rapanui
rapanui
- ca rapanui
- ca pascuense sin. compl.
- cod rapanwi
- ar رابانوية
- cy Rapanui
- cy Pascuense (yn sbaeneg tsile) sin. compl.
- de Rapa Nui
- de Osterinsel-Sprache sin. compl.
- en Rapanui
- en Pascuense (in Chilean Spanish) sin. compl.
- es rapanui
- es pascuense (en español de Chile) sin. compl.
- eu rapa nui
- eu pascuense (txileko gaztelanian) sin. compl.
- fr rapanui
- fr pascuense (en espagnol du Chili) sin. compl.
- gl rapanui
- gl pascuense (en español de Chile) sin. compl.
- gn rapanui
- gn paskuense (españa ñe´ẽ Chile-guápe) sin. compl.
- it rapanui
- it pascuense sin. compl.
- ja ラパニュイ語
- ja パスクエンセ語 sin. compl.
- nl Rapanui
- nl Pascuense (in Chileens Spaans) sin. compl.
- pt rapa nui
- pt rapanui
- pt pascuense (em espanhol do Chile) sin. compl.
- ru Рапануи
- ru Паскуэнсе (язык острова Пасхи на чилийском испанском) sin. compl.
- sw Rapanui
- sw Pascuense sin. compl.
- tmh Tarapanwit
- zh 拉帕努伊
Austronèsica, Amèrica > Xile
Definition
El rapanui pertany al subgrup malaiopolinesi de la gran família austronèsica, estès per una àmplia zona des del sud-est asiàtic: pel Pacífic Sud, arriba fins a l'Illa de Pasqua i, per l'Índic, fins a Madagascar. Aquesta filiació converteix el rapanui en una de les poques llengües indígenes -si no l'única- d'un país sud-americà que no forma part de la família ameríndia. Més concretament, el rapanui està emparentat directament amb el tahitià, el marquesà, el hawaià o el maori, llengües del subgrup polinesi oriental.
El rapanui era l'única llengua polinèsia que tenia un sistema d'escriptura abans que els europeus introduïssin l'alfabet llatí: el rogo-rogo ('tauleta parlant'), una escriptura de base jeroglífica que s'ha trobat en tauletes i petròglifs. Malgrat els intents de desxifrar-lo, el sistema resta encara força inintel·ligible. En l'actualitat el rapanui s'escriu mitjançant l'alfabet llatí, adaptat a partir de l'espanyol.
La llengua rapanui va ser l'única llengua parlada a l'Illa de Pasqua fins a l'arribada dels europeus al segle XVIII. És una de les sis llengües indígenes que sobreviuen a Xile, al costat del quítxua, l'aimara, el mapudungu, el kewésqar i el yagan. L'aïllament ha permès que la llengua sobrevisqués amb vitalitat fins a les darreres dècades del segle XX, moment en què l'espanyol es va introduir a l'Illa amb molta força.
Moltes de les paraules vigents en l'actualitat, d'altra banda, són d'origen tahitià. La conversió de l'illa al catolicisme, a la segona meitat del segle XIX, es va fer a partir de textos litúrgics tahitians; la influència d'aquesta llengua sobre el rapanui es va incrementar amb els mitjans de comunicació moderns, pel freqüent contacte social i cultural amb Tahití.
El 1975 el ministeri d'Educació xilè va decretar per primer cop que s'ensenyés de manera oficial la llengua rapanui. Es va revocar la prohibició governamental que prohibia als nens rapanui que parlessin la seva llengua a l'escola, fet que havia provocat moltes protestes. A partir de l'any següent es va començar a impartir el rapanui com a assignatura en el primer cicle d'ensenyament primari.
El 1998 es van iniciar cursos monolingües d'immersió al Liceo Lorenzo Baeza Vega de l'illa, en què gairebé el 100% de les matèries, tret de l'espanyol, s'imparteix en rapanui. Els pares que no van prendre aquesta opció van mantenir els seus fills als cursos tradicionals, on el rapanui és una assignatura més.
L'any 2004, durant la realització del I Congreso de la lengua Rapa Nui, es va crear l'Academia de la Lengua Rapa Nui.
Actualment, un terç de la població de l'illa de Pasqua no és competent en la llengua autòctona del territori, i els dos terços restants són bilingües. L'ús social és bàsicament oral i els habitants més joves usen cada cop més l'espanyol, única llengua viable en les comunicacions amb la resta de Xile.
Malgrat tot, durant les darreres dècades la comunitat rapanui ha desenvolupat una forta autovaloració i una reivindicació cultural i política, aspecte en què la llengua té un paper simbòlic important.
El rapanui era l'única llengua polinèsia que tenia un sistema d'escriptura abans que els europeus introduïssin l'alfabet llatí: el rogo-rogo ('tauleta parlant'), una escriptura de base jeroglífica que s'ha trobat en tauletes i petròglifs. Malgrat els intents de desxifrar-lo, el sistema resta encara força inintel·ligible. En l'actualitat el rapanui s'escriu mitjançant l'alfabet llatí, adaptat a partir de l'espanyol.
La llengua rapanui va ser l'única llengua parlada a l'Illa de Pasqua fins a l'arribada dels europeus al segle XVIII. És una de les sis llengües indígenes que sobreviuen a Xile, al costat del quítxua, l'aimara, el mapudungu, el kewésqar i el yagan. L'aïllament ha permès que la llengua sobrevisqués amb vitalitat fins a les darreres dècades del segle XX, moment en què l'espanyol es va introduir a l'Illa amb molta força.
Moltes de les paraules vigents en l'actualitat, d'altra banda, són d'origen tahitià. La conversió de l'illa al catolicisme, a la segona meitat del segle XIX, es va fer a partir de textos litúrgics tahitians; la influència d'aquesta llengua sobre el rapanui es va incrementar amb els mitjans de comunicació moderns, pel freqüent contacte social i cultural amb Tahití.
El 1975 el ministeri d'Educació xilè va decretar per primer cop que s'ensenyés de manera oficial la llengua rapanui. Es va revocar la prohibició governamental que prohibia als nens rapanui que parlessin la seva llengua a l'escola, fet que havia provocat moltes protestes. A partir de l'any següent es va començar a impartir el rapanui com a assignatura en el primer cicle d'ensenyament primari.
El 1998 es van iniciar cursos monolingües d'immersió al Liceo Lorenzo Baeza Vega de l'illa, en què gairebé el 100% de les matèries, tret de l'espanyol, s'imparteix en rapanui. Els pares que no van prendre aquesta opció van mantenir els seus fills als cursos tradicionals, on el rapanui és una assignatura més.
L'any 2004, durant la realització del I Congreso de la lengua Rapa Nui, es va crear l'Academia de la Lengua Rapa Nui.
Actualment, un terç de la població de l'illa de Pasqua no és competent en la llengua autòctona del territori, i els dos terços restants són bilingües. L'ús social és bàsicament oral i els habitants més joves usen cada cop més l'espanyol, única llengua viable en les comunicacions amb la resta de Xile.
Malgrat tot, durant les darreres dècades la comunitat rapanui ha desenvolupat una forta autovaloració i una reivindicació cultural i política, aspecte en què la llengua té un paper simbòlic important.
