xu
xu
- ca xu
- ca !kung sin. compl.
- ca kung sin. compl.
- ca vasakela sin. compl.
- ca !xu sin. compl.
- ar أشوو
- cy !Xu
- cy !kung sin. compl.
- cy Kung sin. compl.
- cy Vasakela sin. compl.
- cy Xu sin. compl.
- de !Xu
- de !kung sin. compl.
- de Kung sin. compl.
- de Vasakela sin. compl.
- de Xu sin. compl.
- en !Xu
- en !hu sin. compl.
- en !ku sin. compl.
- en !kung sin. compl.
- en Kung-Ekoka sin. compl.
- en Vasekela sin. compl.
- en Xu sin. compl.
- es !Xu
- es !kung sin. compl.
- es kung sin. compl.
- es vasakela sin. compl.
- es xu sin. compl.
- eu !Xû
- eu !kung sin. compl.
- eu kung sin. compl.
- eu vasakela sin. compl.
- eu !xu sin. compl.
- eu xu sin. compl.
- fr xu
- fr !kung sin. compl.
- fr kung sin. compl.
- fr !'o!kung sin. compl.
- fr vasakela sin. compl.
- fr !xu sin. compl.
- gl !Xu
- gl !kung sin. compl.
- gl kung sin. compl.
- gl vasakela sin. compl.
- gl xu sin. compl.
- gn !Xu
- gn !kung sin. compl.
- gn kung sin. compl.
- gn vasakela sin. compl.
- gn xu sin. compl.
- it !Xu
- it !kung sin. compl.
- it kung sin. compl.
- it vasakela sin. compl.
- it xu sin. compl.
- pt !Xu
- pt !kung sin. compl.
- pt kung sin. compl.
- pt vasakela sin. compl.
- pt xu sin. compl.
- tmh Xu
- tmh !kung sin. compl.
- tmh kung sin. compl.
- tmh vasakela sin. compl.
- tmh xu sin. compl.
- zh 绪语
- num Sistema aràbic
Khoisan > Ju (khoisan septentrional), Àfrica > Angola, Àfrica > Namíbia, Àfrica > República de Sud-àfrica
Definition
El !xu s'inclou dins la família de llengües khoisan, que corresponen als pobles khoisan, els habitants originaris de bona part de l'Àfrica meridional. L'expansió bantú i la posterior colonització europea van significar, però, la destrucció, el desplaçament o l'assimilació parcial d'aquests pobles. En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important d'aquestes llengües i dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estàn distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també en trobem al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.
El !xu forma part d'un contínuum dialectal (ju o khoisan septentrional) que inclou les varietats ju|'hoan i ||x'au||'e.
Actualment a la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, que inclouen el khoi (també anomenat khoe o khwedam), el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab).
Durant molt de temps s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.
El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.
El !xu forma part d'un contínuum dialectal (ju o khoisan septentrional) que inclou les varietats ju|'hoan i ||x'au||'e.
Actualment a la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, que inclouen el khoi (també anomenat khoe o khwedam), el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab).
Durant molt de temps s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.
El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.
