Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "propalar" in all thematic areas

0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats

<Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats
  • ca  Denominació d'una sola unitat autòctona: uacari (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació d'una sola unitat basada en nom científic: foca (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació d'una sola unitat patrimonial: mostela (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb base de família o gènere: escurçó pirinenc (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb base per semblança morfològica: rata cellarda (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb base popular: granota verda (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb complement adjectiu: territ menut sicilià (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb complement de nom en aposició: grua damisel·la (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb complement del nom: cargol de punxes (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb complement variat: colom antàrtic de bec gros (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a l'hàbitat: àguila marina (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a la freqüència de distribució: gripau comú (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a la morfologia: territ becllarg (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a un nom propi: ratapinyada de Natterer (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a zona geogràfica: mallerenga de Lapònia (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència als costums: escarabat de la patata (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definition
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació, la selecció i la creació de denominacions d'animals al català:

A. SITUACIÓ ACTUAL

En biologia hi ha un sistema binomial de nomenclatura científica internacional fixat per Linné al s. XVIII que identifica les espècies sense ambigüitat per mitjà d'un nom genèric i un nom específic adaptats a la gramàtica llatina. En usos divulgatius, però, es procura que cada llengua tingui una nomenclatura pròpia inequívoca per als tàxons animals fins al nivell de gènere o espècie. (Per a categories inferiors, com ara subespècies, races o varietats, s'ha d'estudiar si cal una denominació pròpia, ja que sovint són útils només en àmbits d'especialitat.)

B. DENOMINACIONS D'ANIMALS EN CATALÀ

Segons el nombre d'unitats lingüístiques, es classifiquen en dos grups:

B1.Denominacions formades per una sola unitat lingüística
(1) Denominacions patrimonials: Són denominacions amb una tradició de segles, sovint aplicades a espècies autòctones però de vegades també a espècies exòtiques (ex.: mostela; lleó).
(2) Noms científics adaptats: Són denominacions que adapten el nom científic (ex.: foca, a partir del llatí phoca (antigament, en català, s'anomenava vedell marí).
(3) Denominacions autòctones: Són denominacions que adapten el nom que rep una espècie en la seva zona de distribució, sovint a través d'una llengua vehicular (ex.: uacari, a partir de la llengua tupí de l'Amazònia).

B2. Denominacions formades per més d'una unitat lingüística
Es tracta de noms formats bàsicament per dos components, amb característiques diferents.
1. Característiques del primer component
El primer component d'un nom de dues unitats sol ser:
(a) El nom popular del gènere (ex.: granota verda (Rana perezi); granota roja (Rana temporaria))
(b) El nom de la família o gènere (ex.: escurçó pirinenc (Vipera aspis); escurçó bufador (Bitis arietans), etc., perquè escurçó s'aplica als gèneres Bitis, Causus, Cerastes, Echis i Vipera.
(c) El nom d'espècies de famílies diverses però amb alguna semblança morfològica (ex.: rata cellarda, de la família dels glírids, i rata d'aigua, de la família dels micròtids).
2. Característiques del segon component
- Pel que fa a la funció gramatical, el segon component d'una denominació de més d'una unitat sol ser un adjectiu o més (ex.: territ menut sicilià), un nom introduït amb la preposició de (ex.: cargol de punxes), un nom en aposició (ex.: grua damisel·la) o bé una combinació de les possibilitats anteriors (ex.: colom antàrtic de bec gros).
- Pel que fa al significat, el segon component d'una denominació de més d'una unitat pot indicar, respecte de l'espècie, la morfologia (ex.: territ becllarg); l'hàbitat (ex.: àguila marina); els costums alimentaris, de creixement, etc., inclosa la planta o animal que parasita (ex.: àguila pescadora, escarabat de la patata); la zona geogràfica on habita o de la qual és originària (ex.: mallerenga de Lapònia), i la freqüència de distribució quan el primer component és comú a dues o més espècies i no hi ha altres elements definidors (comú -una, vulgar, o, si és pertinent, ibèric -a, europeu -a, etc.) (ex.: gripau comú; talpó europeu); finalment, de vegades el segon component és una adaptació d'un nom propi, generalment inclòs en el nom científic (ex.: ratapinyada de Natterer, a partir de Selysius (Myotis) nattereri).

C. NOMBRE DE FORMES DE LES DENOMINACIONS D'ANIMALS

Segons el nombre de denominacions existents per a cada espècie, es poden distingir els casos següents:

C1. Animals autòctons
(1) Animals amb una sola denominació preferent Hi ha una sola denominació en tot el domini lingüístic o bé n'hi ha una de clarament preferent (ex.: llop).
(2) Animals amb més d'una denominació La diversitat de denominacions es deu a l'existència de bases diferents segons el dialecte (ex.: guilla / guineu / rabosa), segons els parlars locals (ex.: besuc de la piga / boga-ravell / calet de la piga / pitxell), segons el registre lingüístic (ex.: ase / burro / ruc) o segons la fase de creixement, el sexe, la casta en animals socials, etc. (ex. ovella / be / xai / anyell / marrà / moltó); igualment, també hi poden haver diferències fonètiques i ortogràfiques menors, també per qüestions dialectals (ex.: cargol / caragol).

C2. Animals exòtics
(1) Animals amb denominació catalana S'hi poden distingir dos casos:
(a) Amb denominació consolidada: Tenen una denominació tradicional o bé una de clarament preferent (ex.: girafa)
(b) Amb denominació provisional: Hi ha una denominació improvisada o diverses de vacil·lants (ex.: ai-ai / aie-aie / ei-ei)
(2) Animals sense denominació catalana Són espècies que es coneixen amb el nom científic o bé amb un nom estranger (generalment, castellà o anglès) (ex.: Morelia spilotes variegata, en anglès carpet python, no té denominació en català).

D. PROBLEMES POSSIBLES DE LES DENOMINACIONS EXISTENTS

(1) Manca de precisió: En animals autòctons, una denominació es pot referir a dues espècies o més que els parlants confonen; en animals exòtics, una descripció més precisa pot obligar a diferenciar espècies abans agrupades sota una de sola.
Ex. animals autòctons: pagre (correspon a Sparus pagrus i a Sparus caeruleostictus)
Ex. animals exòtics: búfal ha donat lloc a búfal indi i búfal cafre o búfal africà
(2) Sinonímia: La tria d'una forma preferent és difícil en casos de sinonímia, que en espècies autòctones es pot deure a raons dialectals i en espècies exòtiques a adaptacions o creacions d'autors diferents.
Ex. animals autòctons: reineta / regina
Ex. animals exòtics: ocapi / okapi
(3) Homonímia: En animals autòctons, dialectes o parlars diferents poden fer servir una mateixa denominació per a espècies que els parlants distingeixen; en animals exòtics, es pot donar el mateix nom a espècies diferents que habiten zones diverses.
Ex. animals autòctons: palaia misèries correspon a Arnoglossus laterna a Tarragona i a Phrynorhombus regius en altres llocs;
Ex. animals exòtics: castor (posteriorment, castor americà i castor europeu)
(4) Manca de coherència amb el grup taxonòmic: En animals autòctons, hi ha denominacions d'espècies creades sense tenir en compte l'existència d'espècies exòtiques en el mateix grup taxonòmic.
Ex.: musaranya nana (Suncus etruscus) i musaranya menuda (Sorex minutus) com a espècies autòctones, tot i que Sorex minutissimus, espècie exòtica, té una mida encara més reduïda.

E. PROPOSTA DE DENOMINACIÓ CATALANA PREFERENT O NOVA

Per a proposar una denominació catalana, s'han de seguir dos passos:
(1) Estudiar si ja hi ha denominacions catalanes existents (i, llavors, triar-ne una com a preferent). [Vegeu la fitxa sobre la selecció de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]
(2) En cas que no es documentin formes catalanes existents, crear-ne una de nova a partir de criteris precisos. [Vegeu la fitxa sobre la creació de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]

Note

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats

<Zoologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats
  • ca  Denominació d'una sola unitat autòctona: uacari (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació d'una sola unitat basada en nom científic: foca (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació d'una sola unitat patrimonial: mostela (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb base de família o gènere: escurçó pirinenc (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb base per semblança morfològica: rata cellarda (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb base popular: granota verda (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb complement adjectiu: territ menut sicilià (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb complement de nom en aposició: grua damisel·la (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb complement del nom: cargol de punxes (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb complement variat: colom antàrtic de bec gros (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a l'hàbitat: àguila marina (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a la freqüència de distribució: gripau comú (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a la morfologia: territ becllarg (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a un nom propi: ratapinyada de Natterer (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a zona geogràfica: mallerenga de Lapònia (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència als costums: escarabat de la patata (EXEMPLE), n m

<Zoologia>

Definition
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació, la selecció i la creació de denominacions d'animals al català:

A. SITUACIÓ ACTUAL

En biologia hi ha un sistema binomial de nomenclatura científica internacional fixat per Linné al s. XVIII que identifica les espècies sense ambigüitat per mitjà d'un nom genèric i un nom específic adaptats a la gramàtica llatina. En usos divulgatius, però, es procura que cada llengua tingui una nomenclatura pròpia inequívoca per als tàxons animals fins al nivell de gènere o espècie. (Per a categories inferiors, com ara subespècies, races o varietats, s'ha d'estudiar si cal una denominació pròpia, ja que sovint són útils només en àmbits d'especialitat.)

B. DENOMINACIONS D'ANIMALS EN CATALÀ

Segons el nombre d'unitats lingüístiques, es classifiquen en dos grups:

B1.Denominacions formades per una sola unitat lingüística
(1) Denominacions patrimonials: Són denominacions amb una tradició de segles, sovint aplicades a espècies autòctones però de vegades també a espècies exòtiques (ex.: mostela; lleó).
(2) Noms científics adaptats: Són denominacions que adapten el nom científic (ex.: foca, a partir del llatí phoca (antigament, en català, s'anomenava vedell marí).
(3) Denominacions autòctones: Són denominacions que adapten el nom que rep una espècie en la seva zona de distribució, sovint a través d'una llengua vehicular (ex.: uacari, a partir de la llengua tupí de l'Amazònia).

B2. Denominacions formades per més d'una unitat lingüística
Es tracta de noms formats bàsicament per dos components, amb característiques diferents.
1. Característiques del primer component
El primer component d'un nom de dues unitats sol ser:
(a) El nom popular del gènere (ex.: granota verda (Rana perezi); granota roja (Rana temporaria))
(b) El nom de la família o gènere (ex.: escurçó pirinenc (Vipera aspis); escurçó bufador (Bitis arietans), etc., perquè escurçó s'aplica als gèneres Bitis, Causus, Cerastes, Echis i Vipera.
(c) El nom d'espècies de famílies diverses però amb alguna semblança morfològica (ex.: rata cellarda, de la família dels glírids, i rata d'aigua, de la família dels micròtids).
2. Característiques del segon component
- Pel que fa a la funció gramatical, el segon component d'una denominació de més d'una unitat sol ser un adjectiu o més (ex.: territ menut sicilià), un nom introduït amb la preposició de (ex.: cargol de punxes), un nom en aposició (ex.: grua damisel·la) o bé una combinació de les possibilitats anteriors (ex.: colom antàrtic de bec gros).
- Pel que fa al significat, el segon component d'una denominació de més d'una unitat pot indicar, respecte de l'espècie, la morfologia (ex.: territ becllarg); l'hàbitat (ex.: àguila marina); els costums alimentaris, de creixement, etc., inclosa la planta o animal que parasita (ex.: àguila pescadora, escarabat de la patata); la zona geogràfica on habita o de la qual és originària (ex.: mallerenga de Lapònia), i la freqüència de distribució quan el primer component és comú a dues o més espècies i no hi ha altres elements definidors (comú -una, vulgar, o, si és pertinent, ibèric -a, europeu -a, etc.) (ex.: gripau comú; talpó europeu); finalment, de vegades el segon component és una adaptació d'un nom propi, generalment inclòs en el nom científic (ex.: ratapinyada de Natterer, a partir de Selysius (Myotis) nattereri).

C. NOMBRE DE FORMES DE LES DENOMINACIONS D'ANIMALS

Segons el nombre de denominacions existents per a cada espècie, es poden distingir els casos següents:

C1. Animals autòctons
(1) Animals amb una sola denominació preferent Hi ha una sola denominació en tot el domini lingüístic o bé n'hi ha una de clarament preferent (ex.: llop).
(2) Animals amb més d'una denominació La diversitat de denominacions es deu a l'existència de bases diferents segons el dialecte (ex.: guilla / guineu / rabosa), segons els parlars locals (ex.: besuc de la piga / boga-ravell / calet de la piga / pitxell), segons el registre lingüístic (ex.: ase / burro / ruc) o segons la fase de creixement, el sexe, la casta en animals socials, etc. (ex. ovella / be / xai / anyell / marrà / moltó); igualment, també hi poden haver diferències fonètiques i ortogràfiques menors, també per qüestions dialectals (ex.: cargol / caragol).

C2. Animals exòtics
(1) Animals amb denominació catalana S'hi poden distingir dos casos:
(a) Amb denominació consolidada: Tenen una denominació tradicional o bé una de clarament preferent (ex.: girafa)
(b) Amb denominació provisional: Hi ha una denominació improvisada o diverses de vacil·lants (ex.: ai-ai / aie-aie / ei-ei)
(2) Animals sense denominació catalana Són espècies que es coneixen amb el nom científic o bé amb un nom estranger (generalment, castellà o anglès) (ex.: Morelia spilotes variegata, en anglès carpet python, no té denominació en català).

D. PROBLEMES POSSIBLES DE LES DENOMINACIONS EXISTENTS

(1) Manca de precisió: En animals autòctons, una denominació es pot referir a dues espècies o més que els parlants confonen; en animals exòtics, una descripció més precisa pot obligar a diferenciar espècies abans agrupades sota una de sola.
Ex. animals autòctons: pagre (correspon a Sparus pagrus i a Sparus caeruleostictus)
Ex. animals exòtics: búfal ha donat lloc a búfal indi i búfal cafre o búfal africà
(2) Sinonímia: La tria d'una forma preferent és difícil en casos de sinonímia, que en espècies autòctones es pot deure a raons dialectals i en espècies exòtiques a adaptacions o creacions d'autors diferents.
Ex. animals autòctons: reineta / regina
Ex. animals exòtics: ocapi / okapi
(3) Homonímia: En animals autòctons, dialectes o parlars diferents poden fer servir una mateixa denominació per a espècies que els parlants distingeixen; en animals exòtics, es pot donar el mateix nom a espècies diferents que habiten zones diverses.
Ex. animals autòctons: palaia misèries correspon a Arnoglossus laterna a Tarragona i a Phrynorhombus regius en altres llocs;
Ex. animals exòtics: castor (posteriorment, castor americà i castor europeu)
(4) Manca de coherència amb el grup taxonòmic: En animals autòctons, hi ha denominacions d'espècies creades sense tenir en compte l'existència d'espècies exòtiques en el mateix grup taxonòmic.
Ex.: musaranya nana (Suncus etruscus) i musaranya menuda (Sorex minutus) com a espècies autòctones, tot i que Sorex minutissimus, espècie exòtica, té una mida encara més reduïda.

E. PROPOSTA DE DENOMINACIÓ CATALANA PREFERENT O NOVA

Per a proposar una denominació catalana, s'han de seguir dos passos:
(1) Estudiar si ja hi ha denominacions catalanes existents (i, llavors, triar-ne una com a preferent). [Vegeu la fitxa sobre la selecció de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]
(2) En cas que no es documentin formes catalanes existents, crear-ne una de nova a partir de criteris precisos. [Vegeu la fitxa sobre la creació de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]

Note

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats

<Criteris>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats
  • ca  A. Presència explícita de 'papallona': papallona de l'ortiga (EXCEPCIÓ per referència a planta), n f
  • ca  A. Presència explícita de 'papallona': papallona reina (EXCEPCIÓ per denominació popular), n f
  • ca  A. Presència implícita de 'papallona': sageta negra (EXEMPLE), n f
  • ca  C1. Manteniment del gènere del nom original: arlequí (EXEMPLE), n m
  • ca  C1. Manteniment del gènere del nom original: donzella alpina (EXEMPLE), n f
  • ca  C1. No manteniment del gènere del nom original: macaó (EXCEPCIÓ per denominació popular), n f
  • ca  C1. No manteniment del gènere del nom original: monarca (EXCEPCIÓ per resoldre l'ambigüitat), n f
  • ca  C2. Femení en base adjectiva: blanca de l'arç (EXEMPLE), n f
  • ca  C2. Masculí en base adjectiva: blavet argiu (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  C2. Masculí en base adjectiva: murri de la pimpinella (EXCEPCIÓ), n m

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definition
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació, la selecció i la creació de denominacions de papallones en català.

A. ÚS DEL MOT PAPALLONA

En general, no s'inclou papallona en el nom de les espècies per evitar repeticions, tot i que es pot fer en textos divulgatius si es considera que hi aporta claredat.
Ex.: sageta negra (Gegenes nostrodamus); muntanyesa petita (Erebia epiphron)

Excepció 1: Denominacions populars en què ja surt papallona (ex.: papallona reina [Papilio machaon], papallona zebrada [Iphiclides feisthamelii])
Excepció 2: Denominacions d'espècies en què només es destaca la planta de què s'alimenten (ex.: papallona de l'ortiga [Aglais urticae], papallona del lledoner [Libythea celtis])
Excepció 3: Espècies úniques d'un gènere (ex.: papallona d'ullets [única espècie d'Aphantopus en el domini lingüístic català])

B. SINONÍMIA I VARIACIÓ DIALECTAL

B1. Sinonímia
. En cas de sinonímia en denominacions populars, es recullen totes les formes existents, procurant prioritzar:
(a) la forma amb més tradició
Ex. papallona zebrada, enfront de reina zebrada
(b) la forma més estesa en el domini
Ex.: atalanta, enfront de rei
(c) la forma més descriptiva
Ex.: muntanyesa llisa, enfront de erèbia llisa

. En les denominacions de nova creació, es proposa fixar una única denominació per a cada espècie.
Excepció 1: Denominacions complementàries que permeten evitar l'ús explícit de papallona (ex.: papallona del lledoner - nassuda del lledoner; papallona de l'ortiga - ortiguera)
Excepció 2: Denominacions complementàries que resulten informatives però són poc precises (blanqueta de nervis verds - blanqueta perfumada [blanqueta perfumada destaca un tret molt característic però que només presenten els mascles, que són els que desprenen olor])

B2. Variació dialectal
. En les denominacions en què figura papallona, aquest mot es pot substituir quan convingui per qualsevol de les variants recollides en el diccionari normatiu.
Ex.: paloma i palometa (dialectes occidentals, especialment del sud); pitavola (zona andorrana), o voliana i voliaina (zona pirinenca i comarques del Prepirineu)

. En les denominacions en què el complement fa referència a una planta de què s'alimenta l'espècie, aquest mot es pot substituir quan convingui per la forma pròpia de cada àrea dialectal. [El TERMCAT, però, només recull la forma normativa principal, per afavorir la implantació del nom i per la gran dispersió de denominacions en els noms populars de plantes.]
Ex.: marroneta de l'alzina (en dialectes meridionals, també marroneta de la carrasca o marroneta de la bellotera)

C. ESTABLIMENT DEL GÈNERE GRAMATICAL

C1. Amb una base nominal
En les denominacions en què la base és un nom (sovint, usat metafòricament), es manté per a la papallona el gènere original d'aquest nom i s'hi fan concordar els adjectius que hi pugui haver en la denominació.
Ex.: arlequí, n m (Zerynthia rumina); donzella alpina, n f (Boloria pales)

. Els motius d'aquesta tria del gènere original del nom de base són els següents:
(1) Correspon a l'ús habitual entre els especialistes.
(2) L'alternativa de triar sempre el gènere femení (entenent que hi ha un implícit papallona) podria generar dubtes en els complements adjectius sobre la necessitat de fer-los concordar amb papallona o bé amb el nucli (ex.: coure fosca o coure fosc?).
(3) S'ajusta al tractament com a masculí de paó de nit (nom tradicional de la papallona nocturna Saturnia pyri), que és el que hi dona el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans.
(4) És el sistema seguit per altres llengües, com ara el francès (ex.: une petite tortue, une grisette, tot i que en francès el nom genèric, papillon, és masculí).

. Excepció 1: Denominacions populars fixades amb un gènere diferent del nom original (ex.: macaó, n f; mirallets, n f)
. Excepció 2: Noms que admeten els dos gèneres, en què s'ha prioritzat el gènere de l'implícit papallona (ex.: monarca, n f; saltabardisses, n f).

C2. Amb una base adjectiva
En les denominacions en què la base és un adjectiu, es recomana el gènere femení, ja que es considera que s'hi pot sobreentendre papallona com a antecedent elidit.
Ex. blanca de l'arç, n f (Aporia crataegi)

Excepció 1: Blavet, per la necessitat d'establir una distinció amb el nom idèntic blaveta, corresponent a altres gèneres (ex.: blavet argiu[Plebejus argus], enfront de blaveta alpina [Polyommatus eros])
Excepció 2: Caparrut, daurat i murri, per l'aspecte petit i poc vistós dels individus, que no fa pensar en una papallona sinó més aviat en un borinot (ex.: caparrut aranès [Carterocephalus palaemon], daurat fosc [Thymelicus acteon], murri de la pimpinella [Spialia sertorius])

Note

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars, CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura) i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats

<Zoologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats
  • ca  A. Presència explícita de 'papallona': papallona de l'ortiga (EXCEPCIÓ per referència a planta), n f
  • ca  A. Presència explícita de 'papallona': papallona reina (EXCEPCIÓ per denominació popular), n f
  • ca  A. Presència implícita de 'papallona': sageta negra (EXEMPLE), n f
  • ca  C1. Manteniment del gènere del nom original: arlequí (EXEMPLE), n m
  • ca  C1. Manteniment del gènere del nom original: donzella alpina (EXEMPLE), n f
  • ca  C1. No manteniment del gènere del nom original: macaó (EXCEPCIÓ per denominació popular), n f
  • ca  C1. No manteniment del gènere del nom original: monarca (EXCEPCIÓ per resoldre l'ambigüitat), n f
  • ca  C2. Femení en base adjectiva: blanca de l'arç (EXEMPLE), n f
  • ca  C2. Masculí en base adjectiva: blavet argiu (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  C2. Masculí en base adjectiva: murri de la pimpinella (EXCEPCIÓ), n m

<Zoologia > Insectes>

Definition
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació, la selecció i la creació de denominacions de papallones en català.

A. ÚS DEL MOT PAPALLONA

En general, no s'inclou papallona en el nom de les espècies per evitar repeticions, tot i que es pot fer en textos divulgatius si es considera que hi aporta claredat.
Ex.: sageta negra (Gegenes nostrodamus); muntanyesa petita (Erebia epiphron)

Excepció 1: Denominacions populars en què ja surt papallona (ex.: papallona reina [Papilio machaon], papallona zebrada [Iphiclides feisthamelii])
Excepció 2: Denominacions d'espècies en què només es destaca la planta de què s'alimenten (ex.: papallona de l'ortiga [Aglais urticae], papallona del lledoner [Libythea celtis])
Excepció 3: Espècies úniques d'un gènere (ex.: papallona d'ullets [única espècie d'Aphantopus en el domini lingüístic català])

B. SINONÍMIA I VARIACIÓ DIALECTAL

B1. Sinonímia
. En cas de sinonímia en denominacions populars, es recullen totes les formes existents, procurant prioritzar:
(a) la forma amb més tradició
Ex. papallona zebrada, enfront de reina zebrada
(b) la forma més estesa en el domini
Ex.: atalanta, enfront de rei
(c) la forma més descriptiva
Ex.: muntanyesa llisa, enfront de erèbia llisa

. En les denominacions de nova creació, es proposa fixar una única denominació per a cada espècie.
Excepció 1: Denominacions complementàries que permeten evitar l'ús explícit de papallona (ex.: papallona del lledoner - nassuda del lledoner; papallona de l'ortiga - ortiguera)
Excepció 2: Denominacions complementàries que resulten informatives però són poc precises (blanqueta de nervis verds - blanqueta perfumada [blanqueta perfumada destaca un tret molt característic però que només presenten els mascles, que són els que desprenen olor])

B2. Variació dialectal
. En les denominacions en què figura papallona, aquest mot es pot substituir quan convingui per qualsevol de les variants recollides en el diccionari normatiu.
Ex.: paloma i palometa (dialectes occidentals, especialment del sud); pitavola (zona andorrana), o voliana i voliaina (zona pirinenca i comarques del Prepirineu)

. En les denominacions en què el complement fa referència a una planta de què s'alimenta l'espècie, aquest mot es pot substituir quan convingui per la forma pròpia de cada àrea dialectal. [El TERMCAT, però, només recull la forma normativa principal, per afavorir la implantació del nom i per la gran dispersió de denominacions en els noms populars de plantes.]
Ex.: marroneta de l'alzina (en dialectes meridionals, també marroneta de la carrasca o marroneta de la bellotera)

C. ESTABLIMENT DEL GÈNERE GRAMATICAL

C1. Amb una base nominal
En les denominacions en què la base és un nom (sovint, usat metafòricament), es manté per a la papallona el gènere original d'aquest nom i s'hi fan concordar els adjectius que hi pugui haver en la denominació.
Ex.: arlequí, n m (Zerynthia rumina); donzella alpina, n f (Boloria pales)

. Els motius d'aquesta tria del gènere original del nom de base són els següents:
(1) Correspon a l'ús habitual entre els especialistes.
(2) L'alternativa de triar sempre el gènere femení (entenent que hi ha un implícit papallona) podria generar dubtes en els complements adjectius sobre la necessitat de fer-los concordar amb papallona o bé amb el nucli (ex.: coure fosca o coure fosc?).
(3) S'ajusta al tractament com a masculí de paó de nit (nom tradicional de la papallona nocturna Saturnia pyri), que és el que hi dona el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans.
(4) És el sistema seguit per altres llengües, com ara el francès (ex.: une petite tortue, une grisette, tot i que en francès el nom genèric, papillon, és masculí).

. Excepció 1: Denominacions populars fixades amb un gènere diferent del nom original (ex.: macaó, n f; mirallets, n f)
. Excepció 2: Noms que admeten els dos gèneres, en què s'ha prioritzat el gènere de l'implícit papallona (ex.: monarca, n f; saltabardisses, n f).

C2. Amb una base adjectiva
En les denominacions en què la base és un adjectiu, es recomana el gènere femení, ja que es considera que s'hi pot sobreentendre papallona com a antecedent elidit.
Ex. blanca de l'arç, n f (Aporia crataegi)

Excepció 1: Blavet, per la necessitat d'establir una distinció amb el nom idèntic blaveta, corresponent a altres gèneres (ex.: blavet argiu[Plebejus argus], enfront de blaveta alpina [Polyommatus eros])
Excepció 2: Caparrut, daurat i murri, per l'aspecte petit i poc vistós dels individus, que no fa pensar en una papallona sinó més aviat en un borinot (ex.: caparrut aranès [Carterocephalus palaemon], daurat fosc [Thymelicus acteon], murri de la pimpinella [Spialia sertorius])

Note

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars, CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura) i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars

<Criteris>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars
  • ca  Nom popular mantingut: mirallets (EXEMPLE), n f
  • ca  Nom popular mantingut: papallona reina (EXEMPLE), n f
  • ca  Nom popular mantingut: vellutada del salze (EXEMPLE), n f
  • ca  Nom popular modificat: argentada de muntanya (EXCEPCIÓ), n f
  • ca  Nom popular modificat: paó de dia (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  Nom popular modificat: salve regina (EXCEPCIÓ), n f

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definition
Molt poques papallones tenen un nom popular en català (es calcula que en tenen aproximadament un 5% de les espècies presents en el domini lingüístic català).

Ara bé, en cas d'existir una denominació catalana popular per a una papallona, es recomana de mantenir-la com a forma més adequada.
Ex.: papallona reina (Papilio machaon), vellutada del salze (Nymphalis antiopa), mirallets (Issoria lathonia)

Les obres considerades de referència per a documentar els noms populars de papallones en català són les següents:
Obra de referència principal:
. VILARRÚBIA, Joaquim. Els nostres insectes: Converses de divulgació entomològica. Barcelona: Barcino, 1961.
Obres de referències complementàries:
. FELIU, S. Leyendas y tradiciones sobre algunos artrópodos en Mallorca. Palma de Mallorca: Corazones, 1948.
. PUJADE, J.; SARTO, V. Guia dels insectes dels Països Catalans: 1. Barcelona: Kapel, 1986.

Excepció 1: *argentina (Vilarrúbia 1961) es canvia a favor de argentada, com a forma més transparent i ajustada a l'ús actual (ex.: argentada de muntanya [Argynnis aglaja])
Excepció 2: *paó diürn (Vilarrúbia 1961) es canvia a favor de paó de dia, per paral·lelisme amb paó de nit, ja que les formes de dia / de nit són més habituals en la llengua popular que no pas diürn i nocturn.
Excepció 3: *salve reginas es canvia a favor de salve regina, per raons de correcció lingüística

Note

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura) i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars

<Zoologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars
  • ca  Nom popular mantingut: mirallets (EXEMPLE), n f
  • ca  Nom popular mantingut: papallona reina (EXEMPLE), n f
  • ca  Nom popular mantingut: vellutada del salze (EXEMPLE), n f
  • ca  Nom popular modificat: argentada de muntanya (EXCEPCIÓ), n f
  • ca  Nom popular modificat: paó de dia (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  Nom popular modificat: salve regina (EXCEPCIÓ), n f

<Zoologia > Insectes>

Definition
Molt poques papallones tenen un nom popular en català (es calcula que en tenen aproximadament un 5% de les espècies presents en el domini lingüístic català).

Ara bé, en cas d'existir una denominació catalana popular per a una papallona, es recomana de mantenir-la com a forma més adequada.
Ex.: papallona reina (Papilio machaon), vellutada del salze (Nymphalis antiopa), mirallets (Issoria lathonia)

Les obres considerades de referència per a documentar els noms populars de papallones en català són les següents:
Obra de referència principal:
. VILARRÚBIA, Joaquim. Els nostres insectes: Converses de divulgació entomològica. Barcelona: Barcino, 1961.
Obres de referències complementàries:
. FELIU, S. Leyendas y tradiciones sobre algunos artrópodos en Mallorca. Palma de Mallorca: Corazones, 1948.
. PUJADE, J.; SARTO, V. Guia dels insectes dels Països Catalans: 1. Barcelona: Kapel, 1986.

Excepció 1: *argentina (Vilarrúbia 1961) es canvia a favor de argentada, com a forma més transparent i ajustada a l'ús actual (ex.: argentada de muntanya [Argynnis aglaja])
Excepció 2: *paó diürn (Vilarrúbia 1961) es canvia a favor de paó de dia, per paral·lelisme amb paó de nit, ja que les formes de dia / de nit són més habituals en la llengua popular que no pas diürn i nocturn.
Excepció 3: *salve reginas es canvia a favor de salve regina, per raons de correcció lingüística

Note

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura) i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (2): Sinonímia 0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (2): Sinonímia

<Ciències de la salut>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (2): Sinonímia
  • ca  A. Sinonímia en designacions de malalties: vacuna contra la pallola (EXEMPLE), n f
  • ca  B1. Sinonímia popular en vacunes combinades: vacuna triple vírica (EXEMPLE), n f
  • ca  B2. Sinonímia popular i especialitzada en vacunes combinades: vacuna pentavalent (EXEMPLE), n f
  • ca  C1. Sinonímia en vacunes polivalents per a pocs serotips: vacuna contra les hepatitis A i B (EXEMPLE), n f
  • ca  C2. Sinonímia en vacunes polivalents per a un nombre mitjà de serotips: vacuna antimeningocòccica tetravalent (EXEMPLE), n f
  • ca  C3. Sinonímia en vacunes polivalents per a un nombre elevat de serotips: vacuna antipneumocòccica conjugada decavalent (EXEMPLE), n f

<Ciències de la salut > Salut pública>

Definition
De vegades es documenten denominacions diverses per a una mateixa vacuna, sigui en el cas d'una vacuna per a una sola malaltia, en el cas de vacunes combinades o en el cas de vacunes polivalents. La proposta de tractament per a aquests casos de denominacions sinònimes de vacunes és la següent:

A. SINONÍNIMA EN NOMS I ADJECTIUS REFERENTS A MALALTIES

Es dona sinonímia en els casos que hi ha més d'un nom o un adjectiu per fer referència a una malaltia.

Per establir quines formes s'han de recollir de manera prioritària o de manera única es tenen en compte els principis següents:
- Es recullen les designacions de malalties més adequades, més precises semànticament, més internacionals i amb més acceptació entre la comunitat científica.
- Complementàriament, es recullen altres designacions si són vigents i acceptades per la comunitat científica.
- En cas de variació dialectal, es recull la denominació considerada general i s'inclou la variant dialectal pròpia en nota.
Ex. vacuna antixarampionosa
vacuna contra el xarampió
Nota: També és adequada la forma vacuna contra la pallola. [ÉS LA FORMA PRÒPIA DEL VALENCIÀ MERIDIONAL I L'EIVISSENC]

B. SINONÍMIA EN VACUNES COMBINADES

Es dona sinonímia en els casos en què tant es pot fer referència al nom de les malalties combatudes com al nombre d'aquestes malalties.

Es proposa distingir segons si la denominació que fa referència al nombre de malalties combatudes és sobretot d'ús popular o bé és utilitzada també habitualment entre els especialistes:

B1. Denominacions sobre el nombre d'ús popular avalades pels experts
Es recullen com a forma prioritària la denominació referent al nom de les malalties i com a forma complementària la denominació referida al nombre.
Ex. 1: vacuna antixarampionosa, antirubeòlica i antiparotídica, sinònim complementari vacuna triple vírica
Ex. 2: vacuna antidiftèrica, antitetànica i antipertússica, sinònim complementari vacuna triple bacteriana

B2. Denominacions sobre el nombre d'ús popular i especialitzat
Es recull com a forma única la denominació referent al nombre de malalties.
Ex. 1: vacuna pentavalent (vacuna combinada contra la diftèria, el tètanus, la tos ferina, Haemophilus influenzae tipus b, la poliomielitis)
Ex. 2: vacuna hexavalent (vacuna combinada contra la diftèria, el tètanus, la tos ferina, Haemophilus influenzae tipus b, la poliomielitis i l'hepatitis B)

C. SINONÍMIA EN VACUNES POLIVALENTS

Es dona sinonímia en els casos en què tant es pot fer referència al nom dels serotips per als quals és vàlida la vacuna com al nombre d'aquests serotips.

Es proposa distingir segons si la vacuna és útil per a pocs serotips o serogrups, per a un nombre mitjà o per a un nombre elevat:

C1. Vacunes útils per a pocs serotips (dos o tres)
Es recull com a forma prioritària la denominació que fa referència al nom dels serotips o serogrups.
Ex.: vacuna contra les hepatitis A i B
. Es considera vàlida la denominació referent al nombre de serotips o serogrups (amb l'estructura x-valent), si no és confusionària.
Ex.: vacuna contra el virus del papil·loma humà divalent [Per a fer referència a la vacuna contra el virus del papil·loma humà tipus 16 i 18]

C2. Vacunes útils per a un nombre mitjà de serotips (tres o quatre)
Es recull com a forma prioritària la denominació que fa referència al nombre de serotips o serogrups (amb l'estructura x-valent).
Ex.: vacuna antimeningocòccica tetravalent
. Es considera vàlida la denominació referent al nom dels serotips o serogrups.
Ex.: vacuna antimenigococs A, C, W i Y

C3. Vacunes útils per a un nombre elevat de serotips (més de quatre)
Es recull com a forma única la denominació referida al nombre de serotips o serogrups (amb l'estructura x-valent).
Ex, 1: vacuna antipneumocòccica conjugada decavalent
Ex. 2: vacuna antivirus del papil·loma humà nonavalent

Note

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de vacunes (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Qüestions específiques i CRITERI Denominació catalana de vacunes (4): Formes abreujades.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de les vacunes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-vacunes.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (2): Sinonímia 0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (2): Sinonímia

<Criteris>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (2): Sinonímia
  • ca  A. Sinonímia en designacions de malalties: vacuna contra la pallola (EXEMPLE), n f
  • ca  B1. Sinonímia popular en vacunes combinades: vacuna triple vírica (EXEMPLE), n f
  • ca  B2. Sinonímia popular i especialitzada en vacunes combinades: vacuna pentavalent (EXEMPLE), n f
  • ca  C1. Sinonímia en vacunes polivalents per a pocs serotips: vacuna contra les hepatitis A i B (EXEMPLE), n f
  • ca  C2. Sinonímia en vacunes polivalents per a un nombre mitjà de serotips: vacuna antimeningocòccica tetravalent (EXEMPLE), n f
  • ca  C3. Sinonímia en vacunes polivalents per a un nombre elevat de serotips: vacuna antipneumocòccica conjugada decavalent (EXEMPLE), n f

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definition
De vegades es documenten denominacions diverses per a una mateixa vacuna, sigui en el cas d'una vacuna per a una sola malaltia, en el cas de vacunes combinades o en el cas de vacunes polivalents. La proposta de tractament per a aquests casos de denominacions sinònimes de vacunes és la següent:

A. SINONÍNIMA EN NOMS I ADJECTIUS REFERENTS A MALALTIES

Es dona sinonímia en els casos que hi ha més d'un nom o un adjectiu per fer referència a una malaltia.

Per establir quines formes s'han de recollir de manera prioritària o de manera única es tenen en compte els principis següents:
- Es recullen les designacions de malalties més adequades, més precises semànticament, més internacionals i amb més acceptació entre la comunitat científica.
- Complementàriament, es recullen altres designacions si són vigents i acceptades per la comunitat científica.
- En cas de variació dialectal, es recull la denominació considerada general i s'inclou la variant dialectal pròpia en nota.
Ex. vacuna antixarampionosa
vacuna contra el xarampió
Nota: També és adequada la forma vacuna contra la pallola. [ÉS LA FORMA PRÒPIA DEL VALENCIÀ MERIDIONAL I L'EIVISSENC]

B. SINONÍMIA EN VACUNES COMBINADES

Es dona sinonímia en els casos en què tant es pot fer referència al nom de les malalties combatudes com al nombre d'aquestes malalties.

Es proposa distingir segons si la denominació que fa referència al nombre de malalties combatudes és sobretot d'ús popular o bé és utilitzada també habitualment entre els especialistes:

B1. Denominacions sobre el nombre d'ús popular avalades pels experts
Es recullen com a forma prioritària la denominació referent al nom de les malalties i com a forma complementària la denominació referida al nombre.
Ex. 1: vacuna antixarampionosa, antirubeòlica i antiparotídica, sinònim complementari vacuna triple vírica
Ex. 2: vacuna antidiftèrica, antitetànica i antipertússica, sinònim complementari vacuna triple bacteriana

B2. Denominacions sobre el nombre d'ús popular i especialitzat
Es recull com a forma única la denominació referent al nombre de malalties.
Ex. 1: vacuna pentavalent (vacuna combinada contra la diftèria, el tètanus, la tos ferina, Haemophilus influenzae tipus b, la poliomielitis)
Ex. 2: vacuna hexavalent (vacuna combinada contra la diftèria, el tètanus, la tos ferina, Haemophilus influenzae tipus b, la poliomielitis i l'hepatitis B)

C. SINONÍMIA EN VACUNES POLIVALENTS

Es dona sinonímia en els casos en què tant es pot fer referència al nom dels serotips per als quals és vàlida la vacuna com al nombre d'aquests serotips.

Es proposa distingir segons si la vacuna és útil per a pocs serotips o serogrups, per a un nombre mitjà o per a un nombre elevat:

C1. Vacunes útils per a pocs serotips (dos o tres)
Es recull com a forma prioritària la denominació que fa referència al nom dels serotips o serogrups.
Ex.: vacuna contra les hepatitis A i B
. Es considera vàlida la denominació referent al nombre de serotips o serogrups (amb l'estructura x-valent), si no és confusionària.
Ex.: vacuna contra el virus del papil·loma humà divalent [Per a fer referència a la vacuna contra el virus del papil·loma humà tipus 16 i 18]

C2. Vacunes útils per a un nombre mitjà de serotips (tres o quatre)
Es recull com a forma prioritària la denominació que fa referència al nombre de serotips o serogrups (amb l'estructura x-valent).
Ex.: vacuna antimeningocòccica tetravalent
. Es considera vàlida la denominació referent al nom dels serotips o serogrups.
Ex.: vacuna antimenigococs A, C, W i Y

C3. Vacunes útils per a un nombre elevat de serotips (més de quatre)
Es recull com a forma única la denominació referida al nombre de serotips o serogrups (amb l'estructura x-valent).
Ex, 1: vacuna antipneumocòccica conjugada decavalent
Ex. 2: vacuna antivirus del papil·loma humà nonavalent

Note

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de vacunes (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Qüestions específiques i CRITERI Denominació catalana de vacunes (4): Formes abreujades.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de les vacunes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-vacunes.pdf).
àlber àlber

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  àlber, n m
  • ca  arbre blanc, n m sin. compl.
  • es  álamo
  • fr  peuplier
  • en  poplar

<Fusteria > Materials > Fusta > Fusta massissa>

Definition
Fusta d'àlber, lleugera i tova, molt regular, d'albeca blanca i cor groguenc, i poc durable, ja que només es conserva bé en ambients secs.

Note

  • L'àlber és una fusta de poca qualitat. S'utilitza especialment per a la fabricació de taulers contraplacats, embalatges i paper.
àlber àlber

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  àlber, n m
  • es  álamo, n m
  • es  álamo blanco, n m
  • fr  peuplier blanc, n m
  • en  poplar, n
  • nc  Populus alba

<Enginyeria forestal>