Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alatxa, n f
ca aladroc, n m sin. compl.
ca alatxa pixota, n f sin. compl.
ca alatxeta [menut], n f sin. compl.
ca alatxó [menut], n m sin. compl.
ca alatxona [menut], n f sin. compl.
ca latria, n f sin. compl.
ca meleta, n f sin. compl.
ca sardina, n f sin. compl.
ca sardina alatxa, n f sin. compl.
ca alacha, n f var. ling.
ca aladroch, n m var. ling.
ca alatja, n f var. ling.
ca alatxa-pixota, n f var. ling.
ca alatxe, n f var. ling.
ca alaxta, n f var. ling.
ca alaxta pixota, n f var. ling.
ca latxa, n f var. ling.
ca litxa, n f var. ling.
ca sardine, n f var. ling.
nc Sardinella aurita
nc Meletta mediterranea var. ling.
es alacha
es boquerón
es sábalo
es sardina alatcha
fr allache
fr sardinelle
pt alatiyo
en round sardinella

<Peixos > Clupeids>

Note

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- alatxa: (BALEARES2) Menorca

- alatxa: (BSEHN3) Balears, Eivissa, Mallorca, Menorca

- alatxa: (EMMDENIA) Dénia

- alatxa: (FAUNAICT) Barcelona, Menorca

- alatxa: (RPCE3) Mallorca

- alatxa pixota: (DCVB) Mallorca

- alatxa pixota: (RPCE3) Mallorca

- alatxa-pixota: (FAUNAICT) Barcelona

- alatxeta [menut]: (DCVB-E) Balears

- alatxó [menut]: (DCVB-E) Mallorca

- alatxona [menut]: (DCVB-E) Mallorca

- latria: (FAUNAICT) Tarragona

- latxa: (FAUNAICT) Dénia

- sardina: (FAUNAICT) Barcelona

- sardina: (RPCE3) Balears

- sardina alatxa: (DCVB-E) Tarragona

- sardina alatxa: (FAUNAICT) Tarragona

- sardine: (BSEHN3) Balears, Eivissa, Mallorca, Menorca

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alatxa, n f
ca aladroc, n m sin. compl.
ca alatxa pixota, n f sin. compl.
ca alatxeta [menut], n f sin. compl.
ca alatxó [menut], n m sin. compl.
ca alatxona [menut], n f sin. compl.
ca latria, n f sin. compl.
ca meleta, n f sin. compl.
ca sardina, n f sin. compl.
ca sardina alatxa, n f sin. compl.
ca alacha, n f var. ling.
ca aladroch, n m var. ling.
ca alatja, n f var. ling.
ca alatxa-pixota, n f var. ling.
ca alatxe, n f var. ling.
ca alaxta, n f var. ling.
ca alaxta pixota, n f var. ling.
ca latxa, n f var. ling.
ca litxa, n f var. ling.
ca sardine, n f var. ling.
nc Sardinella aurita
nc Meletta mediterranea var. ling.
es alacha
es boquerón
es sábalo
es sardina alatcha
fr allache
fr sardinelle
pt alatiyo
en round sardinella

<Peixos > Clupeids>

Note

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- alatxa: (BALEARES2) Menorca

- alatxa: (BSEHN3) Balears, Eivissa, Mallorca, Menorca

- alatxa: (EMMDENIA) Dénia

- alatxa: (FAUNAICT) Barcelona, Menorca

- alatxa: (RPCE3) Mallorca

- alatxa pixota: (DCVB) Mallorca

- alatxa pixota: (RPCE3) Mallorca

- alatxa-pixota: (FAUNAICT) Barcelona

- alatxeta [menut]: (DCVB-E) Balears

- alatxó [menut]: (DCVB-E) Mallorca

- alatxona [menut]: (DCVB-E) Mallorca

- latria: (FAUNAICT) Tarragona

- latxa: (FAUNAICT) Dénia

- sardina: (FAUNAICT) Barcelona

- sardina: (RPCE3) Balears

- sardina alatxa: (DCVB-E) Tarragona

- sardina alatxa: (FAUNAICT) Tarragona

- sardine: (BSEHN3) Balears, Eivissa, Mallorca, Menorca

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca amploia, n f
ca alatxa, n f sin. compl.
ca amploies, n f pl sin. compl.
ca anxova, n f sin. compl.
ca espasí, n m sin. compl.
ca golfàs, n m sin. compl.
ca meleta, n f sin. compl.
ca patoia, n f sin. compl.
ca patoia [cria], n f sin. compl.
ca sardina, n f sin. compl.
ca sardineta, n f sin. compl.
ca amplòia, n f var. ling.
ca amploya, n f var. ling.
ca caramel·lo [petit], n f var. ling.
ca emploa, n f var. ling.
ca golfás, n m var. ling.
ca maleta, n f var. ling.
ca méléta, n f var. ling.
ca petoia [cria], n f var. ling.
nc Sprattus sprattus
nc Meletta phalerica var. ling.
nc Meletta vulgaris var. ling.
nc Spratella pumila var. ling.
nc Sprattus sprattus sprattus var. ling.
es caramel
es caramelo
es espadin
es espadín
fr anchois de Norvège
fr blanquette
fr harenguet
fr spat
fr sprat
fr sprat-melette
pt mélétà
en spat
en sprat

<Peixos > Clupeids>

Note

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- alatxa: (BSEHN3) Eivissa

- alatxa: (BSEHN3) Mallorca, Menorca

- alatxa: (DCVB-E) Balears

- alatxa: (RPCE3) Balears

- amploia: (DCVB-E) Blanes, Palafrugell, Pineda, Tarragona, València

- amploia: (NPBLANES) Blanes

- caramel·lo [petit]: (DCVB-E) Tarragona

- meleta: (DCVB-E) Tarragona

- meleta: (DELC2) Tarragona

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca amploia, n f
ca alatxa, n f sin. compl.
ca amploies, n f pl sin. compl.
ca anxova, n f sin. compl.
ca espasí, n m sin. compl.
ca golfàs, n m sin. compl.
ca meleta, n f sin. compl.
ca patoia, n f sin. compl.
ca patoia [cria], n f sin. compl.
ca sardina, n f sin. compl.
ca sardineta, n f sin. compl.
ca amplòia, n f var. ling.
ca amploya, n f var. ling.
ca caramel·lo [petit], n f var. ling.
ca emploa, n f var. ling.
ca golfás, n m var. ling.
ca maleta, n f var. ling.
ca méléta, n f var. ling.
ca petoia [cria], n f var. ling.
nc Sprattus sprattus
nc Meletta phalerica var. ling.
nc Meletta vulgaris var. ling.
nc Spratella pumila var. ling.
nc Sprattus sprattus sprattus var. ling.
es caramel
es caramelo
es espadin
es espadín
fr anchois de Norvège
fr blanquette
fr harenguet
fr spat
fr sprat
fr sprat-melette
pt mélétà
en spat
en sprat

<Peixos > Clupeids>

Note

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- alatxa: (BSEHN3) Eivissa

- alatxa: (BSEHN3) Mallorca, Menorca

- alatxa: (DCVB-E) Balears

- alatxa: (RPCE3) Balears

- amploia: (DCVB-E) Blanes, Palafrugell, Pineda, Tarragona, València

- amploia: (NPBLANES) Blanes

- caramel·lo [petit]: (DCVB-E) Tarragona

- meleta: (DCVB-E) Tarragona

- meleta: (DELC2) Tarragona

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca saboga, n f
ca aixàvol, n m sin. compl.
ca aixàvol [mascle], n m sin. compl.
ca alatxa, n f sin. compl.
ca alosa, n f sin. compl.
ca guerxa, n f sin. compl.
ca llissa vera, n f sin. compl.
ca sardina, n f sin. compl.
ca aixavo, n m var. ling.
ca aixavol [mascle], n m var. ling.
ca alacha, n f var. ling.
ca alatja, n f var. ling.
ca alaxa, n f var. ling.
ca savoga, n f var. ling.
ca savoges, n f pl var. ling.
nc Alosa alosa
nc Alausa vulgaris var. ling.
nc Alosa vulgaris var. ling.
nc Clupea Alosa var. ling.
nc Clupea alosa parva var. ling.
es arencón
es sabalo
es sábalo
es sábalo común
es saboga
es sabosga
fr alose
fr alose vraie
fr grande alose
pt alaùso
en Allis_ shad

<Peixos > Clupeids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca saboga, n f
ca aixàvol, n m sin. compl.
ca aixàvol [mascle], n m sin. compl.
ca alatxa, n f sin. compl.
ca alosa, n f sin. compl.
ca guerxa, n f sin. compl.
ca llissa vera, n f sin. compl.
ca sardina, n f sin. compl.
ca aixavo, n m var. ling.
ca aixavol [mascle], n m var. ling.
ca alacha, n f var. ling.
ca alatja, n f var. ling.
ca alaxa, n f var. ling.
ca savoga, n f var. ling.
ca savoges, n f pl var. ling.
nc Alosa alosa
nc Alausa vulgaris var. ling.
nc Alosa vulgaris var. ling.
nc Clupea Alosa var. ling.
nc Clupea alosa parva var. ling.
es arencón
es sabalo
es sábalo
es sábalo común
es saboga
es sabosga
fr alose
fr alose vraie
fr grande alose
pt alaùso
en Allis_ shad

<Peixos > Clupeids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca sardina, n f
es sardina
es sardina europea
fr sardine commune
en European pilchard
nc Sardina pilchardus

Definition

Peix de l'ordre dels clupeïformes, de la família dels cuplèids, de color blavós, amb els flancs i el ventre de color argentat brillant, que habita les zones costaneres i que es captura i consumeix en grans quantitats pel seu gran valor nutritiu.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca sardina, n f
es sardina, n f
fr sardine, n f
pt sardinha, n f
en sardine, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Peixateria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca sardina, n f
ca agulla d'enfilar vi, n f sin. compl.
ca amploia, n f sin. compl.
ca amploia [jove], n f sin. compl.
ca arengada, n f sin. compl.
ca civil, n m sin. compl.
ca guàrdia civil, n m sin. compl.
ca jonqueti, n m sin. compl.
ca jonqueti [petit], n m sin. compl.
ca jonquillo, n m sin. compl.
ca jonquillo [petit], n m sin. compl.
ca mare de sardina, n f sin. compl.
ca miquelenca, n f sin. compl.
ca ninola, n f sin. compl.
ca ninola [petit], n f sin. compl.
ca patoia [juvenil], n f sin. compl.
ca patoia [petit], n f sin. compl.
ca pinxa, n f sin. compl.
ca sarda, n f sin. compl.
ca sardineta, n f sin. compl.
ca sardineta [petit], n f sin. compl.
ca sardinyola [jove], n f sin. compl.
ca xanguet, n m sin. compl.
ca agüia d'enfilar vi, n f var. ling.
ca amploya, n f var. ling.
ca amploya [jove], n f var. ling.
ca caramel·lo, n m var. ling.
ca dingada, n f var. ling.
ca guardia civil, n m var. ling.
ca guàrdia-civil, n m var. ling.
ca jonquetí [petit], n m var. ling.
ca jonquill [petit], n m var. ling.
ca junquetí, n m var. ling.
ca pinxas, n f pl var. ling.
nc Sardina pilchardus
nc Alausa pilchardus var. ling.
nc Alosa sardina var. ling.
nc Clupea sardina var. ling.
nc Cluvea sardina var. ling.
nc Sardina pilchardus sardina var. ling.
es arenque
es caramel
es junquillo
es sardina
es sardina europea
es sardina salada
es sardinita
fr sardine
fr sardine commune
pt sardino
pt sardo
en European pilchard

<Peixos > Clupeids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca sardina, n f
ca agulla d'enfilar vi, n f sin. compl.
ca amploia, n f sin. compl.
ca amploia [jove], n f sin. compl.
ca arengada, n f sin. compl.
ca civil, n m sin. compl.
ca guàrdia civil, n m sin. compl.
ca jonqueti, n m sin. compl.
ca jonqueti [petit], n m sin. compl.
ca jonquillo, n m sin. compl.
ca jonquillo [petit], n m sin. compl.
ca mare de sardina, n f sin. compl.
ca miquelenca, n f sin. compl.
ca ninola, n f sin. compl.
ca ninola [petit], n f sin. compl.
ca patoia [juvenil], n f sin. compl.
ca patoia [petit], n f sin. compl.
ca pinxa, n f sin. compl.
ca sarda, n f sin. compl.
ca sardineta, n f sin. compl.
ca sardineta [petit], n f sin. compl.
ca sardinyola [jove], n f sin. compl.
ca xanguet, n m sin. compl.
ca agüia d'enfilar vi, n f var. ling.
ca amploya, n f var. ling.
ca amploya [jove], n f var. ling.
ca caramel·lo, n m var. ling.
ca dingada, n f var. ling.
ca guardia civil, n m var. ling.
ca guàrdia-civil, n m var. ling.
ca jonquetí [petit], n m var. ling.
ca jonquill [petit], n m var. ling.
ca junquetí, n m var. ling.
ca pinxas, n f pl var. ling.
nc Sardina pilchardus
nc Alausa pilchardus var. ling.
nc Alosa sardina var. ling.
nc Clupea sardina var. ling.
nc Cluvea sardina var. ling.
nc Sardina pilchardus sardina var. ling.
es arenque
es caramel
es junquillo
es sardina
es sardina europea
es sardina salada
es sardinita
fr sardine
fr sardine commune
pt sardino
pt sardo
en European pilchard

<Peixos > Clupeids>

Basic search

Advanced search

Results for "sardina" in all thematic areas

Note

Note

Note

Note

Definition