Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "terreta" in all thematic areas
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cabells d'àngel, n m pl
- ca serpeta, n f alt. sin.
- nc Cuscuta campestris Yunck.
<Botànica > convolvulàcies>
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca calibre, n m
- es terraja, n f
- fr trousseau, n m
- en strickle, n
- de Kluppe, n f
<Enginyeria>
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca canera, n f
- es perrera
- en kennel
<Policia > Infraestructura > Dependències>
Definition
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cap de frare, n m
- ca coroneta terrera, n f alt. sin.
- nc Globularia vulgaris L. subsp. vulgaris
- nc Globularia valentina Willk. var. ling.
- nc Globularia vulgaris L. subsp. valentina (Willk.) Mateo et Figuerola var. ling.
<Botànica > globulariàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cap de frare, n m
- ca coroneta terrera, n f alt. sin.
- nc Globularia vulgaris L. subsp. vulgaris
- nc Globularia valentina Willk. var. ling.
- nc Globularia vulgaris L. subsp. valentina (Willk.) Mateo et Figuerola var. ling.
<Botànica > globulariàcies>
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca capçaner, n m
- ca cavalló, n m
- ca esquena d'ase, n f
- ca serrera, n f
- es albardilla
- es mojinete
- fr chaperon
- en coping
- de Mauerabdeckung
- de Mauervordach
<Construcció>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca capçaner, n m
- ca cavalló, n m
- ca esquena d'ase, n f
- ca serrera, n f
- es albardilla, n f
- es mojinete, n m
- es caballete de muro, n m sin. compl.
- fr chainage de pignon (béton), n m
- en cap, n
- en coping, n
- en wall coping, n
- eu gailur, n
- eu horma-txapel, n
- eu isurarri, n
- eu txapel, n
<Fusteria > Construccions>
<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca capçat, n m
- es herrete
- fr ferret
- en aglet
- en tag
<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>
Definition
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca caps blancs, n m pl
- ca herba blanca, n f sin. compl.
- ca herba pixanera, n f sin. compl.
- ca pas de formiga, n m sin. compl.
- ca semprenflor, n m sin. compl.
- ca terrera, n f sin. compl.
- ca alís de mar, n m alt. sin.
- ca barba blanca, n f alt. sin.
- ca brosseta de floretes blanques, n f alt. sin.
- ca citró bord, n m alt. sin.
- ca escopinada, n f alt. sin.
- ca escopinades del dimoni, n f pl alt. sin.
- ca escopines de Crist, n f pl alt. sin.
- ca flor blanca, n f alt. sin.
- ca flor de gat, n f alt. sin.
- ca flor de mel, n f alt. sin.
- ca flor de terra, n f alt. sin.
- ca flor de vuit mesos, n f alt. sin.
- ca floreta de gos, n f alt. sin.
- ca herba de l'alacrà, n f alt. sin.
- ca herba de terra, n f alt. sin.
- ca herba fetgera, n f alt. sin.
- ca herba gafarronera, n f alt. sin.
- ca herba pedrera, n f alt. sin.
- ca herba terrera, n f alt. sin.
- ca herbamel, n f alt. sin.
- ca llagrimetes, n f pl alt. sin.
- ca miramar, n m/f alt. sin.
- ca morrissà, n m alt. sin.
- ca morrissà bord, n m alt. sin.
- ca morrissà de jardí, n m alt. sin.
- ca morritort menut, n m alt. sin.
- ca morrotort, n m alt. sin.
- ca murrissà, n m alt. sin.
- ca murrissà bord, n m alt. sin.
- ca pica-pica, n f alt. sin.
- ca pixagossos, n m pl alt. sin.
- ca pixanera, n f alt. sin.
- ca pixat de gos, n m alt. sin.
- ca ravenell, n m alt. sin.
- ca ravenell de gafarró, n m alt. sin.
- ca ravenellet, n m alt. sin.
- ca ravenissa blanca, n f alt. sin.
- ca ravenissa borda, n f alt. sin.
- ca saliva del dimoni, n f alt. sin.
- ca salivada de monja, n f alt. sin.
- ca saliveta del Senyor, n f alt. sin.
- ca salivetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca borrissà, n m var. ling.
- ca escopinyes de Crist, n f pl var. ling.
- ca escupinyà, n f var. ling.
- ca escupinyaes del dimoni, n f pl var. ling.
- ca herba de l'alicrà, n f var. ling.
- ca marrissà bord, n m var. ling.
- ca morressà bord, n m var. ling.
- ca rabanell, n m var. ling.
- ca rabanellet, n m var. ling.
- ca ravanell de gafarró, n m var. ling.
- ca ravaníssia borda, n f var. ling.
- ca salivà de monja, n f var. ling.
- ca sempre-en-flor, n m var. ling.
- ca sempreenflor, n m var. ling.
- ca torrotito, n m var. ling.
- nc Alyssum maritimum (L.) Lam.
- nc Lobularia maritima (L.) Desv. sin. compl.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
Note
-
1. Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
2. MASCLANS indica que la denominació picapica pot tractar-se d'una confusió.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca caps blancs, n m pl
- ca herba blanca, n f sin. compl.
- ca herba pixanera, n f sin. compl.
- ca pas de formiga, n m sin. compl.
- ca semprenflor, n m sin. compl.
- ca terrera, n f sin. compl.
- ca alís de mar, n m alt. sin.
- ca barba blanca, n f alt. sin.
- ca brosseta de floretes blanques, n f alt. sin.
- ca citró bord, n m alt. sin.
- ca escopinada, n f alt. sin.
- ca escopinades del dimoni, n f pl alt. sin.
- ca escopines de Crist, n f pl alt. sin.
- ca flor blanca, n f alt. sin.
- ca flor de gat, n f alt. sin.
- ca flor de mel, n f alt. sin.
- ca flor de terra, n f alt. sin.
- ca flor de vuit mesos, n f alt. sin.
- ca floreta de gos, n f alt. sin.
- ca herba de l'alacrà, n f alt. sin.
- ca herba de terra, n f alt. sin.
- ca herba fetgera, n f alt. sin.
- ca herba gafarronera, n f alt. sin.
- ca herba pedrera, n f alt. sin.
- ca herba terrera, n f alt. sin.
- ca herbamel, n f alt. sin.
- ca llagrimetes, n f pl alt. sin.
- ca miramar, n m/f alt. sin.
- ca morrissà, n m alt. sin.
- ca morrissà bord, n m alt. sin.
- ca morrissà de jardí, n m alt. sin.
- ca morritort menut, n m alt. sin.
- ca morrotort, n m alt. sin.
- ca murrissà, n m alt. sin.
- ca murrissà bord, n m alt. sin.
- ca pica-pica, n f alt. sin.
- ca pixagossos, n m pl alt. sin.
- ca pixanera, n f alt. sin.
- ca pixat de gos, n m alt. sin.
- ca ravenell, n m alt. sin.
- ca ravenell de gafarró, n m alt. sin.
- ca ravenellet, n m alt. sin.
- ca ravenissa blanca, n f alt. sin.
- ca ravenissa borda, n f alt. sin.
- ca saliva del dimoni, n f alt. sin.
- ca salivada de monja, n f alt. sin.
- ca saliveta del Senyor, n f alt. sin.
- ca salivetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca borrissà, n m var. ling.
- ca escopinyes de Crist, n f pl var. ling.
- ca escupinyà, n f var. ling.
- ca escupinyaes del dimoni, n f pl var. ling.
- ca herba de l'alicrà, n f var. ling.
- ca marrissà bord, n m var. ling.
- ca morressà bord, n m var. ling.
- ca rabanell, n m var. ling.
- ca rabanellet, n m var. ling.
- ca ravanell de gafarró, n m var. ling.
- ca ravaníssia borda, n f var. ling.
- ca salivà de monja, n f var. ling.
- ca sempre-en-flor, n m var. ling.
- ca sempreenflor, n m var. ling.
- ca torrotito, n m var. ling.
- nc Alyssum maritimum (L.) Lam.
- nc Lobularia maritima (L.) Desv. sin. compl.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
Note
-
1. Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
2. MASCLANS indica que la denominació picapica pot tractar-se d'una confusió.
