Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cirerer de guineu, n m
ca cirerer de Santa Llúcia, n m sin. compl.
ca macaleu, n m sin. compl.
ca cirer amarg, n m alt. sin.
ca cirer bord, n m alt. sin.
ca cirer de guilla, n m alt. sin.
ca cirer de guineu, n m alt. sin.
ca cirerer bord, n m alt. sin.
ca cirerer de moixó, n m alt. sin.
ca cireres de moixó, n f pl alt. sin.
ca cireres de Sant Llúcia, n f pl alt. sin.
ca cornera, n f alt. sin.
ca llúcia, n f alt. sin.
ca peu del cirerer, n m alt. sin.
ca prunera borda, n f alt. sin.
ca verprú, n m alt. sin.
ca aviprú, n m var. ling.
ca macaleba, n f var. ling.
ca micaleu, n m var. ling.
ca varprú, n m var. ling.
ca velprú, n m var. ling.
ca vemprú, n m var. ling.
ca verdprú, n m var. ling.
ca vèrprú, n m var. ling.
ca verprun, n m var. ling.
ca viprú, n m var. ling.
nc Prunus mahaleb L.
nc Cerasus mahaleb (L.) Mill. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cirerer de guineu, n m
ca cirerer de Santa Llúcia, n m sin. compl.
ca macaleu, n m sin. compl.
ca cirer amarg, n m alt. sin.
ca cirer bord, n m alt. sin.
ca cirer de guilla, n m alt. sin.
ca cirer de guineu, n m alt. sin.
ca cirerer bord, n m alt. sin.
ca cirerer de moixó, n m alt. sin.
ca cireres de moixó, n f pl alt. sin.
ca cireres de Sant Llúcia, n f pl alt. sin.
ca cornera, n f alt. sin.
ca llúcia, n f alt. sin.
ca peu del cirerer, n m alt. sin.
ca prunera borda, n f alt. sin.
ca verprú, n m alt. sin.
ca aviprú, n m var. ling.
ca macaleba, n f var. ling.
ca micaleu, n m var. ling.
ca varprú, n m var. ling.
ca velprú, n m var. ling.
ca vemprú, n m var. ling.
ca verdprú, n m var. ling.
ca vèrprú, n m var. ling.
ca verprun, n m var. ling.
ca viprú, n m var. ling.
nc Prunus mahaleb L.
nc Cerasus mahaleb (L.) Mill. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca clivellat del nesprer, n m
ca pigat del nesprer, n m
es moteado del níspero, n m

<Agricultura > Fitopatologia>

Definition

Malaltia del nesprer causada pel fong Fusicladium eriobotryae, caracteritzada pel desenvolupament de lesions maculars, generalment a les fulles o als fruits, o fissures als fruits.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca colibrí d'Atacama, n m
es colibrí del Atacama
fr colibri vesper
en Oasis hummingbird
de Atacamakolibri
nc Rhodopis vesper

<11.08 Ocells > Caprimulgiformes > Troquílids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca colibrí d'Atacama, n m
es colibrí del Atacama
fr colibri vesper
en Oasis hummingbird
de Atacamakolibri
nc Rhodopis vesper

<11.08 Ocells > Caprimulgiformes > Troquílids>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca compàs, n m
es compás
fr mesure
en time signature

<Música > Teoria de la música>

Definition

Gran unitat de mesura del temps musical en funció de la disposició dels accents i el conjunt de valors mètrics que hi són compresos, gràficament representats, des del segle XVI, entre dues ratlles verticals sobre tot el pentagrama, dites precisament barres de compàs.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca compositor | compositora, n m, f
ca mestre | mestra, n m, f sin. compl.
es compositor | compositora
es maestro | maestra
en composer
en maestro

<Música>

Definition

Persona que compon obres musicals.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca consolda major, n f
ca consolda, n f alt. sin.
ca herba puntera, n f alt. sin.
ca llengua de vaca, n f alt. sin.
ca matafoc, n m alt. sin.
ca matafoc sempre viu, n m alt. sin.
ca nualós, n m alt. sin.
ca orella d'ase, n f alt. sin.
ca símfit, n m alt. sin.
ca símfit major, n m alt. sin.
ca consolta, n f var. ling.
ca consolva, n f var. ling.
ca consolva major, n f var. ling.
ca consuelda major, n f var. ling.
ca consulta, n f var. ling.
ca matafoc semperviu, n m var. ling.
ca matafoc semprevia, n m var. ling.
ca nualos, n m var. ling.
ca selavat, n m var. ling.
ca sinfit, n m var. ling.
ca sínfit, n m var. ling.
ca sinfit major, n m var. ling.
nc Symphytum officinale L.

<Botànica > boraginàcies>

Note

Selavat és un nom alguerès provinent del sard selabatu.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca consolda major, n f
ca consolda, n f alt. sin.
ca herba puntera, n f alt. sin.
ca llengua de vaca, n f alt. sin.
ca matafoc, n m alt. sin.
ca matafoc sempre viu, n m alt. sin.
ca nualós, n m alt. sin.
ca orella d'ase, n f alt. sin.
ca símfit, n m alt. sin.
ca símfit major, n m alt. sin.
ca consolta, n f var. ling.
ca consolva, n f var. ling.
ca consolva major, n f var. ling.
ca consuelda major, n f var. ling.
ca consulta, n f var. ling.
ca matafoc semperviu, n m var. ling.
ca matafoc semprevia, n m var. ling.
ca nualos, n m var. ling.
ca selavat, n m var. ling.
ca sinfit, n m var. ling.
ca sínfit, n m var. ling.
ca sinfit major, n m var. ling.
nc Symphytum officinale L.

<Botànica > boraginàcies>

Note

Selavat és un nom alguerès provinent del sard selabatu.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca contrastar mesura, v tr
es contrastar medida, v tr
fr étalonner mesure, v tr
en contrast, to measurement, to, v tr
de eichen Messung, v tr

Basic search

Advanced search

Results for "vespre" in all thematic areas

Definition

Definition

Definition

Note

Note