Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "pon��ncia" in all thematic areas

0 CRITERI Manlleus (1): Generalitats 0 CRITERI Manlleus (1): Generalitats

<Criteris>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Manlleus (1): Generalitats
  • ca  A.1 Manlleu adoptat: edelweiss (EXEMPLE), n m
  • ca  A.2 Manlleu adaptat a partir de la grafia: túnel (EXEMPLE), n m
  • ca  A.2 Manlleu adaptat a partir de la pronúncia: futbol (EXEMPLE), n m
  • ca  A.2 Manlleu adaptat morfològicament: galeta (EXEMPLE), n f
  • ca  B.3 Manlleu de llengua general: espagueti (EXEMPLE), n m
  • ca  B.3 Manlleu especialitzat: warrant (EXEMPLE), n m
  • ca  B.4 Manlleu introduït: falàfel (EXEMPLE), n m
  • ca  B.4 Manlleu no introduït: kopje (EXEMPLE), n m
  • ca  B.5 Manlleu internacionalitzat: rock (EXEMPLE), n m
  • ca  B.6 Manlleu gràficament modificable: gòspel (EXEMPLE), n m
  • ca  B.6 Manlleu gràficament no modificable: chill-out (EXEMPLE), n f

<Criteris lingüístics > Formació per manlleu>

Definition
Un manlleu és una paraula que una llengua agafa d'una altra llengua. Es tracta per tant, d'un dels procediments possibles per a crear denominacions, en aquest cas amb recursos no propis de la llengua que acull el manlleu.

Com tots els procediments de creació lèxica, els manlleus enriqueixen una llengua. Ara bé, si fos el recurs únic o majoritari, la llengua perdria la seva capacitat creativa, que també és un dels elements que caracteritzen tota llengua.

A. INCORPORACIÓ DE MANLLEUS EN UNA LLENGUA

La incorporació de manlleus es pot fer seguint dues vies diferents:

(1) Adopció: S'incorpora el manlleu mantenint la forma que té en la llengua de procedència.
. Avantatges: Manté la unitat formal amb el mot original.
. Inconvenients: Introdueix excepcions a la llengua, de manera que dificulta l'accés dels usuaris a la pronúncia i la grafia del manlleu.
Ex.: blues, edelweiss

(2) Adaptació: S'incorpora el manlleu adaptant-lo a les normes fonètiques i ortogràfiques de la llengua d'arribada.
. Habitualment l'adaptació parteix de la pronúncia de la llengua original, tot i que també pot partir de la grafia de la llengua original i de l'adaptació morfològica.
. Avantatges: Evita excepcions en la llengua, de manera que facilita l'accés dels usuaris a la forma.
. Inconvenients: Trenca la unitat formal amb el mot original.
Ex. 1 (adaptació de la pronúncia original): futbol (<-- football [anglès]), macarró (<-- maccarone [italià])
Ex. 2 (adaptació de la grafia original): túnel (<-- tunnel [anglès, pronunciat tànel])
Ex. 3 (adaptació morfològica): galeta (<-- galette [francès])

B. CRITERIS D'ELECCIÓ

A l'hora d'optar per l'adopció o per l'adaptació d'un manlleu, s'han de tenir en compte diversos elements. En podem destacar els següents:

(1) Tradició de cada llengua: Hi ha llengües que tradicionalment han recorregut més a l'adopció i llengües que han recorregut més a l'adaptació.
Ex. 1 (llengües més d'adopció): italià, anglès
Ex. 2 (llengües més d'adaptació): català, castellà, francès

(2) Tradició en l'àmbit: Cada àmbit d'especialitat segueix una determinada tendència a l'hora d'incorporar manlleus.
Ex.: En música, són freqüents els manlleus no adaptats (com ara molts italianismes).

(3) Grau d'especialització: En paraules d'especialitat es tendeix a l'adopció, i en paraules de llengua general, a l'adaptació.
Ex. 1 (paraules d'especialitat): blizzard, warrant
Ex. 2 (paraules de llengua general): espagueti (<-- spaghetti [italià]), esquí (<-- ski [francès])

(4) Grau d'introducció del referent: En referents existents en el país d'arribada és més fàcil l'adaptació, i en referents només existents en la llengua original, l'adopció.
Ex. 1 (referent introduït): falàfel
Ex. 2 (referent no existent): kopje [tipus de relleu d'Àfrica i Austràlia]

(5) Grau d'internacionalitat de la forma: Com més internacional és la forma del manlleu, més difícil és aplicar-hi l'adaptació.
Ex.: rock

(6) Abast gràfic de l'adaptació: Com més ha de canviar la forma d'un manlleu, més difícil és aplicar-hi l'adaptació.
Ex.: gòspel (<-- gospel [anglès), però chill-out (<-- chill-out [anglès], per evitar *xilaut])

D'una manera general, s'ha de valorar que el creixement dels intercanvis entre cultures i del coneixement de llengües dels parlants fa que cada vegada resulti menys estranya la presència de manlleus adoptats en la forma original.

Note

  • 1. Per a completar la informació sobre els diversos procediments de creació de denominacions, podeu consultar la fitxa CRITERI Denominació (0): Creació.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims; CRITERI Manlleus (5): Els xenismes, i CRITERI Manlleus (6): Pronúncia.
  • 3. Podeu consultar el document de criteri original, El carpaccio i els macarrons combinen? Per què alguns manlleus s'adapten i els altres no?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/carpaccio-i-els-macarrons-combinen-que-alguns-manlleus-sadapten-i-daltres-no).
0 CRITERI Manlleus (6): Pronúncia 0 CRITERI Manlleus (6): Pronúncia

<Criteris>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Manlleus (6): Pronúncia
  • ca  Manlleu alemany: lied (PRONÚNCIA APROX.: lit) (EXEMPLE), n m
  • ca  Manlleu anglès: freelance (PRONÚNCIA APROX.: frilans) (EXEMPLE), adj
  • ca  Manlleu anglès: plum-cake (PRONÚNCIA APROX.: plumqueic) (EXEMPLE), n m
  • ca  Manlleu francès: collage (PRONÚNCIA APROX.: colaix) (EXEMPLE), n m
  • ca  Manlleu francès: fauve (PRONÚNCIA APROX.: fop o fof) (EXEMPLE), adj
  • ca  Manlleu francès: fondue (PRONÚNCIA APROX.: fondí) (EXEMPLE), n f
  • ca  Manlleu històric: karate (EXEMPLE), n m
  • ca  Manlleu històric: libido (EXEMPLE), n f
  • ca  Manlleu històric: òpera (EXEMPLE), n f
  • ca  Manlleu històric: soprano (EXEMPLE), n f

<Criteris lingüístics > Formació per manlleu>

Definition
En el cas dels manlleus adaptats a l'ortografia catalana, convé pronunciar-los d'acord amb les regles de pronúncia del català.

En canvi, en el cas dels manlleus no adaptats a l'ortografia catalana, en general es recomana pronunciar-los amb una fonètica acostada a l'original; però no d'una manera absolutament fidel, sinó a partir dels sons propis del sistema fonètic de la llengua pròpia. És aconsellable, doncs, tendir a l'adaptació fonètica, si bé sovint es produeixen vacil·lacions.
Ex.:FRANCÈS collage (pronunciat colaix), fauve (pronunciat fop o fof), fondue (pronunciat fondí); ANGLÈS freelance (pronunciat frilans), plum-cake (pronunciat plumqueic); ALEMANY lied (pronunciat lit)

Aquest és el tractament que el català ha fet històricament de les paraules no patrimonials agafades d'altres llengües, amb un procés lent d'introducció en el corpus propi fins a l'adaptació fonètica completa i la consegüent adaptació ortogràfica.
Ex.: majo [castellà] --> maco [català]

Sobre aquest principi d'adaptació, convé fer dues observacions:
(1) En el cas de manlleus de llengües poc conegudes pels catalanoparlants (japonès, àrab, etc.), sovint les pronúncies no responen a les llengües originals sinó a les llengües que vehiculen els manlleus (en català, amb freqüència, l'anglès o el castellà).
(2) La reducció vocàlica pròpia d'alguns dialectes del català sol trigar a aplicar-se o pot no arribar a aplicar-se en alguns manlleus, sobretot si són d'àmbit especialitzat. De fet, encara hi ha vacil·lació fins i tot en manlleus incorporats de fa segles.
Ex.: òpera, libido, soprano, karate

Note

  • 1. Per a evitar pronúncies errònies dels manlleus que no es llegeixen segons les regles del català, el TERMCAT recorre a un codi de dues lletres al costat de l'entrada, entre claudàtors, que indica quina és la llengua d'origen, com a guia per a la pronúncia.
    Ex.: FRANCÈS brie [fr]; ANGLÈS plug and play [en]; ITALIÀ a cappella [it]
  • 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Manlleus (1): Generalitats; CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims, i CRITERI Manlleus (5): Xenismes.
  • 3. Podeu consultar el document de criteri original, Manlleus: com es pronuncien?, en el web del TERMCAT
    (www.termcat.cat/en/node/1560).
0 CRITERI pareo: Pronúncia 0 CRITERI pareo: Pronúncia

<Indumentària. Confecció>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI pareo: Pronúncia

<Indumentària. Confecció > Indumentària>

Definition
La pronúncia de pareo en els dialectes catalans que fan reduccions vocàliques de e i o àtones és fluctuant, ja que no està encara fixada per l'ús.

Així, en aquests dialectes es detecten dues pronúncies, que es consideren igualment vàlides:

- [paréo], amb e i o tancades.
. És una pronúncia no adaptada del manlleu, que es pot explicar per motius diversos:
(1) La influència de la pronúncia en castellà, per la interpretació que és una paraula que ve d'aquesta llengua (en realitat, l'origen és el nom d'un vestit tahitià).
(2) La tendència dels dialectes en qüestió a no aplicar en certs manlleus, mots cultes i neologismes les reduccions vocàliques que apliquen habitualment.
Ex.: ergo, libido, cosmos, karate

- [parèu] o [paréu], segons el dialecte.
. És una pronúncia adaptada del manlleu, que respon a l'aplicació de la reducció vocàlica pròpia d'aquests dialectes.

Un pareo és una peça de roba consistent en un tros de tela de forma quadrada i longitud variable que se subjecta al voltant del pit o de la cintura, utilitzada sobretot a la platja.

Note

0 CRITERI Sigles (1): Estructura, pronúncia i grafia 0 CRITERI Sigles (1): Estructura, pronúncia i grafia

<Criteris>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Sigles (1): Estructura, pronúncia i grafia
  • ca  A. Estructura: CAP (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Estructura: CIDOB (Excepció de lletres no inicials), n m
  • ca  A. Estructura: CPNL (Excepció de paraules gramaticals), n m
  • ca  A. Estructura: R+D (Excepció de sigles amb caràcters no alfabètics), n f
  • ca  A. Estructura: RTV (Excepció de lletres de formants), n f
  • ca  B1. Pronúncia: IBI (EXEMPLE de sigla acabada en vocal), n m
  • ca  B1. Pronúncia: OTAN (EXEMPLE de sigla acabada en consonant), n f
  • ca  B2. Pronúncia: ADF (EXEMPLE de sigla lletrejada), n f
  • ca  B2. Pronúncia: PIB (Excepció de sigla lletrejada), n m
  • ca  C. Grafia: ICS (EXEMPLE), n m
  • ca  C. Grafia: MoMA (Excepció de lletres minúscules), n m
  • ca  C. Grafia: sida (Excepció de sigla lexicalitzada), n f

<Criteris lingüístics > Aspectes generals>

Definition
La sigla és una paraula que resulta d'escurçar un sintagma, segons una estructura, una pronúncia i una grafia establertes.

(A) ESTRUCTURA

Pel que fa a l'estructura, una sigla generalment converteix en una paraula les lletres inicials de cadascun dels noms, adjectius, verbs i adverbis que formen un sintagma nominal.
. Ex.: CAP (Centre d'Atenció Primària); MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya)

Excepcions al criteri general:
(1) Sigles que agafen més d'una lletra d'una mateixa paraula del sintagma, sovint per facilitar-ne la pronúncia.
. Ex.: INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi), CIDOB (Centre d'Informació i Documentació de Barcelona)
(2) Sigles que agafen les inicials de paraules gramaticals del sintagma (articles, preposicions, etc.), i no només de noms, adjectius, verbs i adverbis.
. Ex.: CPNL (Consorci per la Normalització Lingüística)
(3) Sigles que agafen les inicials dels diversos formants d'una paraula composta del sintagma, i no només la inicial de la paraula.
. Ex.: ADN (àcid desoxiribonucleic); RTV (ràdio televisió)
(4) Sigles que contenen caràcters numèrics, matemàtics, etc., i no només caràcters alfabètics.
. Ex.: 3D (en tres dimensions); R+D (recerca i desenvolupament)

(B) PRONÚNCIA

Pel que fa a la pronúncia, es distingeix entre les sigles que es pronuncien com les paraules habituals i les sigles que es pronuncien anomenant una per una les lletres que la formen.

B1. Sigles pronunciades com a paraules
Generalment són les sigles que combinen consonats i vocals de manera similar a les síl·labes catalanes.
. Quan tenen més d'una síl·laba, es pronuncien planes o agudes segons l'estructura.

B1a. Sigles de més d'una síl·laba acabades en vocal:
Se solen pronunciar com a paraules planes.
. Ex.: ONU (ò-nu); IBI (í-bi)

B1b. Sigles de més d'una síl·laba acabades en consonant:
Se solen pronunciar com a paraules agudes.
. Ex.: IVAM (i-vàm); OTAN (o-tàn)

B2. Sigles pronunciades lletra per lletra
Generalment són les sigles que, per la combinació de consonants i vocals que tenen, no permeten una lectura de paraula.
. Tenen l'accent tònic en l'últim nom de lletra.
. Els dialectes que fan la reducció de les vocals àtones a-e en vocal neutra i o en u no solen aplicar aquest criteri a la pronúncia de les sigles.
. Ex.: TDT (te-de-té); ADF (a-de-éfa)
En algun cas, també admeten una pronúncia lletra per lletra sigles que es poden pronunciar com a paraules.
. Ex.: PIB (pe-i-bé, pip)

(C) GRAFIA

Pel que fa a la grafia, és habitual escriure les sigles totes en majúscules, sense punts i sense espais intermedis.
. Ex.: ICS (Institut Català de la Salut); TGV (tren de gran velocitat)
La grafia de la sigla en majúscules no comporta que s'hagi d'escriure majúscula inicial en cada paraula quan s'escriu el sintagma desplegat; en aquest altre cas, el que regeix són els criteris habituals de majúscules i minúscules per a noms propis, etc.
. Ex.: IES (l'IES Bisbe Sivilla - l'Institut d'Estudis Secundaris Bisbe Sivilla) (els IES del Maresme - els instituts d'estudis secundaris del Maresme)

Excepcions al criteri general
(1) En casos singulars, hi ha sigles que contenen minúscules, corresponents a paraules gramaticals o bé a lletres que no són les estrictament inicials, sigui per a facilitar-ne la interpretació o bé per a donar-hi un valor distintiu
. Ex.: UdG (Universitat de Girona), MoMA (Museu of Modern Art)
(2) Quan una sigla es generalitza tant que ja no s'interpreta com a sigla, passa a considerar-se una paraula comuna i a escriure's tota en minúscules, amb la possibilitat de rebre el plural habitual.
. Ex.: radar (radio detector and ranging - una xarxa de radars); sida (síndrome d'immunodeficiència adquirida - vacuna contra la sida)

Note

  • 1. La informació recollida en aquesta fitxa procedeix bàsicament, amb algunes modificacions, de la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (punt 6.5.3.3.a, pàg. 145-46).
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Sigles (2): Gènere, nombre i creació del plural.
0 CRITERI Xylella fastidiosa o xilel·la? Pronúncia i grafia 0 CRITERI Xylella fastidiosa o xilel·la? Pronúncia i grafia

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Xylella fastidiosa o xilel·la? Pronúncia i grafia
  • nc  Xylella fastidiosa

<Ciències de la vida > Biologia>

Definition
Per a la pronúncia i la grafia de xylella fastidiosa, es recomana seguir les convencions següents:
- En contextos d'especialitat, utilitzar el nom científic (Xylella fastidiosa) i, en contextos divulgatius, aplicar-hi una adaptació ortogràfica al català (xilel·la).
- Escriure el nom científic amb cursiva i amb majúscula inicial en el primer component, i escriure l'adaptació al català amb rodona i minúscules.
- Prescindir de l'article en el nom científic i aplicar article femení a la forma adaptada (la xilel·la)

Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Pel que fa al nom científic, s'escriu d'acord amb les regles taxonòmiques internacionals, que prescriuen la lletra cursiva, la majúscula inicial en el gènere i l'absència d'article. [El nom, creat sobre el grec xylon, 'fusta', es deu a la colonització que fa aquest bacteri del xilema de les plantes o sistema conductor principal de la saba bruta.]
(2) Pel que fa a l'adaptació al català, es considera convenient pel fet que aquest bacteri fitopatogen actualment afecta les Illes Balears i amenaça Catalunya, de manera que el terme pot ser necessari en contextos divulgatius.
(3) Lingüísticament, l'adaptació al català es fa convertint el formant xyl- en xil- (d'acord amb l'adaptació del formant grec xylon, com en xilema) i convertint la terminació -ella en -el·la (igual que en els noms comuns de molts bacteris, com ara salmonel·la o legionel·la, ja que ll no té en llatí el so palatal que té en català). A més, es prescindeix de l'epítet fastidiosa perquè aquesta espècie és l'única coneguda del gènere Xylella.
(4) La tria del gènere femení es deu a la forma femenina del nom científic, demostrada per l'adjectiu fastidiosa, i també a la terminació en -a del nom del gènere, sovint interpretada com a marca de femení en català.

El bacteri Xylella fastidiosa, o la xilel·la, provoca l'assecament ràpid de les fulles i les branques de moltes espècies de plantes, principalment plantes ornamentals (com el baladre) i de cultius llenyosos (olivera, vinya, cítrics i ametllers), fins al punt que els pot ocasionar la mort.

Note

0 CRITERI Xylella fastidiosa o xilel·la? Pronúncia i grafia 0 CRITERI Xylella fastidiosa o xilel·la? Pronúncia i grafia

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Xylella fastidiosa o xilel·la? Pronúncia i grafia
  • nc  Xylella fastidiosa

<Botànica>

Definition
Per a la pronúncia i la grafia de xylella fastidiosa, es recomana seguir les convencions següents:
- En contextos d'especialitat, utilitzar el nom científic (Xylella fastidiosa) i, en contextos divulgatius, aplicar-hi una adaptació ortogràfica al català (xilel·la).
- Escriure el nom científic amb cursiva i amb majúscula inicial en el primer component, i escriure l'adaptació al català amb rodona i minúscules.
- Prescindir de l'article en el nom científic i aplicar article femení a la forma adaptada (la xilel·la)

Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Pel que fa al nom científic, s'escriu d'acord amb les regles taxonòmiques internacionals, que prescriuen la lletra cursiva, la majúscula inicial en el gènere i l'absència d'article. [El nom, creat sobre el grec xylon, 'fusta', es deu a la colonització que fa aquest bacteri del xilema de les plantes o sistema conductor principal de la saba bruta.]
(2) Pel que fa a l'adaptació al català, es considera convenient pel fet que aquest bacteri fitopatogen actualment afecta les Illes Balears i amenaça Catalunya, de manera que el terme pot ser necessari en contextos divulgatius.
(3) Lingüísticament, l'adaptació al català es fa convertint el formant xyl- en xil- (d'acord amb l'adaptació del formant grec xylon, com en xilema) i convertint la terminació -ella en -el·la (igual que en els noms comuns de molts bacteris, com ara salmonel·la o legionel·la, ja que ll no té en llatí el so palatal que té en català). A més, es prescindeix de l'epítet fastidiosa perquè aquesta espècie és l'única coneguda del gènere Xylella.
(4) La tria del gènere femení es deu a la forma femenina del nom científic, demostrada per l'adjectiu fastidiosa, i també a la terminació en -a del nom del gènere, sovint interpretada com a marca de femení en català.

El bacteri Xylella fastidiosa, o la xilel·la, provoca l'assecament ràpid de les fulles i les branques de moltes espècies de plantes, principalment plantes ornamentals (com el baladre) i de cultius llenyosos (olivera, vinya, cítrics i ametllers), fins al punt que els pot ocasionar la mort.

Note

0 CRITERI Xylella fastidiosa o xilel·la? Pronúncia i grafia 0 CRITERI Xylella fastidiosa o xilel·la? Pronúncia i grafia

<Criteris>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Xylella fastidiosa o xilel·la? Pronúncia i grafia
  • nc  Xylella fastidiosa

<Criteris lingüístics > Pronúncia o grafia de casos singulars>

Definition
Per a la pronúncia i la grafia de xylella fastidiosa, es recomana seguir les convencions següents:
- En contextos d'especialitat, utilitzar el nom científic (Xylella fastidiosa) i, en contextos divulgatius, aplicar-hi una adaptació ortogràfica al català (xilel·la).
- Escriure el nom científic amb cursiva i amb majúscula inicial en el primer component, i escriure l'adaptació al català amb rodona i minúscules.
- Prescindir de l'article en el nom científic i aplicar article femení a la forma adaptada (la xilel·la)

Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Pel que fa al nom científic, s'escriu d'acord amb les regles taxonòmiques internacionals, que prescriuen la lletra cursiva, la majúscula inicial en el gènere i l'absència d'article. [El nom, creat sobre el grec xylon, 'fusta', es deu a la colonització que fa aquest bacteri del xilema de les plantes o sistema conductor principal de la saba bruta.]
(2) Pel que fa a l'adaptació al català, es considera convenient pel fet que aquest bacteri fitopatogen actualment afecta les Illes Balears i amenaça Catalunya, de manera que el terme pot ser necessari en contextos divulgatius.
(3) Lingüísticament, l'adaptació al català es fa convertint el formant xyl- en xil- (d'acord amb l'adaptació del formant grec xylon, com en xilema) i convertint la terminació -ella en -el·la (igual que en els noms comuns de molts bacteris, com ara salmonel·la o legionel·la, ja que ll no té en llatí el so palatal que té en català). A més, es prescindeix de l'epítet fastidiosa perquè aquesta espècie és l'única coneguda del gènere Xylella.
(4) La tria del gènere femení es deu a la forma femenina del nom científic, demostrada per l'adjectiu fastidiosa, i també a la terminació en -a del nom del gènere, sovint interpretada com a marca de femení en català.

El bacteri Xylella fastidiosa, o la xilel·la, provoca l'assecament ràpid de les fulles i les branques de moltes espècies de plantes, principalment plantes ornamentals (com el baladre) i de cultius llenyosos (olivera, vinya, cítrics i ametllers), fins al punt que els pot ocasionar la mort.

Note

informe de la ponència informe de la ponència

<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.

  • ca  informe de la ponència, n m
  • oc  informe dera ponéncia, n m
  • es  informe de la ponencia, n m
  • fr  rapport du comité législatif, n m
  • en  legislative subcommittee report, n

<Activitat parlamentària > Funció legislativa>

Definition
Document que aprova la ponència d'una comissió legislativa en el procediment legislatiu i que és integrat pel text del projecte de llei o la proposició de llei, les esmenes recomanades i les propostes de tècnica legislativa i d'adequació al llenguatge legislatiu.

Note

  • 1. Un informe de la ponència pot recomanar a la comissió legislativa l'adopció de determinades esmenes presentades pels diputats, transaccions entre les esmenes i la proposta legislativa, i també esmenes tècniques, de tècnica legislativa i d'adequació als usos formals i lingüístics, que proposen els serveis jurídics i els serveis d'assessorament lingüístic del Parlament. L'informe de la ponència pot incloure també un predictamen.
  • 2. A partir de l'informe de la ponència la comissió legislativa elabora i aprova el dictamen de la comissió, que ha de ser debatut al Ple del Parlament.
litispendència litispendència

<Dret>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  litispendència, n f
  • es  litispendencia
  • es  pendencia
  • fr  litispendance
  • it  litispendenza
  • en  action pending in another court
  • de  Rechtshängigkeit

<Dret>

Definition
Estat d'un plet en tramitació a l'espera que se'n dicti sentència definitiva.
litispendència litispendència

<Dret processal>, <Dret romà>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  litispendència, n f
  • ca  litispendentia -ae [la], n f sin. compl.
  • es  litispendencia
  • es  pendencia

<Dret processal>, <Dret romà>

Definition
Estat d'un plet en tramitació mentre hom espera que se'n dicti sentència definitiva.

Note

  • Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
  • La rellevància de la litispendència prové dels efectes, ja siguin materials o processals, que la legislació hi associa. D'acord amb la Llei enjudiciament civil (LEC), la litispendència es produeix en el procés civil en el moment d'interposició de la demanda, sempre que sigui admesa a tràmit amb posterioritat (art. 410 LEC). Es resol d'aquesta manera la discussió doctrinal i jurisprudencial que hi havia durant la vigència de la LEC de 1881.
    Pel que fa als efectes materials, són uns efectes determinats que la legislació material vincula a l'existència d'un procés pendent. Llur regulació està dispersa en l'ordenament jurídic, la qual cosa fa necessari examinar la norma corresponent en cada cas. Es tracta, per exemple, de la interrupció de la prescripció, ja sigui adquisitiva o prescriptiva, dels articles 1945 i 1973 del Codi civil espanyol (CC), la declaració dels béns com a litigiosos dels articles 1291 i 1535 del CC, la revocació de poders i la constitució en mora de la persona demandada a la qual es refereix l'article 1100 del CC, entre altres.
    Processalment la litispendència produeix efectes diferents. En primer lloc, fixa la situació existent en el moment d'interposar la demanda durant tot el procés, amb l'objectiu que la sentència que es dicti posteriorment es correspongui amb la situació existent en el moment d'interposar la demanda. Per a aconseguir aquest objectiu, es prohibeix la mutatio libelli, és a dir, amb caràcter general es prohibeix introduir modificacions a l'objecte del procés fixat. No obstant això, d'acord amb la LEC, aquesta prohibició està sotmesa a alguns matisos. D'una banda, l'article 401.2 de la LEC permet als demandants l'ampliació o la modificació de la demanda, sempre que encara no s'hagi notificat els demandants. D'altra banda, s'ha de tenir en compte el contingut de l'article 426 de la LEC, que permet introduir algunes modificacions durant l'audiència prèvia, però sempre han de ser sobre aspectes no essencials de l'objecte del procés, i també la possibilitat que es regula en l'apartat 4 d'aquest article d'incorporar fets de nova creació o nova notícia amb posterioritat.
    La litispendència fixa la jurisdicció dels jutges en el sentit que una vegada han examinat i afirmat llur jurisdicció i competència i han arribat a una conclusió positiva, la modificació del domicili de les parts, de la situació de la cosa litigiosa o de l'objecte del procés no afecta el procés. Es tracta de la perpetuatio iurisdictionis. La litispendència també té com a efecte la perpetuatio ligitimationis, que suposa que tota modificació produïda durant el procés, ja sigui en les parts o en l'objecte, com a conseqüència de casos de successió, no afecta la legitimació ni la continuïtat del procés.
    La litispendència, de la mateixa manera que la figura de la cosa jutjada, busca donar seguretat a l'ordenament jurídic impedint que una mateixa qüestió pugui ser debatuda i resolta per dos òrgans jurisdiccionals, cosa que evita el risc de duplicitat de resolucions contradictòries entre si. Per això també té com a efecte impedir l'existència d'un procés posterior amb el mateix objecte.
    Perquè hi hagi litispendència és necessari que hi hagi identitat de l'objecte però també dels subjectes. Pel que fa a l'objecte és necessari que hi hagi identitat tant en el petitum com en la causa petendi, inclosos, d'acord amb l'article 400.2 de la LEC, tant els fets i els fonaments jurídics al·legats com els que s'hagin pogut al·legar. En l'àmbit subjectiu, cal tenir en compte que la LEC estén els efectes de la cosa jutjada i també de la litispendència a persones diferents de les parts que intervenen en el procés. D'aquesta manera, la litispendència també s'estén als hereus i als drethavents de les parts, i també a les persones que, de conformitat amb a l'article 11 de la LEC, detenen la legitimació. En relació amb els processos sobre l'estat civil, llurs efectes s'estenen amb caràcter erga omnes. Finalment, pel que fa als processos sobre impugnació dels acords socials, també tenen eficàcia per a tots els socis de la societat.
    L'existència de la litispendència es pot posar de manifest en el segon procés que s'inicia, i s'impedeix que pugui continuar. La LEC estableix que ha de ser la part demandada qui posi de manifest la situació. No obstant això, la jurisprudència ha indicat que es tracta d'un norma de ius cogens, per la qual cosa pot ser apreciada d'ofici pels jutges. Aquesta al·legació de la part demandada, quan el procés es tramita mitjançant un judici ordinari, s'ha de fer en forma d'excepció processal en l'escrit de contestació a la demanda (art. 406.3 LEC) i, si es tracta d'un judici verbal, en l'acte de la vista en el moment en què la part demandada hagi de contestar la seva demanda oralment.
    L'examen de l'existència de la litispendència per part dels jutges té lloc durant l'audiència prèvia en el judici ordinari o a continuació de l'al·legació a la vista del judici verbal. La LEC n'estableix la tramitació en la regulació de l'audiència prèvia, però, en canvi, és menys explícita en el cas del judici verbal, motiu pel qual, per analogia, li són aplicables les disposicions del judici ordinari. La decisió sobre l'admissió o la inadmissió de l'excepció de litispendència pot ser immediata o amb posterioritat, en els casos en els quals el jutge o jutgessa entengui que la decisió és complexa. Si la decisió té lloc en la mateixa compareixença i és estimatòria de l'excepció, el jutge o jutgessa ordena posar fi a l'acte immediatament. Posteriorment, en el termini de cinc dies, ha de dictar interlocutòria de sobreseïment. Si la decisió és desestimatòria, s'ordena prosseguir amb la compareixença. En els casos en què el jutge o jutgessa entengui que la qüestió és complexa, pot diferir la decisió per a més endavant, i continuar l'acte i executar la resta d'actuacions necessàries. La decisió s'ha de prendre en el termini de cinc dies mitjançant una interlocutòria, que té els mateixos efectes que quan la resolució es dicta oralment.
  • V. t.: excepció de litispendència n f
  • ('suspensió del judici')