Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "tronat" in all thematic areas
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca fet provat, n m
- es hecho probado, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca fet provat, n m
- es hecho probado, n m
<Dret processal>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca fet provat, n m
- es hecho probado
<Dret>
Definition
Note
- Àmbit: Inespecífic
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca forat d'encenalls, n m
- ca forat dels flocs, n m sin. compl.
- es lumbrera, n f
- fr embouchure, n f
- en throat, n
- eu argizulo
- eu escapement
- eu sabai-leiho
<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca forces aerotransportades, n f pl
- ca tropes aerotransportades, n f pl sin. compl.
- es fuerzas aerotransportadas
- es tropas aerotransportadas
- fr forces aéroportées
- fr troupes aéroportées
- it forze aviotrasportate
- it truppe aviotrasportate
- en airborne forces
- en airborne troops
- ar قوات محمولة جواً
<Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals>
Definition
Note
- Les forces aerotransportades estan formades per paracaigudistes i soldats que aterren al camp de batalla amb aeronaus i helicòpters.
<Indústria > Indústria metal·lúrgica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca fosa pigallada, n f
- es fundición atruchada
- fr fonte truitée
- it ghisa trotata
- en mottled cast iron
- en mottled iron
<Indústria > Indústria metal·lúrgica>
Definition
<Matemàtiques>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca fracció, n f
- ca trencat, n m sin. compl.
- es fracción
- es quebrado
- en fraction
<Matemàtiques>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca galzeran, n m
- ca boix marí, n m sin. compl.
- ca brusc, n m sin. compl.
- ca cirerer de Betlem, n m sin. compl.
- ca cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
- ca cirereta del bon pastor (fruit), n f sin. compl.
- ca gallaret, n m sin. compl.
- ca galleran, n m sin. compl.
- ca herba de Sant Bonifaci, n f sin. compl.
- ca mataaranyes, n f sin. compl.
- ca boix mascle, n m alt. sin.
- ca brusc punxenc, n m alt. sin.
- ca bruscol, n m alt. sin.
- ca búfol, n m alt. sin.
- ca cirer de Betlem, n m alt. sin.
- ca cirerer de guinda, n m alt. sin.
- ca cirereta del bon pastor, n f alt. sin.
- ca cireretes, n f pl alt. sin.
- ca cireretes de Betlem, n f pl alt. sin.
- ca cireretes del bon pastor, n f pl alt. sin.
- ca cireretes guindes, n f pl alt. sin.
- ca coeta, n f alt. sin.
- ca cuetes de tro, n f pl alt. sin.
- ca gallerans, n m pl alt. sin.
- ca galzeran petit, n m alt. sin.
- ca galzerans, n m pl alt. sin.
- ca gamó tronador, n m alt. sin.
- ca guindes del bon pastor, n f pl alt. sin.
- ca herba de l'erisipela, n f alt. sin.
- ca herba erisipelera, n f alt. sin.
- ca llorer bord, n m alt. sin.
- ca mata marina, n f alt. sin.
- ca picaaranyes, n f alt. sin.
- ca picapuces, n m/f alt. sin.
- ca rusc, n m alt. sin.
- ca brusca, n f var. ling.
- ca brusco, n m var. ling.
- ca ciderer de betlem, n m var. ling.
- ca cideretes del bon pastor, n f pl var. ling.
- ca cideretes guindes, n f pl var. ling.
- ca cirerer de guinga, n m var. ling.
- ca cireretes gringues, n f pl var. ling.
- ca cireretes guingues, n f pl var. ling.
- ca datzerà, n m var. ling.
- ca galceran, n m var. ling.
- ca gallagans, n m pl var. ling.
- ca gallaran, n m var. ling.
- ca gallaranc, n m var. ling.
- ca gallarancs, n m pl var. ling.
- ca galleranc, n m var. ling.
- ca galserà, n m var. ling.
- ca galseran, n m var. ling.
- ca galtzeran, n m var. ling.
- ca galzerà, n m var. ling.
- ca gamó tronaor, n m var. ling.
- ca garseran, n m var. ling.
- ca gaseran, n m var. ling.
- ca gassarà, n m var. ling.
- ca gasserà, n m var. ling.
- ca gatzeran, n m var. ling.
- ca guingues del bon pastor, n f pl var. ling.
- ca herba de la erisipela, n f var. ling.
- ca herba disipelera, n f var. ling.
- ca herba erisispelera, n f var. ling.
- ca mataranyes, n f var. ling.
- ca trebo, n m var. ling.
- nc Ruscus aculeatus L.
<Botànica > liliàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca galzeran, n m
- ca boix marí, n m sin. compl.
- ca brusc, n m sin. compl.
- ca cirerer de Betlem, n m sin. compl.
- ca cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
- ca cirereta del bon pastor (fruit), n f sin. compl.
- ca gallaret, n m sin. compl.
- ca galleran, n m sin. compl.
- ca herba de Sant Bonifaci, n f sin. compl.
- ca mataaranyes, n f sin. compl.
- ca boix mascle, n m alt. sin.
- ca brusc punxenc, n m alt. sin.
- ca bruscol, n m alt. sin.
- ca búfol, n m alt. sin.
- ca cirer de Betlem, n m alt. sin.
- ca cirerer de guinda, n m alt. sin.
- ca cirereta del bon pastor, n f alt. sin.
- ca cireretes, n f pl alt. sin.
- ca cireretes de Betlem, n f pl alt. sin.
- ca cireretes del bon pastor, n f pl alt. sin.
- ca cireretes guindes, n f pl alt. sin.
- ca coeta, n f alt. sin.
- ca cuetes de tro, n f pl alt. sin.
- ca gallerans, n m pl alt. sin.
- ca galzeran petit, n m alt. sin.
- ca galzerans, n m pl alt. sin.
- ca gamó tronador, n m alt. sin.
- ca guindes del bon pastor, n f pl alt. sin.
- ca herba de l'erisipela, n f alt. sin.
- ca herba erisipelera, n f alt. sin.
- ca llorer bord, n m alt. sin.
- ca mata marina, n f alt. sin.
- ca picaaranyes, n f alt. sin.
- ca picapuces, n m/f alt. sin.
- ca rusc, n m alt. sin.
- ca brusca, n f var. ling.
- ca brusco, n m var. ling.
- ca ciderer de betlem, n m var. ling.
- ca cideretes del bon pastor, n f pl var. ling.
- ca cideretes guindes, n f pl var. ling.
- ca cirerer de guinga, n m var. ling.
- ca cireretes gringues, n f pl var. ling.
- ca cireretes guingues, n f pl var. ling.
- ca datzerà, n m var. ling.
- ca galceran, n m var. ling.
- ca gallagans, n m pl var. ling.
- ca gallaran, n m var. ling.
- ca gallaranc, n m var. ling.
- ca gallarancs, n m pl var. ling.
- ca galleranc, n m var. ling.
- ca galserà, n m var. ling.
- ca galseran, n m var. ling.
- ca galtzeran, n m var. ling.
- ca galzerà, n m var. ling.
- ca gamó tronaor, n m var. ling.
- ca garseran, n m var. ling.
- ca gaseran, n m var. ling.
- ca gassarà, n m var. ling.
- ca gasserà, n m var. ling.
- ca gatzeran, n m var. ling.
- ca guingues del bon pastor, n f pl var. ling.
- ca herba de la erisipela, n f var. ling.
- ca herba disipelera, n f var. ling.
- ca herba erisispelera, n f var. ling.
- ca mataranyes, n f var. ling.
- ca trebo, n m var. ling.
- nc Ruscus aculeatus L.
<Botànica > liliàcies>
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca gandula, n f
- es hamaca, n f
- es tumbona, n f
- fr transat bébé, n m
- pt cama de rede, n f
- en baby bouncer, n
<Grans Magatzems > Seccions > Nadons i puericultura>
