Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "religi��s" in all thematic areas
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca registre d'entitats religioses, n m
- es registro de entidades religiosas, n m
<Dret civil>
<Catolicisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca religiós | religiosa, n m, f
<Religions > Cristianisme > Catolicisme>
Definition
<Religió>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca religiós -osa, adj
- es religioso
- en religious
<Religió>
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Oftalmologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca religiós -osa, adj
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Oftalmologia>
Definition
<Salut mental>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca teomania, n f
- ca insània religiosa, n f sin. compl.
<Salut mental>
Definition
<Termes seculars>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca tolerància religiosa, n f
<Religions > Termes seculars>
Definition
Note
- A nivell d'Estat, consisteix a reconèixer legalment el dret a creure en qualsevol religió diferent de l'oficial. La intolerància prové de la identificació d'un Estat amb una sola religió (en particular, una religió monoteista) considerada com a única via espiritual. Occident va conèixer, abans d'arribar a la tolerància religiosa actual, un llarg recorregut d'intolerància: des del reconeixement oficial del cristianisme a finals del segle IV i la prohibició dels cultes pagans, passant per la repressió de la religió càtara -al sud de França, a Catalunya i a Itàlia als segles XIII i XIV- i pel tribunal de la Inquisició encarregat de la repressió de les "heretgies" i dels jueus i els musulmans fins al segle XVI, que va ser un dels segles més intolerants. Al segle XVII, molts anabaptistes i mennonites van ser perseguits i van haver de fugir de diversos països d'Europa (Alemanya, Holanda, Suïssa, etc.) cap a l'Amèrica del Nord, on la llibertat religiosa havia estat introduïda en la constitució federal. A França la llibertat religiosa va ser reconeguda com un dret humà en la declaració revolucionària, i es va obrir pas al llarg dels segles XIX i XX. Finalment, l'any 1965 la declaració de la llibertat religiosa del concili II del Vaticà va eliminar les bases de la intolerància religiosa per part de l'Estat.
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca tolerància religiosa, n f
- es tolerancia religiosa, n f
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca turisme religiós, n m
- es turismo religioso, n m
- fr tourisme religieux, n m
- en religious tourism, n
- de religiöser Tourismus, n m
<Turisme > Modalitats de turisme>
Definition
<Cristianisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca vot religiós, n m
<Religions > Cristianisme>
Definition
Note
- Els vots religiosos solen ser de pobresa, castedat i obediència, als quals de vegades se n'afegeixen d'altres de relacionats amb les característiques pròpies de cada comunitat. Hom distingeix entre vots solemnes (permanents, que es fan públicament en una cerimònia específica) i simples (que es fan de manera menys formal i poden ser temporals).
