Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "vespre" in all thematic areas

document mestre document mestre

<TIC > Informàtica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  document mestre
  • en  master document

<Localització > Fraseologia>

element de sortida element de sortida

<Empresa > Gestió de la qualitat>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 9000:2015 Sistemes de gestió de la qualitat. Principis bàsics i vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 9000:2015).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 66 Gestió de la Qualitat i Avaluació de la Conformitat, la secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb UNE per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de la Càtedra UNESCO de Direcció Universitària de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Els equivalents italians, gallecs, portuguesos i romanesos procedeixen de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Terminologia de gestió de la qualitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/113/>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca  element de sortida, n m
  • es  salida, n f
  • fr  élément de sortie, n m
  • gl  elemento de saída, n m
  • it  risultato, n m
  • pt  resultado, n m
  • ro  element de ieşire, n n
  • en  output, n

<Gestió de la qualitat > Sistemes de gestió>

Definition
Resultat d'un procés.

Note

  • El fet que un element de sortida d'una organització sigui un producte o un servei depèn de la preponderància de les característiques relacionades; per exemple, una pintura que es posa en venda en una galeria és un producte, mentre que el subministrament d'una pintura encarregada és un servei; una hamburguesa comprada en una botiga minorista és un producte, mentre que una hamburguesa que es demana i se serveix en un restaurant forma part d'un servei.
esperi's un moment si us plau, que vaig a buscar l'encarregat esperi's un moment si us plau, que vaig a buscar l'encarregat

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  esperi's un moment si us plau, que vaig a buscar l'encarregat
  • es  espere un momento por favor, voy a buscar al encargado
  • fr  attendez un moment s'il vous plaît, je vais appeler le gérant
  • pt  aguarde um momento, por favor Vou chamar o chefe
  • en  could you wait a moment, please? I'll go and get the manager

<Grans Magatzems > Conversa>

esprue esprue

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Source term image

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  esprue
  • en  sprue

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell digestiu>

esprue esprue

<Odontoestomatologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  esprue, n m
  • en  sprue

<Odontoestomatologia>

Definition
En odontologia, forat a través del qual és abocat un metall o cera fosa per tal d'omplir un motlle protètic.

Note

  • La denominació esprue prové de l'holandès spruw 'afta'.
esprue esprue

<Malalties i síndromes>, <Endocrinologia i nutrició>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  esprue, n m
  • ca  caquèxia aftosa, n f sin. compl.
  • ca  psilosi, n f sin. compl.
  • en  sprue

<Malalties i síndromes>, <Endocrinologia i nutrició>

Definition
Síndrome produïda per una mala absorció dels greixos, amb acumulació d'aquests als budells i esteatorrea. Apareixen també aftes bucals, estomatitis, meteorisme i aprimament.

Note

  • La denominació esprue prové de l'holandès spruw 'afta'.
  • La denominació es considera obsoleta.
esprue no tropical esprue no tropical

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Source term image

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  esprue no tropical
  • en  nontropical sprue

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell digestiu>

esprue tropical esprue tropical

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Source term image

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  esprue tropical
  • en  tropical sprue

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell digestiu>

estómac estómac

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  estómac, n m
  • ca  gaster, n m sin. compl.
  • ca  ventre, n m sin. compl.
  • ca  ventrell, n m sin. compl.
  • es  estómago
  • fr  estomac
  • en  stomach

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Definition
Porció dilatada del tub digestiu on s'esdevé la quimificació dels aliments. En l'home té forma de gaita i és entre l'esòfag i el duodè. És un òrgan distendible, amb una capacitat d'entre 1.000 i 1.500 ml. La part proximal, el càrdies, és muscular i fa la funció d'esfínter gastroesofàgic. A la porció perifèrica hi ha una zona rica en glàndules enzímiques, el fons. La resta és anomenada cos. La part distal, el pílor, també conté moltes fibres musculars i fa d'esfínter gastroduodenal. L'estómac, en conjunt, és corbat; la seva vora dreta, superior, còncava, és la curvatura menor, i l'esquerra, inferior, convexa, la curvatura major. La seva paret té quatre capes, de fora a dintre: capa serosa (peritoneu), capa muscular (amb fibres longitudinals, obliqües i circulars), capa submucosa i capa mucosa (que conté les glàndules). La missió de l'estómac consisteix a rebre els aliments ja mastegats i insalivats, barrejar-los amb el suc gàstric (compost d'àcid clorhídric, pepsina i altres enzims), retenir-los el temps suficient per a facilitar l'acció d'aquest suc i buidar-los a un ritme apropiat a través del pílor; el peristaltisme contribueix tant a la barreja de l'aliment com al buidatge del quim format.

Note

  • La denominació estómac prové del grec stómachos.
  • La denominació gaster és un hel·lenisme.
estomatitis de l'esprue estomatitis de l'esprue

<Endocrinologia i nutrició>, <Odontoestomatologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  estomatitis de l'esprue, n f

<Endocrinologia i nutrició>, <Odontoestomatologia>

Definition
Estomatitis localitzada a la punta de la llengua, que hom observa en l'esprue, caracteritzada per la presència de plaques atròfiques amb les papil·les llises i, ocasionalment d'úlceres.