Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:

NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca antracnosi de la pomera, n f

Definition

Infecció de la pomera (Pyrus malus L.) produïda pels fongs Sphaceloma pyrinum Jenk., anamorf de l'ascomicet Elsinoë piri (Voronichin) Jenkins i Cryptosporiopsis curvispora (Peck) Gremmen, anamorf de Pezicula malicicortis (Jacks.) Nannfeldt.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca Argyraiosas setipinnis
ca Selene setapinnis
ca Vomer setapinnis
ca Zeus setapinnis
es jorobado lamparosa
es pez luna
fr assiette atlantique
fr musso atlantique
fr mussolini
it carango piatto
en Atlantic moonfish
en bristle finned moon fish
en dolhrfish
en shiner
de atlantischer Pferdekopf
de Soldtaler
nc Argyraiosas setipinnis
nc Selene setapinnis
nc Vomer setapinnis
nc Zeus setapinnis

<Zoologia > Peixos>

Note

Per a aquest terme no hi ha una proposta catalana. Es recomana l'ús del nom científic.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aristolòquia llarga, n f
ca campanes, n f pl alt. sin.
ca carabasseta de barranc, n f alt. sin.
ca carabasseta de pobre, n f alt. sin.
ca carbassó, n m alt. sin.
ca carbassots pudents, n m pl alt. sin.
ca corretjola borda, n f alt. sin.
ca herba felera, n f alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca melonera, n f alt. sin.
ca pudenta, n f alt. sin.
ca brossa de sapo, n f var. ling.
ca herba pudenta, n f var. ling.
ca viborera, n f var. ling.
nc Aristolochia longa L. subsp. paucinervis (Pomel) Batt. in Batt. et Trab.
nc Aristolochia paucinervis Pomel sin. compl.

<Botànica > aristoloquiàcies>

Note

El nom sapo (o sàput), present en la denominació brossa de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aristolòquia llarga, n f
ca campanes, n f pl alt. sin.
ca carabasseta de barranc, n f alt. sin.
ca carabasseta de pobre, n f alt. sin.
ca carbassó, n m alt. sin.
ca carbassots pudents, n m pl alt. sin.
ca corretjola borda, n f alt. sin.
ca herba felera, n f alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca melonera, n f alt. sin.
ca pudenta, n f alt. sin.
ca brossa de sapo, n f var. ling.
ca herba pudenta, n f var. ling.
ca viborera, n f var. ling.
nc Aristolochia longa L. subsp. paucinervis (Pomel) Batt. in Batt. et Trab.
nc Aristolochia paucinervis Pomel sin. compl.

<Botànica > aristoloquiàcies>

Note

El nom sapo (o sàput), present en la denominació brossa de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca ase, n m
ca burro, n m sin. compl.
ca ruc, n m sin. compl.
ca somer, n m sin. compl.
es asno
es burro
fr âne
fr baudet
en ass
en donkey
en jackass

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definition

Mamífer domèstic de la família dels èquids, més petit que el cavall i amb els crins més curts, d'orelles molt llargues, que s'explota pel treball i com a semental.

Note

Aquest terme designa, especialment, l'individu mascle.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca ase, n m
ca burro, n m sin. compl.
ca ruc, n m sin. compl.
ca somer, n m sin. compl.
es asno
es burro
fr âne
fr baudet
en ass
en donkey
en jackass

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definition

Mamífer domèstic de la família dels èquids, més petit que el cavall i amb els crins més curts, d'orelles molt llargues, que s'explota pel treball i com a semental.

Note

Aquest terme designa, especialment, l'individu mascle.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca assignar un topogràfic, v tr
ca posar un topogràfic, v tr
es asignar un topográfico
es poner un topográfico

<Biblioteconomia. Documentació>, <Biblioteconomia. Documentació > Arxivística>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca ataconar, v tr
es poner tacones nuevos
en heel, to

<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>

Definition

Posar tacons nous al calçat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bolenga dels arenals, n f
ca èquium marítim, n m alt. sin.
ca vivorera de platja, n f var. ling.
nc Echium sabulicola Pomel

<Botànica > boraginàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bolenga dels arenals, n f
ca èquium marítim, n m alt. sin.
ca vivorera de platja, n f var. ling.
nc Echium sabulicola Pomel

<Botànica > boraginàcies>

Basic search

Advanced search

Results for "pomer" in all thematic areas

Definition

Note

Note

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition