Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "primavera" in all thematic areas
<Arts > Dansa > Dansa clàssica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dansa clàssica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/309>
- ca 1a posició, n f
- ca primera posició, n f
- es 1ª posición, n f
- es primera posición, n f
- fr 1re position, n f
- fr première position, n f
- en 1st position, n
- en first position, n
<Dansa clàssica > Posicions i direccions>, <Dansa clàssica > Z. Fitxes il·lustrades>
Definition
Note
- La 1a posició és una de les cinc posicions bàsiques dels peus: 1a posició, 2a posició, 3a posició, 4a posició i 5a posició.
<01 Conceptes generals de l'esport>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca àrbitre principal | àrbitra principal, n m, f
- ca primer àrbitre | primera àrbitra, n m, f
- es árbitro principal | árbitra principal, n m, f
- es primer árbitro | primera árbitra, n m, f
- fr arbitre principal | arbitre principale, n m, f
- fr premier arbitre | première arbitre, n m, f
- it primo arbitro | prima arbitra, n m, f
- en chief referee, n
- en crew chief, n
- en first referee, n
- en home umpire, n
- en plate umpire, n
- en referee [FUTBOL AM], n
<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>
Definition
Note
- L'àrbitre o àrbitra principal rep l'ajuda d'un àrbitre o àrbitra assistent.
<Economia > Finances > Mercats financers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca acció de primera, n f
- es acción de primera clase
- fr action de premier ordre
- it blue chip
- en blue chip
- en blue chip stock
<Economia > Finances > Mercats financers>
Definition
Note
- De vegades també s'utilitza la denominació més genèrica valor de primera per a fer referència a aquest concepte.
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca acord de primera opció, n m
- ca contracte d'opció, n m
- es acuerdo de primera opción, n m
- es contrato de opción, n m
- fr accord de première option, n m
- fr contrat d'option, n m
- en first look deal, n
- en first-look agreement, n
- en first-look contract, n
<Dret mercantil>
Definition
<Arts > Música > Anàlisi musical>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Joana Roigé, procedeix de l'obra següent:
ROIGÉ FOIX, Joana. Sobre la necessitat d'obres lexicogràfiques especialitzades: Creació d'un diccionari d'anàlisi musical [en línia]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Traducció i Interpretació, 2022. Treball de fi de grau.
<https://repositori.upf.edu/handle/10230/53822>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acord en primera inversió, n m
- ca acord de sexta, n m sin. compl.
- es acorde de sexta, n m
- es acorde en primera inversión, n m
- en first inversion, n
<Anàlisi musical > Anàlisi harmònica>
Definition
Note
- Exemple: A més, en cas que la nota duplicada sigui el baix d'un acord en primera inversió tríada, la duplicació només serà correcta si aquest baix és un dels graus tonals (i. e. la primera, quarta o cinquena notes de l'escala de la tonalitat).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca adonis primaveral, n m
- ca adonis vernal, n m alt. sin.
- ca gota de sang, n f alt. sin.
- ca ull d'àngel, n m alt. sin.
- ca ull de perdiu, n m alt. sin.
- nc Adonis vernalis L.
<Botànica > ranunculàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca adonis primaveral, n m
- ca adonis vernal, n m alt. sin.
- ca gota de sang, n f alt. sin.
- ca ull d'àngel, n m alt. sin.
- ca ull de perdiu, n m alt. sin.
- nc Adonis vernalis L.
<Botànica > ranunculàcies>
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca afectació del limbe en la conjuntivitis primaveral
- en limbar involvement in vernal conjunctivitis
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits>
<Medi ambient > Clima > Emergència climàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'emergència climàtica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/295>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
- ca agrocombustible, n m
- ca agrocarburant, n m sin. compl.
- ca biocarburant de primera generació, n m sin. compl.
- es agrocarburante, n m
- es agrocombustible, n m
- es biocombustible de primera generación, n m
- fr agrocarburant, n m
- fr agrocombustible, n m
- fr biocarburant 1G, n m
- fr biocarburant de première génération, n m
- en 1G biofuel, n
- en agrofuel, n
- en first-generation biofuel, n
<Emergència climàtica > Causes del canvi climàtic>
Definition
Note
- 1. Els agrocombustibles se solen produir a partir d'agricultura intensiva, un sistema amb una forta dependència dels combustibles fòssils que sovint també comporta desforestació i pot provocar degradació del sòl i, a llarg termini, desertificació. D'altra banda, els agrocombustibles també tenen l'inconvenient d'entrar en competència amb la massa vegetal que serveix per a l'alimentació; per aquest motiu molt sovint se'ls considera una font d'energia no renovable.
- 2. Hi ha dos tipus principals d'agrocombustibles: l'agroetanol, que és un substitut de la gasolina i es produeix a partir de la canya de sucre, la remolatxa, el blat de moro, el blat o l'ordi, i el biodièsel, que és un substitut del gasoil i es produeix a partir d'oleaginoses, com ara el gira-sol, la colza, la palma o la soja.
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'emergència climàtica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/295>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
- ca agrocombustible, n m
- ca agrocarburant, n m sin. compl.
- ca biocarburant de primera generació, n m sin. compl.
- es agrocarburante, n m
- es agrocombustible, n m
- es biocombustible de primera generación, n m
- fr agrocarburant, n m
- fr agrocombustible, n m
- fr biocarburant 1G, n m
- fr biocarburant de première génération, n m
- en 1G biofuel, n
- en agrofuel, n
- en first-generation biofuel, n
<Emergència climàtica > Causes del canvi climàtic>
Definition
Note
- 1. Els agrocombustibles se solen produir a partir d'agricultura intensiva, un sistema amb una forta dependència dels combustibles fòssils que sovint també comporta desforestació i pot provocar degradació del sòl i, a llarg termini, desertificació. D'altra banda, els agrocombustibles també tenen l'inconvenient d'entrar en competència amb la massa vegetal que serveix per a l'alimentació; per aquest motiu molt sovint se'ls considera una font d'energia no renovable.
- 2. Hi ha dos tipus principals d'agrocombustibles: l'agroetanol, que és un substitut de la gasolina i es produeix a partir de la canya de sucre, la remolatxa, el blat de moro, el blat o l'ordi, i el biodièsel, que és un substitut del gasoil i es produeix a partir d'oleaginoses, com ara el gira-sol, la colza, la palma o la soja.
