Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca llenguado de sis ulls, n m
es acedía moteada
es acedía ocelada
es lenguado seis monedas
fr céteau ocellé
en ocellated wedge sole
nc Dicologlossa hexophthalma

<Zoologia > Peixos>

Definition

Peix de l'ordre dels pleuronectiformes, de la família dels soleids, que fa fins a 20 cm de llargària, amb el cos oval i molt aplanat, amb els ulls al costat dret, de color marronós i amb tres taques a la part dorsal de cada costat del cos, que viu principalment a l'est de l'Atlàntic.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca molar dels sis anys, n f
ca primera molar, n f
es molar de los seis años
es primer molar
fr dent de six ans
fr première molaire
en first molar
en six year molar

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca molar dels sis anys, n f

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Odontoestomatologia>

Definition

Primera molar permanent, que sol aparèixer als sis anys.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca ordi, n m
ca ordi (gra), n m sin. compl.
ca civada, n f alt. sin.
ca ordi cerveser, n m alt. sin.
ca ordi comú, n m alt. sin.
ca ordi de cervesa, n m alt. sin.
ca ordi de sis restos, n m alt. sin.
ca ordi negre, n m alt. sin.
ca ordi perlat, n m alt. sin.
ca civà, n f var. ling.
ca hordi, n m var. ling.
ca sebà, n f var. ling.
ca sevà, n f var. ling.
nc Hordeum vulgare L.
nc Hordeum hexastichum L. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Note

MASCLANS apunta que existeixen nombroses races de conreu (cultivars) d'Hordeum vulgare: ordi blat, ordi cabot, ordi cairat, ordi d'àngel, ordi de cua de cavall, ordi de ventall, ordi del miracle, ordi escuat, ordi marçal, ordi marcenc, ordi mular i ordi ramós.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca ordi, n m
ca ordi (gra), n m sin. compl.
ca civada, n f alt. sin.
ca ordi cerveser, n m alt. sin.
ca ordi comú, n m alt. sin.
ca ordi de cervesa, n m alt. sin.
ca ordi de sis restos, n m alt. sin.
ca ordi negre, n m alt. sin.
ca ordi perlat, n m alt. sin.
ca civà, n f var. ling.
ca hordi, n m var. ling.
ca sebà, n f var. ling.
ca sevà, n f var. ling.
nc Hordeum vulgare L.
nc Hordeum hexastichum L. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Note

MASCLANS apunta que existeixen nombroses races de conreu (cultivars) d'Hordeum vulgare: ordi blat, ordi cabot, ordi cairat, ordi d'àngel, ordi de cua de cavall, ordi de ventall, ordi del miracle, ordi escuat, ordi marçal, ordi marcenc, ordi mular i ordi ramós.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca patates amb sis salses
es patatas con seis salsas
fr pommes de terre aux six sauces
it patate alle sei salse
en potatoes with six sauces
de Kartoffeln mit sechs Saucen

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca prova dels sis mesos, n f

Definition

Prova en què el lactant de sis mesos es manté assegut, sense ajuda ni suports, encara que només sigui per breus moments. És una prova de maduració psiconerviosa.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca sis, n m
es seis

<Arts > Dansa>

Definition

Figura antiga del tango argentí, antecedent del vuit, en què l'home porta la dona des de la cintura per dibuixar un «6» sobre la pista.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de rem. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 101 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 15)
ISBN 84-7739-233-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca sis, n m, f
es seis
fr six
en six

<Esport > Esports nàutics > Rem>

Definition

Remer que ocupa la sisena posició en una tripulació, comptant de proa a popa.

Note

Vegeu la nota al terme cinc.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca sis, adj
es seis, adj
fr six, adj
pt seis, adj
en six, adj

<Grans Magatzems > Expressions útils > Nombres>

Basic search

Advanced search

Results for "sis��" in all thematic areas

Definition

Definition

Note

Note

Definition

Definition

Definition

Note