Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "religi��s" in all thematic areas

figuera de les pagodes figuera de les pagodes

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  figuera de les pagodes, n f
  • nc  Ficus religiosa L.

<Botànica > moràcies>

història de les religions història de les religions

<Història>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  història de les religions, n f
  • es  historia de las religiones

<Història>

història de les religions història de les religions

<Ciències de la religió>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  història de les religions, n f

<Religions > Ciències de la religió>

Definition
Ciència de la religió nascuda al segle XIX amb la finalitat d'estudiar els esdeveniments històrics vinculats a les religions al marge de la pretensió d'aquestes de situar-se més enllà de la realitat.

Note

  • En la història de les religions destaquen dues línies d'investigació: determinar allò que pertany a la realitat històrica en l'origen i desenvolupament de les religions, i la influència de factors externs, d'ordre polític, econòmic, social o cultural, en aquest desenvolupament. Es deixa de concebre la religió com una noció general, i les religions ja no es consideren pures abstraccions sinó que es reconeixen com tants altres fenòmens històrics concrets. Friedrich Max Müller (1823-1900) fou pioner a l'hora de fer conèixer el món de les religions i és considerat el pare d'aquesta matèria. Tanmateix, el representant més influent de l'estudi d'aquesta disciplina és Mircea Eliade (1907-1986). La seva obra fonamental Traité d'Histoire des religions (1949) va suposar un nou mètode i una nova investigació sobre el sagrat, el símbol i la coherència interna del fenomen religiós.
homo religiosus homo religiosus

<Ciències de la religió>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  homo religiosus, n m

<Religions > Ciències de la religió>

Definition
Persona per a qui existeix una realitat absoluta, el sagrat, que transcendeix aquest món però que s'hi manifesta i, al mateix temps, el santifica i el fa real.

Note

  • Aquest terme va ser encunyat per Mircea Eliade. L'homo religiosus viu una experiència religiosa en la qual pren coneixement del sagrat perquè se li manifesta com alguna cosa diferent del profà. La hierofania -acte de manifestació del sagrat- és, segons M. Eliade, l'inici de la consciència religiosa, acte misteriós en què l'homo religiosus es posa en contacte amb el "totalment altre", la divinitat. L'home religiós ha estat objecte d'estudi de les diferents ciències humanes. Els resultats mostren que hi ha una gran varietat en l'experiència religiosa, des d'una hierofania que té lloc en una pedra o en forma de flama en una bardissa, fins a la teofania suprema, les encarnacions de la divinitat. L'homo religiosus constitueix alhora un testimoni i un missatger. Mitjançant el seu estudi, la història de les religions pot identificar el transcendent en l'experiència religiosa.
imatger | imatgera imatger | imatgera

<Arts > Ocupacions>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  imatger | imatgera, n m, f
  • ca  imaginaire, n m, f sin. compl.
  • es  imaginero
  • fr  imagier
  • en  maker of religious images

<Arts > Ocupacions>

Definition
Pintor o escultor d'imatges de motius religiosos.
imatgeria imatgeria

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  imatgeria, n f
  • es  imaginería, n f
  • fr  imagerie religieuse, n f
  • fr  statuaire religieuse, n f
  • eu  imajinagintza, n

<Fusteria > Indústria i oficis>

institut de vida consagrada institut de vida consagrada

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  institut de vida consagrada, n m
  • ca  comunitat religiosa, n f sin. compl.
  • ca  orde religiós, n m sin. compl.
  • es  comunidad religiosa, n f
  • es  instituto de vida consagrada, n m sin. compl.
  • es  orden religiosa, n f sin. compl.

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>

institut religiós institut religiós

<Dret canònic>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  institut religiós, n m
  • es  instituto religioso

<Dret canònic>

Definition
Societat de persones cristianes que fan vots públics de pobresa, castedat i obediència i duen una vida fraterna en comú seguint les regles o les constitucions establertes normalment pel fundador o fundadora.

Note

  • Àmbit: Inespecífic
  • Els membres de l'institut religiós són testimonis de l'amor de Déu en el marc de l'Església, per la qual cosa viuen lleugerament apartats del món, segons el caràcter i la finalitat de cada institut. La diferència amb la societat de vida apostòlica és que aquesta no emet vots religiosos, tendeix a la perfecció de la caritat per mitjà de l'observança de les constitucions; i la diferència amb l'institut secular és que aquest últim viu immers en la societat, i l'institut religiós, en canvi, en viu apartat.
  • V. t.: institut secular n m
  • V. t.: societat de vida apostòlica n f
  • V. t.: vida consagrada n f
intolerància religiosa intolerància religiosa

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  intolerància religiosa, n f
  • es  intolerancia religiosa, n f

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>

laic religiós laic religiós

<Dret canònic>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  laic religiós, n m

<Dret canònic>

Definition
V.: clergue n m

Note

  • Àmbit: Inespecífic