Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "sis��" in all thematic areas

armadillo de sis bandes armadillo de sis bandes

<Zoologia > Mamífers>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  armadillo de sis bandes, n m
  • es  gualacate, n m
  • fr  tatou à six bandes, n m
  • en  six-banded armadillo, n
  • de  Sechsbinden Gürteltier, n n
  • nc  Euphractus sexcinctus

<Mamífers > Cingulats > Clamifòrids>

armadillo de sis bandes armadillo de sis bandes

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  armadillo de sis bandes, n m
  • es  gualacate, n m
  • fr  tatou à six bandes, n m
  • en  six-banded armadillo, n
  • de  Sechsbinden Gürteltier, n n
  • nc  Euphractus sexcinctus

<Mamífers > Cingulats > Clamifòrids>

bocadolça bocadolça

<Zoologia > Peixos>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bocadolça, n m
  • ca  bestriu vaca, n m sin. compl.
  • ca  bocadolç, n m sin. compl.
  • ca  bocadolç clar, n m sin. compl.
  • ca  bocadolç fosc, n m sin. compl.
  • ca  bocadolça de sis ganyes, n m sin. compl.
  • ca  peix xovato, n m sin. compl.
  • ca  bastriu-vaca, n m var. ling.
  • nc  Hexanchus griseus
  • nc  Notidanus griseus var. ling.
  • es  boquidulce
  • es  cañabota
  • es  cañabota gris
  • es  gato de mar
  • es  tiburón gris
  • fr  mounge gris
  • fr  requin griset
  • fr  requin-griset
  • en  bluntnose six-gill shark
  • en  bluntnose sixgrill shark
  • en  cow shark
  • en  gray shark
  • de  Rotgrauhai

<Taurons > Hexànquids>

bocadolça bocadolça

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bocadolça, n m
  • ca  bestriu vaca, n m sin. compl.
  • ca  bocadolç, n m sin. compl.
  • ca  bocadolç clar, n m sin. compl.
  • ca  bocadolç fosc, n m sin. compl.
  • ca  bocadolça de sis ganyes, n m sin. compl.
  • ca  peix xovato, n m sin. compl.
  • ca  bastriu-vaca, n m var. ling.
  • nc  Hexanchus griseus
  • nc  Notidanus griseus var. ling.
  • es  boquidulce
  • es  cañabota
  • es  cañabota gris
  • es  gato de mar
  • es  tiburón gris
  • fr  mounge gris
  • fr  requin griset
  • fr  requin-griset
  • en  bluntnose six-gill shark
  • en  bluntnose sixgrill shark
  • en  cow shark
  • en  gray shark
  • de  Rotgrauhai

<Taurons > Hexànquids>

cursa de sis dies cursa de sis dies

<Esport > Ciclisme>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de ciclisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 98 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 3)
ISBN 84-7739-217-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cursa de sis dies, n f
  • es  carrera de seis días
  • fr  course des six jours
  • en  six-day race

<Esport > Ciclisme>

Definition
Cursa de pista que, durant sis dies i sis nits, disputen parelles formades per un esprintador i un rodador que s'alternen lliurement.

Note

  • Prova no olímpica.
cursa de sis dies cursa de sis dies

<13 Ciclisme>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  cursa de sis dies, n f
  • es  carrera de seis días
  • fr  course des six jours
  • en  six-day race

<Esport > 13 Ciclisme>

Definition
Cursa de pista per parelles formades per un esprintador i un rodador en què els dos membres de la mateixa parella s'alternen lliurement durant sis dies i sis nits per cobrir la màxima distància possible.
emmagatzematge d'una sola instància emmagatzematge d'una sola instància

<Informàtica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  emmagatzematge d'una sola instància, n m
  • es  almacenamiento de instancia única, n m
  • fr  stockage d'instance simple, n m
  • fr  stockage d'instance unique, n m
  • fr  SIS, n m sigla
  • en  single instance storage, n
  • en  SIS, n sigla

<Informàtica>

Definition
Emmagatzematge que identifica i elimina fitxers considerats redundants per la presència d'un fitxer idèntic en el mateix suport.

Note

  • L'emmagatzematge d'una sola instància s'utilitza especialment amb els fitxers adjunts de correus electrònics. Si el mateix fitxer s'envia a diversos destinataris, només s'emmagatzema una còpia del fitxer al servidor i el missatge lliurat a cada destinatari s'acompanya amb un punter cap a aquesta còpia.
endrapallengües endrapallengües

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  endrapallengües, n m/f
  • ca  grejolera, n f alt. sin.
  • ca  herba rasposa, n f alt. sin.
  • ca  llengüetes, n f pl alt. sin.
  • ca  pega, n f alt. sin.
  • ca  rapa, n f alt. sin.
  • ca  rapallengua, n f alt. sin.
  • ca  rogeta, n f alt. sin.
  • ca  rogeta de sis fulles, n f alt. sin.
  • ca  roja, n f alt. sin.
  • ca  rúbia tintòria, n f alt. sin.
  • ca  rubiatet (arrel), n m alt. sin.
  • ca  tintorera, n f alt. sin.
  • ca  greixolera, n f var. ling.
  • ca  greixonera, n f var. ling.
  • ca  rúbia tintòrea, n f var. ling.
  • nc  Rubia peregrina L. subsp. longifolia (Poir.) O. Bolòs

<Botànica > rubiàcies>

endrapallengües endrapallengües

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  endrapallengües, n m/f
  • ca  grejolera, n f alt. sin.
  • ca  herba rasposa, n f alt. sin.
  • ca  llengüetes, n f pl alt. sin.
  • ca  pega, n f alt. sin.
  • ca  rapa, n f alt. sin.
  • ca  rapallengua, n f alt. sin.
  • ca  rogeta, n f alt. sin.
  • ca  rogeta de sis fulles, n f alt. sin.
  • ca  roja, n f alt. sin.
  • ca  rúbia tintòria, n f alt. sin.
  • ca  rubiatet (arrel), n m alt. sin.
  • ca  tintorera, n f alt. sin.
  • ca  greixolera, n f var. ling.
  • ca  greixonera, n f var. ling.
  • ca  rúbia tintòrea, n f var. ling.
  • nc  Rubia peregrina L. subsp. longifolia (Poir.) O. Bolòs

<Botànica > rubiàcies>

escala d'intensitat de suport escala d'intensitat de suport

<Ciències socials > Serveis socials>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

  • ca  escala d'intensitat de suport, n f
  • ca  EIS, n f sigla
  • es  escala de intensidad de soporte
  • es  SIS sigla
  • en  Supports Intensity Scale
  • en  SIS sigla

<Serveis socials > Coneixement aplicat > Eines i metodologies d'estudi>

Definition
Escala que avalua la necessitat i la intensitat del suport que necessita una persona amb discapacitat intel·lectual i les seves competències personals.

Note

  • L'escala d'intensitat de suport conté 38 ítems sobre les activitats adaptatives, com ara comunicació, cura personal, vida a la llar, habilitats socials, seguretat, habilitats acadèmiques, lleure o treball, i les necessitats especials en l'àmbit mèdic i conductual.