Back to top
a'uwen a'uwen

Je > Branca central o akwen, Amèrica > Brasil

  • ca  akwe-xerente
  • ca  a'uwen sin. compl.
  • ca  akwen sin. compl.
  • ca  awen sin. compl.
  • ca  sherente sin. compl.
  • ca  xerente sin. compl.
  • ca  xerenti sin. compl.
  • cod  akwe
  • ar  أكوي شيرينتي
  • cy  Akwe-xerente
  • cy  A'uwen sin. compl.
  • cy  Akwen sin. compl.
  • cy  Awen sin. compl.
  • cy  Sherente sin. compl.
  • cy  Xerente sin. compl.
  • cy  Xerenti sin. compl.
  • de  Akwe-Sherente
  • de  A'uwen sin. compl.
  • de  Akwen sin. compl.
  • de  Awen sin. compl.
  • de  Sherente sin. compl.
  • de  Xerente sin. compl.
  • de  Xerenti sin. compl.
  • en  Akwe-Xerénte
  • en  A'uwe sin. compl.
  • en  A'we sin. compl.
  • en  Akwen sin. compl.
  • en  Sherente sin. compl.
  • en  Sherenté sin. compl.
  • en  Xerente sin. compl.
  • en  Xerenti sin. compl.
  • es  akwe-xerente
  • es  a'uwen sin. compl.
  • es  akwen sin. compl.
  • es  awen sin. compl.
  • es  sherente sin. compl.
  • es  xerente sin. compl.
  • es  xerenti sin. compl.
  • eu  akwe-xerenteera
  • eu  a'uwen sin. compl.
  • eu  akwen sin. compl.
  • eu  awen sin. compl.
  • eu  sherente sin. compl.
  • eu  xerente sin. compl.
  • eu  xerenti sin. compl.
  • fr  akwe-Xerente
  • fr  a'uwen sin. compl.
  • fr  akwen sin. compl.
  • fr  awen sin. compl.
  • fr  sherente sin. compl.
  • fr  xerente sin. compl.
  • fr  xerenti sin. compl.
  • gn  akwe-xerente
  • gn  a'uwen sin. compl.
  • gn  akwen sin. compl.
  • gn  awen sin. compl.
  • gn  sherente sin. compl.
  • gn  xerente sin. compl.
  • gn  xerenti sin. compl.
  • it  akwe-xerente
  • it  a'uwen sin. compl.
  • it  akwen sin. compl.
  • it  awen sin. compl.
  • it  sherente sin. compl.
  • it  xerente sin. compl.
  • it  xerenti sin. compl.
  • ja  シェレンテ語
  • ja  アウェン語 sin. compl.
  • ja  アクウェン語 sin. compl.
  • ja  アクウェン・シェレンテ語、シェレンティ語 sin. compl.
  • nl  Akwe-Xerente
  • nl  A'uwen sin. compl.
  • nl  Akwen sin. compl.
  • nl  Awen sin. compl.
  • nl  Sherente sin. compl.
  • nl  Xerente sin. compl.
  • nl  Xerenti sin. compl.
  • pt  akwe-xerente
  • pt  a'uwen sin. compl.
  • pt  akwen sin. compl.
  • pt  awen sin. compl.
  • pt  sherente sin. compl.
  • pt  xerente sin. compl.
  • pt  xerenti sin. compl.
  • ru  Акве-шеренте
  • ru  Ауэ sin. compl.
  • ru  Акуэн sin. compl.
  • ru  Шеренте sin. compl.
  • ru  Шеренти sin. compl.
  • zh  阿克维-切伦特语
  • zh  亚温 sin. compl.
  • zh  阿温 sin. compl.
  • zh  切伦提 sin. compl.
  • zh  切伦特 sin. compl.
  • zh  阿克维 sin. compl.
  • zh  舍伦特 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Je > Branca central o akwen, Amèrica > Brasil

Definition
Durant segles els xerentes i els xavantes van integrar un sol poble, els akwes. El terme akwe significa 'aquell que se situa per damunt'. Actualment s'aplica principalment als xerentes. Com a autodenominació d'un grup, fa palès l'orgull d'un poble que se sent per damunt dels éssers irracionals i, com tants altres pobles, superior a altres grups humans.

Els xerentes es localitzen a la vora del riu Tocantins, en contacte amb la població no indígena, mentre que els xavantes viuen més aïllats endins del Mato Grosso. Els poblats xerentes són punts molt transitats pels habitants de la regió.

La societat xerente s'organitza en dos clans. Els matrimonis són tradicionalment exògams i els fills pertanyen al clan del pare. Viuen de la caça i l'agricultura.

La comunitat xerente és bilingüe en xerente i portuguès. És molt activa en la lluita contra la integració en la cultura majoritària. Tanmateix, els infants aprenen el portuguès cada vegada més aviat, abans fins i tot d'entrar a l'escola. El portuguès es percep com a imprescindible per a qualsevol activitat fora dels poblats indígenes.

L'ortografia xerente va ser proposada el 1973. Des d'aleshores, ha calgut esperar a principis del segle XXI per tenir estudis descriptius de la llengua.
a'we a'we

Je > Branca central o akwen, Amèrica > Brasil

  • ca  akwe-xavante
  • ca  a'we sin. compl.
  • ca  a'wé sin. compl.
  • ca  shavante sin. compl.
  • ca  tapacua sin. compl.
  • cod  a'we
  • ar  اكوي شافانتي
  • cy  Akwe-xavante
  • cy  A'we sin. compl.
  • cy  A'wé sin. compl.
  • cy  Shavante sin. compl.
  • cy  Tapacua sin. compl.
  • de  Akwe-Shavante
  • de  A'we sin. compl.
  • de  A'wé sin. compl.
  • de  Akwe-Xavante sin. compl.
  • de  Shavante sin. compl.
  • de  Tapacua sin. compl.
  • en  Akwe-Xavante
  • en  A'uwe sin. compl.
  • en  A'we sin. compl.
  • en  Akwen sin. compl.
  • en  Chavante sin. compl.
  • en  Shavante sin. compl.
  • en  Tapacua sin. compl.
  • es  akwe-xavante
  • es  a'we sin. compl.
  • es  a'wé sin. compl.
  • es  shavante sin. compl.
  • es  tapacua sin. compl.
  • eu  akwe-xavanteera
  • eu  a'we sin. compl.
  • eu  a'wé sin. compl.
  • eu  shavante sin. compl.
  • eu  tapacua sin. compl.
  • fr  akwe-Xavante
  • fr  a'we sin. compl.
  • fr  a'wé sin. compl.
  • fr  chavante sin. compl.
  • fr  shavante sin. compl.
  • fr  tapacua sin. compl.
  • gn  akwe-xavante
  • gn  a'we sin. compl.
  • gn  a'wé sin. compl.
  • gn  shavante sin. compl.
  • gn  tapakua sin. compl.
  • it  akwe-xavante
  • it  a'we sin. compl.
  • it  a'wé sin. compl.
  • it  shavante sin. compl.
  • it  tapacua sin. compl.
  • ja  シャバンテ語
  • ja  シャヴァンチ語、アウェ語、アクウェン・シャバンテ語、タパクワ語 sin. compl.
  • nl  Akwe-Xavante
  • nl  A'we sin. compl.
  • nl  A'wé sin. compl.
  • nl  Shavante sin. compl.
  • nl  Tapacua sin. compl.
  • pt  akwe-xavante
  • pt  a'we sin. compl.
  • pt  a'wé sin. compl.
  • pt  shavante sin. compl.
  • pt  tapacua sin. compl.
  • ru  Акве-шаванте
  • ru  Ауэ sin. compl.
  • ru  Акуэн sin. compl.
  • ru  Тапакуа sin. compl.
  • ru  Чаванте sin. compl.
  • ru  Шаванте sin. compl.
  • zh  阿克维-查望特语
  • zh  亚卫 sin. compl.
  • zh  阿维 sin. compl.
  • zh  塔帕瓜 sin. compl.
  • zh  莎望特 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Je > Branca central o akwen, Amèrica > Brasil

Definition
Durant segles els xavantes i els xerentes van integrar un sol poble, els akwes. Els dos grups van conviure al costat del riu Tocantins fins al 1824, any en què els xavantes van decidir migrar cap a les planes del Rio das Mortes, al Mato Grosso. El motiu era distanciar-se, aïllar-se, dels habitants no indígenes de la zona, fet pel qual se'ls va aplicar l'apel·latiu de sacreqúa ('tancats').

A partir de 1940 es va reiniciar el contacte -forçós- amb el govern brasiler i va començar l'interès privat per les terres on habiten.

L'akwe-xavante no s'ha de confondre amb l'ofaié-xavante (je, extingida) i l'oti-xavante (aïllada, extingida). Durant la història, diversos pobles de l'interior del Brasil s'han conegut amb el nom de xavante.

Actualment, la llengua té bona vitalitat.
aasa aasa

Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  aasax
  • ca  aasa sin. compl.
  • ca  aramanik sin. compl.
  • ca  asa sin. compl.
  • ca  asax sin. compl.
  • ca  lamanik sin. compl.
  • cod  aasáx
  • cod  afoku
  • cod  asá
  • ar  آساكس
  • cy  Aasax
  • cy  Aasa sin. compl.
  • cy  Aramanik sin. compl.
  • cy  Asa sin. compl.
  • cy  Asax sin. compl.
  • cy  Lamanik sin. compl.
  • de  Aasáx
  • de  Aasa sin. compl.
  • de  Aasax sin. compl.
  • de  Aramanik sin. compl.
  • de  Asa sin. compl.
  • de  Asax sin. compl.
  • de  Lamanik sin. compl.
  • en  Aasáx
  • en  Aasá sin. compl.
  • en  Aasax sin. compl.
  • en  Aramanik sin. compl.
  • en  Asak sin. compl.
  • en  Asax sin. compl.
  • en  Assa sin. compl.
  • en  Lamanik sin. compl.
  • es  aasax
  • es  aasa sin. compl.
  • es  aramanik sin. compl.
  • es  asa sin. compl.
  • es  asax sin. compl.
  • es  lamanik sin. compl.
  • eu  asera
  • eu  aasa sin. compl.
  • eu  aramanik sin. compl.
  • eu  asa sin. compl.
  • eu  asax sin. compl.
  • eu  lamanik sin. compl.
  • fr  aasax
  • fr  aasa sin. compl.
  • fr  aramanik sin. compl.
  • fr  asa sin. compl.
  • fr  asax sin. compl.
  • fr  lamanik sin. compl.
  • gl  aasax
  • gl  aasa sin. compl.
  • gl  aramanik sin. compl.
  • gl  asa sin. compl.
  • gl  asax sin. compl.
  • gl  lamanik sin. compl.
  • gn  aasax
  • gn  aasa sin. compl.
  • gn  aramanik sin. compl.
  • gn  asa sin. compl.
  • gn  asax sin. compl.
  • gn  lamanik sin. compl.
  • it  aasax
  • it  aasa sin. compl.
  • it  aramanik sin. compl.
  • it  asa sin. compl.
  • it  asax sin. compl.
  • it  lamanik sin. compl.
  • pt  aasax
  • pt  aasa sin. compl.
  • pt  aramanik sin. compl.
  • pt  asa sin. compl.
  • pt  asax sin. compl.
  • pt  lamanik sin. compl.
  • tmh  Taasaxt
  • tmh  aasa sin. compl.
  • tmh  aramanik sin. compl.
  • tmh  Asa sin. compl.
  • tmh  asax sin. compl.
  • tmh  lamanik sin. compl.
  • zh  阿萨克斯语
  • num  Sistema aràbic

Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània

Definition
L'aasax és una llengua de la família afroasiàtica parlada a Tanzània que està extingida o pràcticament extingida: segons alguns autors, la llengua asa està extingida des de l'any 1976. Hi ha fonts, però, que afirmen que hi ha entre 100 i 300 individus que tenen algun coneixement d'aquesta llengua.

El procés d'extinció d'aquesta llengua va començar a final del segle XIX, quan els massai, un poble tradicionalment ramader, es van expandir, tot cercant noves terres per a la pastura, cap a zones habitades per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió va tenir un fort impacte sociolingüístic sobre els asa, que van abandonar la seva llengua i van adoptar la llengua massai.

El terme aasax significa 'caçadors'.
aasax aasax

Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  aasax
  • ca  aasa sin. compl.
  • ca  aramanik sin. compl.
  • ca  asa sin. compl.
  • ca  asax sin. compl.
  • ca  lamanik sin. compl.
  • cod  aasáx
  • cod  afoku
  • cod  asá
  • ar  آساكس
  • cy  Aasax
  • cy  Aasa sin. compl.
  • cy  Aramanik sin. compl.
  • cy  Asa sin. compl.
  • cy  Asax sin. compl.
  • cy  Lamanik sin. compl.
  • de  Aasáx
  • de  Aasa sin. compl.
  • de  Aasax sin. compl.
  • de  Aramanik sin. compl.
  • de  Asa sin. compl.
  • de  Asax sin. compl.
  • de  Lamanik sin. compl.
  • en  Aasáx
  • en  Aasá sin. compl.
  • en  Aasax sin. compl.
  • en  Aramanik sin. compl.
  • en  Asak sin. compl.
  • en  Asax sin. compl.
  • en  Assa sin. compl.
  • en  Lamanik sin. compl.
  • es  aasax
  • es  aasa sin. compl.
  • es  aramanik sin. compl.
  • es  asa sin. compl.
  • es  asax sin. compl.
  • es  lamanik sin. compl.
  • eu  asera
  • eu  aasa sin. compl.
  • eu  aramanik sin. compl.
  • eu  asa sin. compl.
  • eu  asax sin. compl.
  • eu  lamanik sin. compl.
  • fr  aasax
  • fr  aasa sin. compl.
  • fr  aramanik sin. compl.
  • fr  asa sin. compl.
  • fr  asax sin. compl.
  • fr  lamanik sin. compl.
  • gl  aasax
  • gl  aasa sin. compl.
  • gl  aramanik sin. compl.
  • gl  asa sin. compl.
  • gl  asax sin. compl.
  • gl  lamanik sin. compl.
  • gn  aasax
  • gn  aasa sin. compl.
  • gn  aramanik sin. compl.
  • gn  asa sin. compl.
  • gn  asax sin. compl.
  • gn  lamanik sin. compl.
  • it  aasax
  • it  aasa sin. compl.
  • it  aramanik sin. compl.
  • it  asa sin. compl.
  • it  asax sin. compl.
  • it  lamanik sin. compl.
  • pt  aasax
  • pt  aasa sin. compl.
  • pt  aramanik sin. compl.
  • pt  asa sin. compl.
  • pt  asax sin. compl.
  • pt  lamanik sin. compl.
  • tmh  Taasaxt
  • tmh  aasa sin. compl.
  • tmh  aramanik sin. compl.
  • tmh  Asa sin. compl.
  • tmh  asax sin. compl.
  • tmh  lamanik sin. compl.
  • zh  阿萨克斯语
  • num  Sistema aràbic

Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània

Definition
L'aasax és una llengua de la família afroasiàtica parlada a Tanzània que està extingida o pràcticament extingida: segons alguns autors, la llengua asa està extingida des de l'any 1976. Hi ha fonts, però, que afirmen que hi ha entre 100 i 300 individus que tenen algun coneixement d'aquesta llengua.

El procés d'extinció d'aquesta llengua va començar a final del segle XIX, quan els massai, un poble tradicionalment ramader, es van expandir, tot cercant noves terres per a la pastura, cap a zones habitades per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió va tenir un fort impacte sociolingüístic sobre els asa, que van abandonar la seva llengua i van adoptar la llengua massai.

El terme aasax significa 'caçadors'.
abaknon abaknon

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Sama-bajaw, Àsia > Filipines

  • ca  abaknon
  • ca  capul samal sin. compl.
  • ca  capuleño sin. compl.
  • ca  inabaknon sin. compl.
  • ca  kapul sin. compl.
  • ar  أباكنونية
  • cy  Abaknon
  • cy  Capul samal sin. compl.
  • cy  Capuleño sin. compl.
  • cy  Inabaknon sin. compl.
  • cy  Kapul sin. compl.
  • de  Abaknon
  • de  Capul sin. compl.
  • de  Capuleno sin. compl.
  • de  Capuleño sin. compl.
  • de  Inabaknon sin. compl.
  • de  Kapul sin. compl.
  • en  Abaknon
  • en  Abaknon Sama sin. compl.
  • en  Capul sin. compl.
  • en  Capul Samal sin. compl.
  • en  Capuleño sin. compl.
  • en  Inabaknon sin. compl.
  • en  Kapul sin. compl.
  • es  abaknon
  • es  capul sama sin. compl.
  • es  capuleño sin. compl.
  • es  inabaknon sin. compl.
  • es  kapul sin. compl.
  • eu  abaknonera
  • eu  abaknon sin. compl.
  • eu  abaknon sama sin. compl.
  • eu  capul samal sin. compl.
  • eu  capuleño sin. compl.
  • eu  inabaknon sin. compl.
  • eu  kapul sin. compl.
  • fr  abaknon
  • fr  capul samal sin. compl.
  • fr  capuleño sin. compl.
  • fr  inabaknon sin. compl.
  • fr  kapul sin. compl.
  • gl  abaknon
  • gl  capul samal sin. compl.
  • gl  capuleño sin. compl.
  • gl  inabaknon sin. compl.
  • gl  kapul sin. compl.
  • gn  avaknon
  • gn  capul samal sin. compl.
  • gn  inavaknon sin. compl.
  • gn  kapul sin. compl.
  • gn  kapuléño sin. compl.
  • it  abaknon
  • it  capul samal sin. compl.
  • it  capuleño sin. compl.
  • it  inabaknon sin. compl.
  • it  kapul sin. compl.
  • pt  abaknon
  • pt  capul samal sin. compl.
  • pt  capuleño sin. compl.
  • pt  inabaknon sin. compl.
  • pt  kapul sin. compl.
  • zh  阿巴克农语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Sama-bajaw, Àsia > Filipines

Definition
El grup etnonlingüístic abaknon està establert a l'illa de Capul, situada al nord-oest de l'illa de Samar, la més oriental de les illes Visayas. La llengua abaknon, però, no és lingüísticament propera a les llengües parlades a la regió, com el bikol o el warai, sinó a les llengües sama (o samal). Aquestes llengües són parlades per diversos grups etnolingüístics localitzats als arxipèlags de Sulu i Tawi-tawi (entre Mindanao i Sabah, a Malàisia).

Segons la tradició oral, els abaknon provenen de Balabac, al sud de Palawan, i van emigrar a Samar per evitar la dominació dels moros.
abar abar

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Beboide occidental, Àfrica > Camerun

  • ca  abar
  • ca  missong
  • ca  kinabe sin. compl.
  • de  Abar
  • de  Bejune sin. compl.
  • de  Mijong sin. compl.
  • de  Missong sin. compl.
  • en  Missong / abar
  • en  Kinabe sin. compl.
  • es  missong / abar
  • es  kinabe sin. compl.
  • eu  missong / abar
  • eu  kinabe sin. compl.
  • fr  abar
  • fr  mijong sin. compl.
  • fr  missong sin. compl.
  • gl  missong / abar
  • gl  kinabe sin. compl.
  • it  missong / abar
  • it  kinabe sin. compl.
  • nl  Missong-Abar
  • nl  Abar sin. compl.
  • nl  Mijong sin. compl.
  • nl  Missong sin. compl.
  • pt  missong / abar
  • pt  kinabe sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Beboide occidental, Àfrica > Camerun

Definition
El missong / abar s'inclou dins el grup beboide occidental, juntament amb el naki, el mundabli (o bu) i el koshin. Aquestes llengües se situen en una zona coneguda com a Lower Fungom, al nord-oest del país, a prop de la frontera amb Nigèria. Formen una complexa xarxa dialectal en què totes les varietats presenten semblances i diferències amb les altres, de manera que la classificació és força complexa i varia segons les fonts.

Alguns autors han proposat en els darrers anys classificar el naki dins el grup beboide oriental. També s'ha proposat incloure el fang (no confondre amb la llengua homònima del grup bantú parlada a diversos països de l'Àfrica occidental) i el mbu' dins el grup occidental. El terme beboide s'empra per primer cop en un estudi de 1980, el primer sobre tot el grup; anteriorment per a les llengües del subgrup occidental es feia servir el terme fungom.
abazí abazí

Caucàsica nord-occidental o abkhazoadigué > Abkhazoabazina, Àsia > Rússia

  • ca  abazí
  • cod  Абаза бызшва (Abaza bizshwa)
  • ar  الأباظية
  • cy  Abaseg
  • de  Abasinisch
  • en  Abaza
  • es  abasio
  • eu  abazera
  • fr  abaze
  • gn  avasio
  • it  abaza
  • ja  アバザ語
  • nl  Abazi
  • pt  abaza
  • ru  Абазинский
  • tmh  Tabazat
  • zh  阿巴兹语
  • scr  Alfabet ciríl·lic

Caucàsica nord-occidental o abkhazoadigué > Abkhazoabazina, Àsia > Rússia

Definition
Existeixen diverses versions sobre l'origen del poble abazi (o abaza). Una teoria diu que es van traslladar al segle XIII al nord de l'actual República dels Karatxais i dels Txerquessos des del territori del sud-est de Krasnodar. Una altra, que provenen de la costa de la mar Negra.

Els abazins viuen a la regió d'Abazínia (Abazashta), dins la República dels Karatxais i dels Txerquessos, i en dos pobles prop de la ciutat de Kislovodsk, al territori de Stavropol. També trobem comunitats abazines repartides en pobles nogai, adiguesos i kabardins, a les àrees administratives adjacents.

La llengua abazí forma part de la branca abkhazoabazina, dins la família caucàsica, i té moltes semblances amb la llengua abkhaz, fins al punt que alguns dels seus dialectes són mútuament intel·ligibles i alguns lingüistes consideren l'abazí un bloc dialectal de l'abkhaz.

L'abazí es divideix en dos blocs dialectals: el tapanta i l'aixcaraua. El repertori de fonemes consonàntics és molt ampli (entre 63 i 65). El vocàlic, en canvi, només té dos fonemes.

La llengua no es va escriure fins a la dècada de 1920, quan Talustan Tabulov va crear l'alfabet abazí sobre la base del llatí. La literatura és molt jove i s'ha desenvolupat al voltant d'una rica tradició folklòrica que inclou les sagues Nart, les quals són compartides amb d'altres nacionalitats del Caucas. Talustan Tabulov va ser també el primer a compilar i publicar el folklore nacional abazí, i a escriure els primers manuals per a l'aprenentatge de la llengua.

L'abazí és present a la vida diària de les comunitats abazines, així com als mitjans de comunicació. Encara que hi ha transmissió de pares a fills, es considera una llengua amenaçada perquè gairebé tots els seus parlants són bilingües, no hi ha una planificació clara per a la seva protecció i desenvolupament, i s'utilitza poc a l'Administració. Actualment s'ensenya a les escoles d'educació primària i secundària, però generalment no s'utilitza com a llengua vehicular de l'ensenyament.

Hi ha diversos tipus de publicacions en abazí com ara textos literaris, poesia, diccionaris, una gramàtica i manuals per a l'aprenentatge.

Al segle XIX es va originar una diàspora per l'annexió de l'Imperi rus dels territoris abazins, la guerra del Caucas i la Gran Migració de 1860 cap a l'Imperi otomà. També hi ha grups d'abazins a Turquia, Alemanya, Síria, Jordània i els EUA.
abenaki occidental abenaki occidental

Àlgica > Algonquina > Oriental, Amèrica > Canadà

  • ca  abenaki occidental
  • ca  abnaki occidental sin. compl.
  • ca  Saint Francis sin. compl.
  • cod  alnombak
  • cy  Abenaki Gorllewinol
  • cy  Abnaki gorllewinol sin. compl.
  • cy  Saint Francis sin. compl.
  • de  Westliches Abenaki
  • de  Saint Francis sin. compl.
  • de  Westliches Abnaki sin. compl.
  • en  Western Abenaki
  • en  Saint Francis sin. compl.
  • en  Western Abnaki sin. compl.
  • es  abenaqués occidental
  • es  abnakí occidental sin. compl.
  • es  Saint Francis sin. compl.
  • eu  mendebaldeko abenakia
  • eu  mendebaldeko abenakia sin. compl.
  • eu  mendebaldeko abnaki sin. compl.
  • eu  Saint Francis sin. compl.
  • fr  abénaqui occidental
  • fr  abénaki sin. compl.
  • fr  abnaki occidental sin. compl.
  • fr  Saint Francis sin. compl.
  • gl  abenaki occidental
  • gl  abnaki occidental sin. compl.
  • gl  Saint Francis sin. compl.
  • gn  avenaki occidental
  • gn  abnaki occidental sin. compl.
  • gn  Saint Francis sin. compl.
  • it  abenaki occidentale
  • it  abnaki occidentale sin. compl.
  • it  Saint Francis sin. compl.
  • pt  abenaki ocidental
  • pt  abnaki ocidental sin. compl.
  • pt  Saint Francis sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Àlgica > Algonquina > Oriental, Amèrica > Canadà

Definition
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.

La ciutat de Saint Francis (al Quebec) es va establir com a resultat d'una missió, al segle XVII, amb població indígena provinent de diversos grups del voltant. De fet, els abenakis són originaris de Nova Anglaterra, però van haver de fugir d'aquella zona.

El grup ètnic abenaki està integrat per unes 2.000 persones que ja no parlen la llengua pròpia. Cal dir que existeixen alguns intents de revitalitzar la llengua.

L'abenaki oriental i l'abenaki occidental es diferencien per diversos trets fonològics, lèxics i sintàctics. El terme abenaki, significa 'gent de l'est'.
abira abira

Carib > Amazones meridional, Amèrica > Veneçuela

  • ca  panare
  • ca  abira sin. compl.
  • ca  eye sin. compl.
  • ca  panari sin. compl.
  • cod  e'ñapa
  • ar  البانارية
  • cy  Panare
  • cy  Abira sin. compl.
  • cy  Eye sin. compl.
  • cy  Panari sin. compl.
  • de  Panare
  • de  Abira sin. compl.
  • de  Eye sin. compl.
  • de  Panari sin. compl.
  • en  Panare
  • en  Abira sin. compl.
  • en  Eñepa sin. compl.
  • en  Eye sin. compl.
  • en  Panari sin. compl.
  • es  panare
  • es  abira sin. compl.
  • es  eye sin. compl.
  • es  panari sin. compl.
  • eu  panareera
  • eu  abira sin. compl.
  • eu  eye sin. compl.
  • eu  panari sin. compl.
  • fr  panaré
  • fr  abira sin. compl.
  • fr  eye sin. compl.
  • fr  panari sin. compl.
  • gn  panare
  • gn  abira sin. compl.
  • gn  eye sin. compl.
  • gn  panari sin. compl.
  • it  panare
  • it  abira sin. compl.
  • it  eye sin. compl.
  • it  panari sin. compl.
  • ja  パナレ語
  • ja  パナリ語、アビラ語、エイェ語 sin. compl.
  • nl  Panare
  • nl  Abira sin. compl.
  • nl  Eye sin. compl.
  • nl  Panari sin. compl.
  • pt  panare
  • pt  abira sin. compl.
  • pt  eye sin. compl.
  • pt  panari sin. compl.
  • ru  Панаре
  • ru  Эйе sin. compl.
  • ru  Абира sin. compl.
  • ru  Эньяпа sin. compl.
  • ru  Панари sin. compl.
  • ru  Эньепа sin. compl.
  • zh  帕纳勒语
  • zh  帕纳利、阿比拉、埃耶 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Carib > Amazones meridional, Amèrica > Veneçuela

Definition
El panare és l'última llengua viva del grup panare i presenta moltes particularitats lingüístiques que la diferencien de les altres llengües carib. Actualment és la cinquena llengua carib amb més parlants de Veneçuela.

Els panares meridionals es coneixen també com a mapoyos, però no s'han de confondre amb els yavarana-mapoyos, que parlen una altra llengua carib.

Són originaris de l'Alto Cuchivero, des d'on van emigrar en diferents direccions dins del districte Cedeño. Van ser localitzats per antropòlegs europeus per primera vegada el 1841. El primer document sobre la llengua data del 1907 i es tracta d'una llista de paraules.

Tot i que els panares conviuen amb població no indígena des de fa aproximadament un segle, es mantenen resistents a l'assimilació cultural. Una part de la comunitat és monolingüe en la pròpia llengua, encara que el bilingüisme va en augment.
abishira abishira

Aïllada, Amèrica > Perú

  • ca  awshiri
  • ca  abishira sin. compl.
  • ca  aushiri sin. compl.
  • ca  auxira sin. compl.
  • ca  tutapishco sin. compl.
  • ca  vacacocha sin. compl.
  • cod  tekiráka
  • ar  الأوشيرية
  • cy  Awshiri
  • cy  Abishira sin. compl.
  • cy  Aushiri sin. compl.
  • cy  Auxira sin. compl.
  • cy  Tutapishco sin. compl.
  • cy  Vacacocha sin. compl.
  • de  Abishira
  • de  Aushiri sin. compl.
  • de  Auxira sin. compl.
  • de  Avishiri sin. compl.
  • de  Awshiri sin. compl.
  • de  Tekiraka sin. compl.
  • de  Tequiraca sin. compl.
  • en  Abishira
  • en  Abigira sin. compl.
  • en  Abijira sin. compl.
  • en  Abiquira sin. compl.
  • en  Agouisiri sin. compl.
  • en  Auishiri sin. compl.
  • en  Avirxiri sin. compl.
  • en  Avishita sin. compl.
  • en  Awshiri sin. compl.
  • en  Ixignor sin. compl.
  • en  Tequraca sin. compl.
  • en  Vacacocha sin. compl.
  • es  awshiri
  • es  abishira sin. compl.
  • es  aushiri sin. compl.
  • es  auxira sin. compl.
  • es  tutapishco sin. compl.
  • es  vacachoca sin. compl.
  • eu  awshiriera
  • eu  abishira sin. compl.
  • eu  aushiri sin. compl.
  • eu  auxira sin. compl.
  • eu  tutapishco sin. compl.
  • eu  vacacocha sin. compl.
  • fr  aushiri
  • fr  abishira sin. compl.
  • fr  auxira sin. compl.
  • fr  awshiri sin. compl.
  • fr  tutapishco sin. compl.
  • fr  vacacocha sin. compl.
  • gn  awshiri
  • gn  abishira sin. compl.
  • gn  aushiri sin. compl.
  • gn  auxira sin. compl.
  • gn  tutapishco sin. compl.
  • gn  vacacocha sin. compl.
  • it  awshiri
  • it  abishira sin. compl.
  • it  aushiri sin. compl.
  • it  auxira sin. compl.
  • it  tutapishco sin. compl.
  • it  vacacocha sin. compl.
  • ja  アウシリ語
  • ja  アウシラ語 sin. compl.
  • ja  アビシラ語 sin. compl.
  • ja  バカコチャ語 sin. compl.
  • ja  トゥタピシュコ語 sin. compl.
  • nl  Awshiri
  • nl  Abishira sin. compl.
  • nl  Aushiri sin. compl.
  • nl  Auxira sin. compl.
  • nl  Tutapishco sin. compl.
  • nl  Vacacocha sin. compl.
  • pt  awshiri
  • pt  abishira sin. compl.
  • pt  aushiri sin. compl.
  • pt  auxira sin. compl.
  • pt  tutapishco sin. compl.
  • pt  vacacocha sin. compl.
  • ru  Аушири
  • ru  Аушира sin. compl.
  • ru  Абихира sin. compl.
  • ru  Абишира sin. compl.
  • ru  Авишита sin. compl.
  • ru  Вакакоча sin. compl.
  • ru  Тутапишко sin. compl.
  • zh  奥什利语
  • zh  奥希利、奥希拉、阿比希拉、图塔皮什科、瓦卡可查 sin. compl.

Aïllada, Amèrica > Perú

Definition
Els jesuïtes van ser els primers a testimoniar la presència d'awshiris, que anomenaven abijira o avishita, entre els rius Napo i Curarai des del segle XVI, en una zona avui parcialment en territori equatorià.

El terme awshiri ha estat sovint utilitzat per a fer referència a tres idiomes o grups ètnics diferents repetidament confosos: el zàparo, el waorani i l'awshiri pròpiament dit. Alguns autors han inclòs aquesta llengua dins la família zàparo. L'awshiri també s'anomena tutapishco, terme usat també per a referir-se al mai huna, de la família lingüística tukano.

Cap a 1930 sembla que hi havia uns 30 o 40 individus a la zona del riu Tiputini i 25 més al llac Vacacocha, els quals solien fer incursions en territori dels siones i secoyes. Ja en aquesta època molts awshiris parlaven quítxua.

Aquesta llengua es pot considerar extingida, ja que ha estat substituïda pel quítxua. Com a molt, pot haver-hi encara algun parlant d'edat avançada. No és clar si han mantingut una identitat pròpia com a grup ètnic.