malai
malai
- ca malai
- ca bahasa indonèsia sin. compl.
- ca bahasa malàisia sin. compl.
- cod bahasa indonesia
- cod bahasa melayu
- ar مالاوية
- cy Maleieg
- cy Bahasa indonesia sin. compl.
- cy Bahasa maleisia sin. compl.
- de Malaiisch
- de Bahasa Indonesia sin. compl.
- de Bahasa Malaysia sin. compl.
- en Malay
- en Bahasa Indonesia sin. compl.
- en Bahasa Malaysia sin. compl.
- es malayo
- es bahasa indonesia sin. compl.
- es bahasa malaisia sin. compl.
- eu malaysiera
- eu bahasa indonesia sin. compl.
- eu bahasa malaysia sin. compl.
- fr malais
- fr bahasa indonesia sin. compl.
- fr bahasa malaysia sin. compl.
- gl malaio
- gl bahasa indonesia sin. compl.
- gl bahasa malaisia sin. compl.
- gn malájo
- gn vahasa indonésia sin. compl.
- gn vahasa maláisia sin. compl.
- it malese
- it bahasa melayu sin. compl.
- ja マレ－語
- ja バハサ・マレ－語
- ja バハサ・ インドネシア語 sin. compl.
- nl Maleis
- nl Indonesisch Bahasa sin. compl.
- nl Maleis Bahasa sin. compl.
- pt malaio
- pt bahasa indonesia sin. compl.
- pt bahasa malaysia sin. compl.
- ru Малайский
- ru Малайзийский sin. compl.
- ru Индонезийский sin. compl.
- zh 马来语
- scr Alfabet aràbic
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica, Àsia > Brunei, Àsia > Christmas, Àsia > Indonèsia, Àsia > Malàisia, Àsia > Singapur, Àsia > Tailàndia, Àsia > Timor Oriental
Definition
Bahasa indonèsia és el nom que rep el malai a Indonèsia. A Malàisia la mateixa llengua, el malai, rep el nom de bahasa malàisia o bahasa melayu. La diferència entre bahasa indonèsia i bahasa malàisia, doncs, no és més que una distinció terminològica d'origen jurídic -de 1945 la primera i de 1990 la segona- que fa referència a una única llengua.
A Indonèsia, els parlants nadius de malai són uns 28.000.000 d'invidus (entre Sumatra, Java i Borneo) d'una població total de 235.000.000 el 2007. És a dir que aproximadament un 10% dels indonesis tenen el malai com a primera llengua, bàsicament els que viuen a prop de Jakarta. La llengua amb més parlants nadius d'Indonèsia és, de llarg, el javanès (amb 75.200.000), mentre que el sundanès (amb 27.000.000) té si fa no fa tants parlants com el malai; hi ha com a mínim deu llengües més que passen del milió de parlants. No obstant això, només el malai (en la seva varietat estàndard bahasa indonèsia) és oficial i actualment és conegut per la majoria d'indonesis, que l'usen en el comerç, l'administració, l'ensenyament i els mitjans de comunicació.
A Malàisia, els parlants de malai com a primera llengua són uns 9.000.000 d'una població total de 27.000.000. També a Malàsia el malai és l'única llengua oficial i gaudeix d'una àmplia difusió a tot l'estat (tant a la Península de Malacca com a l'illa de Borneo).
Així, doncs, a més dels 37.000.000 de parlants nadius de malai, uns 225.000.000 de persones tenen el malai com a segona llengua.
Dins la branca malaiopolinèsia de la família austronèsica, el malai presenta una gran afinitat amb el javanès, l'acehnès, el nauruà, el hawaià, el maori, el samoà, el tahitià, el tongà i el tuvaluà, entre d'altres. El malai indonesi ha rebut un major influx d'altres llengües austronèsiques, principalment del javanès, però també del neerlandès.
Entre els segles IX i XII dC, el malai va ser la llengua administrativa del regne de Sriwijaya (sud-est de Sumatra) i va continuar essent emprada pels sultans de Malacca durant els segles següents. El malai clàssic va ser vehicle d'expressió d'una literatura rica i extensa. A més, històricament el malai s'ha emprat com a llengua franca tant a Malàisia com a les illes indonèsies per parlants d'altres llengües (generalment també austronèsiques) en les relacions comercials i d'altra mena. Al llarg de la seva història, el malai ha rebut l'influx de llengües com el sànscrit, el xinès, el javanès, l'àrab, el portuguès, el neerlandès o l'anglès. La variació dialectal del malai és gran.
Mentre que a Malàisia l'anglès continua tenint una certa difusió, a Indonèsia el neerlandès, l'antiga llengua colonial, s'ha perdut, la qual cosa ha afavorit l'extensió del malai com a llengua franca. L'estàndard malai és idèntic fonològicament i morfològicament a Malàisia i a Indonèsia; en lèxic hi ha algunes variacions locals.
El malai antic s'escrivia en escriptura pal·lava i kawi, mentre que actualment s'usen l'afabet llatí i l'àrab. L'alfabet llatí, amb una adaptació anomenada rumi, va esdevenir oficial el 1962 tant a Malàisia com a Indonèsia, per bé que l'escriptura jawi (adaptació de l'alfabet àrab) s'empra encara en textos religiosos.
El malai és la llengua oficial de Brunei, tot i que només un miler de persones la parlen com a primera llengua. És parlada, però, com a segona llengua per la majoria de ciutadans de Brunei, ja que l'aprenen a l'escola i als mitjans de comunicació.
Hi ha comunitats lingüístiques malaies a Tailàndia, i a les illes Sunda menors i al Timor.
A Indonèsia, els parlants nadius de malai són uns 28.000.000 d'invidus (entre Sumatra, Java i Borneo) d'una població total de 235.000.000 el 2007. És a dir que aproximadament un 10% dels indonesis tenen el malai com a primera llengua, bàsicament els que viuen a prop de Jakarta. La llengua amb més parlants nadius d'Indonèsia és, de llarg, el javanès (amb 75.200.000), mentre que el sundanès (amb 27.000.000) té si fa no fa tants parlants com el malai; hi ha com a mínim deu llengües més que passen del milió de parlants. No obstant això, només el malai (en la seva varietat estàndard bahasa indonèsia) és oficial i actualment és conegut per la majoria d'indonesis, que l'usen en el comerç, l'administració, l'ensenyament i els mitjans de comunicació.
A Malàisia, els parlants de malai com a primera llengua són uns 9.000.000 d'una població total de 27.000.000. També a Malàsia el malai és l'única llengua oficial i gaudeix d'una àmplia difusió a tot l'estat (tant a la Península de Malacca com a l'illa de Borneo).
Així, doncs, a més dels 37.000.000 de parlants nadius de malai, uns 225.000.000 de persones tenen el malai com a segona llengua.
Dins la branca malaiopolinèsia de la família austronèsica, el malai presenta una gran afinitat amb el javanès, l'acehnès, el nauruà, el hawaià, el maori, el samoà, el tahitià, el tongà i el tuvaluà, entre d'altres. El malai indonesi ha rebut un major influx d'altres llengües austronèsiques, principalment del javanès, però també del neerlandès.
Entre els segles IX i XII dC, el malai va ser la llengua administrativa del regne de Sriwijaya (sud-est de Sumatra) i va continuar essent emprada pels sultans de Malacca durant els segles següents. El malai clàssic va ser vehicle d'expressió d'una literatura rica i extensa. A més, històricament el malai s'ha emprat com a llengua franca tant a Malàisia com a les illes indonèsies per parlants d'altres llengües (generalment també austronèsiques) en les relacions comercials i d'altra mena. Al llarg de la seva història, el malai ha rebut l'influx de llengües com el sànscrit, el xinès, el javanès, l'àrab, el portuguès, el neerlandès o l'anglès. La variació dialectal del malai és gran.
Mentre que a Malàisia l'anglès continua tenint una certa difusió, a Indonèsia el neerlandès, l'antiga llengua colonial, s'ha perdut, la qual cosa ha afavorit l'extensió del malai com a llengua franca. L'estàndard malai és idèntic fonològicament i morfològicament a Malàisia i a Indonèsia; en lèxic hi ha algunes variacions locals.
El malai antic s'escrivia en escriptura pal·lava i kawi, mentre que actualment s'usen l'afabet llatí i l'àrab. L'alfabet llatí, amb una adaptació anomenada rumi, va esdevenir oficial el 1962 tant a Malàisia com a Indonèsia, per bé que l'escriptura jawi (adaptació de l'alfabet àrab) s'empra encara en textos religiosos.
El malai és la llengua oficial de Brunei, tot i que només un miler de persones la parlen com a primera llengua. És parlada, però, com a segona llengua per la majoria de ciutadans de Brunei, ja que l'aprenen a l'escola i als mitjans de comunicació.
Hi ha comunitats lingüístiques malaies a Tailàndia, i a les illes Sunda menors i al Timor.
