ling.
  • nc  Carcharodon Rondeleti var. ling.
  • nc  Squalus carcharias var. ling.
  • nc  Tiburo onis var. ling.
  • es  cazon, n m
  • es  jaquetón, n m
  • es  jaquetón blanco
  • es  lamia, n f
  • es  marrajo, n m
  • es  perro marino, n m
  • es  taburon, n m
  • es  tiburón, n m
  • es  tiburón común, n m
  • fr  grand requin blanc
  • fr  grandrequin blanc
  • fr  requin blanc
  • it  carcharodonte lamia
  • en  great white shark
  • en  man-eater
  • en  man-eater shark
  • de  Menschenhai

<Taurons > Làmnids>

tauró de mans llargues tauró de mans llargues

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  tauró de mans llargues, n m
  • ca  ca marí, n m sin. compl.
  • ca  tauró, n m sin. compl.
  • ca  tintorera, n f sin. compl.
  • ca  ca-marí, n m var. ling.
  • ca  camarí, n m var. ling.
  • nc  Carcharhinus longimanus
  • nc  Carcharias lamia var. ling.
  • es  lamia
  • es  tiburón
  • fr  aileron blanc du large
  • fr  rameur
  • fr  requin océanique
  • it  squalo alalunga
  • en  oceanic white-tip shark
  • en  white-tip shark
  • en  whitetip shark

<Taurons > Carcarínids>

tauró de mans llargues tauró de mans llargues

<Zoologia > Peixos>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  tauró de mans llargues, n m
  • ca  ca marí, n m sin. compl.
  • ca  tauró, n m sin. compl.
  • ca  tintorera, n f sin. compl.
  • ca  ca-marí, n m var. ling.
  • ca  camarí, n m var. ling.
  • nc  Carcharhinus longimanus
  • nc  Carcharias lamia var. ling.
  • es  lamia
  • es  tiburón
  • fr  aileron blanc du large
  • fr  rameur
  • fr  requin océanique
  • it  squalo alalunga
  • en  oceanic white-tip shark
  • en  white-tip shark
  • en  whitetip shark

<Taurons > Carcarínids>