txec
txec
- ca txec
- cod Český
- ar التشيكية
- cy Tsieceg
- de Tschechisch
- en Czech
- es checo
- eu txekiera
- fr tchèque
- gl checo
- gn chéko
- it ceco
- ja チェコ語
- nl Tsjechisch
- oc chèc
- pt checo
- ru Чешский язык
- sw Czech
- tmh Tatcikit
- zh 捷克语
Indoeuropea > Eslava > Occidental, Europa > Àustria, Europa > Bulgària, Europa > Croàcia, Europa > Eslovàquia, Europa > Polònia, Europa > República Txeca, Europa > Romania, Europa > Ucraïna
Definition
El txec s'assembla molt a l'eslovac, fins al punt que el grau d'intel·ligibilitat mútua és molt alt. Comparteix, però, menys trets amb les llengües eslaves meridionals i, a més, ha estat molt influït per l'alemany.
La literatura txeca va començar, tot i algun antecedent, al segle XIII. Al segle XV es van posar els fonaments de l'ortografia actual. Fins al segle XVII les lletres txeques es van desenvolupar normalment. A partir d'aleshores, amb la dominació austríaca i la Contrareforma, van entrar en un període de decadència, del qual van sortir a partir de la fi del segle XVIII i especialment al segle següent, amb la renaixença de la cultura i la llengua pròpies.
Es va establir definitivament l'ortografia de l'idioma, el qual, cap al final del segle XIX, va guanyar cert estatus oficial i, després de la independència del país (1918), va esdevenir única llengua oficial i va assolir la plena normalitat de què continua gaudint avui.
El txec es compon de quatre blocs dialectals: el bohemi, en el parlar central del qual es basa la llengua estàndard; el moravià central; el moravià oriental, i el silesià.
La literatura txeca va començar, tot i algun antecedent, al segle XIII. Al segle XV es van posar els fonaments de l'ortografia actual. Fins al segle XVII les lletres txeques es van desenvolupar normalment. A partir d'aleshores, amb la dominació austríaca i la Contrareforma, van entrar en un període de decadència, del qual van sortir a partir de la fi del segle XVIII i especialment al segle següent, amb la renaixença de la cultura i la llengua pròpies.
Es va establir definitivament l'ortografia de l'idioma, el qual, cap al final del segle XIX, va guanyar cert estatus oficial i, després de la independència del país (1918), va esdevenir única llengua oficial i va assolir la plena normalitat de què continua gaudint avui.
El txec es compon de quatre blocs dialectals: el bohemi, en el parlar central del qual es basa la llengua estàndard; el moravià central; el moravià oriental, i el silesià.
