Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "poda" in all thematic areas
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca got | goda, n m, f
- es godo | goda, n m, f
<Història del dret>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca maçaner, n m
- ca maçana (fruit), n f alt. sin.
- ca maçanera, n f alt. sin.
- ca mançana (fruit), n f alt. sin.
- ca mançanera, n f alt. sin.
- ca poma, n f alt. sin.
- ca poma (fruit), n f alt. sin.
- ca pomer, n m alt. sin.
- ca pomera, n f alt. sin.
- ca pomera comuna, n f alt. sin.
- ca pomes, n f pl alt. sin.
- ca pomera comú, n f var. ling.
- nc Pyrus malus L.
- nc Malus communis Lam. sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca maçaner, n m
- ca maçana (fruit), n f alt. sin.
- ca maçanera, n f alt. sin.
- ca mançana (fruit), n f alt. sin.
- ca mançanera, n f alt. sin.
- ca poma, n f alt. sin.
- ca poma (fruit), n f alt. sin.
- ca pomer, n m alt. sin.
- ca pomera, n f alt. sin.
- ca pomera comuna, n f alt. sin.
- ca pomes, n f pl alt. sin.
- ca pomera comú, n f var. ling.
- nc Pyrus malus L.
- nc Malus communis Lam. sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
<Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca matriu DAFO, n f
- es matriz DAFO
- es matriz FODA
- fr matrice AFOM
- fr matrice FFPM
- en SWOT matrix
- en TOWS matrix
<Empresa>
Definition
Note
- La sigla DAFO correspon als mots debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats.
- La matriu DAFO es fa a partir d'una anàlisi DAFO.
<Empresa > Administració i direcció d'empreses > Planificació estratègica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de la planificació estratègica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2005. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/35/>
- ca matriu DAFO, n f
- es matriz DAFO
- es matriz FODA
- fr matrice AFOM
- fr matrice FFPM
- en SWOT matrix
- en TOWS matrix
<Empresa > Administració i direcció d'empreses > Planificació estratègica>
Definition
Note
- DAFO és la sigla corresponent als mots debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats. La matriu DAFO es fa a partir d'una anàlisi DAFO.
<TIC > Àmbit: Política i administració>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia bàsica de l'administració electrònica i els processos [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/170/>
- ca matriu DAFO, n f
- es matriz DAFO
- es matriz FODA
- fr matrice AFOM
- fr matrice FFPM
- en SWOT matrix
- en TOWS matrix
<Administració electrònica i processos > Qualitat i planificació estratègica>
Definition
Note
- 1. DAFO és la sigla corresponent a debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats.
- 2. La matriu DAFO es fa a partir d'una anàlisi DAFO.
<Dret > Dret administratiu > Administració electrònica. Processos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia bàsica de l'administració electrònica i els processos [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/170/>
- ca matriu DAFO, n f
- es matriz DAFO
- es matriz FODA
- fr matrice AFOM
- fr matrice FFPM
- en SWOT matrix
- en TOWS matrix
<Administració electrònica i processos > Qualitat i planificació estratègica>
Definition
Note
- 1. DAFO és la sigla corresponent a debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats.
- 2. La matriu DAFO es fa a partir d'una anàlisi DAFO.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca melgó d'estormia, n m
- ca roda, n f sin. compl.
- ca acordions, n m pl alt. sin.
- ca borró, n m alt. sin.
- ca melgó, n m alt. sin.
- ca melgó d'acordions, n m alt. sin.
- ca melgó de rodes, n m alt. sin.
- ca rodes, n f pl alt. sin.
- ca trèvol d'estormia, n m alt. sin.
- ca trèvol de fulla grossa, n m alt. sin.
- ca trèvol de llapassa, n m alt. sin.
- ca trèvol de rodet, n m alt. sin.
- ca trèvol d'esturmia, n m var. ling.
- ca trèvol de llepassa, n m var. ling.
- nc Medicago orbicularis (L.) Bartal.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca melgó d'estormia, n m
- ca roda, n f sin. compl.
- ca acordions, n m pl alt. sin.
- ca borró, n m alt. sin.
- ca melgó, n m alt. sin.
- ca melgó d'acordions, n m alt. sin.
- ca melgó de rodes, n m alt. sin.
- ca rodes, n f pl alt. sin.
- ca trèvol d'estormia, n m alt. sin.
- ca trèvol de fulla grossa, n m alt. sin.
- ca trèvol de llapassa, n m alt. sin.
- ca trèvol de rodet, n m alt. sin.
- ca trèvol d'esturmia, n m var. ling.
- ca trèvol de llepassa, n m var. ling.
- nc Medicago orbicularis (L.) Bartal.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca moda, n f
- es moda
- fr mode
- en fashion
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
