Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "seduir" in all thematic areas

lligabosc lligabosc

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lligabosc, n m
  • ca  lligabosc biflor, n m alt. sin.
  • ca  lligabosc de riu, n m alt. sin.
  • ca  lligabosc valencià, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel biflor, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel de séquia, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel valencià, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel de sèquia, n m var. ling.
  • nc  Lonicera biflora Desf.

<Botànica > caprifoliàcies>

mesures adoptades per a reduir el risc mesures adoptades per a reduir el risc

<Ciències de la salut > Serveis sanitaris > Seguretat del pacient>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Norma UNE 179003:2013 Serveis sanitaris: Gestió de riscos per a la seguretat del pacient.

Aquesta norma ha estat elaborada per l'Associació Espanyola de Normalització (UNE). El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes del Servei de Promoció de la Qualitat i la Bioètica del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

  • ca  mesures adoptades per a reduir el risc, n f pl
  • es  medidas adoptadas para reducir el riesgo, n f pl

<Seguretat del pacient>

Definition
Conjunt d'accions que es desenvolupen per a reduir la probabilitat que ocorri un dany o el seu grau de gravetat.

Note

  • Habitualment, aquest conjunt de mesures es denomina minimització del risc.
minimitzar minimitzar

<Informàtica > Estructura de les dades>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  minimitzar, v tr
  • es  minimizar
  • es  reducir al mínimo
  • fr  minimiser
  • fr  réduire
  • en  minimize, to

<Informàtica > Estructura de les dades>

Definition
Reduir al mínim la magnitud d'una finestra o d'un altre element.
minimitzar minimitzar

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  minimitzar, v tr
  • es  minimizar
  • fr  minimiser
  • fr  réduire
  • en  minimize, to

<Infraestructures tecnològiques > Sistemes i equips de telecomunicació > Informàtica>

Definition
Reduir al mínim la magnitud d'una finestra o d'un altre element.
model físic model físic

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  model físic, n m
  • ca  model reduït, n m sin. compl.
  • es  modelo físico
  • es  modelo reducido
  • en  physical model
  • en  scale model

<Enginyeria civil > Enginyeria hidràulica>, <Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>, <Enginyeria civil > Enginyeria marítima>

Definition
Reproducció a escala del comportament d'un sistema físic mitjançant l'estudi controlat d'accions i de respostes, que seria difícil de fer a escala real, i que es basa en la ^teoria de la semblança^.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  nadala, n f
  • ca  flor de ninou, n f sin. compl.
  • ca  jonquillo, n m sin. compl.
  • ca  ninou, n m sin. compl.
  • ca  allassa groga, n f alt. sin.
  • ca  assutzena borda, n f alt. sin.
  • ca  caldereta, n f alt. sin.
  • ca  espasa de sant, n f alt. sin.
  • ca  genivell, n m alt. sin.
  • ca  jonquill, n m alt. sin.
  • ca  lliri de Nadal, n m alt. sin.
  • ca  nadales, n f pl alt. sin.
  • ca  nadaleta, n f alt. sin.
  • ca  nadaleta de séquia, n f alt. sin.
  • ca  nadaletes, n f pl alt. sin.
  • ca  nadalina, n f alt. sin.
  • ca  narcís de Nadal, n m alt. sin.
  • ca  narcís de rams, n m alt. sin.
  • ca  saleret, n m alt. sin.
  • ca  assa groga, n f var. ling.
  • ca  junivell, n m var. ling.
  • ca  nadaleta de sèquia, n f var. ling.
  • ca  nardos, n m pl var. ling.
  • nc  Narcissus tazetta L.

<Botànica > amaril·lidàcies>

nadala nadala

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  nadala, n f
  • ca  flor de ninou, n f sin. compl.
  • ca  jonquillo, n m sin. compl.
  • ca  ninou, n m sin. compl.
  • ca  allassa groga, n f alt. sin.
  • ca  assutzena borda, n f alt. sin.
  • ca  caldereta, n f alt. sin.
  • ca  espasa de sant, n f alt. sin.
  • ca  genivell, n m alt. sin.
  • ca  jonquill, n m alt. sin.
  • ca  lliri de Nadal, n m alt. sin.
  • ca  nadales, n f pl alt. sin.
  • ca  nadaleta, n f alt. sin.
  • ca  nadaleta de séquia, n f alt. sin.
  • ca  nadaletes, n f pl alt. sin.
  • ca  nadalina, n f alt. sin.
  • ca  narcís de Nadal, n m alt. sin.
  • ca  narcís de rams, n m alt. sin.
  • ca  saleret, n m alt. sin.
  • ca  assa groga, n f var. ling.
  • ca  junivell, n m var. ling.
  • ca  nadaleta de sèquia, n f var. ling.
  • ca  nardos, n m pl var. ling.
  • nc  Narcissus tazetta L.

<Botànica > amaril·lidàcies>

nimfea blanca nimfea blanca

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  nimfea blanca, n f
  • ca  nimfa, n f sin. compl.
  • ca  plats giradors, n m pl sin. compl.
  • ca  rosa d'amor, n f sin. compl.
  • ca  assutzena d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  cadells, n m pl alt. sin.
  • ca  carabassera d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  carabassera de marjal, n f alt. sin.
  • ca  carabassera de séquia, n f alt. sin.
  • ca  carabassera de vall, n f alt. sin.
  • ca  carabasseta de séquia (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carabasseta de vall (fruit), n f alt. sin.
  • ca  cobertores, n f pl alt. sin.
  • ca  escudet, n m alt. sin.
  • ca  escudet de riu, n m alt. sin.
  • ca  escudets, n m pl alt. sin.
  • ca  escut de riu, n m alt. sin.
  • ca  figa de riu, n f alt. sin.
  • ca  figa de vall (fruit), n f alt. sin.
  • ca  figuera de riu, n f alt. sin.
  • ca  flor d'en Nyofà, n f alt. sin.
  • ca  llaparassa, n f alt. sin.
  • ca  lliri d'aigua, n m alt. sin.
  • ca  lliri d'aigua blanc, n m alt. sin.
  • ca  lliri de séquia, n m alt. sin.
  • ca  nenúfar, n m alt. sin.
  • ca  nenúfar blanc, n m alt. sin.
  • ca  nimfea, n f alt. sin.
  • ca  pampolera, n f alt. sin.
  • ca  panets (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  rosa de Venus, n f alt. sin.
  • ca  carabassera de sèquia, n f var. ling.
  • ca  flor d'en jofà, n f var. ling.
  • ca  flor d'en xofà, n f var. ling.
  • ca  llaperassa, n f var. ling.
  • ca  lliri de sèquia, n m var. ling.
  • ca  ninfea, n f var. ling.
  • ca  núfar, n m var. ling.
  • ca  parallassa, n f var. ling.
  • ca  susena d'aigua, n f var. ling.
  • nc  Nymphaea alba L.

<Botànica > nimfeàcies>

nimfea blanca nimfea blanca

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  nimfea blanca, n f
  • ca  nimfa, n f sin. compl.
  • ca  plats giradors, n m pl sin. compl.
  • ca  rosa d'amor, n f sin. compl.
  • ca  assutzena d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  cadells, n m pl alt. sin.
  • ca  carabassera d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  carabassera de marjal, n f alt. sin.
  • ca  carabassera de séquia, n f alt. sin.
  • ca  carabassera de vall, n f alt. sin.
  • ca  carabasseta de séquia (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carabasseta de vall (fruit), n f alt. sin.
  • ca  cobertores, n f pl alt. sin.
  • ca  escudet, n m alt. sin.
  • ca  escudet de riu, n m alt. sin.
  • ca  escudets, n m pl alt. sin.
  • ca  escut de riu, n m alt. sin.
  • ca  figa de riu, n f alt. sin.
  • ca  figa de vall (fruit), n f alt. sin.
  • ca  figuera de riu, n f alt. sin.
  • ca  flor d'en Nyofà, n f alt. sin.
  • ca  llaparassa, n f alt. sin.
  • ca  lliri d'aigua, n m alt. sin.
  • ca  lliri d'aigua blanc, n m alt. sin.
  • ca  lliri de séquia, n m alt. sin.
  • ca  nenúfar, n m alt. sin.
  • ca  nenúfar blanc, n m alt. sin.
  • ca  nimfea, n f alt. sin.
  • ca  pampolera, n f alt. sin.
  • ca  panets (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  rosa de Venus, n f alt. sin.
  • ca  carabassera de sèquia, n f var. ling.
  • ca  flor d'en jofà, n f var. ling.
  • ca  flor d'en xofà, n f var. ling.
  • ca  llaperassa, n f var. ling.
  • ca  lliri de sèquia, n m var. ling.
  • ca  ninfea, n f var. ling.
  • ca  núfar, n m var. ling.
  • ca  parallassa, n f var. ling.
  • ca  susena d'aigua, n f var. ling.
  • nc  Nymphaea alba L.

<Botànica > nimfeàcies>

obduir obduir

<Ciències de la Terra > Geologia>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  obduir, v tr

<Ciències de la Terra > Geologia>

Definition
Produir una obducció.