Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "rega" in all thematic areas
<Imatge personal > Perruqueria. Estètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ESTÉVEZ, Miquel Àngel; RUBIRALTA, Joan. Vocabulari de perruqueria i bellesa. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988. 75 p.
ISBN 84-393-0865-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca arruga, n f
- es arruga
- fr ride
- it piega
- it ruga
- en ruga
- en wrinkle
- de Falk
- de Runzel
<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>
Definition
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arxipreste, n m
- ca degà, n m sin. compl.
- ca vicari forà, n m sin. compl.
- es arcipreste
- es decano
- es vicario foráneo
<Dret canònic>
Definition
Note
- Àmbit: Inespecífic
-
Càrrec que exerceix un prevere posat al capdavant d'un arxiprestat. No es tracta d'una instància intermèdia entre el bisbe o la cúria diocesana i els rectors parroquials; és un ajut a tots els capellans del seu districte arxiprestal.
En el decret conciliar Christus Dominus (núm. 30.1), és expressament esmentat sota aquesta perspectiva, també en el Motu proprio ecclesiae sanctae (núm. 1.19). El Codi de dret canònic del 1983 (CDC-83) regula la figura de l'arxipreste en els cànons 553-554. Cal observar que el lloc de la seva normativa segueix el de les parròquies, rectors i vicaris. Això és significatiu: el suport pastoral d'aquest codi envers aquesta figura diocesana. Seguint l'esperit del Concili II del Vaticà, aquest caràcter pastoral, i no solament jurídic i administratiu, es reflectia en el document font d'aquests cànons, Directorium de pastorali ministerio Episcoporum (Ecclesiae Imago), del 22.2.1973: «Veritable sol·licitud apostòlica -puntualitza el número 187-, com a animador de la vida del presbiteri local i coordinador de la pastoral orgànica en el nivell forà.» En aquest sentit, el Concili Provincial Tarragoní (1995) se'n va fer ressò.
Pel que fa al nomenament, els legisladors universals deixen espais de determinació a la legislació particular. El CDC-83 estableix que serà el bisbe -no pas l'ordinari del lloc- qui, després d'escoltar segons el seu judici prudent els preveres que exerceixen el ministeri, nomenarà l'arxipreste respectiu i només per un temps determinat (càn. 553, § 2). Són facultats mínimes indispensables: coordinar la pastoral en tota la jurisdicció, vetllar per la disciplina, la formació teològica i espiritual dels clergues, així com pel decòrum, i el respecte sobre les funcions religioses en el seu districte, i assistir el company clergue greument malalt. L'arxipreste té l'obligació de celebrar amb dignitat els funerals dels preveres i proveir en aquestes situacions (mort, malaltia) sobre les pertinences de l'Església (càn. 555).
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca balda, n f
- es aldaba, n f
- es balda, n f
- fr loquet, n m
- fr rayon, n m
- en catch, n
- en check lock, n
- en sheet, n
- en slip bolt, n
- de Fach, n n
- de Klopfer, n m
- de Regal, n n
<Enginyeria>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca becplaner reial, n m
- es espátula real
- fr spatule royale
- en royal spoonbill
- de Königslöffler
- nc Platalea regia
<21.01 Ocells > Pelecaniformes > Tresquiornítids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca becplaner reial, n m
- es espátula real
- fr spatule royale
- en royal spoonbill
- de Königslöffler
- nc Platalea regia
<21.01 Ocells > Pelecaniformes > Tresquiornítids>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca brea, n f
- ca pega, n f sin. compl.
- ca pegunta, n f sin. compl.
- es brea, n f
- fr brai, n m
- en pitch, n
<Enginyeria forestal>
<Lleure > Espectacles>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca brega de galls, n f
<Lleure > Espectacles>
Definition
<Història>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca cúria règia, n f
- es curia regia
- es curia regis
<Història>
Definition
Note
- Veu llatina que significa cort del rei.
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cúria règia, n f
- es curia regia, n f
<Història del dret>
<Ciències de la salut > Oftalmologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'oftalmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/121>
- ca cec | cega, n m, f
- es ciego
- en blind
<Oftalmologia > Semiologia>
