Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "vell��s" in all thematic areas

adenoma vellós adenoma vellós

<Anatomia patològica>, <Gastroenterologia>, <Oncologia i radioteràpia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  adenoma vellós, n m
  • ca  adenoma papil·lar, n m sin. compl.
  • ca  papil·loma vellós, n f sin. compl.
  • ca  tumor papil·lar del recte, n m sin. compl.
  • ca  tumor vellós, n m sin. compl.
  • es  adenoma velloso
  • fr  Adénom villeuse
  • en  villous adenoma

<Anatomia patològica>, <Gastroenterologia>, <Oncologia i radioteràpia>

Definition
Varietat de pòlip del recte o del còlon sigmoide, típicament sèssil, de grandària entre 0,15 i 12 cm, habitualment gros, de superfície finament lobulada (aspecte de coliflor), que evoluciona sovint vers la degeneració maligna. L'examen histopatològic demostra la presència de llargues projeccions d'epiteli papil·lar que emergeixen directament de la superfície mucosa. Hom hi detecta, en alguns casos, una secreció copiosa del tumor de fins a 3 litres diaris d'un líquid ric en sodi, clor i sobretot potassi, la qual cosa pot comportar un desequilibri hidroelectrolític greu.
assots de Crist assots de Crist

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  assots de Crist, n m pl
  • ca  assots de monja, n m pl alt. sin.
  • ca  cua de guineu, n f alt. sin.
  • ca  gitanes, n f pl alt. sin.
  • ca  moc d'indiot, n m alt. sin.
  • ca  moc de gall, n m alt. sin.
  • ca  moc de gall dindi, n m alt. sin.
  • ca  papagai, n m alt. sin.
  • ca  papagais, n m pl alt. sin.
  • ca  velluter, n m alt. sin.
  • ca  vellutera, n f alt. sin.
  • ca  vellutets, n m pl alt. sin.
  • ca  velluts, n m pl alt. sin.
  • ca  bellutets, n m pl var. ling.
  • ca  papagall, n m var. ling.
  • ca  papegalls, n m pl var. ling.
  • ca  velluteros de tres colors, n m pl var. ling.
  • nc  Amaranthus tricolor L.

<Botànica > amarantàcies>

cordons de gitana cordons de gitana

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cordons de gitana, n m pl
  • ca  moc de gall, n m sin. compl.
  • ca  assots de Crist, n m pl alt. sin.
  • ca  assots de monja, n m pl alt. sin.
  • ca  cua de guineu, n f alt. sin.
  • ca  gitanes, n f pl alt. sin.
  • ca  marxant, n m alt. sin.
  • ca  moc d'indiot, n m alt. sin.
  • ca  moc de gall dindi, n m alt. sin.
  • ca  papagai, n m alt. sin.
  • ca  vellut, n m alt. sin.
  • ca  velluter, n m alt. sin.
  • ca  vellutera, n f alt. sin.
  • ca  velluts, n m pl alt. sin.
  • ca  papagall, n m var. ling.
  • ca  velluteros, n m pl var. ling.
  • nc  Amaranthus caudatus L.

<Botànica > amarantàcies>

cori frondós cori frondós

<Anatomia > Embriologia>, <Ginecologia i obstetrícia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cori frondós, n m
  • ca  cori vellós, n m sin. compl.

<Anatomia > Embriologia>, <Ginecologia i obstetrícia>

Definition
Nom donat a l'estadi inicial de desenvolupament del cori en què tot ell és guarnit de nombroses vellositats, formant una autèntica membrana vellosa. A mesura que l'embrió creix, el cori es fa més gruixut i les vellositats desapareixen de la cara del cori que dona a la cavitat uterina (cori lleu), de manera que les vellositats resten restringides a la cara del cori que s'uneix a la decídua basal (cori frondós).
cresta de gall cresta de gall

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cresta de gall, n f
  • ca  vellut, n m sin. compl.
  • ca  velluter, n m alt. sin.
  • ca  vellutera, n f alt. sin.
  • ca  velluters, n m pl alt. sin.
  • ca  vellutets, n m pl alt. sin.
  • ca  velluts, n m pl alt. sin.
  • nc  Celosia argentea L. var. cristata (L.) Kuntze
  • nc  Celosia cristata L. sin. compl.

<Botànica > amarantàcies>

filago germànica filago germànica

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  filago germànica, n f
  • ca  filaguera piramidal, n f alt. sin.
  • ca  herba capsera, n f alt. sin.
  • ca  herba cotonera, n f alt. sin.
  • ca  herba del borm, n f alt. sin.
  • ca  velluts de plata, n m pl alt. sin.
  • ca  velluts de plata i or, n m pl alt. sin.
  • ca  filago germànic, n m var. ling.
  • ca  herba capcera, n f var. ling.
  • nc  Filago pyramidata L.
  • nc  Filago germanica L. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

gram pelut gram pelut

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gram pelut, n m
  • ca  gram vellós, n m alt. sin.
  • ca  margall marí, n m alt. sin.
  • ca  ordi marítim, n m alt. sin.
  • ca  ordi salvatge, n m alt. sin.
  • ca  trauca-sacs, n m alt. sin.
  • ca  gram villòs, n m var. ling.
  • ca  trauca sacs, n m var. ling.
  • nc  Hordeum marinum Huds.
  • nc  Hordeum maritimum Stokes var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

moll reial moll reial

<Zoologia > Peixos>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  moll reial, n m
  • ca  anfós, n m sin. compl.
  • ca  escanyavelles, n m sin. compl.
  • ca  mare d'anfós, n f sin. compl.
  • ca  mare d'arfa, n f sin. compl.
  • ca  mare de moll, n f sin. compl.
  • ca  mare del moll, n f sin. compl.
  • ca  moll anfós, n m sin. compl.
  • ca  moll fanguer, n m sin. compl.
  • ca  moret vermell, n m sin. compl.
  • ca  peix rei, n m sin. compl.
  • ca  rei, n m sin. compl.
  • ca  rei d'anfós, n m sin. compl.
  • ca  reiet, n m sin. compl.
  • ca  roger, n m sin. compl.
  • ca  escanya-velles, n m var. ling.
  • ca  escañya-veyas, n m var. ling.
  • ca  mare d'anfòs, n f var. ling.
  • ca  moll fangué, n m var. ling.
  • ca  moll real, n m var. ling.
  • ca  moll reyal, n m var. ling.
  • ca  moret vermey, n m var. ling.
  • ca  muret vermell, n m var. ling.
  • ca  rey, n m var. ling.
  • ca  reyet, n m var. ling.
  • ca  rocher, n m var. ling.
  • ca  roiger, n m var. ling.
  • nc  Apogon imberbis
  • nc  Apogon rex Mullo var. ling.
  • nc  Apogon rex mullorum var. ling.
  • nc  Apogon rex-mullorum var. ling.
  • nc  Mullus imberbis var. ling.
  • es  cardenal
  • es  rey de los salmonetes
  • es  salmonete real
  • fr  castagnole rouge
  • fr  coq
  • fr  roi des rougets
  • en  cardinal fish

<Peixos > Apogònids>

pericarditis vellosa pericarditis vellosa

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia > Histologia>, <Cardiologia>, <Hematologia i hemoteràpia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  pericarditis vellosa, n f
  • ca  cor vellós, n m sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia > Histologia>, <Cardiologia>, <Hematologia i hemoteràpia>

Definition
Pericarditis que té exsudats de fibrina en la superfície externa del pericardi.
plec vellós plec vellós

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia > Histologia>, <Gastroenterologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  plec vellós, n m

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia > Histologia>, <Gastroenterologia>

Definition
Cadascun dels plecs mucosos de la regió prepilòrica de l'estómac.