Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

q'eqchi' - Diccionari de llengües del món

Presentation
  • ca  q'eqchi'
  • ca  cacche' sin. compl.
  • ca  kekchí sin. compl.
  • ca  kekchi' sin. compl.
  • ca  ketchi' sin. compl.
  • ca  quecchi' sin. compl.
  • cy  Q'eqchi'
  • cy  Cacche' sin. compl.
  • cy  Kekchí sin. compl.
  • cy  Kekchi' sin. compl.
  • cy  Ketchi' sin. compl.
  • cy  Quecchi' sin. compl.
  • de  Kekchí
  • de  Cacché sin. compl.
  • de  Ketchí sin. compl.
  • de  Q'eqchi' sin. compl.
  • de  Quecchí' sin. compl.
  • en  Q'eqchi'
  • en  Cacche' sin. compl.
  • en  Kekchi sin. compl.
  • en  Kekchí sin. compl.
  • en  Kekchi' sin. compl.
  • en  Ketchi' sin. compl.
  • en  Q'echi sin. compl.
  • en  Quecchi' sin. compl.
  • es  quekchí
  • es  cacche' sin. compl.
  • es  kekchí sin. compl.
  • es  ketchi' sin. compl.
  • es  q'eqchi' sin. compl.
  • es  quecchi' sin. compl.
  • eu  q'eqchi'era
  • eu  cacche' sin. compl.
  • eu  kekchí sin. compl.
  • eu  kekchi' sin. compl.
  • eu  q'eqchi' sin. compl.
  • eu  q'eqchi'era sin. compl.
  • eu  quecchi' sin. compl.
  • fr  quechi
  • fr  cacche' sin. compl.
  • fr  kekchi sin. compl.
  • fr  kekchi' sin. compl.
  • fr  ketchi' sin. compl.
  • fr  q'eqchi' sin. compl.
  • fr  quecchi' sin. compl.
  • gl  q'eqchi'
  • gl  cacche' sin. compl.
  • gl  kekchí sin. compl.
  • gl  kekchi' sin. compl.
  • gl  ketchi' sin. compl.
  • gl  quecchi' sin. compl.
  • gn  keqchi
  • gn  kacche sin. compl.
  • gn  kekchi sin. compl.
  • gn  kekchí sin. compl.
  • gn  ketchi sin. compl.
  • gn  quecchi' sin. compl.
  • it  q'eqchi'
  • it  cacche' sin. compl.
  • it  kekchí sin. compl.
  • it  kekchi' sin. compl.
  • it  ketchi' sin. compl.
  • it  quecchi' sin. compl.
  • pt  q'eqchi'
  • pt  cacche' sin. compl.
  • pt  kekchi sin. compl.
  • pt  kekchi' sin. compl.
  • pt  ketchi' sin. compl.
  • pt  quecchi' sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche', Amèrica > Belize, Amèrica > El Salvador, Amèrica > Guatemala

Definition
El q'eqchi' és la llengua maia de Guatemala amb més extensió territorial i la tercera pel que fa al nombre de parlants (després del k'iche' i el kaqchikel), ja que té entre 340.000 i 400.000 parlants (algunes fonts eleven la xifra fins a 800.000).

La comunitat de Belize consta només de 9.000 persones i la de El Salvador, fruit de migracions més o menys recents, de 12.000. El q'eqchi' que es parla a Belize és un dialecte sensiblement diferent dels que es troben a Guatemala.

També hi ha població q'eqchi' a Mèxic, procedent de Guatemala, des dels anys vuitanta del segle XX. Un nombre important de persones de la zona oriental de Guatemala va travessar la frontera en aquesta època fugint de la guerra civil.

El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.

La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).

La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.