Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "romania" in all thematic areas

romeria romeria

<Ciències socials > Antropologia > Festes populars>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular del Departament de Cultura, Patrimoni i Educació del Consell Insular de Menorca, procedeix de l'obra següent:

MENORCA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA I CULTURA POPULAR. Terminologia de les festes de Menorca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/166>
Es tracta d'un producte basat en un treball precedent d'Anna Tudurí sobre les festes patronals de Maó.

D'acord amb l'àmbit a què pertany, aquest producte utilitza algunes formes lingüístiques pròpies del català de Menorca.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  romeria, n f

<Festes de Menorca > Estructura > Actes complementaris>

Definition
Peregrinació devota fins a l'ermita de Gràcia, a Maó.

Note

  • Els participants van vestits amb la roba tradicional.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  teomania, n f
  • ca  insània religiosa, n f sin. compl.

<Salut mental>

Definition
Estadi de deliri en què hom es creu inspirat i posseït per la divinitat o creu posseir-la.
titil·lomania titil·lomania

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  titil·lomania, n f
  • es  titilomanía
  • fr  titillomanie
  • en  titillomania

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Definition
Necessitat imperiosa i obsessiva de gratar-se.
titil·lomania titil·lomania

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  titil·lomania, n f
  • es  titilomanía
  • fr  titillomanie
  • en  titillomania

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Definition
Necessitat imperiosa i obsessiva de gratar-se.
titil·lomania titil·lomania

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Salut mental>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  titil·lomania, n f

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Salut mental>

Definition
Necessitat imperiosa i obsessionant de gratar-se.
tomanyí tomanyí

<Indústria del suro>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  tomanyí, n m
  • es  tomañín

<Indústria > Indústria del suro>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  tomanyí, n m
  • ca  cabeçuda, n f sin. compl.
  • ca  caps d'ase, n m pl sin. compl.
  • ca  tomaní, n m sin. compl.
  • ca  bofarull, n m alt. sin.
  • ca  cap d'ase, n m alt. sin.
  • ca  cap de burro, n m alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  cardigasses, n f pl alt. sin.
  • ca  espígol, n m alt. sin.
  • ca  romaní mascle, n m alt. sin.
  • ca  romanill, n m alt. sin.
  • ca  romanill mascle, n m alt. sin.
  • ca  romer blanc, n m alt. sin.
  • ca  te de moro, n m alt. sin.
  • ca  timó, n m alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  timonet, n m alt. sin.
  • ca  timoní, n m alt. sin.
  • ca  timonill, n m alt. sin.
  • ca  timons, n m pl alt. sin.
  • ca  timosa, n f alt. sin.
  • ca  tomanís, n m pl alt. sin.
  • ca  arquimissa, n f var. ling.
  • ca  bafarull, n m var. ling.
  • ca  campdasa, n f var. ling.
  • ca  cantueso, n m var. ling.
  • ca  timoça, n f var. ling.
  • ca  tomunyins, n m pl var. ling.
  • nc  Lavandula stoechas L. subsp. stoechas

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Note

  • Arquimissa és un nom alguerès provinent del sard arkemissa.
tomanyí tomanyí

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  tomanyí, n m
  • ca  cabeçuda, n f sin. compl.
  • ca  caps d'ase, n m pl sin. compl.
  • ca  tomaní, n m sin. compl.
  • ca  bofarull, n m alt. sin.
  • ca  cap d'ase, n m alt. sin.
  • ca  cap de burro, n m alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  cardigasses, n f pl alt. sin.
  • ca  espígol, n m alt. sin.
  • ca  romaní mascle, n m alt. sin.
  • ca  romanill, n m alt. sin.
  • ca  romanill mascle, n m alt. sin.
  • ca  romer blanc, n m alt. sin.
  • ca  te de moro, n m alt. sin.
  • ca  timó, n m alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  timonet, n m alt. sin.
  • ca  timoní, n m alt. sin.
  • ca  timonill, n m alt. sin.
  • ca  timons, n m pl alt. sin.
  • ca  timosa, n f alt. sin.
  • ca  tomanís, n m pl alt. sin.
  • ca  arquimissa, n f var. ling.
  • ca  bafarull, n m var. ling.
  • ca  campdasa, n f var. ling.
  • ca  cantueso, n m var. ling.
  • ca  timoça, n f var. ling.
  • ca  tomunyins, n m pl var. ling.
  • nc  Lavandula stoechas L. subsp. stoechas

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Note

  • Arquimissa és un nom alguerès provinent del sard arkemissa.
trastorn d'excoriació trastorn d'excoriació

<Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  trastorn d'excoriació, n m
  • ca  dermatil·lomania, n f sin. compl.
  • ca  excoriació neuròtica, n f sin. compl.
  • es  dermatilomanía, n f
  • es  escoriación neurótica, n f
  • es  escoriación psicógena, n f
  • es  pellizcado cutáneo compulsivo, n m
  • es  pellizcado cutáneo patológico, n m
  • fr  acné excoriée, n f
  • fr  dermatillomanie, n f
  • fr  excoriation névrotique, n f
  • fr  trouble d'excoriation compulsive, n m
  • en  acne excoriee, n
  • en  compulsive skin picking, n
  • en  dermatillomania, n
  • en  excoriation disorder, n
  • en  neurotic excoriation, n
  • en  pathologic skin picking, n
  • en  psychogenic excoriation, n
  • en  skin-picking disorder, n
  • en  skinning disorder, n

<Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>

Definition
Trastorn consistent a gratar-se o pessigar-se repetidament la pell, el qual sol provocar excoriacions.
trastorn d'excoriació trastorn d'excoriació

<Ciències de la salut > Salut mental. Psiquiatria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>

  • ca  trastorn d'excoriació, n m
  • ca  dermatotil·lomania, n f sin. compl.
  • es  dermatilomanía, n f
  • es  trastorno de excoriación, n m
  • fr  acné excoriée, n m
  • fr  dermatillomanie, n f
  • fr  trouble d'excoriation compulsive, n m
  • en  dermatillomania, n
  • en  excoriation disorder, n
  • en  skin-picking disorder, n
  • de  Dermatillomanie, n f
  • de  Exkoriationsstörung, n f

<Psiquiatria>

Definition
Trastorn del control dels impulsos caracteritzat per la tendència morbosa a gratar-se la pell fins a produir-se lesions cutànies.