Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "pomer" in all thematic areas

fer proa [a] fer proa [a]

<Transports > Transport marítim>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  fer proa [a], v prep
  • ca  posar proa [a], v prep
  • es  hacer rumbo [a], v prep
  • es  poner la proa [a], v prep
  • es  poner proa [a], v prep
  • fr  mettre le cap [sur], v prep
  • en  set a course [for], to, v prep

<Transports > Transport marítim>

Definition
Dirigir una embarcació cap a un punt determinat.
fer proa [a/cap a] fer proa [a/cap a]

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fer proa [a/cap a], v prep
  • es  largarse
  • es  poner la proa
  • fr  avancer en proue, s'
  • en  stand off, to

<Ports > Accions>

Definition
Dirigir l'embarcació cap a un lloc.
formigó de pedra tosca formigó de pedra tosca

<Indústria dels materials de la construcció>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  formigó de pedra tosca, n m
  • es  hormigón de piedra pómez
  • fr  béton de ponce
  • en  pumice concrete

<Indústria > Indústria dels materials de la construcció>

formigó de pedra tosca formigó de pedra tosca

<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Materials de la construcció [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>

  • ca  formigó de pedra tosca, n m
  • es  hormigón de piedra pómez
  • en  pumice concrete

<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>

frare del romaní frare del romaní

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  frare del romaní, n m
  • ca  bec de corb, n m sin. compl.
  • ca  dits de frare, n m pl sin. compl.
  • ca  orobanque, n m sin. compl.
  • ca  pa de corb, n m sin. compl.
  • ca  espàrrecs bords, n m pl alt. sin.
  • ca  estopera, n f alt. sin.
  • ca  estopissot de gos, n m alt. sin.
  • ca  frare, n m alt. sin.
  • ca  frare del romer, n m alt. sin.
  • ca  frares, n m pl alt. sin.
  • nc  Orobanche latisquama (F.W. Schultz) Batt.

<Botànica > orobancàcies>

frare del romaní frare del romaní

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  frare del romaní, n m
  • ca  bec de corb, n m sin. compl.
  • ca  dits de frare, n m pl sin. compl.
  • ca  orobanque, n m sin. compl.
  • ca  pa de corb, n m sin. compl.
  • ca  espàrrecs bords, n m pl alt. sin.
  • ca  estopera, n f alt. sin.
  • ca  estopissot de gos, n m alt. sin.
  • ca  frare, n m alt. sin.
  • ca  frare del romer, n m alt. sin.
  • ca  frares, n m pl alt. sin.
  • nc  Orobanche latisquama (F.W. Schultz) Batt.

<Botànica > orobancàcies>

gomer | gomera gomer | gomera

<Antropologia > Etnologia. Etnografia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  gomer | gomera, n m, f
  • es  gomerita, n m, f
  • es  gomero | gomera, n m, f

<Antropologia > Etnologia. Etnografia>

Definition
Natural de l'illa canària de Gomera.
història clínica orientada a problemes història clínica orientada a problemes

<Ciències de la salut>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  història clínica orientada a problemes, n f
  • ca  HCOP, n f sigla
  • es  historia clínica orientada a problemas, n f
  • es  HCOP, n f sigla
  • fr  histoire clinique orientée vers des problèmes, n f
  • en  problem-oriented medical record, n
  • en  POMR, n sigla

<Infermeria>

locutar locutar

<Comunicació > Audiovisuals > Ràdio>, <Comunicació > Audiovisuals >Televisió>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  locutar, v tr
  • es  locutar, v tr
  • es  locutear, v tr
  • fr  poser la voix [sur], v prep
  • pt  locutar, v tr

<Comunicació > Audiovisuals > Ràdio>, <Comunicació > Audiovisuals >Televisió>

Definition
Comunicar verbalment una informació o la relació d'un esdeveniment, especialment per ràdio o televisió.
major poper major poper

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  major poper, n m

<Navegació tradicional>

Definition
En els vaixells de quatre i cinc pals, el que es troba a proa del de mitjana.