Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "privilegi" in all thematic areas

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  brinets, n m pl
  • ca  fenàs d'aigua, n m alt. sin.
  • ca  jonça prostrada, n f alt. sin.
  • ca  jonquet, n m alt. sin.
  • ca  privilegi, n m alt. sin.
  • ca  jonça postrada, n f var. ling.
  • nc  Scirpus cernuus Vahl
  • nc  Scirpus savii Sebast. et Mauri var. ling.

<Botànica > ciperàcies>

permís permís

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  permís, n m
  • ca  privilegi, n m sin. compl.
  • es  permiso
  • es  privilegio
  • en  permission
  • en  privilege

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programari>

Definition
Autorització atorgada per un sistema informàtic a un usuari per a fer ús de determinades dades, recursos, aplicacions o programes.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
permís permís

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  permís, n m
  • ca  privilegi, n m sin. compl.
  • es  permiso
  • es  privilegio
  • en  permission
  • en  privilege

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programari>

Definition
Autorització atorgada per un sistema informàtic a un usuari per a fer ús de determinades dades, recursos, aplicacions o programes.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
privilegi privilegi

<Ciències socials > Sociologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
Aquesta obra és un avançament del diccionari complet, en curs d'elaboració.

  • ca  privilegi, n m
  • es  privilegio
  • en  privilege

<Conflicte, desigualtat i exclusió social > Desigualtat i mobilitat social>

Definition
Gràcia, prerrogativa, immunitat o avantatge especial concedit a algú per a atorgar-li una exempció.
privilegi privilegi

<Història del dret>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  privilegi, n m
  • es  privilegio

<Història del dret>

Definition
Disposició d'excepció, concedida pel rei a una població o territori, o a una determinada classe de persones, o a un estament de les Corts.

Note

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El rei Ferran II d'Aragó va concedir el privilegi fundacional de l'ofici dels velluters i va ratificar les primeres ordenances municipals sobre aquest ofici.
  • Ex.: Jaume I atorgà a la vila de Puigcerdà el privilegi de tenir escrivania pública i de poder nomenar els notaris.
privilegi privilegi

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  privilegi, n m
  • es  privilegio
  • fr  privilège

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Definition
Avantatge excepcional que es concedeix als representants dels subjectes internacionals, que consisteix bàsicament en exempcions fiscals i d'aranzels.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  privilegi, n m
  • es  privilegio

<Dret>

Definition
Avantatge excepcional concedit a algú, alliberant-lo d'una càrrega, concedint-li una exempció, etc.

Note

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Acordar un privilegi.
  • Ex.: Demanar un privilegi.
  • Ex.: Gaudir d'un privilegi.
privilegi privilegi

<Dret canònic>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  privilegi, n m
  • es  privilegio

<Dret canònic>

Definition
Document on consta la concessió a perpetuïtat d'un privilegi.

Note

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Aquell còdex contenia els privilegis de Palafrugell.
  • Ex.: En el privigeli no consta el motiu de la concessió.
privilegi privilegi

<Dret internacional>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  privilegi, n m
  • es  privilegio, n m

<Dret internacional>

privilegi privilegi

<Dret canònic>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  privilegi, n m
  • es  privilegio

<Dret canònic>

Definition
Disposició en virtut de la qual s'atorga a una persona o a una categoria de persones un dret especial o un tracte de favor, diferent del que dona la llei comuna, amb un cert caràcter de permanència.

Note

  • Àmbit: Inespecífic
  • Els ordenaments jurídics no poden fixar tots els casos possibles, i menys si són molt especials o atípics. Si s'esdevenen, o bé estan fixats per la llei, o bé el subjecte s'ha de conformar i ha de complir la legalitat (violentant, potser, la seva consciència o la justícia de la situació concreta). En principi, el dret determina poques excepcions extralegals o contràries a la llei.
    Tanmateix, l'ordenament canònic té en compte la realitat del fur intern i el principi de la salus animarum, és més flexible i, al marge de poder establir legalment més casos atípics o, fins i tot, d'admetre el costum contra la llei, també permet la inobservança de la llei positiva per decisió de la jerarquia eclesiàstica en l'àmbit administratiu, ja sigui amb remeis previstos per l'ordenament (el privilegi i la dispensa), com amb remeis alegals (la dissimulatio i la tolerància).
    El privilegi està regulat als cànons del 76 al 84 del Codi de dret canònic del 1983 (CDC-83). Pel que fa a les característiques, cal destacar que el privilegi s'extingeix en complir-se el termini (generalment llarg) per al qual s'atorgà, o en esgotar-se el nombre de casos que inclou, o bé si les circumstàncies fàctiques canvien de manera que mantenir-lo esdevé contrari a les raons per les quals es va donar, especialment quan resulta danyós o provoca una il·licitud jurídica; en aquest sentit, cal tenir en compte la subjecció del privilegi al principi de bé públic canònic.
    No es pot concedir mai un privilegi contra una llei divina o natural, sinó només sobre la base de les lleis eclesiàstiques. La fonamentació juridicocanònica del privilegi ha estat un dels temes doctrinals més apassionants de tots els temps, i encara que a la pràctica canònica gairebé sempre ha servit per a la mateixa finalitat, la seva estructura s'ha explicat de diverses maneres.
    Fins al Codi de dret canònic del 1917, el privilegi se solia definir com a lex privata favorabilis, expressió que, provinent de sant Isidor de Sevilla, recollí el Decret de Gracià i passà a les Decretals, de Gregori IX. Fins a Gracià, s'usava en sentit impropi el mot llei per a definir el privilegi, com a equivalent de norma, però a partir de Francisco Suárez, que establí el privilegi com a privata lex aliquid speciale concedens, el privilegi s'entengué com un tipus de norma: la llei especial, adreçada a uns quants, tot distingint-los de la generalitat.
    Però ja alguns autors, des de l'edat moderna, comprengueren que no tots els privilegis podien ser iguals a la llei, i que podien distingir entre el privilegi general, més semblant a la llei, i el particular, que implicava una excepció a la llei. El CDC-83 vigent, tot partint de la diferenciació introduïda per la doctrina, va reformar essencialment la matèria, ja que l'antic privilegi general es considera una llei especial en sentit propi (és a dir, una llei adreçada a una comunitat més reduïda), i privilegi és només el particular, concedit per un acte administratiu; així, doncs, el privilegi és estrictament quelcom que pertany al dret administratiu canònic.
    Cal destacar que la noció de privilegi, per al dret canònic, no té el sentit pejoratiu que sol comportar en el llenguatge popular, o en l'àmbit polític i del dret constitucional, en què el principi d'igualtat davant la llei no té en compte aquest tipus de flexibilitat amb caràcter indefinit; per al dret canònic, el privilegi no és un instrument discriminador injust, classista o arbitrari, fruit d'una corruptela, d'un favor amagat o de l'exhibicionisme del poder, sinó que respon a la sensibilitat davant la justícia concreta, al zel per a adaptar-se a les realitats humanes tan variables en totes les cultures en què l'Església catòlica és present, no només per realisme antropològic, sinó per sentit pastoral, per a servir millor a les comunitats.