Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "russia" in all thematic areas

arpella pàl·lida russa arpella pàl·lida russa

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  arpella pàl·lida russa, n f
  • es  aguilucho papialbo
  • fr  busard pâle
  • en  pallid harrier
  • de  Steppenweihe
  • nc  Circus macrourus

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

arrendament rústic arrendament rústic

<Dret > Dret civil>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  arrendament rústic, n m
  • es  arrendamiento rústico

<Dret civil > Dret civil d'obligacions i contractes>

Definition
Arrendament pel qual una persona cedeix a una altra una o diverses finques per al seu aprofitament agrícola, pecuari o forestal.
arrendament rústic arrendament rústic

<Dret civil>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arrendament rústic, n m
  • es  arrendamiento rústico

<Dret civil>

Definition
V.: arrendament rústic i parceria n m

Note

  • Àmbit: Illes Balears
arrendament rústic arrendament rústic

<Documentació jurídica>, <Dret civil>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arrendament rústic, n m
  • es  arrendamiento rústico

<Documentació jurídica>, <Dret civil>

Definition
Contracte de conreu mitjançant el qual la part arrendadora cedeix a la part arrendatària una o diverses finques per a l'aprofitament agrícola, ramader o forestal.

Note

  • Àmbit: Catalunya
  • La regulació relativa al contracte d'arrendament rústic està fixada al llibre sisè del Codi civil de Catalunya (a partir d'ara, CCCat). És un tipus de contracte de conreu, tal com disposa l'article 623-1.1 del CCCat. Com qualsevol contracte de conreu es formalitza per escrit, i poden formalitzar-lo les persones amb capacitat per a contractar; la part arrendadora ha de lliurar la finca a l'arrendatària i li ha de garantir l'ús pacífic per a tota la durada del contracte i, a canvi, té dret a percebre un preu o renda. D'altra banda, la part arrendatària ha de conrear la finca i ho pot fer amb les plantacions o sembres que més li convinguin per a fer-ne seus els fruits. També té l'obligació de pagar una renda a l'arrendadora i de tornar-li la finca en l'estat en què l'ha rebuda.
    Les dues parts pacten lliurement la renda que cal pagar en diners, llevat que en convinguin el pagament en una quantitat determinada i no alíquota de fruits; no obstant això, són nuls de ple dret els pactes pels quals s'obliga l'arrendatària al pagament total o parcial de qualsevol dels tributs que graven la propietat de la finca arrendada. Les parts poden pactar que la contraprestació de l'arrendatària consisteixi, en tot o en part, en la millora de la finca arrendada (construccions, conreu, etc.).
    L'article 623-13 del CCCat estableix una durada mínima de set anys que pot ser allargada per les parts. Si una part no comunica a l'altra la seva voluntat de donar per extingit el contracte almenys amb un any d'antelació abans que finalitzi, s'entendrà prorrogat de cinc anys en cinc anys. La part arrendatària pot renunciar a la durada mínima del contracte o de la pròrroga i abandonar el conreu al final de cada any agrícola, si avisa l'arrendadora almenys amb sis mesos d'antelació.
    L'arrendament rústic s'extingeix per les causes que disposa l'article 623-19 del CCCat: finiment del termini inicial o de les pròrrogues; resolució del contracte per l'arrendatària (si s'estableix per llei o per pacte); pèrdua o expropiació total de la fina arrendada; la renúncia anticipada del contracte (com s'ha manifestat); acord de les parts d'extingir-lo anticipadament, i el canvi de qualificació urbanística de la finca, si implica un impediment d'ús per a la producció agrària.
    L'incompliment per una de les parts de les obligacions legals o contractuals dona dret a l'altra, complidora, a resoldre el contracte i a cobrar la indemnització pels danys i perjudicis soferts, o també pot optar per reclamar la indemnització i mantenir el contracte.
    L'arrendatària, si la finca es perd o és expropiada en part, pot optar per l'extinció total del contracte d'arrendament o per deixar-lo subsistent en la part que resti de la finca, amb la reducció proporcional de la renda (art. 623-21 CCCat).
    Tot i finit el contracte, l'article 623-22 CCCat disposa que l'arrendatària té dret a tot allò que calgui per a recollir i aprofitar els fruits pendents, però ha de permetre a la nova arrendatària l'accés a la finca per a preparar el pròxim conreu.
  • V. t.: arrendament amb finalitats de conservació del patrimoni natural n m
  • V. t.: arrendament per a pastures n m
  • V. t.: boïga n f
  • V. t.: contracte d'eixermada n m
  • V. t.: contracte d'integració n m
  • V. t.: contracte de conreu n m
  • V. t.: masoveria n f
  • V. t.: parceria n f
  • V. t.: sòcita n f
  • V. t.: terratge n m
arrendament rústic arrendament rústic

<Documentació jurídica>, <Dret civil>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arrendament rústic, n m
  • es  arrendamiento rústico

<Documentació jurídica>, <Dret civil>

Definition
Contracte de conreu mitjançant el qual la part arrendadora cedeix a la part arrendatària una o diverses finques per a l'aprofitament agrícola, ramader o forestal a canvi d'una renda o un preu determinats.

Note

  • L'arrendament dels predis rústics s'estima que va sorgir cap al segle VII a l'antiga Roma, quan s'aplicava als particulars com a mecanisme per a l'explotació de les finques amb la figura de la locatio conductio, concretament la conductio agri vectigalis. Durant l'edat mitjana tornà a guanyar importància, un cop abolits els dominis senyorials.
    Actualment existeix certa dualitat quant a la regulació dels arrendaments rústics, ja que, d'una banda, els regula el Codi civil, i d'altra banda, com a forma de regulació especial, es troben a la Llei 49/2003, del 26 de novembre, d'arrendaments rústics de l'Estat, la qual va ser modificada posteriorment per la Llei 26/2005, que estableix que també s'ha de tenir en compte el lloc on es fa el contracte d'arrendament, ja que, segons de la comunitat autònoma on es faci, ha de contenir unes formalitats o unes altres.
    L'article 1.1 de la Llei 49/2003 defineix l'arrendament rústic com el que es porta a terme entre la part arrendadora o propietària del terreny rústic i una altra (l'arrendatària), pel qual cedeix temporalment l'ús del predi a canvi d'un preu o renda per a l'explotació d'aquestes terres per a l'aprofitament agrícola, ramader o forestal. Aquesta llei regula, entre altres qüestions, la primacia del principi d'autonomia de la voluntat de les parts (caldrà pactar tot allò que no sigui a les lleis); la limitació de la durada mínima de l'arrendament a tres anys, i la cessió i el sotsarrendament (amb limitacions).
    Respecte a la modificació d'aquesta llei arran de la Llei 26/2005, s'hi van introduir alguns canvis importants, com ara: l'obligació a la professionalitat dels arrendataris per a poder ser titulars de l'arrendament rústic, i la fixació dels límits d'extensió de l'arrendament respecte a la Llei 83/1980, per a evitar l'acumulació de grans extensions de terreny en un sol arrendatari, amb l'única excepció de les cooperatives.
    Com a elements indispensables en l'arrendament del predi rústic destaquen, d'una banda, la finca rústica, definida pel tipus d'aprofitament que se'n farà (forestal, agrícola o ramader), entre altres drets que s'inclouen a la finca per ser inherents. I, d'altra banda, el preu, el qual és fixat lliurement en el contracte d'arrendament per les parts que hi intervenen. En el cas del pagament, no és necessari que el preu es pagui en diners, sinó que també s'admet el pagament en espècie (sigui la totalitat del preu en espècie o sigui parcialment en espècie i diners). En cas que el contracte no estipuli l'import de la renda d'arrendament, l'article 11.1 de la Llei 26/2005 fixa aquella equivalent a les del mercat de la zona o la comarca on es trobi el predi.
    L'article 12 de la Llei 26/2005 estableix que els arrendaments han de tenir una durada mínima de cinc anys. D'altra banda, si les parts no estipulen una durada superior, l'arrendament de finques i d'explotacions s'entén concertat per un termini de cinc anys, per la qual cosa, complert el temps, tret que les parts hagin disposat una altra cosa en subscriure el contracte o en un altre moment posterior, l'arrendatari de finques ha de posar a disposició de l'arrendador la possessió de les finques arrendades.
bàscula russa bàscula russa

<Arts > Circ>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>

  • ca  bàscula russa, n f
  • es  báscula rusa
  • fr  bascule russe
  • it  bascula russa
  • en  Russian teeterboard

<Circ > Especialitats circenses > Acrobàcia>

Definition
Bàscula de fulcre alt, desplaçat respecte del centre de la post.

Note

  • 1. La bàscula russa és la que permet impulsar els acròbates a més altura.
  • 2. En els números de bàscula russa, habitualment l'acròbata impulsat finalitza l'acrobàcia sobre una pilar.
bàssia bàssia

<Utillatge de cuina>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bàssia, n f
  • ca  bassiol, n m sin. compl.
  • es  gamella
  • fr  cureau
  • en  trough

<Utillatge de cuina>

Definition
Recipient generalment metàl·lic amb una nansa o dues, que serveix per a recollir la pasta de les olives de la premsa d'oli.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bàssia, n f
  • ca  pinells, n m pl alt. sin.
  • ca  pinets, n m pl alt. sin.
  • nc  Bassia All.

<Botànica > quenopodiàcies>

bàssia bàssia

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bàssia, n f
  • ca  pinells, n m pl alt. sin.
  • ca  pinets, n m pl alt. sin.
  • nc  Bassia All.

<Botànica > quenopodiàcies>

bàssia bàssia

<Utillatge de cuina>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bàssia, n f
  • ca  bassi, n m sin. compl.
  • ca  bassiol, n m sin. compl.
  • es  fregadera

<Utillatge de cuina>

Definition
Receptacle de fusta o metall per a rentar plats.