Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "real" in all thematic areas

ral ral

<Ciències socials > Arqueologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  ral, n m
  • es  real

<Arqueologia > Treball de laboratori > Numismàtica>

Definition
Unitat monetària europea d'or o d'argent utilitzada des del segle XIII, de diferents valors segons l'indret i l'època.
ral ral

<Ciències socials > Arqueologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  ral, n m
  • es  real

<Arqueologia > Treball de laboratori > Numismàtica>

Definition
Moneda medieval emesa pel rei.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ral, n m
  • es  real

<Numismàtica>

Definition
Unitat monetària d'àmplia difusió a Europa des del segle XIII, d'or o d'argent, amb valor vari segons l'indret i l'època.

Note

  • Àmbit: Unió Europea
  • A partir del segle XVI, la moneda efectiva d'argent de curs general fabricada a Barcelona des del 1285 fins al 1654, també anomenada croat rebé la denominació de ral català, i la fabricada entre el 1674 i el 1706, amb un pes inferior als 2,75 grams fou denominada ralet o xambergo.
    Als segles XVI i XVII, la moneda efectiva i de compte del Regne de Castella, fabricada en argent, el ral castellà, gaudí d'una àmplia acceptació internacional com a moneda mercaderia, especialment pel que fa a les monedes fabricades amb valor múltiple de ral (vuit rals, quatre rals i dos rals). A Barcelona, s'encunyaren rals castellans durant la Guerra de Successió, entre 1707 i 1714. També a partir del segle XVII, el ral de billó fou la unitat monetària de compte oficial del Regne de Castella, creada per a valorar el sobrepreu de la moneda d'argent respecte del seu equivalent nominal format exclusivament per moneda de billó o de coure. El 1728 s'establí definitivament que dos rals de billó equivalien a una moneda efectiva d'argent de valor d'un ral. Les monedes efectives fabricades a l'Estat espanyol no van tenir denominació expressada en rals de billó fins a l'any 1833, excepte en els breus períodes de 1808 a 1813, durant el govern de Josep Bonaparte, i de 1821 a 1823, durant el Trienni Constitucional. El 1848, el ral de billó es convertí en la unitat del primer sistema decimal espanyol, equivalent a vint-i-cinc cèntims de pesseta des del 1868.
    Als segles XVIII i XIX, la llei de la moneda efectiva encunyada en argent de tres grams de pes o ral espanyol s'anà reduint progressivament des dels 0,833 fins als 0,813 mil·lèsims, en el cas dels rals dobles senzills, i des dels 0,917 fins als 0,903 mil·lèsims en el cas dels rals de vuit i de quatre. Entre 1848 i 1864, el ral decimal es convertí en la unitat del primer sistema monetari decimal espanyol que es basava en una moneda efectiva d'argent amb un pes d'1,69 grams i una llei de 0,812 mil·lèsims.
Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  real, adj
  • es  real
  • en  real

<Matemàtiques>

real real

<Economia > Finances> Sistemes monetaris > Monedes>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Monedes del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/243/>

  • ca  real, n m
  • ca  real brasiler, n m
  • es  real, n m
  • es  real brasileño, n m
  • fr  réal, n m
  • fr  réal brésilien, n m
  • en  Brazilian real, n
  • cod  BRL

<Monedes>

Definition
Unitat monetària del Brasil.
real real

<Ciències de la Terra>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  real, n m
  • ca  nombre real, n m sin. compl.
  • es  real
  • es  número real sin. compl.
  • en  real
  • en  real number sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Models de dades i formats>

Definition
Nombre que es pot expressar com a límit d'una successió de nombres racionals.

En informàtica els reals s'expressen habitualment a través de tipus numèrics especials anomenats tipus de punt flotant. En aquests tipus els bits descriuen el signe del valor, un cert nombre de xifres significatives (part anomenada mantissa), el signe de l'exponent i l'exponent. En molts casos, els tipus de punt flotant només representen de forma aproximada els valors que pretesament emmagatzemen; per exemple, quan el valor té infinits decimals (siguin periòdics o no) o quan el nombre de xifres significatives és més gran que el que admet la mantissa.

Els tipus de punt flotant són substancialment més lents de processament que els enters i en molts casos requereixen més espai d'emmagatzematge informàtic, fet que, combinat amb l'enorme volum d'informació que es gestiona en el camp de la teledetecció, comporta que en aquesta disciplina la majoria de dades captades pels sensors, transmeses i emmagatzemades es gestionin amb tipus enters, aplicant una funció lineal que converteix els valors reals a enters que proporcionin una resolució suficient per a no perdre exactitud en les mesures o càlculs. Tanmateix, com que el treball amb reals també és necessari en algunes situacions, hom utilitza reals de precisió simple i reals de precisió doble.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
real real

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  real, n m
  • ca  nombre real, n m sin. compl.
  • es  real
  • es  número real sin. compl.
  • en  real
  • en  real number sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Models de dades i formats>

Definition
Nombre que es pot expressar com a límit d'una successió de nombres racionals.

En informàtica els reals s'expressen habitualment a través de tipus numèrics especials anomenats tipus de punt flotant. En aquests tipus els bits descriuen el signe del valor, un cert nombre de xifres significatives (part anomenada mantissa), el signe de l'exponent i l'exponent. En molts casos, els tipus de punt flotant només representen de forma aproximada els valors que pretesament emmagatzemen; per exemple, quan el valor té infinits decimals (siguin periòdics o no) o quan el nombre de xifres significatives és més gran que el que admet la mantissa.

Els tipus de punt flotant són substancialment més lents de processament que els enters i en molts casos requereixen més espai d'emmagatzematge informàtic, fet que, combinat amb l'enorme volum d'informació que es gestiona en el camp de la teledetecció, comporta que en aquesta disciplina la majoria de dades captades pels sensors, transmeses i emmagatzemades es gestionin amb tipus enters, aplicant una funció lineal que converteix els valors reals a enters que proporcionin una resolució suficient per a no perdre exactitud en les mesures o càlculs. Tanmateix, com que el treball amb reals també és necessari en algunes situacions, hom utilitza reals de precisió simple i reals de precisió doble.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
real real

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  real, n m
  • ca  nombre real, n m sin. compl.
  • es  real
  • es  número real sin. compl.
  • en  real
  • en  real number sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Models de dades i formats>

Definition
Nombre que es pot expressar com a límit d'una successió de nombres racionals.

En informàtica els reals s'expressen habitualment a través de tipus numèrics especials anomenats tipus de punt flotant. En aquests tipus els bits descriuen el signe del valor, un cert nombre de xifres significatives (part anomenada mantissa), el signe de l'exponent i l'exponent. En molts casos, els tipus de punt flotant només representen de forma aproximada els valors que pretesament emmagatzemen; per exemple, quan el valor té infinits decimals (siguin periòdics o no) o quan el nombre de xifres significatives és més gran que el que admet la mantissa.

Els tipus de punt flotant són substancialment més lents de processament que els enters i en molts casos requereixen més espai d'emmagatzematge informàtic, fet que, combinat amb l'enorme volum d'informació que es gestiona en el camp de la teledetecció, comporta que en aquesta disciplina la majoria de dades captades pels sensors, transmeses i emmagatzemades es gestionin amb tipus enters, aplicant una funció lineal que converteix els valors reals a enters que proporcionin una resolució suficient per a no perdre exactitud en les mesures o càlculs. Tanmateix, com que el treball amb reals també és necessari en algunes situacions, hom utilitza reals de precisió simple i reals de precisió doble.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  real, adj
  • es  real

<Dret>

Definition
Relatiu o pertanyent a les coses i als béns, no a les persones.

Note

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Es fa públic per al coneixement de les persones titulars de drets reals sobre els béns afectats.
reial reial

<Política > Ideologia. Règims>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  reial, adj
  • es  real
  • fr  royal
  • en  royal

<Política > Ideologia. Règims>

Definition
Relatiu o pertanyent al rei, a la reina o a la reialesa.