Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "vaca" in all thematic areas

àcid aminocaproic àcid aminocaproic

<.FITXA REVISADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Farmacologia > Fàrmacs>, <Hematologia i hemoteràpia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  àcid aminocaproic, n m
  • ca  EACA, n m sigla
  • es  ácido aminocaproico, n m
  • es  ácido épsilon-aminocaproico, n m
  • es  EACA, n m sigla
  • fr  acide aminocaproïque, n m
  • fr  EACA, n m sigla
  • en  aminocaproic acid, n
  • en  epsilon-aminocaproic acid, n
  • en  EACA, n sigla
  • CAS  60-32-2

<.FITXA REVISADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Farmacologia > Fàrmacs>, <Hematologia i hemoteràpia>

Definition
Fàrmac hemostàtic antifibrinolític que inhibeix l'activació del plasminogen.

Note

  • L'àcid aminocaproic és emprat en la prevenció de les hemorràgies de l'hemofília, i després de les intervencions de pròstata i de cor. És d'origen sintètic.

    La denominació àcid aminocaproic és la forma catalana corresponent a la DCI.

    La sigla EACA correspon a l'equivalent anglès epsilon aminocaproic acid ('àcid aminocapropic èpsilon').
Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arvelles, n f
  • ca  tapissots, n m pl alt. sin.
  • ca  veça, n f alt. sin.
  • ca  veça borda, n f alt. sin.
  • ca  veça de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  vecera borda, n f alt. sin.
  • nc  Vicia sativa L. subsp. nigra (L.) Ehrh.
  • nc  Vicia angustifolia L. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

arvelles arvelles

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arvelles, n f
  • ca  tapissots, n m pl alt. sin.
  • ca  veça, n f alt. sin.
  • ca  veça borda, n f alt. sin.
  • ca  veça de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  vecera borda, n f alt. sin.
  • nc  Vicia sativa L. subsp. nigra (L.) Ehrh.
  • nc  Vicia angustifolia L. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arvellola, n f
  • ca  arvellola pirinenca, n f alt. sin.
  • ca  veça, n f alt. sin.
  • ca  vícia pirinenca, n f alt. sin.
  • nc  Vicia pyrenaica Pourr.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Note

  • MASCLANS recull la denominació arvellola per a Vicia pyrenaica i espècies afins.
arvellola arvellola

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arvellola, n f
  • ca  arvellola pirinenca, n f alt. sin.
  • ca  veça, n f alt. sin.
  • ca  vícia pirinenca, n f alt. sin.
  • nc  Vicia pyrenaica Pourr.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Note

  • MASCLANS recull la denominació arvellola per a Vicia pyrenaica i espècies afins.
baca baca

<Components d'automoció>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  baca, n f
  • es  baca
  • fr  galerie
  • en  basket carrier

<Indústria > Indústria mecànica > Components d'automoció>

baca baca

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  baca
  • ca  bongo sin. compl.
  • ca  nubaca sin. compl.
  • ca  yambasa del sud sin. compl.
  • de  Baca
  • de  Bango sin. compl.
  • de  Bongo sin. compl.
  • de  Nubaca sin. compl.
  • en  Baca
  • en  Bongo sin. compl.
  • en  Nubaca sin. compl.
  • en  Yambasa del sur sin. compl.
  • es  baca
  • es  bongo sin. compl.
  • es  nubaca sin. compl.
  • es  yambasa del sur sin. compl.
  • eu  baca
  • eu  bongo sin. compl.
  • eu  nubaca sin. compl.
  • eu  yambasa del sur sin. compl.
  • fr  nubaca
  • fr  baca sin. compl.
  • fr  bango sin. compl.
  • fr  bongo sin. compl.
  • fr  yambassa du Sud sin. compl.
  • gl  baca
  • gl  bongo sin. compl.
  • gl  nubaca sin. compl.
  • gl  yambasa do sur sin. compl.
  • it  baca
  • it  bongo sin. compl.
  • it  nubaca sin. compl.
  • it  yambasa del sur sin. compl.
  • nl  Baca
  • nl  Bango sin. compl.
  • nl  Bongo sin. compl.
  • nl  Nubaca sin. compl.
  • pt  baca
  • pt  bongo sin. compl.
  • pt  nubaca sin. compl.
  • pt  yambasa del sur sin. compl.

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Camerun>

Definition
El baca és una de les varietats lingüístiques que s'inclouen dins el terme general yambassa. Aquest terme és utilitzat per a designar col·lectivament diversos grups ètnics que viuen al departament de Mbam (al sud del Camerun) i agrupa cinc varietats lingüístiques diferenciades però pròximes: el baca; el kalong, el mmala i l'elip; i el gunu. El territori tradicional del baca se situa al poble de Bongo, al cantó de Yangben.

Pel que fa al nombre de parlants del baca, les dades disponibles són molt divergents: segons alguns autors és d'unes 4.500 persones; altres fonts, en canvi, fan estimacions molt més a la baixa, unes 800.

El baca no s'ha de confondre amb el baka, parlat al nord del Camerun i que forma part de la família afroasiàtica.
baca baca

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  baca, n f
  • es  baca, n f
  • es  portaequipaje, n m
  • es  portaequipajes, n m
  • fr  galerie, n f
  • fr  porte-bagages, n m
  • en  luggage rack, n
  • de  Dachgepäckträger, n m

<Turisme > Transports>

Definition
Plataforma que s'acobla damunt el sostre d'un automòbil per a transportar-hi l'equipatge.
baca baca

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

  • ca  baca, n f
  • es  baca
  • es  portaequipaje
  • es  portaequipajes
  • fr  galerie
  • fr  porte-bagages
  • en  luggage rack

<Trànsit > Vehicle > Elements de seguretat>

Definition
Plataforma que s'acobla damunt el sostre d'un vehicle per a transportar-hi l'equipatge.
baciva baciva

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  baciva, adj
  • ca  buida, adj
  • es  vacía
  • fr  vide
  • en  empty

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definition
Dit de la femella que no ha quedat prenyada després d'haver estat muntada, però que pot quedar-hi o hi ha quedat altres vegades.