Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "vacu" in all thematic areas

pescar a la vaca pescar a la vaca

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  pescar a la vaca, v tr

<Pesca>

Definition
Pescar amb l'art de la vaca.
petador petador

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  petador, n m
  • ca  colitx, n m sin. compl.
  • ca  antil·lis de quatre fulles, n m alt. sin.
  • ca  fisantil·lis, n m/f alt. sin.
  • ca  llentia borda, n f alt. sin.
  • ca  llentia boscana, n f alt. sin.
  • ca  llentilla silvestre, n f alt. sin.
  • ca  petadors, n m pl alt. sin.
  • ca  trèvol de mamella, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de mamella de vaca, n m alt. sin.
  • nc  Anthyllis tetraphylla L.
  • nc  Physanthyllis tetraphylla (L.) Boiss. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  petador, n m
  • ca  colitx, n m sin. compl.
  • ca  antil·lis de quatre fulles, n m alt. sin.
  • ca  fisantil·lis, n m/f alt. sin.
  • ca  llentia borda, n f alt. sin.
  • ca  llentia boscana, n f alt. sin.
  • ca  llentilla silvestre, n f alt. sin.
  • ca  petadors, n m pl alt. sin.
  • ca  trèvol de mamella, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de mamella de vaca, n m alt. sin.
  • nc  Anthyllis tetraphylla L.
  • nc  Physanthyllis tetraphylla (L.) Boiss. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

plantatge gros plantatge gros

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  plantatge gros, n m
  • ca  plantatge, n m sin. compl.
  • ca  plantatge ample, n m sin. compl.
  • ca  bleda borda, n f alt. sin.
  • ca  coa de rata, n f alt. sin.
  • ca  coleta borda, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  grana de canari, n f alt. sin.
  • ca  llavor de puça, n f alt. sin.
  • ca  llengua de vaca, n f alt. sin.
  • ca  morro de bou, n m alt. sin.
  • ca  pelosella, n f alt. sin.
  • ca  pelussa, n f alt. sin.
  • ca  planta de les cinc costelles, n f alt. sin.
  • ca  plantatge bo, n m alt. sin.
  • ca  plantatge comú, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de fulla ampla, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de fulla gran, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de fulla grossa, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de fulla rodona, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de l'ample, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de la fulla ampla, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de llei, n m alt. sin.
  • ca  plantatge gran, n m alt. sin.
  • ca  plantatge major, n m alt. sin.
  • ca  plantatge pelut, n m alt. sin.
  • ca  plantatge rodó, n m alt. sin.
  • ca  llantaina, n f var. ling.
  • ca  morrodebou, n m var. ling.
  • ca  panyatge de fulla ampla, n m var. ling.
  • ca  pelusa, n f var. ling.
  • ca  pinosella, n f var. ling.
  • ca  plantage, n m var. ling.
  • ca  plantage de fulla grossa, n m var. ling.
  • ca  plantaina, n f var. ling.
  • ca  plantaine, n m/f var. ling.
  • nc  Plantago major L. subsp. major

<Botànica > plantaginàcies>

plantatge gros plantatge gros

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  plantatge gros, n m
  • ca  plantatge, n m sin. compl.
  • ca  plantatge ample, n m sin. compl.
  • ca  bleda borda, n f alt. sin.
  • ca  coa de rata, n f alt. sin.
  • ca  coleta borda, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  grana de canari, n f alt. sin.
  • ca  llavor de puça, n f alt. sin.
  • ca  llengua de vaca, n f alt. sin.
  • ca  morro de bou, n m alt. sin.
  • ca  pelosella, n f alt. sin.
  • ca  pelussa, n f alt. sin.
  • ca  planta de les cinc costelles, n f alt. sin.
  • ca  plantatge bo, n m alt. sin.
  • ca  plantatge comú, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de fulla ampla, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de fulla gran, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de fulla grossa, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de fulla rodona, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de l'ample, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de la fulla ampla, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de llei, n m alt. sin.
  • ca  plantatge gran, n m alt. sin.
  • ca  plantatge major, n m alt. sin.
  • ca  plantatge pelut, n m alt. sin.
  • ca  plantatge rodó, n m alt. sin.
  • ca  llantaina, n f var. ling.
  • ca  morrodebou, n m var. ling.
  • ca  panyatge de fulla ampla, n m var. ling.
  • ca  pelusa, n f var. ling.
  • ca  pinosella, n f var. ling.
  • ca  plantage, n m var. ling.
  • ca  plantage de fulla grossa, n m var. ling.
  • ca  plantaina, n f var. ling.
  • ca  plantaine, n m/f var. ling.
  • nc  Plantago major L. subsp. major

<Botànica > plantaginàcies>

porquet de Sant Antoni porquet de Sant Antoni

<Zoologia > Insectes>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  porquet de Sant Antoni, n m
  • es  cochinilla
  • es  cochinilla de humedad
  • es  vaca de San Antón
  • nc  Oniscus Asellus

<Zoologia > Insectes>

Definition
Nom donat a diversos crustacis isòpodes que habiten en llocs foscos i humits i que, davant el perill, es caragolen formant una boleta.
pota de vaca pota de vaca

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pota de vaca, n f
  • nc  Bauhinia sp. pl.

<Botànica > cesalpiniàcies>

pota de vaca pota de vaca

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pota de vaca, n f
  • nc  Bauhinia sp. pl.

<Botànica > cesalpiniàcies>

pota de vaca pota de vaca

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pota de vaca, n f
  • nc  Bauhinia grandiflora Juss.

<Botànica > cesalpiniàcies>

pota de vaca pota de vaca

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pota de vaca, n f
  • nc  Bauhinia grandiflora Juss.

<Botànica > cesalpiniàcies>