Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "sis��" in all thematic areas
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.
- ca armadillo de sis bandes, n m
- es armadillo de seis bandas
- fr tatou à six bandes
- en six-banded armadillo
- en yellow armadillo
- nc Euphractus sexcinctus
<Zoologia > Mamífers>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bocadolça, n m
- ca bestriu vaca, n m sin. compl.
- ca bocadolç, n m sin. compl.
- ca bocadolç clar, n m sin. compl.
- ca bocadolç fosc, n m sin. compl.
- ca bocadolça de sis ganyes, n m sin. compl.
- ca peix xovato, n m sin. compl.
- ca bastriu-vaca, n m var. ling.
- nc Hexanchus griseus
- nc Notidanus griseus var. ling.
- es boquidulce
- es cañabota
- es cañabota gris
- es gato de mar
- es tiburón gris
- fr mounge gris
- fr requin griset
- fr requin-griset
- en bluntnose six-gill shark
- en bluntnose sixgrill shark
- en cow shark
- en gray shark
- de Rotgrauhai
<Taurons > Hexànquids>
<Esport > Ciclisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de ciclisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 98 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 3)
ISBN 84-7739-217-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cursa de sis dies, n f
- es carrera de seis días
- fr course des six jours
- en six-day race
<Esport > Ciclisme>
Definition
Note
- Prova no olímpica.
<13 Ciclisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca cursa de sis dies, n f
- es carrera de seis días
- fr course des six jours
- en six-day race
<Esport > 13 Ciclisme>
Definition
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca endrapallengües, n m/f
- ca grejolera, n f alt. sin.
- ca herba rasposa, n f alt. sin.
- ca llengüetes, n f pl alt. sin.
- ca pega, n f alt. sin.
- ca rapa, n f alt. sin.
- ca rapallengua, n f alt. sin.
- ca rogeta, n f alt. sin.
- ca rogeta de sis fulles, n f alt. sin.
- ca roja, n f alt. sin.
- ca rúbia tintòria, n f alt. sin.
- ca rubiatet (arrel), n m alt. sin.
- ca tintorera, n f alt. sin.
- ca greixolera, n f var. ling.
- ca greixonera, n f var. ling.
- ca rúbia tintòrea, n f var. ling.
- nc Rubia peregrina L. subsp. longifolia (Poir.) O. Bolòs
<Botànica > rubiàcies>
<Ciències socials > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca escala d'intensitat de suport, n f
- ca EIS, n f sigla
- es escala de intensidad de soporte
- es SIS sigla
- en Supports Intensity Scale
- en SIS sigla
<Serveis socials > Coneixement aplicat > Eines i metodologies d'estudi>
Definition
Note
- L'escala d'intensitat de suport conté 38 ítems sobre les activitats adaptatives, com ara comunicació, cura personal, vida a la llar, habilitats socials, seguretat, habilitats acadèmiques, lleure o treball, i les necessitats especials en l'àmbit mèdic i conductual.
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.
- ca llenguado de sis ulls, n m
- es acedía moteada
- es acedía ocelada
- es lenguado seis monedas
- fr céteau ocellé
- en ocellated wedge sole
- nc Dicologlossa hexophthalma
<Zoologia > Peixos>
Definition
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca molar dels sis anys, n f
- ca primera molar, n f
- es molar de los seis años
- es primer molar
- fr dent de six ans
- fr première molaire
- en first molar
- en six year molar
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Odontoestomatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.
Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.
- ca molar dels sis anys, n f
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Odontoestomatologia>
Definition
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ordi, n m
- ca ordi (gra), n m sin. compl.
- ca civada, n f alt. sin.
- ca ordi cerveser, n m alt. sin.
- ca ordi comú, n m alt. sin.
- ca ordi de cervesa, n m alt. sin.
- ca ordi de sis restos, n m alt. sin.
- ca ordi negre, n m alt. sin.
- ca ordi perlat, n m alt. sin.
- ca civà, n f var. ling.
- ca hordi, n m var. ling.
- ca sebà, n f var. ling.
- ca sevà, n f var. ling.
- nc Hordeum vulgare L.
- nc Hordeum hexastichum L. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Note
- MASCLANS apunta que existeixen nombroses races de conreu (cultivars) d'Hordeum vulgare: ordi blat, ordi cabot, ordi cairat, ordi d'àngel, ordi de cua de cavall, ordi de ventall, ordi del miracle, ordi escuat, ordi marçal, ordi marcenc, ordi mular i ordi ramós.
