temperament
temperament
- ca temperament, n m
- es temperamento
- fr tempérament
- en temperament
Definition
Forma innata característica d'experimentar, d'una manera total, les relacions amb el medi social o de respondre-hi.
Note
-
1. Forma part de la constitució i a diferència del caràcter, que representa la personalitat aparent, superficial i fàcilment observable, el temperament correspon als nivells més profunds de la persona i roman sempre pràcticament invariable.
2. En l'anamnesi homeopàtica interessa posar al descobert el temperament del pacient, i no tant el caràcter, perquè permet arribar a una indicació més fiable del remei adequat per al seu tractament.
