Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "sobrant" in all thematic areas

0 CRITERI Manlleus (6): Pronúncia 0 CRITERI Manlleus (6): Pronúncia

<Criteris>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Manlleus (6): Pronúncia
  • ca  Manlleu alemany: lied (PRONÚNCIA APROX.: lit) (EXEMPLE), n m
  • ca  Manlleu anglès: freelance (PRONÚNCIA APROX.: frilans) (EXEMPLE), adj
  • ca  Manlleu anglès: plum-cake (PRONÚNCIA APROX.: plumqueic) (EXEMPLE), n m
  • ca  Manlleu francès: collage (PRONÚNCIA APROX.: colaix) (EXEMPLE), n m
  • ca  Manlleu francès: fauve (PRONÚNCIA APROX.: fop o fof) (EXEMPLE), adj
  • ca  Manlleu francès: fondue (PRONÚNCIA APROX.: fondí) (EXEMPLE), n f
  • ca  Manlleu històric: karate (EXEMPLE), n m
  • ca  Manlleu històric: libido (EXEMPLE), n f
  • ca  Manlleu històric: òpera (EXEMPLE), n f
  • ca  Manlleu històric: soprano (EXEMPLE), n f

<Criteris lingüístics > Formació per manlleu>

Definition
En el cas dels manlleus adaptats a l'ortografia catalana, convé pronunciar-los d'acord amb les regles de pronúncia del català.

En canvi, en el cas dels manlleus no adaptats a l'ortografia catalana, en general es recomana pronunciar-los amb una fonètica acostada a l'original; però no d'una manera absolutament fidel, sinó a partir dels sons propis del sistema fonètic de la llengua pròpia. És aconsellable, doncs, tendir a l'adaptació fonètica, si bé sovint es produeixen vacil·lacions.
Ex.:FRANCÈS collage (pronunciat colaix), fauve (pronunciat fop o fof), fondue (pronunciat fondí); ANGLÈS freelance (pronunciat frilans), plum-cake (pronunciat plumqueic); ALEMANY lied (pronunciat lit)

Aquest és el tractament que el català ha fet històricament de les paraules no patrimonials agafades d'altres llengües, amb un procés lent d'introducció en el corpus propi fins a l'adaptació fonètica completa i la consegüent adaptació ortogràfica.
Ex.: majo [castellà] --> maco [català]

Sobre aquest principi d'adaptació, convé fer dues observacions:
(1) En el cas de manlleus de llengües poc conegudes pels catalanoparlants (japonès, àrab, etc.), sovint les pronúncies no responen a les llengües originals sinó a les llengües que vehiculen els manlleus (en català, amb freqüència, l'anglès o el castellà).
(2) La reducció vocàlica pròpia d'alguns dialectes del català sol trigar a aplicar-se o pot no arribar a aplicar-se en alguns manlleus, sobretot si són d'àmbit especialitzat. De fet, encara hi ha vacil·lació fins i tot en manlleus incorporats de fa segles.
Ex.: òpera, libido, soprano, karate

Note

  • 1. Per a evitar pronúncies errònies dels manlleus que no es llegeixen segons les regles del català, el TERMCAT recorre a un codi de dues lletres al costat de l'entrada, entre claudàtors, que indica quina és la llengua d'origen, com a guia per a la pronúncia.
    Ex.: FRANCÈS brie [fr]; ANGLÈS plug and play [en]; ITALIÀ a cappella [it]
  • 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Manlleus (1): Generalitats; CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims, i CRITERI Manlleus (5): Xenismes.
  • 3. Podeu consultar el document de criteri original, Manlleus: com es pronuncien?, en el web del TERMCAT
    (www.termcat.cat/en/node/1560).
0 CRITERI via pacificada, carrer de vianants, carrer de convivència, carrer de zona 30, carrer residencial o carrer de prioritat invertida? 0 CRITERI via pacificada, carrer de vianants, carrer de convivència, carrer de zona 30, carrer residencial o carrer de prioritat invertida?

<Transports>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI via pacificada, carrer de vianants, carrer de convivència, carrer de zona 30, carrer residencial o carrer de prioritat invertida?
  • es  (carrer de convivència) calle de prioridad invertida, n f
  • es  (carrer de convivència) calle residencial, n f
  • es  (carrer de vianants) calle peatonal, n f
  • es  (carrer de zona 30) calle de zona 30, n f
  • es  (via pacificada) calle pacificada, n f
  • fr  (carrer de convivència) rue d'ambiance, n f
  • fr  (carrer de vianants) rue piétonne, n f
  • fr  (carrer de vianants) rue piétonnière, n f
  • fr  (carrer de zona 30) rue en zone 30, n f
  • fr  (via pacificada) voie apaisée, n f
  • it  (carrer de convivència) strada residenziale, n f
  • it  (carrer de vianants) strada pedonale, n f
  • it  (carrer de zona 30) strada a zona 30, n f
  • it  (via pacificada) strada moderata, n f
  • en  (carrer de convivència) living street, n
  • en  (carrer de convivència) vibrant street, n
  • en  (carrer de vianants) pedestrian street, n
  • en  (carrer de zona 30) 20 mph street, n
  • en  (via pacificada) traffic-calmed street, n
  • en  (via pacificada) traffic-calmed way, n

<Transports > Mobilitat>

Definition
Tant via pacificada (nom femení), com carrer de vianants (nom masculí), com carrer de convivència (nom masculí) i com carrer de zona 30 (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *carrer residencial i *carrer de prioritat invertida.

- Una via pacificada és un carrer que ofereix unes condicions de trànsit, comoditat i seguretat pensades especialment per a afavorir el desplaçament a peu o en bicicleta, enfront dels mitjans de transport motoritzats. És, doncs, un terme que serveix per a referir-se de manera genèrica a totes les vies de trànsit que van en contra de la prioritat habitual dels vehicles de motor.
. L'equivalent castellà és calle pacificada; el francès, voie apaisée; l'italià, strada moderata, i els anglesos, traffic-calmed street i traffic-calmed way.

En canvi, els termes següents designen tipus concrets de vies pacificades:

- Els carrers de vianants són les vies pacificades destinades exclusivament al pas dels vianants.
. L'equivalent castellà és calle peatonal; els francesos, rue piétonne i rue piétonnière; l'italià, strada pedonale, i l'anglès, pedestrian street.

- Els carrers de convivència són les vies pacificades sense voreres en què vianants, bicicletes i vehicles de motor comparteixen la calçada, amb fortes restriccions de velocitat i d'aparcament per als vehicles motoritzats.
. Els equivalents castellans són calle de prioridad invertida i calle residencial; el francès, rue d'ambiance; l'italià, strada residenziale, i els anglesos, living street i vibrant street.

- Els carrers de zona 30 són les vies pacificades en què bicicletes i vehicles de motor comparteixen la calçada, amb una restricció de la velocitat màxima a 30 km/h, i els vianants disposen de voreres.
. L'equivalent castellà és calle de zona 30; el francès, rue en zone 30; l'italià, strada a zona 30, i l'anglès, 20 mph street.

Pel que fa a *carrer residencial i *carrer de prioritat invertida (formes utilitzades de vegades amb el sentit de carrer de convivència), no es consideren adequades pels motius següents:
- *carrer residencial (tot i que és anàleg a formes utilitzades en diverses llengües) no té el matís d'harmonia present en els originals anglesos living street i vibrant street i, a més, es pot confondre amb un carrer exclusivament d'habitatges, sense comerços ni altres serveis;
- *carrer de prioritat invertida és una forma llarga i no transparent, poc apta més enllà d'un àmbit tècnic.

Note

alternador alternador

<Components d'automoció>, <Maquinària i materials elèctrics>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  alternador, n m
  • ca  generador de corrent altern, n m
  • es  alternador
  • es  generador de corriente alterna
  • fr  alternateur
  • fr  génératrice à courant alternatif
  • en  alternating-current generator
  • en  alternator

<Indústria > Indústria mecànica > Components d'automoció>, <Indústria > Indústria electrònica i dels materials elèctrics > Maquinària i materials elèctrics>

apagada apagada

<Energia > Energia elèctrica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA i SOLER, Jordi; RIUS i ALCARAZ, Lluís; SOLER i CEREZO, Ester. Diccionari de l'empresa elèctrica. Barcelona: La Llar del Llibre, 1991. 154 p.
ISBN 84-7279-447-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  apagada, n f
  • es  apagón
  • fr  panne de courant
  • en  blackout
  • de  Netzausfall

<Energia elèctrica > Incidències i avaries>

Definition
Acció d'apagar-se els llums o de cessar la transmissió del corrent elèctric en un sector com a conseqüència d'una avaria o alguna altra circumstància accidental.
apagada apagada

<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la ciberseguretat [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/239>

  • ca  apagada, n f
  • es  apagón, n m
  • fr  panne d'électricité, n f
  • fr  panne de courant, n f
  • en  blackout, n

<Ciberseguretat > Tecnologia>

Definition
Acció d'apagar-se els llums o de cessar la transmissió del corrent elèctric com a conseqüència d'una avaria o alguna altra circumstància accidental.
arxiu corrent arxiu corrent

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  arxiu corrent, n m
  • ca  arxiu de l'exercici, n m
  • es  archivo corriente
  • fr  dossier courant
  • fr  dossier de l'exercice
  • en  current file

<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Suports físics i auxiliars>

ascendència ascendència

<Física > Meteorologia > Atmosfera>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  ascendència, n f
  • ca  corrent ascendent, n m
  • es  ascendencia, n f
  • es  corriente ascendente, n f
  • es  corriente de aire ascendente, n f
  • es  región de corrientes ascendentes, n f
  • fr  ascendance, n f
  • fr  courant ascendant, n m
  • en  lift, n
  • en  updraft, n
  • en  updraught, n

<Física > Meteorologia > Atmosfera>

Definition
Corrent de petites dimensions que es desplaça verticalment cap amunt.
ascendència ascendència

<Física > Meteorologia > Atmosfera>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  ascendència, n f
  • ca  corrent ascendent, n m
  • es  ascendencia, n f
  • es  corriente ascendente, n f
  • es  corriente de aire ascendente, n f
  • es  región de corrientes ascendentes, n f
  • fr  ascendance, n f
  • fr  courant ascendant, n m
  • en  lift, n
  • en  updraft, n
  • en  updraught, n

<Física > Meteorologia > Atmosfera>

Definition
Corrent de petites dimensions que es desplaça verticalment cap amunt.

<Física>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n f
  • es   n f
  • fr   n f
  • en   n

<Física > Electromagnetisme>

Definition

Note

base simple base simple

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  base simple, n f
  • es  base simple, n f
  • fr  prise de courant simple, n f
  • fr  prise simple, n f
  • en  single socket, n
  • eu  entxufe-oin bakun, n
  • eu  oin bakun, n

<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>