Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "seduir" in all thematic areas

canal de regatge canal de regatge

<Geografia > Geografia física>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  canal de regatge, n m
  • ca  séquia, n f
  • ca  rec, n m sin. compl.
  • es  acequia
  • es  canal de riego
  • fr  canal d'irrigation
  • en  irrigation canal

<Geografia física > Hidrologia>

Definition
Canal per a fornir d'aigua un terreny de conreu.
canal de regatge canal de regatge

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  canal de regatge, n m
  • ca  rec, n m sin. compl.
  • ca  reguer, n m sin. compl.
  • ca  séquia, n f sin. compl.
  • es  acequia
  • es  canal de riego
  • en  irrigation canal

<Enginyeria civil > Enginyeria hidràulica>

Definition
Canal utilitzat per a fornir d'aigua un terreny de conreu.
canal principal canal principal

<Construcció>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  canal principal, n m
  • ca  madral, n m
  • ca  mare, n f
  • ca  rec major, n m
  • ca  séquia major, n f
  • ca  séquia mare, n f
  • es  canal principal
  • es  madre
  • es  ramal principal

<Construcció > Obres públiques>

Definition
Rec principal on van a parar els altres recs.
canya borda canya borda

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canya borda, n f
  • ca  canyet, n m alt. sin.
  • ca  canyís, n m alt. sin.
  • ca  canyís d'aigua dolça, n m alt. sin.
  • ca  falles, n f pl alt. sin.
  • ca  senill, n m alt. sin.
  • ca  senill de séquia, n m alt. sin.
  • ca  senillet, n m alt. sin.
  • ca  faies, n f pl var. ling.
  • ca  senill de sèquia, n m var. ling.
  • nc  Phragmites australis (Cav.) Trin. subsp. australis

<Botànica > gramínies / poàcies>

canya borda canya borda

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canya borda, n f
  • ca  canyet, n m alt. sin.
  • ca  canyís, n m alt. sin.
  • ca  canyís d'aigua dolça, n m alt. sin.
  • ca  falles, n f pl alt. sin.
  • ca  senill, n m alt. sin.
  • ca  senill de séquia, n m alt. sin.
  • ca  senillet, n m alt. sin.
  • ca  faies, n f pl var. ling.
  • ca  senill de sèquia, n m var. ling.
  • nc  Phragmites australis (Cav.) Trin. subsp. australis

<Botànica > gramínies / poàcies>

capferrat capferrat

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  capferrat, n m
  • ca  card de séquia, n m sin. compl.
  • ca  card menut, n m sin. compl.
  • ca  raller, n m sin. compl.
  • ca  capferrat de séquia, n m alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  lletuga de séquia, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta de séquia, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta de síquia, n f alt. sin.
  • ca  rall, n m alt. sin.
  • ca  capferrat de sèquia, n m var. ling.
  • ca  card de sèquia, n m var. ling.
  • ca  lletuga de sèquia, n f var. ling.
  • ca  lletugueta de sèquia, n f var. ling.
  • nc  Cirsium monspessulanum (L.) Hill

<Botànica > compostes / asteràcies>

Note

  • Respecte de la denominació llengua de bou, MASCLANS indica que probablement és errònia, deguda a una confusió de l'informant.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  capferrat, n m
  • ca  card de séquia, n m sin. compl.
  • ca  card menut, n m sin. compl.
  • ca  raller, n m sin. compl.
  • ca  capferrat de séquia, n m alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  lletuga de séquia, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta de séquia, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta de síquia, n f alt. sin.
  • ca  rall, n m alt. sin.
  • ca  capferrat de sèquia, n m var. ling.
  • ca  card de sèquia, n m var. ling.
  • ca  lletuga de sèquia, n f var. ling.
  • ca  lletugueta de sèquia, n f var. ling.
  • nc  Cirsium monspessulanum (L.) Hill

<Botànica > compostes / asteràcies>

Note

  • Respecte de la denominació llengua de bou, MASCLANS indica que probablement és errònia, deguda a una confusió de l'informant.
capital reduït capital reduït

<Economia > Finances > Assegurances>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  capital reduït, n m
  • es  capital reducido
  • en  reduced sum insured

<Assegurances > Assegurança privada > Assegurança de persones > Assegurança de vida>

Definition
Capital que resulta d'aplicar el valor de reducció com a prima única d'inventari d'una nova assegurança de vida de les mateixes característiques de la contractada abans de fer la reducció.
capitell continu capitell continu

<Arts > Arts plàstiques>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  capitell continu, n m
  • ca  capitell seguit, n m sin. compl.
  • es  capitel corrido
  • en  continuous capital

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definition
Capitell que continua lateralment la columna o la pilastra que corona, a manera d'imposta, formant una faixa ornamental.
clavar clavar

<Joieria i bijuteria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  clavar, v tr
  • ca  encastar, v tr
  • es  engastar
  • fr  enchâsser
  • fr  monter
  • fr  sertir
  • en  mount, to
  • en  set, to

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Joieria i bijuteria>