Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "tanda" in all thematic areas

0 CRITERI deixa o donació? 0 CRITERI deixa o donació?

<Dret>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI deixa o donació?
  • es  (deixa) manda, n f
  • es  (donació) donación, n f
  • fr  (donació) donation, n f

<Dret > Dret civil>

Definition
Tant deixa com donació (tots dos, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- Una deixa (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una atribució singular d'un o més drets o coses ordenada en una disposició testamentària pel causant, és a dir, per la persona física la mort de la qual obre la successió en tot el seu patrimoni; la persona beneficiària ha de fer l'acceptació d'herència perquè el dret o la cosa passin a ser seus. Es tracta d'una forma pròpia del dret de successions.
. L'equivalent castellà és manda.

- Una donació (forma també recollida en el diccionari normatiu) és un acte de liberalitat pel qual el donant disposa a títol gratuït d'un dret o una cosa a favor d'algú altre, el donatari; el donatari ha d'acceptar la donació perquè el dret o la cosa passin a ser seus. Es tracta d'una forma pròpia del dret d'obligacions i contractes.
. L'equivalent castellà és donación, i el francès, donation.

Note

0 CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural 0 CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural

<Criteris>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural
  • ca  babaganuix, babaganuixos (EXEMPLE), n m
  • ca  blini, blinis (EXEMPLE), n m
  • ca  burca, burques (EXEMPLE), n m
  • ca  kelvin, kèlvins (EXEMPLE), n m
  • ca  kirsch, kirschs (EXEMPLE), n m
  • ca  lobby, lobbys (EXEMPLE), n m
  • ca  manga, mangues (EXEMPLE), n m
  • ca  mousse, mousses (EXEMPLE), n f
  • ca  ninja, ninges (EXEMPLE), n m
  • ca  nyoqui, nyoquis (EXEMPLE), n m
  • ca  play-off, play-offs (EXEMPLE), n m
  • ca  tanka, tankes (EXEMPLE), n f

<Criteris lingüístics > Formació per manlleu>

Definition
La flexió en plural dels manlleus introduïts en el sistema lingüístic català sol seguir les normes morfològiques habituals del català, és a dir que la forma plural es crea afegint al singular la marca -s, amb les variants -os i -es segons els casos; igualment, cal aplicar les modificacions gràfiques que siguin necessàries en català a les formes plurals resultants.

Ex.: kirsch --> kirschs
mousse --> mousses
play-off --> play-offs
babaganuix --> babaganuixos [Per la regla de formació del plural dels masculins aguts acabats en -x]
kelvin --> kèlvins [Per les regles d'accentuació del català]
tanka --> tankes [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona]
burca --> burques [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona i per evitar *burces]
manga --> mangues [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona i per evitar *manges]
ninja --> ninges [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona i per evitar *ninjes]

Aquest principi també és vàlid en els dos casos següents:
(1) Quan la llengua de partida segueix unes normes diferents per crear la forma de plural.
Ex.: lobby --> lobbys [Malgrat que en anglès sigui lobbies]
(2) Quan en la llengua de partida la forma agafada com a singular en català ja és en realitat un plural.
Ex.: nyoqui --> nyoquis [Malgrat que en italià gnocchi és la forma de plural del singular gnocco]
blini --> blinis [Malgrat que en rus blini és la forma de plural del singular blin]

El motiu és que un manlleu integrat en una llengua ja és una paraula d'aquesta llengua, de manera que no ha de seguir les normes de formació de plural de la llengua d'on prové sinó les normes de la llengua que l'utilitza, en aquest cas el català.

Note

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Manlleus (1): Generalitats; CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims; CRITERI Manlleus (5): Xenismes, i CRITERI Manlleus (6): Pronúncia.
  • 2. Podeu consultar els documents de criteris originals, Quin és el plural de ninja? I de lobby? I de play-off? (web del TERMCAT: www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/quin-plural-ninja-i-lobby-i-play) i Manlleus i calcs lingüístics en terminologia (apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT: arxiu.termcat.cat/criteris/manlleus-calcs.pdf).
ala ala

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de futbol [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/3/>

  • ca  ala, n f
  • ca  banda, n f
  • es  ala
  • fr  aile
  • it  ala
  • en  wing
  • de  Flügel

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Definition
Cadascuna de les dues parelles de jugadors formades per l'extrem i l'interior d'un mateix costat del camp de joc.
ala ala

<09 Esports de pilota > 03 Futbol>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  ala, n f
  • ca  banda, n f
  • es  ala
  • fr  aile
  • en  wing

<Esport > 09 Esports de pilota > 03 Futbol>

Definition
Cadascuna de les dues parelles de jugadors formades per l'extrem i l'interior d'un mateix costat del camp de joc.
aquesta tarda aquesta tarda

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  aquesta tarda, adv
  • es  esta tarde, adv
  • fr  cet après-midi, adv
  • pt  esta tarde, adv
  • en  this afternoon, adv

<Grans Magatzems > Expressions útils > Expressions de temps>

baiard baiard

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  baiard, n m
  • ca  civera, n f sin. compl.
  • es  andas, n f pl
  • es  angarrillas, n f pl
  • es  parihuelas, n f pl
  • es  angarilla, n f sin. compl.
  • es  parihuela, n f sin. compl.
  • fr  brancard, n m
  • fr  civière, n f
  • eu  anda, n
  • eu  arkux, n
  • eu  arkutx, n sin. compl.

<Fusteria > Construccions>

banda banda

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  banda, n f

<Pesca>

Definition
Cadascuna de les dues peces de xarxa que prolonguen l'embut d'un art d'arrossegament de fons.
Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  banda, n f
  • es  banda

<Física>

banda banda

<Ciències socials > Antropologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 153 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-05-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  banda, n f
  • es  banda
  • en  band

<Antropologia>

Definition
Grup humà compost per un nombre reduït d'individus, que té una estructura simple i flexible, i que està mancat d'un rol formal de lideratge i d'una estratificació social significativa.
banda banda

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  banda, n f
  • es  banda
  • fr  bague
  • en  band

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>