Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca boixac, n m
ca boixac de jardí, n m sin. compl.
ca boixac ver, n m sin. compl.
ca bojac, n m sin. compl.
ca calèndula, n f sin. compl.
ca clavellina de mort, n f sin. compl.
ca flor de mort, n f sin. compl.
ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
ca galdiró, n m sin. compl.
ca gojat, n m sin. compl.
ca groguet, n m sin. compl.
ca jaumet, n m sin. compl.
ca boixacs, n m pl alt. sin.
ca clavells grocs, n m pl alt. sin.
ca flor d'albat, n f alt. sin.
ca flor de jaumet, n f alt. sin.
ca flor de meravella, n f alt. sin.
ca floreta de Sant Josep, n f alt. sin.
ca galdirons, n m pl alt. sin.
ca garronada, n f alt. sin.
ca gauges, n f pl alt. sin.
ca gauget, n m alt. sin.
ca gauja, n f alt. sin.
ca goget, n m alt. sin.
ca gogets, n m alt. sin.
ca goig, n m alt. sin.
ca goja, n f alt. sin.
ca gojats, n m pl alt. sin.
ca groguets, n m pl alt. sin.
ca jaumets, n m pl alt. sin.
ca llevamà, n m alt. sin.
ca llevamà de jardí, n m alt. sin.
ca llevamal, n m alt. sin.
ca llevamans, n m pl alt. sin.
ca mal d'ulls, n m alt. sin.
ca meravella, n f alt. sin.
ca pet de frare, n m alt. sin.
ca caldiró, n m var. ling.
ca gaugé, n m var. ling.
ca gauig, n m var. ling.
ca gaujat, n m var. ling.
ca gaujats, n m pl var. ling.
ca gauses, n f pl var. ling.
ca gauxa, n f var. ling.
ca gauxe, n m var. ling.
ca gavic, n m var. ling.
ca goixes, n f pl var. ling.
ca grauget, n m var. ling.
ca groguic, n m var. ling.
nc Calendula officinalis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Note

1. Per a una anàlisi de l'evolució lingüística gojat>bojac>boixac i les diverses variants, vegeu Veny, J. "L'equivalència acústica B=G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127.
2. La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca boixac, n m
ca boixac de jardí, n m sin. compl.
ca boixac ver, n m sin. compl.
ca bojac, n m sin. compl.
ca calèndula, n f sin. compl.
ca clavellina de mort, n f sin. compl.
ca flor de mort, n f sin. compl.
ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
ca galdiró, n m sin. compl.
ca gojat, n m sin. compl.
ca groguet, n m sin. compl.
ca jaumet, n m sin. compl.
ca boixacs, n m pl alt. sin.
ca clavells grocs, n m pl alt. sin.
ca flor d'albat, n f alt. sin.
ca flor de jaumet, n f alt. sin.
ca flor de meravella, n f alt. sin.
ca floreta de Sant Josep, n f alt. sin.
ca galdirons, n m pl alt. sin.
ca garronada, n f alt. sin.
ca gauges, n f pl alt. sin.
ca gauget, n m alt. sin.
ca gauja, n f alt. sin.
ca goget, n m alt. sin.
ca gogets, n m alt. sin.
ca goig, n m alt. sin.
ca goja, n f alt. sin.
ca gojats, n m pl alt. sin.
ca groguets, n m pl alt. sin.
ca jaumets, n m pl alt. sin.
ca llevamà, n m alt. sin.
ca llevamà de jardí, n m alt. sin.
ca llevamal, n m alt. sin.
ca llevamans, n m pl alt. sin.
ca mal d'ulls, n m alt. sin.
ca meravella, n f alt. sin.
ca pet de frare, n m alt. sin.
ca caldiró, n m var. ling.
ca gaugé, n m var. ling.
ca gauig, n m var. ling.
ca gaujat, n m var. ling.
ca gaujats, n m pl var. ling.
ca gauses, n f pl var. ling.
ca gauxa, n f var. ling.
ca gauxe, n m var. ling.
ca gavic, n m var. ling.
ca goixes, n f pl var. ling.
ca grauget, n m var. ling.
ca groguic, n m var. ling.
nc Calendula officinalis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Note

1. Per a una anàlisi de l'evolució lingüística gojat>bojac>boixac i les diverses variants, vegeu Veny, J. "L'equivalència acústica B=G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127.
2. La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca enrocador, n m
ca barraestret, n m sin. compl.
ca dormidor, n m sin. compl.
ca porc, n m sin. compl.
ca porquet, n m sin. compl.
ca roquer, n m sin. compl.
ca roqueret, n m sin. compl.
ca saig, n m sin. compl.
ca tord, n m sin. compl.
ca tord de roca, n m sin. compl.
ca trencaavellanes, n m sin. compl.
ca barra estret, n m var. ling.
ca mariquita, n f var. ling.
ca ruqué, n m var. ling.
ca soig, n m var. ling.
ca tort, n m var. ling.
ca tort de roca, n m var. ling.
ca trenca avellanes, n m var. ling.
ca trenca-avellanes, n m var. ling.
nc Symphodus ocellatus
nc Crenilabrus ocellatus var. ling.
nc Crenilabrus Rissoi var. ling.
nc Symphodus (Crenilabrus) ocellatus var. ling.
es bodión
es dormidor
es tordo
fr crenilabre ocelé
fr rouquie
it tordo occhiato
en dark-fin
de Geangelte lipppfisch

<Peixos > Làbrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca enrocador, n m
ca barraestret, n m sin. compl.
ca dormidor, n m sin. compl.
ca porc, n m sin. compl.
ca porquet, n m sin. compl.
ca roquer, n m sin. compl.
ca roqueret, n m sin. compl.
ca saig, n m sin. compl.
ca tord, n m sin. compl.
ca tord de roca, n m sin. compl.
ca trencaavellanes, n m sin. compl.
ca barra estret, n m var. ling.
ca mariquita, n f var. ling.
ca ruqué, n m var. ling.
ca soig, n m var. ling.
ca tort, n m var. ling.
ca tort de roca, n m var. ling.
ca trenca avellanes, n m var. ling.
ca trenca-avellanes, n m var. ling.
nc Symphodus ocellatus
nc Crenilabrus ocellatus var. ling.
nc Crenilabrus Rissoi var. ling.
nc Symphodus (Crenilabrus) ocellatus var. ling.
es bodión
es dormidor
es tordo
fr crenilabre ocelé
fr rouquie
it tordo occhiato
en dark-fin
de Geangelte lipppfisch

<Peixos > Làbrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca fadrí, n m
ca carall de rei, n m sin. compl.
ca donzella, n f sin. compl.
ca envit, n m sin. compl.
ca guiula, n f sin. compl.
ca joglar, n m sin. compl.
ca ministre, n m sin. compl.
ca nyucla, n f sin. compl.
ca papagai, n m sin. compl.
ca saig, n m sin. compl.
ca senyoreta, n f sin. compl.
ca tord, n m sin. compl.
ca vit d'en Gaona, n m sin. compl.
ca donçella, n f var. ling.
ca donsella, n f var. ling.
ca fredí, n m var. ling.
ca güiula, n f var. ling.
ca guiula pavo, n f var. ling.
ca juglà, n m var. ling.
ca jular, n m var. ling.
ca junglar, n m var. ling.
ca just-plà, n m var. ling.
ca manistre, n m var. ling.
ca ñucla, n m var. ling.
ca papagall, n m var. ling.
ca soig, n m var. ling.
ca tort, n m var. ling.
ca vid d'en Gahona, n m var. ling.
ca vit d'en Gamona, n m var. ling.
ca xuclàs, n m pl var. ling.
nc Thalassoma pavo
nc Chlorichthys pavo var. ling.
nc Labrus pabo var. ling.
nc Thalasoma pavo var. ling.
es doncella
es fredi
es julia
es pez verde
fr girelle paon
en ornate wrasse

<Peixos > Làbrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca fadrí, n m
ca carall de rei, n m sin. compl.
ca donzella, n f sin. compl.
ca envit, n m sin. compl.
ca guiula, n f sin. compl.
ca joglar, n m sin. compl.
ca ministre, n m sin. compl.
ca nyucla, n f sin. compl.
ca papagai, n m sin. compl.
ca saig, n m sin. compl.
ca senyoreta, n f sin. compl.
ca tord, n m sin. compl.
ca vit d'en Gaona, n m sin. compl.
ca donçella, n f var. ling.
ca donsella, n f var. ling.
ca fredí, n m var. ling.
ca güiula, n f var. ling.
ca guiula pavo, n f var. ling.
ca juglà, n m var. ling.
ca jular, n m var. ling.
ca junglar, n m var. ling.
ca just-plà, n m var. ling.
ca manistre, n m var. ling.
ca ñucla, n m var. ling.
ca papagall, n m var. ling.
ca soig, n m var. ling.
ca tort, n m var. ling.
ca vid d'en Gahona, n m var. ling.
ca vit d'en Gamona, n m var. ling.
ca xuclàs, n m pl var. ling.
nc Thalassoma pavo
nc Chlorichthys pavo var. ling.
nc Labrus pabo var. ling.
nc Thalasoma pavo var. ling.
es doncella
es fredi
es julia
es pez verde
fr girelle paon
en ornate wrasse

<Peixos > Làbrids>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca goig, n m
es gozo
en verses

<Música>

Definition

Composició poètica cantada, generalment en llaor de la Mare de Déu o d'un sant.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca rendibilitat de la inversió, n f
ca ROI, n m sigla
es rendimiento sobre la inversión, n m
es rentabilidad sobre la inversión, n f
es retorno de inversión, n m
es ROI, n m sigla
fr rendement de l'investissement, n m
fr rendement des investissements, n m
fr rendement du capital investi, n m
fr rentabilité de l'investissement, n f
fr RCI, n m sigla
fr RI, n m sigla
en return on capital, n
en return on invested capital, n
en return on investment, n
en ROC, n sigla
en ROI, n sigla
en ROIC, n sigla

<Economia > Finances>

Definition

Relació entre el benefici net obtingut d'una determinada operació i el capital que s'hi ha invertit, expressada en percentatge.

Note

La sigla ROI correspon a l'equivalent anglès return on investment.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de màrqueting digital [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/185/>

ca rendibilitat de la inversió, n f
ca ROI, n m
es rendimiento sobre la inversión, n m
es rentabilidad sobre la inversión, n f
es retorno de inversión, n m
es ROI, n m sigla
fr rendement de l'investissement, n m
fr rendement des investissements, n m
fr rendement du capital investi, n m
fr rentabilité de l'investissement, n f
fr RCI, n m sigla
fr RI, n m sigla
en return on capital, n
en return on invested capital, n
en return on investment, n
en ROC, n sigla
en ROI, n sigla
en ROIC, n sigla

<Màrqueting digital > Avaluació>

Definition

Relació entre el benefici net obtingut d'una determinada operació i el capital que s'hi ha invertit, expressada en percentatge.

Note

La sigla ROI correspon a l'equivalent anglès return on investment.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de màrqueting digital [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/185/>

ca rendibilitat de la inversió, n f
ca ROI, n m
es rendimiento sobre la inversión, n m
es rentabilidad sobre la inversión, n f
es retorno de inversión, n m
es ROI, n m sigla
fr rendement de l'investissement, n m
fr rendement des investissements, n m
fr rendement du capital investi, n m
fr rentabilité de l'investissement, n f
fr RCI, n m sigla
fr RI, n m sigla
en return on capital, n
en return on invested capital, n
en return on investment, n
en ROC, n sigla
en ROI, n sigla
en ROIC, n sigla

<Màrqueting digital > Avaluació>

Definition

Relació entre el benefici net obtingut d'una determinada operació i el capital que s'hi ha invertit, expressada en percentatge.

Note

La sigla ROI correspon a l'equivalent anglès return on investment.

Basic search

Advanced search

Results for "roig" in all thematic areas

Note

Note

Definition

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note