Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "vespre" in all thematic areas

a posteriori a posteriori

<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>

  • la  a posteriori, adv
  • ca  a posteriori, adv
  • ca  després, adv
  • ca  posteriorment, adv
  • es  a posteriori, adv
  • es  de lo posterior, adv
  • es  después, adv
  • es  posteriormente, adv
  • es  tras comprobación, adv

<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>

Definition
Significat literal: A partir de l'experiència, després d'ésser comprovat.

Note

  • Locució entrada com a llatinisme en el diccionari normatiu de l'IEC. S'utilitza preferentment amb valor lògic de posterioritat. Si es fa servir amb valor temporal, és preferible recórrer a una forma equivalent. Es complementa semànticament amb a priori.
    Exemple: Perquè correm el risc d'haver d'actuar després a posteriori, com ens ha passat amb les empreses de treball temporal, que poden ser un bon mecanisme per actuar en unes necessitats que té el mercat i que la seva deriva negativa ha donat lloc a situacions que ningú volem.
    També és possible l'ús adjectiu d'aquesta locució.
    Exemple: Un raonament a posteriori.
abdomen abdomen

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  abdomen, n m
  • ca  ventre, n m sin. compl.
  • es  abdomen
  • es  vientre
  • en  abdomen
  • en  belly
  • en  venter
  • TA  abdomen

<Anatomia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abellera, n f
  • ca  abelles, n f pl sin. compl.
  • ca  botons de gos, n m pl sin. compl.
  • ca  flor d'abella, n f sin. compl.
  • ca  herba abellera, n f sin. compl.
  • ca  herba melera, n f sin. compl.
  • ca  mosquera, n f sin. compl.
  • ca  mosques, n f pl sin. compl.
  • ca  sabatetes de la Mare de Déu, n f pl sin. compl.
  • ca  sabatetes del Nen Jesús, n f pl sin. compl.
  • ca  abelleres, n f pl alt. sin.
  • ca  botonets de gos, n m pl alt. sin.
  • ca  mosques d'ase, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatetes, n f pl alt. sin.
  • ca  vespes, n f pl alt. sin.
  • nc  Ophrys sp. pl.

<Botànica > orquidàcies>

abellera groga abellera groga

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abellera groga, n f
  • ca  vespes, n f pl sin. compl.
  • ca  abella groga, n f alt. sin.
  • ca  abellera, n f alt. sin.
  • ca  abelles grogues, n f pl alt. sin.
  • ca  abelletes grogues, n f pl alt. sin.
  • ca  mosques grogues, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • nc  Ophrys lutea Cav.

<Botànica > orquidàcies>

acció coercitiva acció coercitiva

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  acció coercitiva, n f
  • ca  mesura coercitiva, n f
  • es  acción coercitiva
  • es  medida coercitiva
  • fr  action coercitive
  • fr  mesure coercitive
  • en  coercive action
  • en  enforcement action
  • en  enforcement measure

<Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals>

Definition
Acció que té com a objectiu provocar un canvi sobre una situació determinada o sobre el comportament d'un actor internacional.

Note

  • 1. Són exemples d'accions coercitives la ruptura de relacions diplomàtiques o l'ús de la força militar.
  • 2. D'acord amb el capítol VII de la Carta de les Nacions Unides, en els casos més greus aquesta organització pot recórrer a una acció coercitiva per a restablir o mantenir la pau internacional.
acumulador hidràulic de bufeta acumulador hidràulic de bufeta

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Sistemes i màquines de fluids>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  acumulador hidràulic de bufeta, n m
  • es  acumulador de vejiga
  • es  calderín de vejiga
  • fr  accumulateur à vessie
  • en  bag-type accumulator
  • en  bladder accumulator

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Sistemes i màquines de fluids>

agulla mesura agulla mesura

<Enginyeria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  agulla mesura, n f
  • es  aguja medida, n f
  • fr  aiguille mesure, n f
  • en  needle measurement, n
  • de  Nadel Messung, n f

<Enginyeria>

agulleta espinosa agulleta espinosa

<Zoologia > Peixos>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulleta espinosa, n f
  • ca  agulleta d'alta mar, n f sin. compl.
  • ca  bruixa, n f sin. compl.
  • ca  serp, n f sin. compl.
  • ca  serpetí, n m sin. compl.
  • ca  sèrp, n f var. ling.
  • nc  Syngnathus phlegon
  • nc  Siphostoma pelagica var. ling.
  • es  aguja
  • fr  anguille vesarde
  • en  pipe-fish
  • de  Seenadel

<Peixos > Singnàtids>

Note

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - serp (DCVB-E): Mallorca

    - sèrp (RPCE3): Mallorca

    - serpetí (RPCE3): Mallorca
alció venerat alció venerat

<Zoologia > Ocells>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  alció venerat, n m
  • es  alción venerado de Tahití
  • fr  martin-chasseur vénéré
  • en  Tahiti kingfisher
  • de  Tahitiliest
  • nc  Todiramphus veneratus

<31.06 Ocells > Coraciformes > Alcedínids>

aligot vesper cuallarg aligot vesper cuallarg

<Zoologia > Ocells>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  aligot vesper cuallarg, n m
  • es  milano colilargo
  • fr  bondrée à longue queue
  • en  long-tailed honey-buzzard
  • de  Langschwanzweih
  • nc  Henicopernis longicauda

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>