tektiteko
tektiteko
- ca tektiteko
- ca b'a'aj sin. compl.
- ca teco sin. compl.
- ca tectitán sin. compl.
- ca tectiteco sin. compl.
- ca teko sin. compl.
- cy Tektiteko
- cy B'a'aj sin. compl.
- cy Teco sin. compl.
- cy Tectitán sin. compl.
- cy Tectiteco sin. compl.
- cy Teko sin. compl.
- de Tectiteco
- de B'a'aj sin. compl.
- de Teco sin. compl.
- de Tectitán sin. compl.
- de Teko sin. compl.
- de Tektiteko sin. compl.
- en Tektiteko
- en B'a'aj sin. compl.
- en Teco sin. compl.
- en Tectitán Mam sin. compl.
- en Tectitec sin. compl.
- en Tectiteco sin. compl.
- en Teko sin. compl.
- en Tektitek sin. compl.
- es tectiteco
- es b'a'aj sin. compl.
- es teco sin. compl.
- es tectitán sin. compl.
- es teko sin. compl.
- es tektiteko sin. compl.
- eu tektitekera
- eu b'a'aj sin. compl.
- eu teco sin. compl.
- eu tectitán sin. compl.
- eu tectiteco sin. compl.
- eu teko sin. compl.
- eu tektitekera sin. compl.
- eu tektiteko sin. compl.
- fr tectitèque
- fr b'a'aj sin. compl.
- fr teco sin. compl.
- fr tectitán sin. compl.
- fr tectiteco sin. compl.
- fr teko sin. compl.
- gl tektiteko
- gl b'a'aj sin. compl.
- gl teco sin. compl.
- gl tectitán sin. compl.
- gl tectiteco sin. compl.
- gl teko sin. compl.
- gn tektitéko
- gn b'a'aj sin. compl.
- gn teco sin. compl.
- gn tectitan sin. compl.
- gn tectiteco sin. compl.
- gn teko sin. compl.
- it tektiteko
- it b'a'aj sin. compl.
- it teco sin. compl.
- it tectitán sin. compl.
- it tectiteco sin. compl.
- it teko sin. compl.
- pt tektiteco
- pt b'a'aj sin. compl.
- pt teco sin. compl.
- pt tectitán sin. compl.
- pt tectiteco sin. compl.
- pt teko sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > Mam > Teco-mam, Amèrica > Guatemala
Definition
A Mèxic, i més concretament a l'estat de Chiapas, hi ha població tektiteka, procedent de Guatemala, com a mínim des del segle XIX.
La denominació b'a'aj significa 'han marxat' i té l'origen en l'arribada dels espanyols a la població de Tectitán, ja que en aquella època els habitants van marxar cap a zones rurals per escapar dels abusos dels invasors.
El tektiteko es considera una llengua seriosament amenaçada, tot i que els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació i sembla que hi ha alguns nens i joves que el parlen.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
La denominació b'a'aj significa 'han marxat' i té l'origen en l'arribada dels espanyols a la població de Tectitán, ja que en aquella època els habitants van marxar cap a zones rurals per escapar dels abusos dels invasors.
El tektiteko es considera una llengua seriosament amenaçada, tot i que els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació i sembla que hi ha alguns nens i joves que el parlen.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
