Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "tanasi" in all thematic areas
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca òliba de Manus, n f
- es lechuza de la Manus
- fr effraie de Manus
- en Manus owl
- de Manuseule
- nc Tyto manusi
<24.01 Ocells > Estrigiformes > Titònids>
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia a l'epiteli de canari, n f
- es alergia al epitelio de canario, n f
<Al·lergologia>
Note
- Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 105301000135101
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia a la femta de canari, n f
- ca al·lèrgia a l'evacuació de canari, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a les dejeccions de canari, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia als excrements de canari, n f sin. compl.
- es alergia a excrementos de canario, n f
<Al·lergologia>
Note
- Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 104701000135101
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia a la ploma de canari, n f
- es alergia a pluma de canario, n f
<Al·lergologia>
Note
- Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 100501000135102
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca alt tanana
- ca nabesna sin. compl.
- ca upper tanana sin. compl.
- cy Uchel Tanana
- cy Nabesna sin. compl.
- cy Upper tanana sin. compl.
- de Upper Tanana
- de Nabesna sin. compl.
- de Oberes Tanana sin. compl.
- en Upper Tanana
- en Nabesna sin. compl.
- es alto tanana
- es nabesna sin. compl.
- es upper tanana sin. compl.
- eu goi tananera
- eu nabesna sin. compl.
- eu upper tanana sin. compl.
- fr upper tanana
- fr haut tanana sin. compl.
- fr nabesna sin. compl.
- gl alto tanana
- gl nabesna sin. compl.
- gl upper tanana sin. compl.
- gn alto tanana
- gn nabesna sin. compl.
- gn upper tanana sin. compl.
- it tanana superiore
- it nabesna sin. compl.
- it upper tanana sin. compl.
- pt tanana superior
- pt nabesna sin. compl.
- pt upper tanana sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional>, <Amèrica > Canadà>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>
Definition
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
L'alt tanana té cinc dialectes: el de Nabesna, el de Tetlin, el de Northway, el de Scottie Creek (a Alaska), i el canadenc.
Tots els parlants d'alt tanana són d'edat avançada. La llengua ja no es transmet a les generacions joves, una característica de les llengües en vies d'extinció.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anagall, n m
- ca herba de caderneres, n f sin. compl.
- ca herba de canari, n f sin. compl.
- ca herba sabonera, n f sin. compl.
- ca morró blau, n m sin. compl.
- ca morró vermell, n m sin. compl.
- ca pic de gallina, n m sin. compl.
- ca tinya, n f sin. compl.
- ca alfàbrega borda, n f alt. sin.
- ca anagall blau, n m alt. sin.
- ca anagall de camp, n m alt. sin.
- ca anagall vermell, n m alt. sin.
- ca anagalls, n m pl alt. sin.
- ca borrissol, n m alt. sin.
- ca estrellada, n f alt. sin.
- ca gallinassa, n f alt. sin.
- ca herba de la pulmonia, n f alt. sin.
- ca marietes, n f pl alt. sin.
- ca mataconills, n m/f alt. sin.
- ca moragons, n m pl alt. sin.
- ca moragues, n f pl alt. sin.
- ca morró, n m alt. sin.
- ca morronets, n m pl alt. sin.
- ca morrons, n m pl alt. sin.
- ca morrons blaus, n m pl alt. sin.
- ca morrons vermells, n m pl alt. sin.
- ca morruts, n m pl alt. sin.
- ca pelosa blava, n f alt. sin.
- ca picapoll, n m alt. sin.
- ca sabonera, n f alt. sin.
- ca tinya borda, n f alt. sin.
- ca borró, n m var. ling.
- ca borrons, n m pl var. ling.
- ca morage, n f var. ling.
- ca murró, n m var. ling.
- ca murrons, n m pl var. ling.
- ca murrons blaus, n m pl var. ling.
- ca murrons vermells, n m pl var. ling.
- nc Anagallis arvensis L.
<Botànica > primulàcies>
Note
- Les denominacions morró blau i anagall blau s'apliquen a les races de flors d'un blau in tens, i morró vermell i anagall vermell a les races de fl ors vermelles.
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca arbre de Sant Ignasi, n m
- nc Strychnos ignati
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definition
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca arbre silvestre, n m
- es árbol bravío, n m
- fr arbre sauvage, n m
- eu tantai, n
<Fusteria > Materials > Fusta > Fusta massissa>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca atanàsia, n f
- nc Athanasia L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca baix tanana
- ca lower tanana sin. compl.
- ca minto sin. compl.
- ca tanana sin. compl.
- cy Isel Tanana
- cy Lower tanana sin. compl.
- cy Minto sin. compl.
- cy Tanana sin. compl.
- de Lower Tanana
- de Minto sin. compl.
- de Tanana sin. compl.
- de Unteres Tanana sin. compl.
- en Lower Tanana
- en Minto sin. compl.
- en Tanana sin. compl.
- es tanana bajo
- eu behe tananera
- eu lower tanana sin. compl.
- eu minto sin. compl.
- eu tanana sin. compl.
- fr lower tanana
- fr bas tanana sin. compl.
- fr minto sin. compl.
- fr tanana sin. compl.
- gl baixo tanana
- gl lower tanana sin. compl.
- gl minto sin. compl.
- gl tanana sin. compl.
- gn vájo tanana
- gn lower tanana sin. compl.
- gn minto sin. compl.
- gn tanana sin. compl.
- it basso tanana
- it lower tanana sin. compl.
- it minto sin. compl.
- it tanana sin. compl.
- pt tanana inferior
- pt lower tanana sin. compl.
- pt minto sin. compl.
- pt tanana sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>
Definition
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Els 30 parlants de baix tanana són tots adults grans. Les generacions joves ja no aprenen la llengua. Dos dels tres dialectes que la integraven, el chena i el salcha-goodpastor, es van extingir durant el darrer terç del segle XX. La llengua viu un procés d'extinció en fase molt avançada.
